{"id":1511,"date":"2025-02-14T13:59:30","date_gmt":"2025-02-14T11:59:30","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=1511"},"modified":"2025-02-25T18:22:44","modified_gmt":"2025-02-25T16:22:44","slug":"la-inquisicio-i-la-biblia-regia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-inquisicio-i-la-biblia-regia\/","title":{"rendered":"La Inquisici\u00f3 i la B\u00edblia R\u00e8gia"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

No podem oblidar-ho: la Biblia Regia<\/em> s\u2019elabora i imprimeix a la segona meitat del segle XVI, quan la divisi\u00f3 confessional ja s\u2019ha fet definitiva. En aquest moment qualsevol obra de tem\u00e0tica religiosa \u00e9s minuciosament escrutada per censors, tant en els estats cat\u00f2lics com en els protestants. La Biblia Regia<\/em>, malgrat ser una empresa patrocinada per Felip II, que ostentava el t\u00edtol de Rei Cat\u00f2lic i liderava l\u2019esfor\u00e7 militar del catolicisme a tot Europa, tampoc no es salva de les sospites i dels intents de desacreditar-la. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>
\n

El problema principal era que, el 1546, el Concili de Trento, reaccionant contra les traduccions de la B\u00edblia realitzades pels reformadors, com la que Mart\u00ed Luter havia fet a l\u2019alemany, va decretar que l\u2019\u00fanica edici\u00f3 de la B\u00edblia acceptable pels cat\u00f2lics era la Vulgata<\/em>. Aquesta era la versi\u00f3 llatina que Sant Jeroni havia escrit al segle IV per ordre del papa, que volia unificar els criteris de redacci\u00f3 dels diferents llibres, ser m\u00e9s fidel als textos originals i traduir-los a un llat\u00ed m\u00e9s comprensible per a la majoria dels fidels d\u2019aleshores. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Als segles XV i XVI, per\u00f2, l\u2019esfor\u00e7 cient\u00edfic i filol\u00f2gic dels humanistes havia perm\u00e8s adonar-se que la versi\u00f3 de Sant Jeroni tenia moltes incorreccions. Per aix\u00f2 Montano, en traduir els originals hebreus i grecs per a la B\u00edblia Regia, sovint s\u2019allunya de la Vulgata<\/em>, donant-hi versions pr\u00f2pies, influ\u00efdes per l\u2019opini\u00f3 d\u2019hebraistes i orientalistes de l\u2019\u00e8poca mal vistos per l\u2019Esgl\u00e9sia o copiades de la B\u00edblia en llat\u00ed tradu\u00efda el 1527 per Sante Pagnini (jueu convertit al cristianisme). Montano, com altres intel\u00b7lectuals de la seva \u00e8poca, pensava que per entendre millor el sentit original de la B\u00edblia calia rec\u00f3rrer a textos de la tradici\u00f3 jueva. A m\u00e9s, algunes de les afirmacions del fil\u00f2leg extremeny als pr\u00f2legs dels llibres b\u00edblics i als ap\u00e8ndixs dels darrers volums podien no ser completament cat\u00f2liques. <\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Portada de la traducci\u00f3 de la B\u00edblia de Sante Pagnini, 1528.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Per aix\u00f2, la Biblia Regia<\/em> es va convertir de seguida en tema de discussi\u00f3 a les grans Universitats, com Lovaina o Par\u00eds, i a Roma, on, el 1576, la Congregaci\u00f3 de cardenals que va revisar-la va emetre un memorial contundent, declarant, fins i tot, que si haguessin pogut examinar-la abans de la impressi\u00f3 i sense tenir en compte el patrocini d\u2019un monarca cat\u00f2lic com Felip II, l\u2019haurien prohibit sencera.<\/p>\n\n\n\n

A Espanya, el 1574, un professor de la Universitat de Salamanca, Le\u00f3n de Castro, va denunciar Arias Montano a la Inquisici\u00f3. Deia que la Biblia Regia<\/em> anava a canviar la doctrina cat\u00f2lica, continguda a la Vulgata i avalada per Sant Jeroni i altres sants, per les doctrines dels rabins jueus, que \u00e0dhuc haurien manipulat els textos en hebreu per corrompre el cristianisme.  <\/p>\n\n\n\n

Els consultors de la Inquisici\u00f3 van examinar la Biblia Regia<\/em> i, el 1577, van concloure que, tot i que hi havia algunes equivocacions i fragments imprudents des d\u2019un punt de vista cat\u00f2lic, no eren prou importants com per prohibir la difusi\u00f3 de l\u2019obra ni condemnar-ne l\u2019editor. Pels mateixos anys, Castro tamb\u00e9 va denunciar el fam\u00f3s poeta fray Luis de Le\u00f3n, gran amic de Montano, i altres professors de la seva Universitat per haver tradu\u00eft textos b\u00edblics de l\u2019hebreu al castell\u00e0 o sostenir que la Vulgata<\/em> contenia errors, per\u00f2 tamb\u00e9 ells van ser exonerats despr\u00e9s de passar un temps a la pres\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>
\n

El que potser no van arribar a saber mai els inquisidors \u00e9s que, enmig de l\u2019efervesc\u00e8ncia religiosa dels Pa\u00efsos Baixos a la segona meitat del segle XVI, Arias Montano havia simpatitzat amb el cercle de la Familia Charitatis,<\/em> un grup cristi\u00e0 heterodox amb molts seguidors entre els intel\u00b7lectuals i els homes de negocis d\u2019Anvers, que defensava la toler\u00e0ncia religiosa i la reconciliaci\u00f3 entre les confessions, una fe menys ritualista i m\u00e9s espiritual i certes pr\u00e0ctiques m\u00edstiques. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

De fet, diversos membres de la Familia<\/em> havien col\u00b7laborat en les traduccions de la Biblia Regia<\/em>. O, si els inquisidors ho sabien, la protecci\u00f3 de Felip II va evitar qualsevol condemna. <\/p>\n\n\n\n

En el rerefons de la pol\u00e8mica hi ha la discrep\u00e0ncia teol\u00f2gica entre els que, com Castro, volien mantenir intocat el text de Sant Jeroni per preservar la fe de qualsevol influ\u00e8ncia jueva o conversa, i els que defensaven, com Montano, en la l\u00ednia que ja havien formulat Erasme de Rotterdam o Lorenzo Valla a inicis del segle XVI, que per obtenir una fe m\u00e9s depurada calia tornar a les fonts originals del cristianisme i aplicar els aven\u00e7os filol\u00f2gics a l\u2019estudi dels textos sagrats. Tamb\u00e9 s\u2019hi veu el debat entre els que preferien donar als llibres b\u00edblics una interpretaci\u00f3 principalment al\u00b7leg\u00f2rica o simb\u00f2lica i els hebraistes, partidaris de traduccions m\u00e9s literals. I, encara m\u00e9s, s\u2019hi pot veure un esfor\u00e7 de la Inquisici\u00f3 i dels sectors contrareformistes m\u00e9s conservadors per coartar l\u2019autonomia de la investigaci\u00f3 teol\u00f2gica, que, segons ells, podia portar a l\u2019heretgia. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi s\u00f3n molt presents, massa, l\u2019enveja i les gelosies tan t\u00edpiques, aleshores com ara, entre el professorat universitari. Al capdavall, Le\u00f3n de Castro considerava que ell hauria pogut fet molt millor la feina que el rei havia encomanat a Arias Montano. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 1: EDICI\u00d3 I \u00daS DE LA SAGRADA ESCRIPTURA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 2: CARTA DE FRANCISCO SALINAS <\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 3: “L’ODIUM THEOLOGICUM”<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n