{"id":1579,"date":"2025-02-14T14:07:22","date_gmt":"2025-02-14T12:07:22","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=1579"},"modified":"2025-02-27T15:09:47","modified_gmt":"2025-02-27T13:09:47","slug":"glossari-4","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/","title":{"rendered":"Glossari"},"content":{"rendered":"<div class=\"wp-block-image is-style-rounded\">\n<figure class=\"alignleft size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"354\" height=\"300\" src=\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png\" alt=\"Unitat de la B\u00edblia\" class=\"wp-image-1771\" style=\"aspect-ratio:16\/9;object-fit:cover;width:100px\" srcset=\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png 354w, https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc-300x254.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 354px) 100vw, 354px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Agn\u00f2stic<\/summary>\n<p class=\"has-small-font-size\"><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>\u00c9s l\u2019adjectiu relatiu a agnosticisme. Segons Ferrater Mora [Jos\u00e9 Ferrater Mora (revegeu 2009, 19941), Diccionario de filosof\u00eda, Barcelona: Ariel; cit. s.v. \u00abagnosticismo\u00bb.], la paraula va ser utilitzada per primera vegada per Thomas Henry Huxley a 1869 (agnostic). Derivat del grec, la paraula recull la idea de \u00abno (poder) saber\u00bb, aplicat al coneixement cient\u00edfic sobre tot all\u00f2 que sobrepassa l\u2019experi\u00e8ncia cient\u00edfica (cfr DIEC2). Per extensi\u00f3, l\u2019agn\u00f2stic pensa que no es pot arribar a con\u00e8ixer totalment la natura o exist\u00e8ncia de D\u00e9u (cfr DIEC2). No es tracta de \u00abnegar l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u\u00bb \u2013pensament que correspon m\u00e9s aviat a l\u2019ateu\u2013, sin\u00f3 considerar que no es pot saber (amb certesa). L\u2019agnosticisme, doncs, tamb\u00e9 es pot relacionar amb la idea d\u2019escepticisme i de la\u00efcisme, sense els matisos pol\u00edtics del terme. En realitat, doncs, l\u2019agnosticisme no menysprea l\u2019especulaci\u00f3 sobre l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, tot i que no reconeix la seva \u00abgnoscibilitat\u00bb.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Gn\u00f2stic<\/summary>\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>\u00c9s l\u2019adjectiu del corrent de pensament del gnosticisme. Al contrari de l\u2019anterior, ara estem en un corrent filos\u00f2fic de tradici\u00f3 plat\u00f2nica aplicada a \u2018descobrir\u2019, \u00e9s a dir a \u2018con\u00e8ixer realment (els misteris ocults de la saviesa de D\u00e9u)\u2019. Aquest corrent va estar en auge durant els segles II-III d.C. i est\u00e0 \u00edntimament relacionat amb el desenvolupament de les doctrines cristianes. Cal recon\u00e8ixer alguns textos ap\u00f2crifs (vegeu <strong>Ap\u00f2crifs<\/strong>) com a gn\u00f2stics, tenint en compte que ambd\u00f3s conceptes es refereixen a realitats diferents: el primer en relaci\u00f3 a la pertinen\u00e7a al c\u00e0non (vegeu <strong>C\u00e0non<\/strong>); el segon en relaci\u00f3 a la interpretaci\u00f3 (gn\u00f2stica) del text. S\u00f3n textos gn\u00f2stics bona part del pertanyents a la Biblioteca copta de Nag Hammadi i altres fonts de tradici\u00f3 ap\u00f2crifa.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Ap\u00f2crif<\/summary>\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>En la tradici\u00f3 cat\u00f2lica son ap\u00f2crifs els relats b\u00edblics (de l\u2019Antic o del Nou Testament) que mai han format part del c\u00e0non. Una part, doncs, dels textos ap\u00f2crifs s\u00f3n textos gn\u00f2stics (vegeu <strong>Agn\u00f2stic<\/strong>). En la tradici\u00f3 protestant, els llibres ap\u00f2crifs tamb\u00e9 son anomenats \u00abpseudoepigr\u00e0fics\u00bb. En la discussi\u00f3 sobre la pertinen\u00e7a al c\u00e0non, el protestantisme va identificar alguns llibres o parts de llibres de la b\u00edblia cat\u00f2lica com a ap\u00f2crifs i els va treure de la versi\u00f3 \u00aboficial\u00bb. Aix\u00ed, per exemple, els llibres de Tobies, Judit i els dos llibres de Macabeus, absents en les b\u00edblies de tradici\u00f3 protestant.&nbsp;&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>La paraula \u00abap\u00f2crif\u00bb (gr. <em>ap\u00f3crifos<\/em>) vol dir literalment \u2018amagat, ocult\u2019, derivat del vegeu <em>apokrypto <\/em>\u2018ocultar\u2019. Per\u00f2 aquest sentit \u00e9s metaf\u00f2ric, ja que recull la idea que els seus continguts s\u00f3n \u2018dif\u00edcils de comprendre, obscurs\u2019 (com a Sir 39, 3: \u00abrecerca les paraules ocultes dels proverbis i donaran la volta als amagatalls de les par\u00e0boles\u00bb \u2013trad. pr\u00f2pia\u2013), \u00e9s a dir, resulten \u2018completament comprensibles amb una (in)formaci\u00f3 adequada\u2019. D\u2019aqu\u00ed que tamb\u00e9 se\u2019n parla d\u2019\u00abap\u00f2crif o llibre secret\u00bb. De fet, no s\u00f3n \u2018llibres amagats\u2019, com demostra la instal\u00b7laci\u00f3 de molts passatges ap\u00f2crifs en la cultura mitjana de tots els temps (per exemple, els passatges sobre la inf\u00e0ncia de Jes\u00fas, inclosos la mula i el bou del pessebre, al\u00b7ludits a l\u2019Evangeli de Pseudo-Mateu (EvPsMt) 14; o el nom dels Reis Mags, al\u00b7ludits a l\u2019Evangeli armeni de la inf\u00e0ncia de Jes\u00fas (EvarmInf) 5, 10). En general s\u2019admet que la dificultat de la comprensi\u00f3 dels textos ap\u00f2crifs va ser un dels criteris per a qu\u00e8 quedessin fora del c\u00e0non b\u00edblic. Un altre criteri \u00e9s la seva perviv\u00e8ncia en la tradici\u00f3 hebrea o grega dels LXX (vegeu <strong>Setanta<\/strong>).