Bernhard Bleibinger va estudiar musicologia, antropologia i estudis africans, així com història de Baviera a la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic (LMU) i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA, on va estudiar musicologia i etnomusicologia). Va obtenir el seu doctorat (Dr. Phil.) amb una tesi doctoral sobre Marius Schneider i les seves teories sobre els simbolismes musicals a Sant Cugat i en tractats antics de l’Índia i la Xina.
Després d’una estada a la LMU i una breu estada de recerca al CSIC, va ser professor al Departament de Musicologia de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) a Barcelona (2005-2007). Des de 2007 fins a 2020 va treballar com a professor de música (associate professor des de 2009; full professor des de 2011) al Departament de Música de la Universitat Fort Hare a la regió del Cap de l’Est, a Sud-àfrica. Com a cap del departament (des de 2007-2015), va ser responsable de l’estabilització del vell departament a la seu d’Alice i del desenvolupament d’un nou programa d’estudis i un nou departament a la seu de East London. El nou pla d’estudis incloïa música tradicional de la regió i també cursos moderns com “gestió musical i de les arts” o “tecnologia musical”. Des de 2020, és investigador científic al Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC) a Barcelona.
Bernhard Bleibinger ha realitzat recerques i publicacions sobre música i símbols, la història de l’etno-/musicologia; música africana i etnomusicologia aplicada. Connectar la teoria amb la pràctica forma part del seu concepte d’humanitats aplicades (per exemple, en cursos sobre instruments musicals a l’Àfrica que va impartir a Sud-àfrica i Alemanya). També és músic i, per a esdeveniments oficials, va compondre música transtemporal, transcultural i transconceptual que intenta tenir en compte la història i les realitats socials de llocs específics.
ORCID 0000-0003-0450-6220