{"id":719,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=719"},"modified":"2025-03-17T14:10:26","modified_gmt":"2025-03-17T12:10:26","slug":"el-proces-dedicio-dun-llibre","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/el-proces-dedicio-dun-llibre\/","title":{"rendered":"El proc\u00e9s d\u2019edici\u00f3 d\u2019un llibre"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El proc\u00e9s productiu del llibre impr\u00e8s s\u2019iniciava, habitualment, quan un autor es posava en contacte amb un impressor per tal d\u2019editar una obra manuscrita. Si les dues parts arribaven a un acord, les condicions s\u2019acostumaven a plasmar en un contracte fet davant d\u2019un notari. <\/p>\n\n\n\n

\"Fragment<\/a><\/figure>
\n

Un exemple \u00e9s el contracte que el te\u00f2leg Mag\u00ed Cases va signar amb l\u2019impressor Rafael Figuer\u00f3 l\u2019any 1674 per editar el llibre titulat Desenganys, introducci\u00f3 a la vida devota<\/em>. Tots dos van acordar fer-ne una edici\u00f3 de 1.200 exemplars, de les quals l\u2019impressor se\u2019n quedaria mil unitats i les restants serien per l\u2019autor.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Cases, a m\u00e9s, es comprometia a sol\u00b7licitar un privilegi reial per poder vendre el llibre en exclusiva durant deu anys. Molt sovint, en el proc\u00e9s d\u2019edici\u00f3 d\u2019un llibre hi intervenia una tercera persona, que participava en el projecte com a mecenes, de forma altru\u00efsta, o com a inversor, amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir un rendiment econ\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1669 el cavaller Jaume Cortada va deixar 300 lliures \u201csense inter\u00e8s\u201d al frare predicador Tom\u00e0s Bofarull per tal que aquest pogu\u00e9s editar el llibre titulat Nuevas indias de las alabanzas del Sant\u00edssimo Rosario<\/em>, que fou impr\u00e8s al taller de Rafael Figuer\u00f3. El 1670, l\u2019assaonador Maurici Font va signar un contracte amb Figuer\u00f3 per publicar el Santuario de las gracias e indulgencias<\/em>, escrit pel pare francisc\u00e0 Diego Le\u00f3n. Font es va fer c\u00e0rrec de pagar el cost \u00edntegre de l\u2019edici\u00f3 de 625 exemplars, que va ascendir a 53 lliures. Un cop impresos, l\u2019assaonador va fer  un tracte amb uns llibreters per posar els llibres a la venda a un preu molt superior que el de cost, obtenint, d\u2019aquesta forma, un rendiment.<\/p>\n\n\n\n

A vegades, eren els propis autors els que assumien el cost de la impressi\u00f3, cosa que els obligava a cercar finan\u00e7ament. Aquest fou el cas del notari Jeroni Gal\u00ed, que el 1681 va fer imprimir el llibre titulat Summa Artis Notariae<\/em> al taller de l\u2019impressor Jacint Andreu. Per poder pagar part de les 800 lliures que costava l\u2019edici\u00f3 de 1.250 exemplars el notari va vendre un censal de 400 lliures \u2013\u00e9s a dir, va sol\u00b7licitar un pr\u00e8stec\u2013 al cavaller Josep de Borja Llan\u00e7ol. El negoci no li va sortir gaire rod\u00f3 a Gal\u00ed, ja que l\u2019any seg\u00fcent va vendre 1.100 exemplars de la seva obra a uns llibreters per un preu de 463 lliures, o sigui, aproximadament la meitat del que li havia costat l\u2019edici\u00f3 sencera.<\/p>\n\n\n

\n
\"Portada<\/a>
Edici\u00f3 de l’Opera artis notariae de Jeroni Gali<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Els elevats costos que suposava l\u2019edici\u00f3 d\u2019un llibre motivaven que els llibreters i els impressors formessin societats, amb l\u2019objectiu compartir les despeses. L\u2019any 1686 els impressors Rafael Figuer\u00f3, Vicen\u00e7 Suri\u00e0, Josep Llopis i Maria Andreu, v\u00eddua de Jacint Andreu, van formar una companyia per imprimir i vendre llibres durant un per\u00edode de sis anys. L\u2019acord contemplava que els ingressos obtinguts per la venda de llibres serien destinats a l\u2019edici\u00f3 d\u2019altres llibres i que nom\u00e9s passats els sis anys els quatre socis es repartirien els beneficis. Un altre exemple de societat formada per impressors i llibreters \u00e9s la que Rafael Figuer\u00f3 va constituir l\u2019any 1699 amb els llibreters barcelonins Anton Ferrer, Ramon Sapera, Baltasar Ferrer, Joan Terres\u00e0nchez, Joan Cassanyes, Jaume Batlle i Joan Piferrer. L\u2019acord, en aquest cas, es va fer per temps de cinc anys.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Contracte<\/a>
DOCUMENT 1: CONTRACTE RAFAEL FIGUER\u00d3<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Contracte<\/a>
DOCUMENT 2: CONTRACTE JERONI GAL\u00cd<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Contracte<\/a>
DOCUMENT 3: CONTRACTE DE SOCIETAT<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n