&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>B\u00edblia vulgata<\/summary>\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>La B\u00edblia Vulgata correspon a la traducci\u00f3 llatina que va fer sant Jeroni a finals del s. IV, a inst\u00e0ncies del Papa Damas I. Per fer aquesta traducci\u00f3, tingu\u00e9 en compte manuscrits hebreus, arameus i diverses versions gregues disponibles, entre les quals l\u2019anomenada dels LXX (vegeu <strong>Setanta<\/strong>) era la m\u00e9s difosa. Sant Jeroni tamb\u00e9 vei\u00e9 traduccions llatines que existien anteriorment a la seva traducci\u00f3. Com que el resultat de la seva traducci\u00f3 es va escampar r\u00e0pidament fins a suplantar les versions llatines anteriors, la seva es coneix amb l\u2019adjectiu <em>Vulgata<\/em>, \u00e9s a dir, \u2018(la m\u00e9s) difosa\u2019; en tant que les versions llatines anteriors passaren a dir-se <em>Vetus<\/em> (en plural, <em>Veteres<\/em>), \u00e9s a dir, \u2018antigues\u2019. La Vulgata llatina va ser la versi\u00f3 principal utilitzada durant l\u2019Edat Mitjana i tota l\u2019\u00e8poca Moderna, fins a l\u2019actualitat. Va ser copiada a bastament (se\u2019n conserven milers de manuscrits), sovint en diversos volums i de manera parcial. Posteriorment va ser impresa, tamb\u00e9 en innombrables exemplars. Aquesta enorme difusi\u00f3 explica que el text de la Vulgata anava variant en les successives c\u00f2pies, de manera que la preocupaci\u00f3 per tenir un text oficial (\u00e9s a dir, fixat i universal per al seu \u00fas formal) va ser un tema tractat finalment al Concili de Trento (vegeu <strong>Trident\u00ed<\/strong>). L\u2019edici\u00f3 de la Vulgata anomenada Sixto-Clementina (1592) \u00e9s la recepci\u00f3 aprovada oficialment fins al 1979, quan va ser novament revisada en l\u2019anomenada <em>Nova Vulgata Llatina<\/em>. Cal tenir present que, en la tradici\u00f3 cat\u00f2lica, el text llat\u00ed de la Vulgata \u00e9s el que s\u2019ha fet servir a la lit\u00fargia (ofici de la missa, oracions, celebracions oficials) fins als anys \u201960 del segle XX, despr\u00e9s que el Concili Vatic\u00e0 II (1962-1965) aprov\u00e9s la lit\u00fargia oficial en les lleng\u00fces vernacles.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vulgata\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">La Vulgata a la Wipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Catecisme<\/summary>\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Llibre d&#8217;instrucci\u00f3 religiosa exposat en un format senzill de pregunta i resposta. Tamb\u00e9 es refereix a l&#8217;ensenyament de coneixements religiosos b\u00e0sics.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catecismo\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Catecisme a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Cat\u00f2lic-catolicisme<\/summary>\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>L\u2019expressi\u00f3 \u00abEsgl\u00e9sia cat\u00f2lica\u00bb fa evident que l\u2019Esgl\u00e9sia mant\u00e9 diverses confessions que van anar apareixent hist\u00f2ricament. \u00abEsgl\u00e9sia cat\u00f2lica\u00bb \u00e9s oposat a \u00abEsgl\u00e9sia ortodoxa\u00bb (vegeu <strong>Ortodox<\/strong>), \u00abEsgl\u00e9sia Protestant\u00bb, o altres possibilitats. La paraula \u00abcat\u00f2lic\/a\u00bb vol dir, etimol\u00f2gicament, \u2018universal\u2019 i respon a la idea que la Comunitat de creients en Crist (Esgl\u00e9sia, etimol\u00f2gicament \u2018comunitat, assemblea\u2019) \u00e9s universal, \u00fanica i mundial. Es caracteritza, a m\u00e9s de per mantenir uns certs dogmes, per recon\u00e8ixer l\u2019autoritat del Papa, considerat el representant de Crist a la Terra.