{"id":725,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=725"},"modified":"2025-02-26T14:54:33","modified_gmt":"2025-02-26T12:54:33","slug":"biografies","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/biografies\/","title":{"rendered":"Biografies"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\"Imatge<\/a><\/figure>
\n

PERE POSA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El sacerdot Pere Posa \u00e9s reconegut com el primer impressor o propietari d\u2019una impremta de Catalunya. Va n\u00e8ixer a Sant Joan d\u2019Avinyonet, a la comarca de l\u2019Alt Empord\u00e0, i va ser sacerdot a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume de Barcelona. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La seva activitat com a impressor est\u00e0 documentada en aquesta ciutat des de 1481 fins a la seva mort, el 1506, per b\u00e9 que el taller va ser continuat pel seu nebot, Pere Posa. El 1481 va editar, conjuntament amb l\u2019impressor alemany Peter Brun, l\u2019Ars Brevis <\/em>de Ramon Llull. El 1493 va publicar la carta que Crist\u00f2for Colom va enviar a Llu\u00eds de Sant\u00e0ngel, escriv\u00e0 racional del rei Ferran II, en la qual el mariner narrava el seu primer viatge a Am\u00e8rica. Aquesta carta fou reimpresa en diverses ciutats europees i es va convertir en un veritable best seller<\/em> de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

\"Marca<\/a><\/figure>
\n

SEBASTI\u00c0 DE CORMELLAS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sebasti\u00e0 de Cormellas i L\u00f3pez va n\u00e9ixer a Alcal\u00e1 de Henares pels volts de 1563. Aquell any, el seu pare, Francisco de Cormellas, nascut a Par\u00eds, havia obert un taller tipogr\u00e0fic en aquella ciutat castellana. Sebasti\u00e0 de Cormellas es va traslladar a Barcelona cap a 1576 on va treballar d\u2019impressor. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A principi de la d\u00e8cada de 1590 va fundar el seu propi taller. La impremta fundada per Cormellas fou una de les m\u00e9s importants del segle XVII i, fins i tot, es creu que fou la que s\u2019esmenta en el Quixot de Miguel de Cervantes. El taller fou continuat pel fill, Sebasti\u00e0 de Cormellas i Velasco, un influent mercader barcelon\u00ed, i posteriorment per la v\u00eddua d\u2019aquest, Teresa Ginebreda.<\/p>\n\n\n\n

\"Imatge<\/a><\/figure>
\n

RAFAEL FIGUER\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Rafael Figuer\u00f3 i Delmunts va n\u00e9ixer a Manlleu, a la comarca d\u2019Osona, el 1642. A l\u2019edat de vint anys va entrar com a aprenent a la impremta que el seu oncle, el doctor Miquel Delmunts, tenia a Barcelona. El 1668 va comprar el taller i va iniciar la seva carrera com a impressor. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La impremta de Rafael Figuer\u00f3 va ser la m\u00e9s important de la Catalunya moderna, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Fou l\u2019impressor de la majoria d\u2019institucions pol\u00edtiques catalanes, com la Generalitat, el Bra\u00e7 Militar o la Cancelleria reial. El 1706 l\u2019arxiduc Carles d\u2019\u00c0ustria, reconegut com a rei per les Corts catalanes, li va atorgar el t\u00edtol d\u2019impressor reial. Del seu taller van sortir importants obres de legislaci\u00f3 \u2013com les Constitucions de Catalunya\u2013 i de jurisprud\u00e8ncia, les anomenades Decisions<\/em>. Figuer\u00f3 fou tamb\u00e9 l\u2019impressor m\u00e9s prol\u00edfic en l\u2019\u00e0mbit de la publicaci\u00f3 de gasetes a Catalunya. El taller va desapar\u00e8ixer arran de la seva mort, el 1726.<\/p>\n\n\n\n

\"Imatge<\/a><\/figure>
\n

ANT\u00d2NIA IBARRA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ant\u00f2nia Ibarra i Cons constitueix un clar exemple del paper que podia tenir la dona dins del m\u00f3n editorial. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les tipografies, com gaireb\u00e9 tots els sectors professionals, funcionaven com un negoci familiar on tota la fam\u00edlia col\u00b7laborava, incloses les dones. Quan moria l\u2019impressor principal d\u2019un establiment, era habitual que les seves v\u00eddues n\u2019heretessin l\u2019usdefruit i, de vegades, tamb\u00e9 les seves filles solteres. Algunes d\u2019aquestes dones van delegar la gesti\u00f3 del taller a un administrador. D\u2019altres, en canvi, van optar per continuar participant-hi de manera activa.<\/p>\n\n\n\n

Un exemple paradigm\u00e0tic d\u2019aquest \u00faltim cas \u00e9s el d\u2019Ant\u00f2nia Ibarra, que va romandre soltera tota la vida i, entre 1770 i 1788, va ocupar-se d\u2019administrar la impremta de la Universitat de Cervera. Ant\u00f2nia Ibarra segurament va rebre una formaci\u00f3 tipogr\u00e0fica informal quan el seu pare, Manuel Ibarra, va regentar el taller universitari. Quan aquest va morir l\u2019any 1757, el claustre cerver\u00ed va confiar la direcci\u00f3 de l\u2019obrador a la seva v\u00eddua, Maria Ant\u00f2nia Cons, i, despr\u00e9s de la seva defunci\u00f3, el negoci va passar a les mans de la seva filla.<\/p>\n\n\n\n

Tenim const\u00e0ncia que durant el temps que va encap\u00e7alar el negoci, Ant\u00f2nia Ibarra va portar la comptabilitat di\u00e0ria del taller i tamb\u00e9 es va encarregar de la direcci\u00f3 de les impressions. Sabem, aix\u00ed mateix, que va participar en les labors tipogr\u00e0fiques i que era l\u2019\u00fanica que sabia compondre en lletra grega. Es va jubilar l\u2019any 1788 i el claustre li va concedir un salari vitalici de sis rals diaris, que va cobrar fins a la seva defunci\u00f3, produ\u00efda l\u2019any 1805.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n