{"id":722,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=722"},"modified":"2025-02-26T14:58:55","modified_gmt":"2025-02-26T12:58:55","slug":"la-impremta-sota-labsolutisme-borbonic","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-impremta-sota-labsolutisme-borbonic\/","title":{"rendered":"La impremta sota l\u2019absolutisme borb\u00f2nic"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Des del segle XVI als impressors catalans els calia obtenir dos tipus de llic\u00e8ncia pr\u00e8via per tal de poder publicar un llibre. Si es tractava d\u2019una obra in\u00e8dita, primer era necessari el vistiplau de l\u2019autoritat eclesi\u00e0stica i, posteriorment, demanar la llic\u00e8ncia reial, expedida per canceller o pel virrei de Catalunya. En el cas d\u2019una reedici\u00f3, nom\u00e9s era necessari el perm\u00eds de l\u2019autoritat civil.<\/p>\n\n\n\n

\"Primera<\/a><\/figure>
\n

A banda d\u2019aix\u00f2, existia la possibilitat de sol\u00b7licitar privilegis d\u2019edici\u00f3 a l\u2019administraci\u00f3 reial. Aquests permisos, normalment concedits per un per\u00edode de deu anys, atorgaven als autors o als editors d\u2019una determinada obra l\u2019exclusivitat de la seva impressi\u00f3 i venda, prohibint el poder-ho fer a qualsevol altra persona. L\u2019objectiu era eliminar la compet\u00e8ncia i assegurar que l\u2019edici\u00f3 fos econ\u00f2micament viable, \u00e9s a dir, que l\u2019editor pogu\u00e9s recuperar la inversi\u00f3 i, fins i tot, obtenir beneficis. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El sistema de privilegis i llic\u00e8ncies d\u2019impressi\u00f3 utilitzat a Catalunya fou molt criticat pels impressors i els llibreters de Castella, ja que molt sovint els impressors catalans reeditaven llibres que havien estat publicats fora de Catalunya sense demanar el preceptiu perm\u00eds a l\u2019autoritat reial. Senzillament, reprodu\u00efen la llic\u00e8ncia o el privilegi que figurava a l\u2019inici de l\u2019obra original.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019arribada del rei Felip V de Borb\u00f3 al tron hisp\u00e0nic, aix\u00f2 no obstant, va suposar un canvi significatiu per a la ind\u00fastria de llibre i de la impremta a Catalunya. Seguint la tend\u00e8ncia absolutista del nou monarca, els requisits per atorgar llic\u00e8ncies per imprimir llibres es van endurir. L\u2019any 1716 el rei va emetre un decret amb el qual s\u2019obligava als impressors catalans a sol\u00b7licitar les llic\u00e8ncies d\u2019impressi\u00f3 directament al Consell de Castella, i no pas a la cancelleria o Reial Audi\u00e8ncia de Catalunya, com s\u2019havia fet fins aleshores.<\/p>\n\n\n\n

A banda d\u2019aix\u00f2, la monarquia borb\u00f2nica fou molt zelosa a l\u2019hora de permetre la publicaci\u00f3 de pamflets d\u2019opini\u00f3 i de gasetes o relacions de caire informatiu. <\/p>\n\n\n\n

\"Portada<\/a><\/figure>
\n

De fet, una de les primeres mesures ordenades despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 de Barcelona el 1714 fou, precisament, requisar els escrits pol\u00edtics que defensaven la causa de l\u2019arxiduc Carles d\u2019\u00c0ustria. Fins i tot, un decret manat pel capit\u00e0 general de Catalunya, el marqu\u00e8s de Castel Rodrigo, ordenava lliurar a les autoritats els exemplars de les Constitucions aprovades per la cort celebrada a Barcelona per Carles III, l\u2019arxiduc, el 1706. D\u2019igual forma, un llibre d\u2019hist\u00f2ria titulat Anales de Catalu\u00f1a<\/em>, de l\u2019advocat Narc\u00eds Feliu de la Penya, fou retirat de la circulaci\u00f3 amb una ordre expressa.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La monarquia borb\u00f2nica es va enfrontar tamb\u00e9 a l\u2019Esgl\u00e9sia per q\u00fcestions relacionades amb la impremta. Aix\u00ed, el rei Felip V va intentar imposar a les di\u00f2cesis catalanes l\u2019obligaci\u00f3 de sol\u00b7licitar llic\u00e8ncia a l\u2019autoritat civil abans d\u2019imprimir qualsevol document. La tensi\u00f3 es va incrementar quan es va exigir a l\u2019arquebisbat de Tarragona una llic\u00e8ncia pr\u00e8via per publicar les constitucions sinodals. L\u2019Esgl\u00e9sia catalana va argumentar que, en base al dret can\u00f2nic, es bisbats no tenien obligaci\u00f3 de demanar llic\u00e8ncia reial per publicar els seus documents. Aquesta pol\u00e8mica, en qualsevol cas, mostra com l\u2019absolutisme borb\u00f2nic va procurar mantenir la impremta sota control en tots els \u00e0mbits, fins i tot en l\u2019eclesi\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 1: LLIC\u00c8NCIES D’IMPRESSI\u00d3 ABANS DE 1714<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 2: LLIC\u00c8NCIES D’IMPRESSI\u00d3 DESPR\u00c9S DE 1714<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
DOCUMENT 3: LES LLIC\u00c8NCIES I L’ESGL\u00c9SIA CATALANA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n