&nbsp; Ara b\u00e9, ni tan sols des dels seus or\u00edgens l\u2019Esgl\u00e9sia mantingu\u00e9 aquesta unitat desitjada. En el cristianisme primitiu o incipient ja tenim diverses confessions o \u00abEsgl\u00e9sies\u00bb, com ara la maniquea, els jacobites, i moltes d\u2019altres. L\u2019Esgl\u00e9sia Ortodoxa \u00e9s una escissi\u00f3 de la potestat directa del Papa (cat\u00f2lica), conformada al segle XI; i el principi de lliure interpretaci\u00f3 de la B\u00edblia acceptat per la Reforma des del segle XVI ha donat lloc a diverses esgl\u00e9sies protestants al llarg del s. XVI. Curiosament, tamb\u00e9 aquestes dues Esgl\u00e9sies, l\u2019ortodoxa i la protestant, es consideren a si mateixes \u00abuniversals\u00bb, \u00e9s a dir, \u00abcat\u00f2liques\u00bb, tot i que tamb\u00e9 es reconeixen a si mateixes com a Esgl\u00e9sies cat\u00f2lica, ortodoxa i protestant, aquesta \u00faltima ara ja sense el component despectiu que tingu\u00e9 el terme a l\u2019inici. Des de mitjans del segle XIX existeix <strong>l\u2019ecumenisme<\/strong>, un moviment interconfessional que t\u00e9 com horitz\u00f3 la reunificaci\u00f3 de totes les esgl\u00e9sies cristianes.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_cat%C3%B3lica\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Iglesia cat\u00f3lica a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>C\u00e0non (dels llibres de la B\u00edblia)<\/summary>\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>El conjunt de llibres que conformen la B\u00edblia \u00e9s resultat d\u2019haver estat escollits per a formar-ne part. Els llibres de la B\u00edblia, doncs, seleccionats amb raons teol\u00f2giques, eren nom\u00e9s una part dels llibres existents amb continguts sobre la hist\u00f2ria del judaisme <strong>(Antic Testament)<\/strong> o sobre la figura de Jes\u00fas (<strong>Nou Testament<\/strong>). Els llibres candidats a formar el c\u00e0non, per\u00f2 que finalment no varen ser acceptats s\u2019anomenen \u00abap\u00f2crifs\u00bb o \u00abdeuterocan\u00f2nics\u00bb. Aquests llibres, per\u00f2, no van ser ignorats per la tradici\u00f3 cristiana, al contrari, han estat llegits, estudiats i editats ininterrompudament fins a l\u2019actualitat.&nbsp;&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>La formaci\u00f3 del c\u00e0non, fixat en la tradici\u00f3 cat\u00f2lica a partir del s. III, implica un debat que, en realitat, \u00e9s obert fins al Concili de Trento (vegeu <strong>Trident\u00ed<\/strong>), que aconsegueix pronunciar-se en la fixaci\u00f3 definitiva d\u2019aquest c\u00e0non. Per exemple, la B\u00edblia Poliglota Complutense edita tamb\u00e9 el llibre III de Macabeus, descartat posteriorment com a part del c\u00e0non. Un dels criteris perqu\u00e8 els textos formessin part del c\u00e0non era la seva exist\u00e8ncia en una redacci\u00f3 \u00aboriginal\u00bb, \u00e9s a dir hebrea o aramea per a l\u2019Antic Testament, i grega per al Nou Testament. Quan la Reforma protestant estudi\u00e0 les versions originals i comprov\u00e0 que no era segura l\u2019exist\u00e8ncia de versions originals de la versi\u00f3 llatina (vegeu <strong>Vulgata<\/strong>), revis\u00e0 el c\u00e0non i deix\u00e0 fora llibres o passatges b\u00edblics que tradicionalment n\u2019hi havien format part.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canon_b%C3%ADblico\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Canon b\u00edblico a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Confessionalitzaci\u00f3<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Concepte erudit, desenvolupat per Wolfgang Reinhard i Heinz Schilling, que veu l&#8217;Europa de la primera Edat Moderna conformada (i modernitzada) per les campanyes disciplin\u00e0ries de les principals confessions religioses (vegeu <strong>Cat\u00f2lic<\/strong>)&nbsp; i l&#8217;estreta col\u00b7laboraci\u00f3 entre l&#8217; Esgl\u00e9sia i l&#8217; Estat.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/raco.cat\/index.php\/Manuscrits\/article\/view\/87052\/112082\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Confessionalitzaci\u00f3 a: Fern\u00e1ndez Terricabras, Ignasi. &#8220;Presentaci\u00f3&#8221;. <em>Manuscrits<\/em>, N\u00fam. 25 (2007). pp. 19-28.<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Escolasticisme<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Terme general per a una s\u00e8rie d&#8217;escoles teol\u00f2giques que des de l\u2019Edat Mitjana buscaven assolir una an\u00e0lisi coherent i l\u00f2gica de tots els aspectes de la fe cristiana i la filosofia grecollatina. Va ser freq\u00fcentment criticat pels humanistes (vegeu <strong>Humanisme<\/strong>) per una tend\u00e8ncia a la sobreelaboraci\u00f3 i la preocupaci\u00f3 pel detall i el menyspreu de l\u2019observaci\u00f3 de la realitat front a l\u2019autoritat del text.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escol%C3%A0stica\">Escol\u00e0stica a la Viquip\u00e8dia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<p class=\"has-gris-pubilla-background-color has-background\"><strong>Gn\u00f2stic<\/strong>: vegeu <strong>Agn\u00f2stic<\/strong>&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Heretgia &#8211; Heretge<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Doctrines i pr\u00e0ctiques religioses considerades inacceptables per les autoritats eclesi\u00e0stiques. Els infractors s&#8217;enfrontaven a procediments judicials, amb penes humiliants i, en els casos m\u00e9s greus, la mort a la foguera.