{"id":718,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=718"},"modified":"2025-02-04T12:19:53","modified_gmt":"2025-02-04T10:19:53","slug":"la-tecnica-de-la-impressio-tipografica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-tecnica-de-la-impressio-tipografica\/","title":{"rendered":"La t\u00e8cnica de la impressi\u00f3 tipogr\u00e0fica"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

L\u2019\u00e8poca Moderna, pel que fa a la impremta, coincideix amb els anys de l\u2019anomenada premsa manual de fusta. Aquest aparell consistia en una plataforma al damunt de la qual s\u2019hi col\u00b7locava una superf\u00edcie dura, generalment de pedra, per tal d\u2019evitar la p\u00e8rdua d\u2019energia a l\u2019hora de premsar. Sobre aquesta plataforma s\u2019hi posaven les planxes o formes, que contenien els textos composats amb tipus de metall. Un caragol accionat per una palanca servia per exercir pressi\u00f3 sobre el paper, pr\u00e8viament col\u00b7locat al damunt de les formes. Per tal de protegir-lo, el paper s\u2019inseria entre dues estructures de fusta desplegables, anomenades timp\u00e0 i frisquet.<\/p>\n\n\n\n

\"Gravat<\/a><\/figure>
\n

La feina en un taller tipogr\u00e0fic es dividia principalment en dues especialitats: la caixa i la premsa. La tasca dels caixistes o componedors consistia en traslladar el contingut d\u2019un manuscrit a una forma confeccionada amb tipus de metall. Els premsistes, per la seva part, s\u2019ocupaven de la feina d\u2019imprimir pr\u00f2piament dita. Una premsa era manipulada habitualment per dos operaris: el premsista i l\u2019entintador. Ocasionalment, en els tallers petits, un sol oficial podia ocupar-se d\u2019entintar i premsar alhora, per b\u00e9 que en aquest cas el ritme de producci\u00f3 es redu\u00efa a la meitat. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Una premsa operada per dos oficials requeria l\u2019assist\u00e8ncia de dos caixistes, excepte quan s\u2019imprimien llibres en formats grans \u2013com el foli\u2013 que permetien que un sol caixista abast\u00eds una premsa operada per dos oficials. A banda, un taller d\u2019impremta requeria la participaci\u00f3 de persones que s\u2019ocupaven de tasques secund\u00e0ries, com la d\u2019estendre els fulls impresos i posteriorment plegar-los. Una feina no menys important era la fabricaci\u00f3 de la tinta i, en alguns tallers, fins i tot la fosa dels tipus de metall. <\/p>\n\n\n\n

El ritme de producci\u00f3 d\u2019una impremta a l\u2019\u00e8poca Moderna era de 1.250 fulls diaris, impresos per les dues cares. Es tractava d\u2019una norma consuetudin\u00e0ria acordada entre els treballadors i els mestres impressors. Aix\u00f2 vol dir que en una jornada laboral \u2013que podia durar entre deu i dotze hores\u2013 un premsista accionava la palanca unes 5.000 vegades, ja que per imprimir els fulls de paper d\u2019estampa \u2013de la mida de doble foli\u2013 es requerien dues premsades per cada una de les cares; primer una meitat i despr\u00e9s l\u2019altra.<\/p>\n\n\n\n

Una millora important va arribar a partir del segle XVI, quan les impremtes van adoptar les anomenades \u201cimposicions\u201d, un sistema de composici\u00f3 que permetia optimitzar la feina del premsista, sobretot quan s\u2019editaven formats petits, com l\u2019octau. L\u2019adopci\u00f3 dels formats petits va permetre abaratir el cost de producci\u00f3 dels llibres i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el preu de venda es va reduir, cosa que va facilitar l\u2019acc\u00e9s als productes impresos d\u2019una sector de la poblaci\u00f3 que fins aleshores n\u2019havia quedat al marge.<\/p>\n\n\n\n

\"Impremta<\/a><\/figure>
\n

L\u2019aparell ideat per Johannes Gutenberg es va utilitzar, amb unes poques millores, fins a principi del segle XIX. A partir de 1805 la premsa de metall, dissenyada per James Stanhope \u2013amb poques variacions t\u00e8cniques respecte a la de fusta\u2013, es va anar incorporant progressivament als tallers tipogr\u00e0fics.  <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A partir de la segona meitat d\u2019aquell segle van apar\u00e8ixer altres sistemes d\u2019impressi\u00f3, com, per exemple, la premsa tipus \u201cMinerva\u201d. L\u2019invent de Gutenberg, per tant, es va utilitzar durant pr\u00e0cticament quatre segles.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Exemple<\/a>
DOCUMENT 1: LA PREMSA MANUAL<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 2: EL TALLER D’IMPREMTA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 3: LES IMPOSICIONS<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n