Al febrer de 2025, es va celebrar a Paris la conferencia “Music and Knowledge Making in the 18th Century”, organitzada per la Dra. Amparo Fontaine (EHESS, P. Universidad Católica de Valparaíso) a la L’École des hautes Études en Sciences Sociales (EHESS). La Elena Serrano va ser convidada per presentar la seva investigació.
Resum de la presentació d'Elena Serrano:
Music and the Physiology of Emotions at eighteenth-century Hispanic World.
Aquest article explora el paper del so i la música en la producció de coneixement científic sobre la fisiologia de les passions. En particular, investiga com el cèlebre filòsof natural Benito J. Feijoo (1676–1764) va explicar l’excitació de l’amor a través de les vibracions dels nervis.
Un dels escriptors més influents del món hispànic, Feijoo, va intentar explicar com les impressions del món extern captades pels sentits podien arribar a provocar passions internes i moviments de l’ànima. El meu article suggereix que el profund coneixement de Feijoo sobre la naturalesa del so, les seves observacions i lectures sobre la influència de la música en l’estat d’ànim i la salut, i sobretot, els intensos sentiments que la música despertava en ell, van influir en la seva visió sobre la fisiologia de les emocions. Segons l’historiador Antonio Martín Moreno, Feijoo va recórrer “innombrables vegades” a la música per explicar les seves opinions. Jo afegiria que va recórrer a la música especialment per concebre i explicar la relació entre l’ànima i la carn d’una manera que va ressonar profundament amb els seus nombrosos lectors. L’article posarà en diàleg obres sobre música i gèneres relacionats (com ara tractats i composicions musicals) que van circular àmpliament en el context hispànic amb tractats i pràctiques mèdiques i filosòfiques de curació musical. El meu objectiu final és abordar el paper de les experiències intersensorials, afectives i de gènere en la producció de coneixement.
Llegir més sobre la conferència:
Music and Knowledge Making in the 18th Century
Aquesta conferència reuneix historiadors que treballen en música i ciències al segle XVIII per debatre els diversos enfocaments de la música com a font i eina de coneixement en aquest període. El seu objectiu és explorar críticament què volien dir els autors del segle XVIII en referir-se a la música com a ciència i discutir-la dins de les principals acadèmies científiques. Però també pretén abordar una sèrie de pràctiques que van florir fora de les acadèmies i que no s’inclouen en les històries tradicionals de la “ciència de la música”. A partir de reavaluacions recents dels papers del comerç, les pràctiques artesanals i materials en la creació i negociació del coneixement, la conferència investigarà fins a quin punt els instruments musicals es consideraven instruments científics i representacions del coneixement. També destacarà la importància de la música en l’estudi del cos —des de les ciències mèdiques fins a la interpretació— i el seu paper en l’aparició gradual de les ciències humanes durant aquest període, particularment en el context de la primera investigació antropològica i etnogràfica.
Integrant una àmplia gamma de camps, pràctiques i perspectives geogràfiques sobre la creació de coneixement, la conferència pretén fomentar debats interdisciplinaris i col·laboratius sobre les afirmacions científiques, les metodologies i els reptes que van donar forma a la interacció entre la música i el coneixement durant la Il·lustració. S’agraeixen especialment els debats sobre com es van confrontar i negociar diferents models epistèmics de música entre disciplines i cultures.