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Derivat del grec <em>ha\u00edresis<\/em> (adj. <em>hairetik\u00f3s<\/em>), origin\u00e0riament \u2018elecci\u00f3, prefer\u00e8ncia, atracci\u00f3 o inclinaci\u00f3 (favorable a alguna cosa)\u2019. Aquests significats encara romanen a l\u2019Antic Testament (cfr a la LXX G\u00e8nesi 49, 5). Tamb\u00e9 el Nou Testament (vegeu <strong>C\u00e0non<\/strong>) inclou l\u2019accepci\u00f3 derivada de \u2018partit, facci\u00f3, secta\u2019 (cfr Fets 5, 17; 15, 5). Aquest sectarisme pot arribar a ser identificat com un grup negatiu, com fa II Pere 2, 1. Ara b\u00e9, hist\u00f2ricament el problema de les \u00abheretgies\u00bb \u00e9s que l\u2019Esgl\u00e9sia primitiva no disposava d\u2019una interpretaci\u00f3 formal i oficial que permet\u00e9s identificar la resta com a \u2018interpretacions o eleccions (esbiaixades)\u2019. L\u2019enorme quantitat d\u2019interpretacions del missatge de Crist (com demostren, per exemple, els ap\u00f2crifs o els textos gn\u00f2stics) (vegeu <strong>Agnosticisme<\/strong> i <strong>Ap\u00f2crifs<\/strong>)&nbsp; permet presentar l\u2019origen del cristianisme de forma doctrinalment \u00abdialectalitzada\u00bb, \u00e9s a dir, com un conjunt de <em>sectae<\/em> o <em>haereses<\/em>, sense una <em>orthodoxia<\/em> dominant (\u2018opini\u00f3 o creen\u00e7a (co)rrecta\u2019; vegeu <strong>Ortodox<\/strong>). De fet, hi ha una certa sinon\u00edmia entre \u00abheretgia\u00bb i <strong>\u00abheterod\u00f2xia<\/strong>\u00bb, tot i que, d\u2019acord amb el que hem dit, la distinci\u00f3 entre ortod\u00f2xia i heterod\u00f2xia no \u00e9s neta en \u00e8poca inicial. Probablement, doncs, ser\u00e0 a partir del s. III \u2013\u00e8poca en qu\u00e8 comen\u00e7a a veure\u2019s fixat el c\u00e0non de les Escriptures\u2013 quan la idea d\u2019ortod\u00f2xia ser\u00e0 m\u00e9s clara i, per tant, el concepte de heretgia ser\u00e0 aplicable amb el mat\u00eds despectiu que dominar\u00e0 posteriorment. Recordem, per exemple, els primers tractats contra les heretgies apareguts de m\u00e0 d\u2019Ireneu de Li\u00f3 (c. 180), Hip\u00f2lit de Roma (s. III), sant Agust\u00ed (s. IV) o el tractat de sant Joan Damasc\u00e9 (s. VII) sobre les heretgies, per al qual l\u2019islam ser\u00e0 l\u2019\u00faltima apareguda amb el nombre de 100. \u00c9s interessant observar tamb\u00e9 que els textos llatins medievals prefereixen l\u2019\u00fas de la paraula <em>secta<\/em> per referir-se al cristianisme (cat\u00f2lic), sense cap mat\u00eds despectiu; en tant que la paraula <em>religio<\/em> \u00e9s relativament infreq\u00fcent durant aquest per\u00edode \u2013probablement per ser identificada amb els textos religiosos pagans (com ara, per les al\u00b7lusions de Cicer\u00f3), \u00e9s a dir, com a component de sentiment religi\u00f3s que tenien els pagans\u2013. La imposici\u00f3 d\u2019aquesta \u00faltima de manera generalitzada \u00e9s, doncs, tamb\u00e9 una experi\u00e8ncia hist\u00f2rica.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>El terme oposat a heretge \u2013vist com un posicionament particular (incorrecte respecte al dogma oficial)\u2013 pot ser el de \u00abcat\u00f2lic\u00bb (vegeu <strong>Cat\u00f2lic<\/strong>). La fixaci\u00f3 d\u2019una doctrina unit\u00e0ria i universal (cat\u00f2lica) per l\u2019Esgl\u00e9sia \u00e9s, doncs, una experi\u00e8ncia hist\u00f2rica (incessant fins a l\u2019actualitat). El moviment cluniacenc aconseguir\u00e0, cap a l\u2019any 1000, avan\u00e7ar en aquest sentit, buscant una major uniformitat en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia, i, per tant, localitzant amb major efic\u00e0cia el terme despectiu de \u00abheretgia\u00bb, els membres de les quals comen\u00e7aran a patir persecucions massives durant tota la Baixa Edat Mitjana i la primera \u00e8poca Moderna (pensem en les accions de la Inquisici\u00f3). El problema del judaisme i de l\u2019islam matisaran l\u2019evoluci\u00f3 del concepte d\u2019heretgia al costat del d\u2019infidel (vegeu <strong>Infidel<\/strong>).&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>El posicionament de l\u2019heretgia podia tensar-se fins al pronunciament del <strong>cisma<\/strong>, \u00e9s a dir un \u2018trencament, esquin\u00e7ament\u2019, una separaci\u00f3 per motius de discrep\u00e0ncies primordialment disciplin\u00e0ries. El Concili Vatic\u00e0 II (1962-1965) deixar\u00e0 finalment d\u2019actuar amb hostilitat davant del protestantisme, el qual a partir d\u2019ara deixar\u00e0 de ser oficialment considerat com una heretgia.