![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-content\/uploads\/sites\/681\/2025\/09\/jdjjdjdjd-1024x577.jpeg\")
M\u00e9s informaci\u00f3 sobre les presentacions individuals: <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Aquest article explora el paper de la m\u00fasica i les pr\u00e0ctiques musicals en la producci\u00f3 de coneixement cient\u00edfic sobre el cos, en particular, sobre el funcionament dels sentits i els or\u00edgens de les emocions. La m\u00fasica del segle XVIII ofereix un bon exemple de les complexitats dels sentits i les seves relacions amb les emocions i la sexualitat. No nom\u00e9s es percep pel sentit de l’o\u00efda, sin\u00f3 que tamb\u00e9 parla de la naturalesa h\u00e0ptica del so i el seu entrellat amb la vista. A m\u00e9s, la m\u00fasica, m\u00e9s que qualsevol altra art, havia de moure els afectes i les passions, provocant estats tan variats com la tristesa, l’alegria, el plaer er\u00f2tic i la comuni\u00f3 amb D\u00e9u. En resum, si considerem la m\u00fasica com una tecnologia (amb els seus experts i llenguatges, instruments, visions, ideologies) que, entre altres coses, afirma afectar les emocions i les voluntats, quines idees sobre el cos i les seves passions es pressuposaven?<\/p>\n\n\n\n L’article, doncs, posar\u00e0 en di\u00e0leg obres sobre m\u00fasica i g\u00e8neres relacionats (com ara tractats musicals, composicions musicals) que van circular \u00e0mpliament en el context hisp\u00e0nic amb tractats i pr\u00e0ctiques m\u00e8diques i filos\u00f2fiques de curaci\u00f3 musical. L’objectiu final aqu\u00ed \u00e9s explorar el paper de les experi\u00e8ncies intersensorials, afectives i de g\u00e8nere en la producci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n<\/details>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n En aquest article, ressegueix la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia de la m\u00fasica de fons, dissenyada per ser aplicada als cossos i la ment dels oients, sovint al llindar d’atenci\u00f3 o just per sota. Utilitzant exemples de la m\u00fasica a la ind\u00fastria, la m\u00fasica en espais p\u00fablics i els registres de m\u00fasica ambiental i natura dels anys setanta, documento els mecanismes a trav\u00e9s dels quals els enginyers de so van donar forma i estandarditzar les experi\u00e8ncies dels oients. Gran part de l’efic\u00e0cia d’aquesta m\u00fasica com a ci\u00e8ncia aplicada depenia de la falta d’atenci\u00f3 dels oients. Considerar el so i la m\u00fasica com a ci\u00e8ncia aplicada, al seu torn, ens permet tractar-los com a tecnologies que creen el m\u00f3n. I, tanmateix, malgrat la ubiq\u00fcitat d’aquests sons, l’experi\u00e8ncia d’aquests \u00e9s dif\u00edcil de trobar als arxius. On podem trobar experi\u00e8ncies afectives en el registre arxiv\u00edstic, especialment les provocades per tecnologies\/fen\u00f2mens creats per ocultar-se? Com \u200b\u200bpodr\u00edem “percebre contra l’arxiu”? Com \u200b\u200bque els subjectes d’aquestes aplicacions sonores tamb\u00e9 eren consumidors als quals es comercialitzava activament, els binaris subjecte-objecte, cient\u00edfic-p\u00fablic es trenquen. De manera m\u00e9s general, examinar els paisatges sonors liminals de la m\u00fasica de fons ens motiva a pensar acuradament a qui prestem atenci\u00f3 \u2014els cient\u00edfics o els subjectes de la seva ci\u00e8ncia\u2014 i com es formen no nom\u00e9s els marcs epistemol\u00f2gics sin\u00f3 tamb\u00e9 els fenomenol\u00f2gics.<\/p>\n<\/details>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Un dels primers exemples de transcripci\u00f3 de cants d’ocells es troba a Musurgia Universalis (1650) d’Athanasius Kircher, una recopilaci\u00f3 ecl\u00e8ctica de temes relacionats amb el pensament musical. Aquest llibre va exercir una influ\u00e8ncia significativa en els tractats musicals, particularment a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i les col\u00f2nies. La transcripci\u00f3 de la natura en diagrames cartesians de durada i to (partitures) es va convertir en una pr\u00e0ctica generalitzada. A trav\u00e9s de la racionalitzaci\u00f3 i la classificaci\u00f3 del so, es podria dir que servia com una manera de conquerir no nom\u00e9s paisatges, sin\u00f3 tamb\u00e9 paisatges sonors. Tanmateix, la possibilitat de capturar els cants dels ocells en llenguatge aritm\u00e8tic va ser controvertida. Alguns van argumentar en contra, ja que l’\u00e0nima i el cant dels ocells pertanyien purament als sentits. A m\u00e9s, la naturalesa mateixa de la m\u00fasica estava en q\u00fcesti\u00f3: la m\u00fasica estava codificada en els n\u00fameros de la “m\u00fasica de les esferes” o compartia un origen mutu amb el llenguatge i els afectes del cos? Centrant-se en els cants dels ocells, aquest article explorar\u00e0 aquests debats sobre la m\u00fasica a la natura i sobre la naturalesa de la m\u00fasica en el context colonial per il\u00b7luminar l’evoluci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre humans i animals i el paper dels sentits i les emocions en la producci\u00f3 de coneixement.<\/p>\n<\/details>\n\n\n\n Vam participar tamb\u00e9 al Col\u00b7loqui internacional “Experiencias y Retos en la Investigaci\u00f3n de la M\u00fasica”, a l’Escuela Superior de M\u00fasica de la Universidad Ju\u00e1rez del Estado de Durango, on vam presentar les nostres recerques.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n El novembre de 2024, vam participar a diversos esdeveniments acad\u00e9mics a M\u00e8xic. Vam anar al congr\u00e9s anual de la History of Science Society (HSS), a M\u00e8rida (Yucat\u00e1n), on la Elena Serrano i el Tasio Rodrigo vam presentar un panell conjunt amb l’Alexandra Hui (University of Mississippi) titulat “At the Crossroads of the History of Music […]<\/p>\n","protected":false},"author":3104,"featured_media":260,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-212","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-esdeveniments"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3104"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=212"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":425,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212\/revisions\/425"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/media\/260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Elena Serrano: “Musical Bodies: Knowledge, Senses and Emotions in Eighteenth-century Hispanic World”.<\/summary>\n
Alexandra Hui: “Writing the History of Music Designed to be Ignored: Sound Affects from Edison to Spotify”.<\/summary>\n
Tasio Rodrigo: “Avian Voices: Nature and Music in the Early Modern Ibero-American World”.<\/summary>\n
\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-content\/uploads\/sites\/681\/2025\/09\/WhatsApp-Image-2024-11-16-at-02.25.35-1024x768.jpeg\")
<\/figure>![\"\"](\"https:\/\/webs.uab.cat\/sirens\/wp-content\/uploads\/sites\/681\/2025\/09\/Imagen-de-WhatsApp-2025-09-23-a-las-13.27.30_6a14a534-663x1024.jpg\")
<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"