{"id":1421,"date":"2025-02-14T13:47:58","date_gmt":"2025-02-14T11:47:58","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=1421"},"modified":"2025-03-17T13:22:28","modified_gmt":"2025-03-17T11:22:28","slug":"la-lectura-de-la-biblia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-lectura-de-la-biblia\/","title":{"rendered":"La lectura de la B\u00edblia"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La B\u00edblia va tenir un paper molt influent en la primerenca modernitat. No nom\u00e9s es va convertir en el centre de pr\u00e0ctiques religioses i de la vida espiritual, sin\u00f3 tamb\u00e9 va determinar idees pol\u00edtiques, \u00e8tica, comportaments socials i familiars, normes professionals o producci\u00f3 art\u00edstica. Aix\u00ed mateix, la introducci\u00f3 de la impremta mec\u00e0nica a Europa va alterar les percepcions clericals i laiques del text sagrat. <\/p>\n\n\n\n

La B\u00edblia va ser \u00e0mpliament llegida i referida no nom\u00e9s per sectors eclesi\u00e0stics, sin\u00f3 tamb\u00e9 per laics. L’\u00fas de les lleng\u00fces vernacles va ajudar al desenvolupament d’una consci\u00e8ncia religiosa laica permetent a molts fidels acostar-se a les Sagrades Escriptures. <\/p>\n\n\n\n

\"Detall<\/a><\/figure>
\n

Aix\u00f2 contrastava amb \u00e8poques anteriors on havia prevalgut la comunicaci\u00f3 oral i visual de passatges b\u00edblics, ja que les pintures religioses van constituir als segles medievals la \u201cB\u00edblia per als illetrats\u201d o B\u00edblia pauperum<\/em>. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Amb la florida de traduccions vernacles de la B\u00edblia (iniciat ja des del segle XIII) van apar\u00e8ixer els debats sobre la pertin\u00e8ncia de la seva lectura per part dels laics. Amb la Reforma protestant les versions de textos b\u00edblics en lleng\u00fces vernacles van ser notables; tamb\u00e9 trobem algunes traduccions cat\u00f2liques, especialment abans de la prohibici\u00f3 de la Inquisici\u00f3 de 1559. Les raons fonamentals per prohibir la lectura laica de la B\u00edblia en vernacle per part de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica es remuntaven a l’argument fonamental de la dificultat de la B\u00edblia, que condu\u00efa a malentesos i aquests, alhora, propiciaven heretgies. Aquesta interpretaci\u00f3 va ser elaborada pel frare Alfonso de Castro el 1534, tesi represa posteriorment per diversos autors. <\/p>\n\n\n

\n
\"Portada<\/a>
Traducci\u00f3 de la b\u00edblia al castell\u00e0, coneguda com la B\u00edblia de Ferrara, on va ser impresa.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Tot i aix\u00f2, la difusi\u00f3 del coneixement b\u00edblic no es va limitar als pa\u00efsos protestants, ni a algunes edicions o traduccions de la B\u00edblia, ni a uns pocs prop\u00f2sits o usos espec\u00edfics, ni a audi\u00e8ncies limitades. Tamb\u00e9 involucrava lectors i oients (perqu\u00e8 pervivia la tradici\u00f3 de la lectura en veu alta), homes i dones, persones de tots els estatus socials, culturals i de qualsevol ocupaci\u00f3, els devots i tamb\u00e9 els llibertins. La B\u00edblia constitu\u00efa un punt de refer\u00e8ncia com\u00fa en un m\u00f3n modern primerenc fragmentat pol\u00edticament i religiosament.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Detall<\/a>
DOCUMENT 1: LA BIBLIA PAUPERUM<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Quadre<\/a>
DOCUMENT 2: L’ESCOLA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Portada<\/a>
DOCUMENT 3: LA B\u00cdBLIA DE L’OS<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n