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Humanisme (del s.XVI)<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>L\u2019Humanisme, ent\u00e8s com a moviment intel\u00b7lectual, evoluciona hist\u00f2ricament, i se\u2019n poden distingir diverses etapes. Entre les seves caracter\u00edstiques est\u00e0 la transmissi\u00f3 de l\u2019Alta Cultura, \u00e9s a dir, la cultura a trav\u00e9s dels llibres i dels models art\u00edstics (obres d\u2019art). La idea de \u00abcl\u00e0ssic\u00bb, \u00e9s a dir, de referent o model a imitar, \u00e9s essencial en la tradici\u00f3 human\u00edstica. Per exemple, parlem d\u2019Humanisme rom\u00e0 en refer\u00e8ncia al fet que Plat\u00f3 o Arist\u00f2til eren uns \u00abcl\u00e0ssics\u00bb per a autors llatins, com ara Cicer\u00f3 o Virgili. A partir del s. IX (\u00e8poca carol\u00edngia) es vei\u00e9 un nou inter\u00e8s pels cl\u00e0ssics i la recuperaci\u00f3 dels models literaris i de les idees de l\u2019Antiguitat. Parlem de Renaixement carolingi, que implica tamb\u00e9 un moviment humanista. El sorgiment de les Universitats a partir del s. XIII, encara desenvolupa m\u00e9s l\u2019Humanisme europeu, que ser\u00e0 evident per la influ\u00e8ncia d\u2019It\u00e0lia en el conegut Renaixement itali\u00e0 (s. XIV-XV). Per\u00f2 el fet de recuperar de manera m\u00e9s generalitzada els estudis de lleng\u00fces orientals (hebreu, arameu i \u00e0rab) i del grec, torna a fer una nova empenta a l\u2019Humanisme, que es desenvolupa tamb\u00e9 gr\u00e0cies al mitj\u00e0 de la impremta. Aquest estadi de la tradici\u00f3 human\u00edstica \u00e9s la que est\u00e0 representat en les B\u00edblies Poliglotes de la Complutense i de la B\u00edblia R\u00e8gia, corresponent a l\u2019\u00e8poca Moderna.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Humanismo\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Humanismo a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Impremta amb tipus m\u00f2bils<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>La t\u00e8cnica d\u2019imprimir, \u00e9s a dir, la d\u2019exercir pressi\u00f3 sobre paper per obtenir un text o una imatge, s\u2019inicia a partir de planxes gravades pr\u00e8viament sobre fusta (xilografies). Es conserven testimonis antics (inclosos els segells), fins i tot de textos gravats sobre fusta per a ser impresos. Per\u00f2 Gutemberg, c. 1450 (la data no \u00e9s segura), inventa un sistema d\u2019impressi\u00f3 a partir de tipus, \u00e9s a dir, de peces, les quals, posades en disposici\u00f3, componien la planxa que s\u2019imprimia en paper (o altres suports, com ara pergam\u00ed). La impremta de tipus m\u00f2bils, doncs, va revolucionar la manera de fer llibres, fins aleshores manuscrits, i va difondre enormement la cultura del llibre, un concepte \u00edntimament lligat a l\u2019Humanisme hist\u00f2ric (vegeu <strong>Humanisme<\/strong>). Des de ben aviat, tamb\u00e9, la impremta va servir per a imprimir pamflets, papers sols, cartells, etc. que servien a la propaganda dels seus usuaris. La impremta va revolucionar la manera de llegir i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la manera d\u2019estudiar i de produir llibres, que \u00e9s com dir, la manera de produir cultura.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imprenta\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Imprenta en la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Index Librorum Prohibitorum<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Llista de llibres prohibits per l&#8217;Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica que es va actualitzar peri\u00f2dicament des del segle XVI fins a 1966, quan el papa Pau VI el va suprimir.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.ucm.es\/quidestliber\/ind\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">\u00cdndice de libros prohibidos: Quid est liber: proyecto de innovaci\u00f3n para la docencia en libro antiguo y patrimonio bibliogr\u00e1fico<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Infidel<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>En contraposici\u00f3 al concepte d\u2019heretgia, l\u2019infidel no \u00e9s considerat un membre \u00abesbiaixat\u00bb de la pr\u00f2pia doctrina o Esgl\u00e9sia, sin\u00f3 alg\u00fa situat \u00abfora \u3008de l\u2019Esgl\u00e9sia\u3009\u00bb. L\u2019infidel \u00e9s, en termes hist\u00f2rics, pertanyent a una \u00abaltra religi\u00f3\u00bb, concepte que fa evident el punt de vista de l\u2019Esgl\u00e9sia (cat\u00f2lica), especialment respecte al judaisme i a l\u2019islam. La separaci\u00f3, per\u00f2, entre heretgia i infidelitat no \u00e9s neta almenys fins passat l\u2019any 1000. Recordem que Pere el Venerable (que escriu a mitj\u00e0 del s. XII) encara titula ambiguament el t\u00edtol del seu tractat adre\u00e7at contra l\u2019islam com a <em>Liber contra sectam sive haeresim sarracenorum<\/em>. El concepte d\u2019infidel ser\u00e0 tamb\u00e9 crucial en les relacions amb el judaisme. Interpretem, per exemple, que els batejos massius que van ser ordenats per la Inquisici\u00f3 durant el s. XVI obe\u00efen al fet de for\u00e7ar el pas de la infidelitat al de l\u2019heretgia i augmentar amb m\u00e9s efic\u00e0cia els processos judicials per motiu d\u2019heterod\u00f2xia.