{"id":1436,"date":"2025-02-14T13:56:34","date_gmt":"2025-02-14T11:56:34","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=1436"},"modified":"2025-03-17T14:03:35","modified_gmt":"2025-03-17T12:03:35","slug":"els-idiomes-no-llatins-de-la-biblia-regia-hebreu-grec-i-arameu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/els-idiomes-no-llatins-de-la-biblia-regia-hebreu-grec-i-arameu\/","title":{"rendered":"Els idiomes no-llatins de la B\u00edblia R\u00e8gia: Hebreu, Grec i Arameu\u00a0"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L’hebreu<\/strong> \u00e9s una llengua sem\u00edtica del nord-oest dins de la fam\u00edlia afroasi\u00e0tica, origin\u00e0ria de les terres cananees. Va ser l’idioma natiu dels israelites fins al final del per\u00edode rom\u00e0 (cap a l’any 200 d.C.), i ha estat la llengua lit\u00fargica del judaisme des de l’\u00e8poca del Segon Temple. El moviment sionista al segle XIX va ajudar a revitalitzar l’hebreu com a llengua viva. Avui, \u00e9s l’idioma oficial d’Israel i un dels pocs exemples d’\u00e8xit en el ressorgiment d’una llengua antiga. \u00c9s tamb\u00e9 l’\u00fanica llengua cananea viva, i una de les poques lleng\u00fces sem\u00edtiques del nord-oest que es parla actualment, juntament amb l’arameu. <\/p>\n\n\n\n

L’alfabet hebreu, que s\u2019escriu de dreta a esquerra, t\u00e9 nom\u00e9s 22 consonants. Els sons voc\u00e0lics es poden indicar amb punts (vocalitzaci\u00f3), com es veu en la B\u00edblia R\u00e8gia<\/strong>. En hebreu, moltes paraules es construeixen a partir d’una arrel de tres consonants, a partir de la qual es formen substantius, adjectius i verbs mitjan\u00e7ant diversos processos, com l’addici\u00f3 de vocals o afixos.<\/p>\n\n\n

\n
\"P\u00e0gina<\/a>
B\u00edblia hebrea, segona meitat del segle XIII.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El grec<\/strong> \u00e9s una llengua indoeuropea amb una hist\u00f2ria documentada m\u00e9s llarga, de m\u00e9s de 3.400 anys. El sistema d\u2019escriptura grec \u00e9s tamb\u00e9 un dels m\u00e9s antics de l’Europa Occidental i s’ha mantingut gaireb\u00e9 inalterat des del segle IV a.C. El grec cl\u00e0ssic, amb el seu alfabet de 24 lletres, va ser la llengua de Gr\u00e8cia i les regions ve\u00efnes<\/a>, com ara la costa del Mar Negre, \u00c0sia Menor, Xipre, It\u00e0lia (a Cal\u00e0bria i Salento), el sud d’Alb\u00e0nia i altres regions dels Balcans i la Mediterr\u00e0nia oriental i va continuar sent important a trav\u00e9s del per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic i en l’Imperi Rom\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

El grec del Nou Testament<\/strong> \u00e9s el koin\u00e9<\/em>, una forma m\u00e9s est\u00e0ndard i comuna del grec que va sorgir despr\u00e9s de les conquestes d’Alexandre Magne (d. 323 a.C.). Aquest dialecte es va estendre per gran part del m\u00f3n conegut, incloent la Mediterr\u00e0nia oriental i les terres de l’antic Imperi Rom\u00e0. El grec del Nou Testament<\/strong> va ser influenciat per altres lleng\u00fces sem\u00edtiques, com l’arameu i l’hebreu, especialment en el l\u00e8xic i en les estructures sint\u00e0ctiques. Tamb\u00e9 va jugar un paper important la traducci\u00f3 grega de l’Antic Testament<\/strong>, coneguda com la Septuaginta<\/strong> (dels Setanta), feta al segle III a.C.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"P\u00e0gina<\/a><\/figure>
\n

L’arameu<\/strong>, una altra llengua sem\u00edtica del nord-oest, es parlava origin\u00e0riament a les regions entre Anat\u00f2lia i Mesopot\u00e0mia, per\u00f2 es va estendre r\u00e0pidament per tot l’Orient Pr\u00f2xim, incloent la vall del Tigris, el sud de l’actual Turquia, Ar\u00e0bia i el Sina\u00ed. L\u2019arameu va ser llengua oficial de grans imperis com els neoassiris (911\u2013608 a. C.), neobabil\u00f2nics (620\u2013539 a. C.) i aquem\u00e8nides (500\u2013330 a. C.), i va ser \u00e0mpliament utilitzat en l’administraci\u00f3, el culte religi\u00f3s i l’educaci\u00f3. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els varis alfabets utilitzats per escriure aquesta llengua al llarg de la seva hist\u00f2ria, tots tenien 22 lletres conson\u00e0ntiques, com l’hebreu. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8, l’alfabet hebreu actual va ser pres de l’arameu. (L’alfabet \u00e0rab tamb\u00e9 va estar fortament influenciat pel d’arameu.) <\/p>\n\n\n\n

Els textos religiosos jueus m\u00e9s importants, com el Talmud,<\/strong> el text central del judaisme rab\u00ednic, i el Zohar<\/strong>, la literatura fundacional sobre la tradici\u00f3 m\u00edstica i metaf\u00edsica jueva, tamb\u00e9 es van escriure en arameu. Es considera que l\u2019arameu era l\u2019idioma parlat per Jes\u00fas de Natzaret. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, el sir\u00edac<\/strong>, un dialecte de l’arameu, segueix sent utilitzat com a llengua lit\u00fargica per diverses comunitats cristianes sir\u00edaques. Aquest dialecte \u00e9s particularment important per a les Esgl\u00e9sies ortodoxa i cat\u00f2lica sir\u00edaca, cat\u00f2lica caldea, maronita i altres grups cristians del Pr\u00f2xim Orient. Els jueus del Kurdistan<\/a> tamb\u00e9 parlen una variant d’arameu propera al sir\u00edac.<\/p>\n\n\n\n

A la B\u00edblia R\u00e8gia<\/strong>, es poden veure la traducci\u00f3 aramea del Targ\u00fam<\/em><\/strong> de Jonathan dels Profetes de l’Antic Testament amb la seva versi\u00f3 llatina a la part inferior de les p\u00e0gines. Aix\u00ed mateix, el volum 5 inclou el Nou Testament en grec i sir\u00edac, amb traduccions al llat\u00ed i del sir\u00edac tamb\u00e9 a l\u2019hebreu, reflectint la complexitat ling\u00fc\u00edstica i cultural dels textos b\u00edblics. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Gran<\/a>
DOCUMENT 1: EL PERGAM\u00cd D’ISA\u00cfES<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Fragment<\/a>
DOCUMENT 2: EL PAPIR 46<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Estela<\/a>
DOCUMENT 3: L’ESTELA DE CARPENTR\u00c0S<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dit de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n