{"id":94,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=94"},"modified":"2025-07-28T13:23:02","modified_gmt":"2025-07-28T11:23:02","slug":"la-cartografia-als-segles-xvii-i-xvii-evolucio-tecnica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/la-cartografia-als-segles-xvii-i-xvii-evolucio-tecnica\/","title":{"rendered":"La cartografia als segles XVII i XVIII: evoluci\u00f3 t\u00e8cnica"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Al segle XVII, la cartografia es va beneficiar dels aven\u00e7os t\u00e8cnics i del perfeccionament de les t\u00e8cniques de navegaci\u00f3 i de posicionament.<\/p>\n\n\n\n

\"Quadrant<\/a><\/figure>
\n

Alguns exemples s\u00f3n la invenci\u00f3 a finals del segle XVI del quadrant angl\u00e8s, que va ajudar a millorar el mesurament de la latitud, o el descobriment de les \u00f2rbites el\u00b7l\u00edptiques dels planetes per part de Johannes Kepler a meitat del segle XVII, que va permetre la determinaci\u00f3 de la longitud observant la vora de la Lluna en relaci\u00f3 a una estrella coneguda.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En aquest segle es van succeir igualment una s\u00e8rie d’innovacions t\u00e8cniques que permetrien con\u00e8ixer la longitud a la cent\u00faria seg\u00fcent (com l’aplicaci\u00f3 del p\u00e8ndol i de l’espiral is\u00f2cron als rellotges port\u00e0tils).<\/p>\n\n\n\n

Alguns aven\u00e7os cient\u00edfics dels segles anteriors no trobarien solucions t\u00e8cniques fins al segle XVIII. Ser\u00e0 en aquesta cent\u00faria quan per fi s’aconsegueixi calcular la longitud. La precisi\u00f3 d’aquesta mesura, aix\u00ed com la de la latitud geogr\u00e0fica gr\u00e0cies als nous instruments i m\u00e8todes d’observaci\u00f3 van permetre, alhora, calcular la longitud dels arcs del meridi\u00e0, combinar les observacions astron\u00f2miques amb la triangulaci\u00f3 i esbrinar les veritables dimensions del planeta. Les matem\u00e0tiques de triangulaci\u00f3 van tenir aleshores un enorme desenvolupament el que va permetre els aven\u00e7os de la cartografia topogr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n

\"C\u00e0lculs<\/a><\/figure>
\n

Ser\u00e0 al segle XVIII quan s’inici\u00ef l’estudi de la cartografia matem\u00e0tica gr\u00e0cies a les investigacions de Johann Heinrich Lambert (1728-1777), que va assentar les bases de la disciplina geod\u00e8sica, \u00e9s a dir, l’estudi i la representaci\u00f3 plana de la superf\u00edcie terrestre. Hi va establir els principis de la representaci\u00f3 cartogr\u00e0fica: no deformar el territori i respectar les dimensions relatives, conservar l’escala de dist\u00e0ncia i les alineacions i permetre el c\u00e0lcul de les coordenades.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Mapa<\/a>
DOCUMENT 1: <\/strong>
LA PROJECCI\u00d3 MERCATOR<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Portada<\/a>
DOCUMENT 2: <\/strong>L’ATLAS MAIOR<\/em>, DE JOAN BLAEU<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Portada<\/a>
DOCUMENT 3: TABULAE RUDOLPHINAE<\/em>, DE J. KEPLER<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n