La música i el Nou Món
Objectiu: Descriure i analitzar el paper de la música per categoritzar la naturalesa dels habitants indígenes del “Nou Món”.
Aquesta línia de recerca investigarà com els viatgers i missioners europeus van descriure la música i els sons que van trobar a les Amèriques per categoritzar i avaluar la naturalesa dels habitants indígenes. La hipòtesi principal és que la interpretació de la música i el so de les poblacions locals va ser fonamental per a l’experiència de les trobades interculturals, alhora que va contribuir a una investigació més àmplia sobre les característiques compartides i definidores de la humanitat durant aquest període. Per tant, aquesta línia de recerca examinarà com les observacions de les pràctiques i sensibilitats musicals indígenes es van utilitzar com a arguments en debats sobre la “humanitat” indígena, des de la famosa Polémica de los Naturales entre Bartolomé de las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda fins als debats de l’època de la Il·lustració sobre l’esclavitud i l’existència de diferents tipus humans. Amb aquesta finalitat, la investigació integrarà testimonis i descripcions presumptament basats en experiències in situ o de primera mà al “Nou Món”, com ara diaris de viatges, informes de missioners i relats imperials, amb estudis i tractats europeus que van incorporar aquesta informació a narratives filosòfiques, històriques, mèdiques o polítiques més àmplies.
¿Poden els animals fer música?
Objectiu: Descriure i analitzar el paper de la música per traçar els límits del que es considera “humà” en els debats de l’Edat Moderna.
Aquesta línia analitza els canvis que van tenir lloc en la racionalització del cant animal durant els segles XVII i XVIII, impulsats per les trobades dels europeus amb els nous paisatges sonors de les Amèriques i les visions naturals i mitològiques de les civilitzacions precolombines sobre la fauna i la flora. En aquest moment, la naturalesa última de la música es debatia a Europa, tant epistemològicament com estèticament: ¿estava la música vinculada al numèric, al racional i al diví, o lligada al cos, als afectes i al llenguatge? La qüestió subjacent era si la capacitat humana per fer música era animal i instintiva o construïda racionalment. Ens interessa explorar com es van utilitzar aquests debats per categoritzar humans i no humans a les diferents bandes de l’Atlàntic. Ens basarem en fonts europeas, colonials i natives americanes, com ara tractats filosòfics i musicals i instruments musicals. També explorarem pràctiques materials com la transcripció del so animal, la dissecció d’òrgans vocals animals i la construcció d’instruments i dispositius musicals automàtics.
Música i emocions a l’era de la sensibilitat
Objectiu: Analitzar com la música va donar forma a les idees sobre les emocions al segle XVIII; explorar com les idees sobre la natura i les pràctiques de composició i escolta es van coconstruir a través de la música; contribuir al desenvolupament d’interpretacions històricament informades (HIP).
El gran impacte que va tenir el concepte de «sensibilitat» durant el llarg segle XVIII, així com el creixent interès pel sistema nerviós i altres suposades noves propietats dels cossos vius, com el «magnetisme animal» i la «irritabilitat», van canviar la manera com s’entenien les emocions. Alhora, hi va haver reflexions teòriques sobre com la música —tons i rimes, melodies i veus— commocionava els oients, cosa que, juntament amb els nous instruments, també va provocar canvis en les maneres de compondre, practicar i escoltar. Explorarem com els tractats científics, mèdics i musicals que van circular àmpliament, així com els manuals sobre pràctica musical, van discutir les emocions que els diferents tipus de música desencadenaven en un territori encara no ben cartografiat, el món hispànic, amb especial èmfasi en el gènere i l’ètnia. També mirarem a l’inrevés: com les perspectives científiques sobre la natura poden haver influït en les transformacions estètiques de la música, com ara l’«emancipació» de la música instrumental de la veu humana i l’aparició de noves pràctiques d’escolta lligades a la música de cambra domèstica i als concerts públics. Explorarem dues perspectives interconnectades: la natura com a agent extern i transcendent que evoca emocions en l’oient, així com les emocions humanes com a part integral de la natura. Es prestarà especial atenció a la interacció entre la música, les emocions i el cos performatiu en la interpretació, l’escena i la dansa.