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Ortodox &#8211; Ortod\u00f2xia<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>El concepte d\u2019Ortodox \u00e9s aplicat a l\u2019Esgl\u00e9sia cristiana oriental de tradici\u00f3 bizantina, la qual decret\u00e0 el cisma de separaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia Romana en 1054, quan el papa Lle\u00f3 IX i el patriarca Miquel I es van excomunicar m\u00fatuament, en el que es coneix com a Cisma d\u2019Orient. Aquest fet distingeix, doncs, l\u2019Esgl\u00e9sia Ortodoxa de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f3lica (Romana). Etimol\u00f2gicament, ortod\u00f2xia vol dir \u2018recta (orthos) fe (d\u00f2xia)\u2019 i adquireix internament el sentit de \u2018veritable fe\u2019, en relaci\u00f3 amb les seves discrep\u00e0ncies amb el catolicisme rom\u00e0. La paraula, doncs, a banda de designar aquesta confessi\u00f3 cristiana, tamb\u00e9 \u00e9s utilitzada en qualsevol Esgl\u00e9sia en relaci\u00f3 amb els models que estiguin d\u2019acord amb els seus dogmes (per exemple, es pot parlar de l\u2019ortod\u00f2xia dels sants cat\u00f2lics; o b\u00e9 es pot dir que Pares de l\u2019Esgl\u00e9sia s\u00f3n autoritats ortodoxes). En termes hist\u00f2rics i territorials, l\u2019Esgl\u00e9sia ortodoxa s\u2019identifica amb l\u2019Esgl\u00e9sia bizantina. La seva organitzaci\u00f3 dep\u00e8n d\u2019una estricta jerarquia que t\u00e9 els Patriarques de diverses regions com a m\u00e0ximes autoritats.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ortodoxia\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Ortodoxia a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Pag\u00e0 &#8211; Paganisme<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>paganus<\/em> \u00e9s derivat de <em>pagus<\/em> \u2018camp\u2019; per tant, \u00e9s una paraula utilitzada despectivament: etim. \u2018camperol\u2019, com a sin\u00f2nim de \u2018rude, ignorant\u2019. Aquest \u00fas \u00e9s una accepci\u00f3 cristiana i l\u2019aplica a aquells que estaven fora del cristianisme; concretament no als infidels o heretges (per als quals ja hi havia aquestes designacions, vegeu <strong>Heretge<\/strong> i <strong>Infidel<\/strong>), sin\u00f3 especialment a les persones alienes (hist\u00f2ricament) al cristianisme \u2013\u00e9s a dir, a aquells que no eren ni jueus, ni cristians ni posteriorment musulmans\u2013. El m\u00f3n cl\u00e0ssic precristi\u00e0, doncs, \u00e9s pag\u00e0 i, per tant, el paganisme \u00e9s l\u2019estat religi\u00f3s anterior a la vinguda de Jesucrist. Aquesta \u00faltima afirmaci\u00f3, per tant, nom\u00e9s \u00e9s concebible <em>a posteriori<\/em> (\u00e9s a dir, Cicer\u00f3, per exemple, no es concep a si mateix com a pag\u00e0). El terme \u00e9s especialment freq\u00fcent en relaci\u00f3 amb la dial\u00e8ctica entre paganisme-cristianisme en \u00e8poca de coexist\u00e8ncia, especialment fins el s. IV-VI. Malgrat tot, el paganisme cl\u00e0ssic \u00e9s tamb\u00e9 influent sobre el cristianisme per raons diverses. Durant el s. XIII, per exemple, Roger Bacon s\u2019esfor\u00e7a en identificar les <em>auctorites<\/em> paganes (inclosos els cl\u00e0ssics grecollatins i els \u00absavis\u00bb musulmans com Averroes o Avicenna) com a influ\u00e8ncies positives en l\u2019estudi de la Teologia. En ocasions, el pag\u00e0 \u00e9s tamb\u00e9 referit com a \u00abgentil\u00bb (com far\u00e0, per exemple, Ramon Llull en el <em>Llibre del gentil i dels tres savis<\/em>, en el qual el protagonista \u00abgentil\u00bb no \u00e9s ni jueu, ni cristi\u00e0 ni musulm\u00e0).&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Peixita<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Les comunitats cristianes orientals que parlaven sir\u00edac (un dialecte tard\u00e0 de l\u2019arameu i, tots dos, dialectes de l\u2019hebreu, considerada la llengua de prestigi per als textos de la B\u00edblia), van traduir el Nou Testament a la seva llengua. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 aquestes comunitats que parlaven sir\u00edac van traduir l\u2019Antic Testament al sir\u00edac a partir de l\u2019hebreu a partir del s. II. La B\u00edblia Peixita \u00e9s, doncs, la B\u00edblia sir\u00edaca (completa, amb l\u2019Antic i el Nou Testamens, vegeu <strong>C\u00e0non<\/strong>); vol dir, doncs, \u2018com\u00fa, del poble\u2019, \u00e9s a dir, en idioma popular sir\u00edac. La versi\u00f3 Peixita, tot i ser una traducci\u00f3, es considera molt important en els estudis b\u00edblics, perqu\u00e8 l\u2019antiguitat de la seva versi\u00f3 transmet lectures que posteriorment van ser corregides en les versions \u00aboriginals\u00bb. El sir\u00edac hist\u00f2ric feia servir l\u2019alfabet hebreu, per\u00f2 tamb\u00e9 un tipus d\u2019alfabet derivat de l\u2019\u00e0rab: ambdues tradicions varen ser&nbsp; recollides en la B\u00edblia R\u00e8gia per a la part del Nou Testament. No confondre aquesta versi\u00f3 amb el Targum (vegeu <strong>Targum<\/strong>).