{"id":1444,"date":"2025-02-14T13:48:44","date_gmt":"2025-02-14T11:48:44","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=1444"},"modified":"2025-02-26T14:35:59","modified_gmt":"2025-02-26T12:35:59","slug":"la-biblia-en-epoca-de-la-reforma","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-biblia-en-epoca-de-la-reforma\/","title":{"rendered":"La B\u00edblia en \u00e8poca de la Reforma"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L\u2019estudi de la Reforma protestant<\/strong>, a m\u00e9s dels esdeveniments socials i pol\u00edtics en qu\u00e8 es desenvolupa, implica necess\u00e0riament tenir en compte les circumst\u00e0ncies culturals. Naturalment, doncs, el debat religi\u00f3s est\u00e0 en el centre d\u2019atenci\u00f3, ja que, en definitiva, la Reforma implica una nova escissi\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia de Roma (cat\u00f2lica<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

\"Portada<\/a><\/figure>
\n

El debat religi\u00f3s entre cat\u00f2lics i reformistes mant\u00e9 la seva tensi\u00f3 en la lectura del text b\u00edblic. Per exemple, la Reforma reobre el debat sobre la legitimitat de traduir la B\u00edblia a les lleng\u00fces vernacles, llarg des de l\u2019Edat Mitjana. L\u2019actitud de la Reforma ser\u00e0, malgrat les retic\u00e8ncies de Roma, la publicaci\u00f3 impresa de la traducci\u00f3 de Luter a l\u2019alemany (a partir de 1522 el Nou Testament, i de 1534 la B\u00edblia completa, amb correccions en edicions posteriors). <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per\u00f2 l\u2019actitud de la Reforma no nom\u00e9s justificava i tirava pel dret amb la publicaci\u00f3 de les traduccions vernacles de la B\u00edblia. Els intel\u00b7lectuals protestants incideixen en el tema del c\u00e0non dels llibres de la B\u00edblia, un tema tamb\u00e9 obert durant els per\u00edodes anteriors, per\u00f2 ara revisat en profunditat. De fet, es pot interpretar com una resposta al Protestantisme el pronunciament del Concili de Trent en la quarta sessi\u00f3, celebrada el 8 d’abril de 1546, sobre quins llibres havien de formar part oficialment el conjunt de la B\u00edblia. Tant \u00e9s aix\u00ed, que la mateixa B\u00edblia de Luter<\/a><\/strong> (\u00e9s a dir, la seva traducci\u00f3 a l\u2019alemany) va prescindir d\u2019alguns llibres o passatges concrets del c\u00e0non de la tradici\u00f3 cat\u00f2lica, publicaci\u00f3 que escandalitz\u00e0 encara m\u00e9s l\u2019Esgl\u00e9sia romana. <\/p>\n\n\n\n

La revisi\u00f3 del c\u00e0non dels llibres de la B\u00edblia que feia la nova tradici\u00f3 protestant es basava en criteris profundament teol\u00f2gics, per\u00f2 fonamentats en arguments filol\u00f2gics. Per aquest motiu, cal tenir present que la Reforma s\u2019est\u00e0 desenvolupant al mateix temps que l\u2019Humanisme<\/strong> europeu. I, de fet, els principals agents del debat sobre Reforma i Contrareforma s\u00f3n eminents humanistes i, la majoria d\u2019ells, grans fil\u00f2legs. <\/p>\n\n\n\n

Si tenim en compte l\u2019ambient cultural en relaci\u00f3 amb l\u2019evoluci\u00f3 de la Reforma, cal esmentar l\u2019impacte que van tenir diversos fen\u00f2mens: un d\u2019ells \u00e9s la recuperaci\u00f3 dels estudis del grec i de l\u2019hebreu, \u00e9s a dir, les lleng\u00fces \u00aboriginals\u00bb dels textos b\u00edblics. Cal recordar que l\u2019Edat Mitjana europea va viure, pr\u00e0cticament, sense coneixements de llengua grega \u2012que no comencen a escampar-se fins a mitjans del s. XV, gr\u00e0cies a la pres\u00e8ncia d\u2019intel\u00b7lectuals i llibres grecs-bizantins que fugien de l\u2019ocupaci\u00f3 turca de Constantinoble\u2012 ni hebrea, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00fas que en feien les comunitats jueves de manera interna. Un altre fenomen que cal tenir present, \u00e9s l\u2019\u00fas de la impremta, que es va convertir en un instrument catalitzador de les idees en debat (no nom\u00e9s per part de la Reforma, sin\u00f3 tamb\u00e9 per part del m\u00f3n cat\u00f2lic).  <\/p>\n\n\n

\n
\"Fragment<\/a>
Fragment de diferents cartes de Sant Pau, en grec. Any 200 aproximadament.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La B\u00edblia R\u00e8gia, doncs, s\u2019ha d\u2019emmarcar en el context del revisionisme sobre el c\u00e0non dels llibres de la B\u00edblia. En aquest cas, es tracta d\u2019una reafirmaci\u00f3 del c\u00e0non cat\u00f2lic. Ara b\u00e9, per poder descriure les seves caracter\u00edstiques i entendre la funci\u00f3 d\u2019aquesta edici\u00f3 poliglota de la B\u00edblia, cal remetre\u2019s al seu antecedent immediat, que \u00e9s la B\u00edblia Poliglota Complutense<\/a> (Alcal\u00e1 de Henares, 1514-1517, 6 vols.), de la qual la B\u00edblia R\u00e8gia<\/a> es pot considerar una reedici\u00f3 \u00abaugmentada i actualitzada\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Pr\u00f2leg<\/a>
DOCUMENT 1: PR\u00d2LEG – B\u00cdB. POLIGLOTA COMPLUTENSE<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Quadre<\/a>
DOCUMENT 2: LES ESCRIPTURES CAN\u00d2NIQUES<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"P\u00e0gina<\/a>
DOCUMENT 3: C\u00c0NON DELS LLIBRES DE LA B\u00cdBLIA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n