{"id":96,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=96"},"modified":"2025-07-28T13:23:41","modified_gmt":"2025-07-28T11:23:41","slug":"escola-cartografica-holandesa-ciencia-i-comerc","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/escola-cartografica-holandesa-ciencia-i-comerc\/","title":{"rendered":"L’Escola holandesa: navegaci\u00f3 i comer\u00e7 colonial"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Al segle XVI, la Monarquia Hisp\u00e0nica i el Regne de Portugal han dominat l\u2019expansi\u00f3 europea pels altres continents. Per\u00f2, a la d\u00e8cada de 1590 ja no es troben en condicions de defensar el seu monopoli sobre imperis tan immensos. Les Prov\u00edncies Unides<\/strong> (les 17 prov\u00edncies al nord dels Pa\u00efsos Baixos), enfrontades a la Monarquia Hisp\u00e0nica des de la revolta de 1568, ho aprofiten per fer-se amb algunes bases al Carib i, sobretot, amb el control de la lucrativa ruta de les esp\u00e8cies, entre Indoxina i Europa.<\/p>\n\n\n\n

El factor decisiu es la creaci\u00f3, el 1602, de la Companyia Holandesa de les \u00cdndies Orientals<\/strong> (VOC, per les seves sigles en neerland\u00e8s), que ofereix un model exit\u00f3s de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada en l\u2019explotaci\u00f3 colonial, posteriorment imitat al Regne Unit i altres pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n

\"Bandera<\/a><\/figure>
\n

D\u2019una banda, la VOC \u00e9s una societat an\u00f2nima, en la que la puixant burgesia holandesa pot invertir amb garanties de grans beneficis, que despr\u00e9s es redistribueixen de forma capil\u00b7lar per totes les Prov\u00edncies Unides gr\u00e0cies a la participaci\u00f3 de molts petits accionistes. <\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, les autoritats holandeses garanteixen a la VOC el monopoli del comer\u00e7 amb \u00c0sia i el suport militar necessari per protegir els seus vaixells i les seves factories fortificades, que s\u2019estenen des de Ceilan fins a les Illes Moluques,<\/strong> m\u00e9s encara despr\u00e9s que, el 1648, el rei Felip IV reconegu\u00e9s finalment la independ\u00e8ncia de les Prov\u00edncies Unides a la Pau de Westf\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n

La VOC t\u00e9 al seu servei un ex\u00e8rcit d\u2019impressors, gravadors i cart\u00f2grafs treballant sota la direcci\u00f3 d\u2018un \u201ccart\u00f2graf oficial\u201d. La seva funci\u00f3 \u00e9s recollir informaci\u00f3 dels pilots holandesos per cartografiar les rutes mar\u00edtimes m\u00e9s r\u00e0pides i segures i dibuixar amb precisi\u00f3 els territoris amb m\u00e9s inter\u00e8s mercantil. L\u2019any 1638, per exemple, la Companyia disposa de m\u00e9s de 2.000 vaixells que porten a Europa no nom\u00e9s esp\u00e8cies, sin\u00f3 tamb\u00e9 teixits i productes de luxe com l\u2019ivori, el t\u00e9 o la porcellana xinesa, molt ben valorada per la noblesa i l\u2019alta burgesia de tot el continent. Hi treballen aproximadament 30.000 marins.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, l\u2019esplendor econ\u00f2mic d\u2019Amsterdam i de tot el pa\u00eds estimula la compet\u00e8ncia entre moltes impremtes privades que pugnen per publicar els mapes i els atles de millor qualitat. Mapes i cartes n\u00e0utiques que empren els mariners o els inversors per orientar-se, per\u00f2 que tamb\u00e9 poden ser utilitzats com a productes d\u2019ostentaci\u00f3 o penjats a les parets d\u2019edificis p\u00fablics i privats amb intenci\u00f3 decorativa o propagand\u00edstica. Aix\u00f2, \u00e9s clar, no hagu\u00e9s estat possible sense l\u2019exist\u00e8ncia pr\u00e8via d\u2019una important tradici\u00f3 cartogr\u00e0fica als Pa\u00efsos Baixos del segle XVI, el representant m\u00e9s important de la qual havia estat el c\u00e8lebre Gerard Mercator (1512-1594), autor el 1569 d\u2019un mapamundi la projecci\u00f3 del qual encara \u00e9s utilitzada als nostres dies.<\/p>\n\n\n

\n
\"Mapa<\/a>
Robert de Vaugondy, Gilles. Les Provinces-Unies des Pays-Bas<\/em> […]. 1753. <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

A les Prov\u00edncies Unides, al segle XVII, canvia el sentit de la cartografia. Els mapes elaborats per enc\u00e0rrec dels portuguesos i els espanyols al segle XVI pretenien identificar noves zones i rutes per l\u2019expansi\u00f3 imperial. Aix\u00f2 implicava que sovint eren manuscrits i, en principi, confidencials, ja que es cercava garantir el control pol\u00edtic exclusiu de les monarquies ib\u00e8riques sobre aquells territoris.<\/p>\n\n\n\n

Els mapes holandesos del segle XVII tenen una finalitat mercantil,<\/strong> paren especial atenci\u00f3 a les zones comercialment m\u00e9s productives, s\u00f3n reprodu\u00efts gr\u00e0cies a les impremtes i esdevenen, ells mateixos, objectes d\u2019un comer\u00e7 molt rendible en el context d\u2019aquest capitalisme naixent. L\u2019inter\u00e8s primordialment cient\u00edfic dels cosm\u00f2grafs del Renaixement havia estat substitu\u00eft per l\u2019afany de lucre dels impressors del segle XVII: la cartografia havia esdevingut, ella mateixa, una ind\u00fastria.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 1: NOVA ORBIS TERRARUM DE W. BLAEU<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 2: MARE LIBERUM DE GROTIUS<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 3: <\/strong>AL\u00b7LEGORIA DE LA PINTURA, VERMEER<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n

<\/p>\n\n\n\n