&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Peshitta\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Peshitta a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Protestant &#8211; Protestantisme<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>\u00c9s un cisma de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, escenificat per la publicaci\u00f3 de les <em>noranta-cinc tesis<\/em> penjades per Luter a la porta de la catedral de Wittenberg en 1517. El terme Protestant \u00e9s usat com a sin\u00f2nim de Reformista i ha pogut tenir una accepci\u00f3 despectiva (per part del catolicisme rom\u00e0). Actualment compta amb confessions diverses. Entre les seves caracter\u00edstiques generals, destaca la reclamaci\u00f3 del <em>lliure albir<\/em> com a principi personal per sobre de l\u2019autoritat del confessor o de qualsevol altre persona, incl\u00f2s el Papa. La lectura cont\u00ednua i intensiva de la B\u00edblia, sense necessitat d\u2019explicacions afegides o del catecisme, caracteritza tamb\u00e9 el Protestantisme. El valor suprem de la B\u00edblia per sobre de les interpretacions \u00e9s una manera de llegir que s\u2019anomena <em>Sola Scriptura<\/em>. En aquest sentit, \u00e9s l\u00f2gic que la Reforma reclam\u00e9s el fet de poder de llegir la B\u00edblia en qualsevol dels idiomes dels fidels i, per tant, que hagi promogut sempre la seva traducci\u00f3 a totes les lleng\u00fces.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Protestantismo\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Protestantismo a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Sefardita<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Els sefardites s\u00f3n els jueus que visqueren en territori hisp\u00e0nic. Aquest nom prov\u00e9 de <em>Sefarad<\/em>, amb el qual dessignaven la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sefard%C3%AD\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Sefard\u00ed a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Setanta (Septuaginta &#8211; LXX)<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>\u00c9s necessari considerar la versi\u00f3 dels LXX dintre de la tradici\u00f3 hebrea, malgrat estar en llengua grega. Tot i aix\u00f2, \u00e9s evident que aquesta versi\u00f3 va servir tamb\u00e9 per a les comunitats cristianes de llengua grega (sovint desconeixedores de l\u2019hebreu) o b\u00e9 per a l\u2019erudici\u00f3 b\u00edblica cristiana que tenia acc\u00e9s a aquesta llengua i per als quals els LXX va ser identificat com l\u2019Antic Testament (vegeu <strong>C\u00e0non<\/strong>). De fet, la continu\u00eftat textual entre el grec dels LXX i el del Nou Testament \u00e9s ben palesa.&nbsp;&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Es tracta d\u2019una traducci\u00f3 elaborada a Alexandria a partir de l\u2019hebreu per un conjunt de rabins durant els tres \u00faltims segles a.C., entenent que \u00e9s un per\u00edode de traducci\u00f3, correcci\u00f3 i fixaci\u00f3 dels LXX. La <em>Carta d\u2019Ar\u00edstees<\/em> (s. II a.C.), citada amplament per Flavi Josep i per Fil\u00f3 d\u2019Alexandria, \u00e9s la principal responsable de la llegenda que dona nom a aquesta traducci\u00f3: setanta-dos savis (segons Flavi Josep, en s\u00f3n setanta) provinents de Palestina foren convidats a Alexandria per Ptolemeu II Filadelf (283-246 a.C.), feina que fou completada en setanta-dos dies. Aquesta an\u00e8cdota, a m\u00e9s, sembla que pot ser interessant per a identificar el model hebreu de la traducci\u00f3 dels LXX, per\u00f2 aquesta q\u00fcesti\u00f3 no ha estat tancada, ja que les difer\u00e8ncies entre LXX i diverses transmissions del text hebreu mantes vegades continuen sense una explicaci\u00f3 clara.&nbsp;&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Sembla majorit\u00e0riament concordat que mai existiren versions en llengua grega anteriors a la LXX.&nbsp;&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Sola Scriptura<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Frase llatina que en el context protestant va significar que la B\u00edblia havia de ser l&#8217;\u00fanica font de autoritat per als cristians.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cinco_solas\">Cinco solas a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Targum (en plural, Targumim o els Targum)<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Els Targumim s\u00f3n versions aramees (tamb\u00e9 anomenades <em>caldaiques<\/em>) dels llibres de l\u2019Antic Testament. L\u2019arameu, en compet\u00e8ncia amb el prestigi de l\u2019hebreu, va quedar en un segon pla; per\u00f2 les seva redacci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 molt prestigiosa perqu\u00e8, com la B\u00edblia Peixita (vegeu <strong>Peixita<\/strong>), transmet lectures molt antigues dels textos b\u00edblics. Existeixen diverses versions dels <em>Targumim<\/em>, entre els quals la versi\u00f3 anomenada d\u2019Onquelos \u2012i, de fet, la m\u00e9s difosa\u2012 \u00e9s la que recull la B\u00edblia Poliglota Complutense per als llibres del Pentateuc (vol. I) i d\u2019altres llibres b\u00edblics a la B\u00edblia R\u00e8gia. Els <em>Targumim<\/em>, com a versi\u00f3 del text b\u00edblic, sovint amplifica o matisa la redacci\u00f3 dels textos que formen part del c\u00e0non; de manera que el seu estudi \u00e9s important a l\u2019hora d\u2019estudiar la naturalesa dels textos b\u00edblics.