{"id":716,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=716"},"modified":"2024-12-11T13:07:03","modified_gmt":"2024-12-11T11:07:03","slug":"la-invencio-de-la-impremta","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-invencio-de-la-impremta\/","title":{"rendered":"La invenci\u00f3 de la impremta"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La impremta de tipus m\u00f2bils \u00e9s un dels invents m\u00e9s revolucionaris de la hist\u00f2ria de la Humanitat i, de fet, es considera que fou un dels factors que va contribuir a la modernitzaci\u00f3 de la societat europea a partir del segle XV. La impremta va permetre la reproducci\u00f3 de llibres a gran escala i, gr\u00e0cies a aix\u00f2, va contribuir a incrementar la circulaci\u00f3 de les idees i de coneixements. Es tracta d\u2019un avan\u00e7 comparable al que va suposar l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019escriptura ara fa uns 5.000 anys.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e8rit de la invenci\u00f3 de la impremta cal atribuir-lo a l\u2019alemany Johannes Gutenberg, que cap a 1450 va idear un sistema d\u2019impressi\u00f3 utilitzant tipus m\u00f2bils, \u00e9s a dir, peces intercanviables que permetien combinar les diferents lletres de l\u2019alfabet. L\u2019aportaci\u00f3 m\u00e9s rellevant feta per Gutenberg \u2013orfebre de formaci\u00f3\u2013 fou la fabricaci\u00f3 dels tipus amb un aliatge de metall molt resistent, cosa que evitava el seu trencament i el desgast prematur. D\u2019aquesta forma, Gutenberg va perfeccionar una tecnologia que ja havia estat utilitzada a la Xina i a Corea des de molts segles abans.<\/p>\n\n\n

\n
\"Quadre<\/a>
Laurent, Jean-Antoine. Gutenberg inventant l’impremta, 1831.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El primer llibre d\u2019una certa import\u00e0ncia sorgit de la impremta fundada per Gutenberg a Mag\u00fancia fou l\u2019anomenada B\u00edblia de 42 l\u00ednies<\/em>, que va ser completada vers el 1455. A partir d\u2019aleshores la nova tecnologia es va escampar per tot Europa: a Estrasburg hi va arribar el 1458, a Roma el 1467, a Ven\u00e8cia el 1469 i a Paris el 1470. Cap a final d\u2019aquell segle ja hi havia un miler de tallers tipogr\u00e0fics, repartits en m\u00e9s de 250 ciutats de tot el continent europeu.<\/p>\n\n\n\n

Amb aix\u00f2 s\u2019encetava l\u2019etapa de la hist\u00f2ria del llibre coneguda com la dels incunables, llibres impresos entre 1450 i 1500. Es tractava d\u2019obres d\u2019una gran qualitat, tant pel que fa al paper utilitzat com a l\u2019est\u00e8tica. Eren, de fet, molt semblants als manuscrits il\u00b7luminats medievals. Es calcula que durant aquest per\u00edode es van imprimir uns 25.000 t\u00edtols, cosa que va suposar la posada en circulaci\u00f3 d\u2019un total de llibres que superava els deu milions d\u2019exemplars.<\/p>\n\n\n\n

\"Incunable<\/a><\/figure>
\n

Pel que fa a Catalunya, la impremta s\u2019hi va establir ben aviat, gr\u00e0cies a l\u2019arribada d\u2019impressors alemanys que van obrir tallers a Barcelona. L\u2019obra m\u00e9s antiga conservada que mostra l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una impremta en aquesta ciutat \u00e9s el llibre titulat Rudimenta grammaticae<\/em>, de Niccol\u00f2 Perotti, editat pels impressors alemanys Johannes de Salzburg i Paul Hurus el 1475. L\u2019any 1473, per\u00f2, els alemanys Henri Botel, Johannes Planck i Georg von Holtz ja havien format una societat a Barcelona, amb l\u2019objectiu d\u2019imprimir l\u2019Ethica<\/em> d\u2019Arist\u00f2til.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 1: <\/strong>LA B\u00cdBLIA DE GUTENBERG<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 2: LA GRAM\u00c0TICA DE PEROTTI<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 3: ELS CANVIS DE LA IMPREMTA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dit de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n