{"id":97,"date":"2024-12-11T12:27:43","date_gmt":"2024-12-11T10:27:43","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/?page_id=97"},"modified":"2025-07-28T13:50:02","modified_gmt":"2025-07-28T11:50:02","slug":"cartografia-francesa-poder-i-control-del-territori","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/tocarlahistoria\/cartografia-francesa-poder-i-control-del-territori\/","title":{"rendered":"L’Escola francesa: els mapes al servei del rei"},"content":{"rendered":"
\n
\"Unitat<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Si la cartografia holandesa estava impulsada per raons comercials, l\u2019escola francesa es movia sobretot per raons pol\u00edtiques i militars.<\/p>\n\n\n\n

\"Retrat<\/a><\/figure>
\n

Ja al segle XVI, els monarques de la Casa dels Valois atorguen t\u00edtols d\u2019engineur du roi<\/em>, cosmographe du roi<\/em> o g\u00e9ographe du roi<\/em> a diversos matem\u00e0tics i altres cient\u00edfics als que encomanen aixecar diferents mapes, plantes, vistes o cartes n\u00e0utiques que interessaven especialment per a les campanyes militars. Al segle XVII, amb la dinastia Borb\u00f3, quan Fran\u00e7a assoleix l\u2019hegemonia pol\u00edtica europea, la quantitat i la qualitat dels mapes francesos augmenta i dona lloc a un actiu mercat cartogr\u00e0fic, sobretot a Par\u00eds, a partir de 1630.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les causes de l\u2019esplendor de l\u2019escola cartogr\u00e0fica francesa dels segles XVII i XVIII s\u00f3n diverses:<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, els Borbons imposen una administraci\u00f3 territorial coordinada des del centre i dirigida pels \u201cintendents\u201d. Aquesta direcci\u00f3 pol\u00edtica i administrativa vol tenir un coneixement efica\u00e7 del territori tant per raons fiscals i governatives (distribuir els impostos, definir els districtes judicials,….)  com per a poder millorar les infraestructures existents o crear-ne de noves (camins, canals, ports, …).<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, la participaci\u00f3 dels ex\u00e8rcits francesos en guerres a tot Europa mena a realitzar nombrosos pl\u00e0nols i vistes de ciutats i places fortificades amb una doble utilitat: d\u2019una banda, l\u2019efici\u00e8ncia militar, ja que els generals necessiten con\u00e8ixer b\u00e9 el relleu, les fortificacions, les dist\u00e0ncies i els camins del territori sobre el que hauran d\u2019actuar; de l\u2019altra, la publicista i ornamental, ja que aquests gravats s\u00f3n il\u00b7lustrats amb les ef\u00edgies de generals victoriosos i altres motius i llegendes propagandistes. N\u2019\u00e9s bon exemple la cartografia de totes les costes franceses, elaborada pels \u201cenginyers del rei\u201d i compilada a l\u2019Atlas nouveau de cartes marines<\/em> (1693), publicat per la Impremta Reial de Par\u00eds amb un expl\u00edcit subt\u00edtol: \u201caixecades i gravades per ordre expr\u00e9s del Rei per a l\u2019\u00fas dels ex\u00e8rcits marins\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, la pol\u00edtica expansionista de Llu\u00eds XIV, segons la qual Fran\u00e7a s\u2019ha d\u2019estendre fins a les seves \u201cfronteres naturals\u201d (els Pirineus, la Mediterr\u00e0nia, els Alps, el riu Rin i l\u2019Atl\u00e0ntic), promou un gran nombre de cartes n\u00e0utiques, regionals i la Carte et description gen\u00e9rale du tres-haut, tres-puissant et tres-chrestien royaume de France<\/em> (1652-1653), elaborada per Nicolas Sanson d\u2019Abbeville a escala 1:880,000.<\/p>\n\n\n

\n
\"Mapa<\/a>
Nicolas Sanson d\u2019Abbeville. Carte et description gen\u00e9rale du tres-haut, tres-puissant et tres-chrestien royaume de France<\/em> <\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

En quart lloc, el desenvolupament cient\u00edfic impulsat per l\u2019Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies que el ministre Jean-Baptiste Colbert ha creat el 1666 porta noves millores cartogr\u00e0fiques. A m\u00e9s, la discussi\u00f3 als salons de les not\u00edcies de la premsa naixent i dels informes que envien els missioners o els diplom\u00e0tics estimulen una creixent demanda de mapes. En particular, l\u2019Acad\u00e8mia aconsegueix mesurar amb exactitud el meridi\u00e0 terrestre gr\u00e0cies al sistema de la triangulaci\u00f3 geod\u00e8sica. Les mides preses per Jean Picard permetran unificar la cartografia de diverses regions i eliminar imprecisions (Carte de France corrig\u00e9e par Ordre du Roi sur les Observations des Monsieurs de l\u2019Acad\u00e9mie des Sciences<\/em>, 1693).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

DOCUMENTS RELACIONATS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 1: <\/strong>
EL MAPA DE FRAN\u00c7A<\/em> DELS CASSINI<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Document<\/a>
DOCUMENT 2: <\/strong>LA MESURA DEL MERIDI\u00c0 TERRESTRE A CATALUNYA<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Cr\u00e8dits de les imatges<\/summary>\n