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A1rgum\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">T\u00e1rgum a la Wikipedia<\/a><\/p>\n<\/details>\n\n\n\n<details class=\"wp-block-details is-layout-flow wp-block-details-is-layout-flow\"><summary>Trident\u00ed<\/summary>\n<p><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Adjectiu derivat de la ciutat italiana de Trento (llat\u00ed: Tridentum) que acostuma a ser utilitzat per designar l&#8217;estil de catolicisme que es va promoure a partir del <strong>Concili de Trento<\/strong> (1545-1563). En la tradici\u00f3 cat\u00f2lica, un concili \u00e9s la reuni\u00f3 de tots els bisbes convocats pel papa en una ciutat, de la qual sol rebre el nom, per a debatre assumptes doctrinals de la m\u00e0xima import\u00e0ncia. El Concili de Trento tenia com a principals enc\u00e0rrecs definir clarament la doctrina cat\u00f2lica davant la Reforma protestant i dictaminar els principis per una reforma moral de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica que era reclamada des de molts sectors.&nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concili_de_Trento\">Concili de Trento a la Viquip\u00e8dia<\/a><\/p>\n<\/details>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gn\u00f2stic: vegeu Agn\u00f2stic&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"author":1605,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1579","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v26.8 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>Glossari - TOCAR LA HIST\u00d2RIA<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Glossari - TOCAR LA HIST\u00d2RIA\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Gn\u00f2stic: vegeu Agn\u00f2stic&nbsp;\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"TOCAR LA HIST\u00d2RIA\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-02-27T13:09:47+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"354\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"300\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"22 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/\",\"url\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/\",\"name\":\"Glossari - TOCAR LA HIST\u00d2RIA\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png\",\"datePublished\":\"2025-02-14T12:07:22+00:00\",\"dateModified\":\"2025-02-27T13:09:47+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png\",\"width\":354,\"height\":300,\"caption\":\"Unitat de la B\u00edblia\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Glossari\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/#website\",\"url\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/\",\"name\":\"TOCAR LA HIST\u00d2RIA\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Glossari - TOCAR LA HIST\u00d2RIA","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Glossari - TOCAR LA HIST\u00d2RIA","og_description":"Gn\u00f2stic: vegeu Agn\u00f2stic&nbsp;","og_url":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/","og_site_name":"TOCAR LA HIST\u00d2RIA","article_modified_time":"2025-02-27T13:09:47+00:00","og_image":[{"width":354,"height":300,"url":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png","type":"image\/png"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"22 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/","url":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/","name":"Glossari - TOCAR LA HIST\u00d2RIA","isPartOf":{"@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png","datePublished":"2025-02-14T12:07:22+00:00","dateModified":"2025-02-27T13:09:47+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#primaryimage","url":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png","contentUrl":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-content\/uploads\/sites\/585\/2025\/02\/TOP-BIBLIAfosc.png","width":354,"height":300,"caption":"Unitat de la B\u00edblia"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/glossari-4\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Glossari"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/#website","url":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/","name":"TOCAR LA HIST\u00d2RIA","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1579","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1605"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1579"}],"version-history":[{"count":37,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1579\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1853,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1579\/revisions\/1853"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1579"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}