{"id":1448,"date":"2025-02-14T13:52:28","date_gmt":"2025-02-14T11:52:28","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=1448"},"modified":"2025-02-26T15:04:18","modified_gmt":"2025-02-26T13:04:18","slug":"el-cardenal-cisneros-i-la-biblia-poliglota-complutense","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/el-cardenal-cisneros-i-la-biblia-poliglota-complutense\/","title":{"rendered":"El cardenal Cisneros i la B\u00edblia Poliglota Complutense"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Francisco Jim\u00e9nez de Cisneros, nascut a Torrelaguna (c. 1436), va adoptar el nom de “Francisco” en honor a Sant Francesc d’Ass\u00eds quan va ingressar a l’orde francisc\u00e0 despr\u00e9s d’una crisi espiritual el 1484.<\/p>\n\n\n\n

\"Retrat<\/a><\/figure>
\n

Va ser una figura destacada en la hist\u00f2ria d’Espanya, exercint diversos c\u00e0rrecs de gran import\u00e0ncia: confessor de la Reina Isabel (1492-1504), arquebisbe de Toledo, primat d’Espanya, canceller major de Castella (1495-1517), inquisidor general (1507-1517) i president del Consell de Reg\u00e8ncia de Castella (1506-1507). A m\u00e9s, va ser un ferm reformador de l’Esgl\u00e9sia i les ordres religioses, especialment la franciscana<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Formaci\u00f3 i influ\u00e8ncies humanistes. <\/em>Es va formar en diverses ciutats com Roa, Cu\u00e9llar, Alcal\u00e1 de Henares (Estudi General francisc\u00e0) i Salamanca, on va estudiar gram\u00e0tica, filosofia, teologia, dret civil i can\u00f2nic. Va ser ordenat sacerdot a Roma el 1460, on va aprofitar l’oportunitat per con\u00e8ixer el Papa Pius II, una figura coneguda per la seva habilitat pol\u00edtica i el seu inter\u00e8s per la uni\u00f3 dels estats cristians davant la creixent amena\u00e7a del Imperi Otom\u00e0. Pius II va ser tamb\u00e9 un gran promotor de l’educaci\u00f3 humanista, fet que va influir en Cisneros, tot i que aquest no compartia del tot la visi\u00f3 cultural de la cort papal. <\/p>\n\n\n\n

La pol\u00edtica religiosa i la conquesta d’Or\u00e1n. <\/em>Cisneros va ser una figura central en la pol\u00edtica religiosa del moment. A partir de 1499, va arribar a Granada i es va oposar al model de conversi\u00f3 lenta i culturalment sensible proposat per l’arquebisbe Hernando de Talavera. En canvi, va imposar una conversi\u00f3 immediata de la poblaci\u00f3 musulmana del regne de Granada despr\u00e9s de la conquesta, i fins i tot va ordenar la crema de la biblioteca real nazar\u00ed. Cisneros va participar en la conquesta d’Or\u00e1n (1509). <\/p>\n\n\n\n

Fundaci\u00f3 de la Universitat d’Alcal\u00e1, <\/em>El 1499, Cisneros va fundar la Universitat d’Alcal\u00e1<\/a><\/strong>, a partir del\u202fStudium Generale<\/strong>\u202fon ell mateix s’havia format. La nova universitat va obrir les seves portes el 1508 amb la teologia com a mat\u00e8ria central, per\u00f2 tamb\u00e9 oferint carreres de dret can\u00f2nic, filosofia, medicina, gram\u00e0tica, ret\u00f2rica i lleng\u00fces b\u00edbliques. Gr\u00e0cies als fons que va proporcionar, com una magn\u00edfica biblioteca, la Universitat d’Alcal\u00e1 va esdevenir un centre d’ensenyament human\u00edstic de gran prestigi, que posteriorment influiria en les universitats d’Hispanoam\u00e8rica.<\/p>\n\n\n

\n
\"Fa\u00e7ana<\/a>
Fa\u00e7ana de la Universitat d’Alcal\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La\u202fBiblia Pol\u00edglota Complutense. <\/em>Un dels grans projectes de Cisneros va ser la\u202fBiblia Pol\u00edglota Complutense<\/strong>, una edici\u00f3 monumental que va dirigir i finan\u00e7ar. Aquesta B\u00edblia es va publicar en sis volums entre 1514 i 1517 i va incloure el text hebreu de l’Antic Testament<\/strong>, la Vulgata<\/strong> llatina de San Jer\u00f3nimo, la Septuaginta<\/strong> grega i el Targum Onkelos<\/strong> arameu, amb la comparaci\u00f3 de la Vulgata com a text central. La Vulgata s’inseria entre els textos hebreu i grec, representant les tres grans tradicions religioses (la cristiana romana, l’oriental i la jueva) i evocant la imatge de Jes\u00fas crucificat entre els dos lladres, una comparaci\u00f3 que subratlla el prestigi i l’autoritat de l\u2019esglesia romana representat al centre. <\/p>\n\n\n\n

El cinqu\u00e8 volum contenia el Nou Testament<\/strong> en grec i llat\u00ed, amb lletres voladetes fent connexi\u00f3 entre ambd\u00f3s textos per facilitar la lectura. El sis\u00e8 volum inclo\u00efa eines ling\u00fc\u00edstiques com un diccionari hebreu i arameu, gram\u00e0tiques i un \u00edndex llat\u00ed. Aquest projecte va reunir a destacats estudiosos de l’\u00e8poca, com Alonso de Alcal\u00e1, Pablo Coronel, Alfonso de Zamora i Demetrio Ducas, i va ser admirat per l’eleg\u00e0ncia tipogr\u00e0fica de les lletres gregues utilitzades. <\/p>\n\n\n\n

\"P\u00e0gina<\/a><\/figure>
\n

La publicaci\u00f3 de la B\u00edblia va patir un retard: tot i que el Nou Testament es va completar el 1514, no es va poder distribuir fins al 1520 a causa dels privilegis exclusius de publicaci\u00f3 que va aconseguir Erasme <\/strong>del Papa Lle\u00f3 X i de l’emperador Maximili\u00e0 I, que van provocar un retard en la distribuci\u00f3 de la B\u00edblia Complutense. Aix\u00f2 va permetre a Erasme avan\u00e7ar amb la seva pr\u00f2pia edici\u00f3 del Nou Testament en grec<\/a>, publicada el 1516.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Llegat i mort. <\/em>Cisneros va morir el 1517 a Roa veient acabat el seu gran projecte, per\u00f2 no va arribar a veure la seva publicaci\u00f3 completa. El seu llegat com a home de l’Esgl\u00e9sia, home de cultura i reformador religi\u00f3s continua sent rellevant fins als nostres dies, especialment per la seva contribuci\u00f3 a l’educaci\u00f3 i la creaci\u00f3 de la Universitat d’Alcal\u00e0<\/strong> i la\u202fBiblia Pol\u00edglota Complutense<\/strong>, una de les edicions m\u00e9s ambicioses de la B\u00edblia de l’\u00e8poca.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Retrat<\/a>
DOCUMENT 1: RETRAT DEL CARDENAL FRANCISCO DE CISNEROS<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Full<\/a>
DOCUMENT 2: MANUSCRIT DE L’ALCOR\u00c0 DE PER\u00cdODE NASSARITA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n