{"id":93,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=93"},"modified":"2025-07-28T13:21:11","modified_gmt":"2025-07-28T11:21:11","slug":"la-navegacio-i-el-posicionament-geografic-a-ledat-moderna","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-navegacio-i-el-posicionament-geografic-a-ledat-moderna\/","title":{"rendered":"Navegaci\u00f3 i posicionament geogr\u00e0fic a l\u2019Edat Moderna"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

A finals del segle XV la navegaci\u00f3 va patir un canvi profund: es va passar d’una navegaci\u00f3 costanera a una “navegaci\u00f3 d’al\u00e7ada” o “navegaci\u00f3 astron\u00f2mica”, iniciada a l’Atl\u00e0ntic pels portuguesos i perfeccionada en les d\u00e8cades posteriors pels Estats mar\u00edtims d’Europa que consideraven el comer\u00e7 per mar la millor base per al seu engrandiment.<\/p>\n\n\n\n

Quatre eren els elements clau per a la navegaci\u00f3: el rumb, la dist\u00e0ncia, la latitud i la longitud. Els tractadistes n\u00e0utics van buscar el seu coneixement prec\u00eds i, per determinar-los, des del segle XVI es feien servir diferents instruments. Els pilots havien de guiar-se pel cel i per saber la seva posici\u00f3 havien de determinar l’al\u00e7ada a trav\u00e9s de l’observaci\u00f3 del sol i l’estrella polar. Aquest c\u00e0lcul es realitzava fent \u00fas d’instruments com l’astrolabi, el quadrant o la ballesta i s’emprava la corredora per mesurar la velocitat del vaixell i la dist\u00e0ncia recorreguda. De la mateixa manera, havien d’utilitzar la br\u00faixola per determinar el rumb, i era imprescindible con\u00e8ixer b\u00e9 els cicles lunars i marees i disposar de cartes de navegaci\u00f3 correctes.<\/p>\n\n\n

\n
\"Astrolabi<\/a>
Astrolabi astron\u00f2mic, 1598. Col\u00b7lecci\u00f3 Museo Naval Madrid<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En aquesta \u00e8poca trobem tamb\u00e9 aven\u00e7os te\u00f2rics, molts dels quals es recollien als anomenats “Regiments”, uns manuals de navegaci\u00f3 de car\u00e0cter pr\u00e0ctic. Un dels m\u00e9s reconeguts durant el segle XVI va ser l’Art de Navegar<\/em> de Pedro de Medina, impr\u00e8s a Valladolid el 1545 i tradu\u00eft a cinc idiomes durant la cent\u00faria.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, els resultats que s’obtenien amb els instruments de navegaci\u00f3 durant els segles XVI i XVII eren poc precisos a causa dels errors de les pr\u00f2pies eines i de les condicions dif\u00edcils en qu\u00e8 es realitzaven els mesuraments. D’altra banda, fins el segle XVIII no va ser possible determinar la longitud, tot i que durant les cent\u00faries anteriors van ser diverses les propostes per calcular-la.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 1: ARTE DE NAVEGAR<\/strong>, P. DE MEDINA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 2: CARTA N\u00c0UTICA DEL PAC\u00cdFIC SU<\/strong>D<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 3: COSMOGRAFIA, P. APIANO<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Credits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n