{"id":1410,"date":"2025-02-14T13:46:51","date_gmt":"2025-02-14T11:46:51","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=1410"},"modified":"2025-02-26T14:23:01","modified_gmt":"2025-02-26T12:23:01","slug":"lectura-dimatges-sagrades","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/lectura-dimatges-sagrades\/","title":{"rendered":"Lectura d’imatges sagrades\u00a0"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Des dels primers segles del cristianisme, les imatges sagrades tenien reconeguda una triple funcionalitat: servien per refrescar la mem\u00f2ria, especialment les imatges de culte, aquelles que representaven simb\u00f2licament els misteris de la fe o conceptes teol\u00f2gics; complien una funci\u00f3 educativa o did\u00e0ctica, sobretot les imatges hist\u00f2riques que instaven els fidels a imitar-les i instruir-los moralment; i, finalment, se’ls reconeixia una funci\u00f3 excitativa, pr\u00f2pia de les imatges devocionals que apel\u00b7laven a la voluntat de l’espectador. <\/p>\n\n\n\n

Des de la Baixa Edat Mitjana, s’havia consolidat un sentiment generalitzat sobre la necessitat d’imatges. L\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, en la darrera sessi\u00f3 del Concili de Trento, celebrada el 4 de desembre de 1563, va promulgar un breu decret sobre el culte als sants, rel\u00edquies i imatges, amb una doble finalitat: reafirmar la doctrina cat\u00f2lica davant l’aven\u00e7 del protestantisme i controlar la imatgeria, allunyant-la de tota superstici\u00f3 popular. D’aquesta manera, l’Esgl\u00e9sia postridentina va intensificar la visualitat i les figures pl\u00e0stiques del seu discurs, a trav\u00e9s d’una orat\u00f2ria que apel\u00b7lava encara m\u00e9s a la vista. Les Sagrades Escriptures, a les quals es van afegir les hagiografies, van subministrar els principals motius per a la seva representaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Entre els temes iconogr\u00e0fics postridentins, trobem les s\u00e8ries dels arc\u00e0ngels, el culte a Sant Josep o al Nen Jes\u00fas. Tamb\u00e9 destaquen les pintures de sants dels segles XVI i XVII, aix\u00ed com la representaci\u00f3 de martiris. La Contrareforma va potenciar certs temes com la Sant\u00edssima Trinitat, els cicles eucar\u00edstics o les advocacions a la Mare de D\u00e9u. <\/p>\n\n\n

\n
\"Retrat<\/a>
Sant Josep i el Nen Jes\u00fas. Guido Reni. 1638-1640.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Dins de la representaci\u00f3 art\u00edstica, van destacar les estampes (xilografies) que acompanyaven molts textos impresos. El baix cost de la seva producci\u00f3 les va convertir en un element habitual, utilitzat tant per cat\u00f2lics com per protestants com a m\u00e8tode pastoral per a la catequesi dels fidels. En el cas de la Monarquia Hisp\u00e0nica, des de 1559 la legislaci\u00f3 inquisitorial sobre els impresos i gravats va actuar de manera molt m\u00e9s autorit\u00e0ria sobre les imatges, i des de 1564 els decrets tridentins (incl\u00f2s el que organitzava la producci\u00f3 d’imatges sagrades) van ser considerats de compliment obligatori a tot el territori.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"P\u00e0gina<\/a>
DOCUMENT 1: LES B\u00cdBLIES HISTORIADES<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Gravat<\/a>
DOCUMENT 2: PASSIONAL CHRISTI UND ANTICHRISTI<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Quadre<\/a>
DOCUMENT 3: VISI\u00d3 DE SANT IGNASI DE LOYOLA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n