En conjunt,66% dels enquestats consideren que la pacificació de diversos carrers de l’Eixample els ha afectat positivament, mentre que 20% consideren que els ha afectat negativament.
72% dels residents de carrers pacificats consideren que la pacificació del seu carrer els afectat positivament. Així mateix, 61% dels residents de carrers no pacificats consideren que la pacificació futura del seu carrer els afectaria positivament.
El guany d’espai públic es valora com el principal impacte positiu dels carrers pacificats. Els residents de carrers pacificats valoren l’excés de xivarri i vida al carrer com a principal impacte negatiu. Els residents de carrers no pacificats, mentrestant, valoren les dificultats l’increment de les dificultats per a circular en vehicle motoritzat com a principal impacte negatiu.
Existeix una clara relació negativa entre edat i l’acceptació de les mesures de pacificació: a més edat, menor grau d’acceptació. L’acceptació de les mesures de pacificació també està relacionada amb el nivell d’estudis: a major nivell d’estudis, major grau d’acceptació. No s’observa cap relació significativa entre nivell d’acceptació i gènere.
Els residents dels barris més propers als nous carrers pacificats (Dreta de l’Eixample, Antiga Esquerra de l’Eixample) són els que millor valoren les actuacions de pacificació, mentre que els de barris més allunyats (Sagrada Família, Fort Pienc) són els que pitjor les valoren.
Entre els residents de carrers pacificats, els que viuen en un habitatge de lloguer valoren les mesures de pacificació més positivament que els que viuen en un habitatge de propietat. És probable que aquesta tendència sigui principalment atribuïble a l’efecte indirecte de l’edat (més jove = major probabilitat de viure de lloguer).
1 Introducció
Com a part del projecte de recerca TRANSEQUI, s’ha realitzat una enquesta representativa a 1.211 residents de l’Eixample1 per a obtenir una visió de com la ciutadania valora la recent pacificació de diversos carrers de l’Eixample (nous eixos verds i programa Superilla Barcelona). El projecte TRANSEQUI (Pacificació del trànsit i equitat intraveïnal) està liderat pel Dr. Samuel Nel·lo Deakin, del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per a examinar si l’opinió dels residents varia segons el grau de pacificació del seu carrer, s’ha dividit la mostra en quatre categories de carrer, representades en el següent mapa:
Pacificació recent: Nous eixos verds implementats durant el període 2020-2023.
Pacificació consolidada: Carrers pacificats abans del 2020 (p. ex. superilla Sant Antoni, C/ Enric Granados).
Secundaris: Carrers no pacificats amb una intensitat de trànsit moderada (IMD<15.000).
Principals: Carrers no pacificats amb una intensitat de trànsit elevada (IMD>15.000).
Amb la voluntat d’aportar noves evidències empíriques que puguin contribuir al debat públic sobre els nous eixos verds a Barcelona, a continuació es presenten alguns dels principals resultats preliminars de l’enquesta classificats per tema, en la forma de diverses taules i gràfics.
2 Valoració global carrers pacificats
Positiva
72%
Negativa
15%
Positiva en alguns aspectes i negativa en altres
8%
Ni positiva ni negativa
5%
Residents carrers pacificats
Positiva
64%
Negativa
22%
Ni positiva ni negativa
9%
Positiva en alguns aspectes i negativa en altres
5%
Residents carrers no pacificats
3 Principals impactes positius i negatius
Nota: Les taules d’aquesta secció només es mostren els 5 impactes més freqüentment esmentats per a cada categoria.
3.1 Impactes positius
*Només residents carrers pacificats
Més espai per passejar/estar-s’hi
21%
Menys soroll
18%
Més interacció amb els veïns i les veïnes
9%
Reducció del trànsit
9%
Menys contaminació
8%
Com l’ha afectat de manera positiva la pacificació del seu carrer?
*Només residents carrers no pacificats
Més espai per passejar/estar-s’hi
30%
Menys soroll
13%
Reducció del trànsit
8%
Menys contaminació
8%
Més interacció amb els veïns i les veïnes
6%
Com l’ha afectat de manera positiva la pacificació d’altres carrers del barri?
3.2 Impactes negatius
*Només residents carrers pacificats
Massa xivarri / vida al carrer
24%
Més brutícia
16%
Incivisme i ordre públic
11%
Més difícil circular en vehicle motoritzat
10%
Descontrol entre les diferents formes de mobilitat
8%
Com l’ha afectat de manera negativa la pacificació del seu carrer?
*Només residents carrers no pacificats
Més difícil circular en vehicle motoritzat
22%
Obres
15%
Massa xivarri / vida al carrer
11%
Circulació de bicicletes i patinets
9%
Congestió a altres carrers
8%
Com l’ha afectat de manera negativa la pacificació d’altres carrers del barri?
4 Resultats per geografia
4.1 Segons tipus de carrer
4.2 Segons barri de residència
5 Resultats per sociodemografia
6 Preferències residencials i pacificacions futures
*Només residents carrers no pacificats
Positiva
61%
Negativa
30%
Ni positiva ni negativa
4%
Positiva en alguns aspectes i negativa en altres
3%
No ho sap
2%
De quina manera creu que l’afectaria la pacificació del carrer on viu?
Que fos de vianants o plataforma única (tipus eix verd o superilla)
47%
Que tingués voreres amples i un sol carril de trànsit
28%
Que tingués almenys dos carrils de trànsit
23%
No ho sap
1%
No contesta
1%
Com preferiria que fos el seu carrer?
Que alguns carrers tinguessin més trànsit, mentre que d’altres fossin de prioritat per a vianants.
54%
Que tots fossin iguals, amb espai tant per a cotxes com vianants.
41%
No ho sap
3%
No contesta
1%
Com preferiria que fossin els carrers del seu barri en conjunt?
7 Més informació
Per a més informació sobre el projecte i els seus resultats, podeu contactar amb el Dr. Samuel Nel·lo Deakin a samuel.nello@uab.cat.
L’enquesta ha estat realitzada a peu de carrer per l’empresa GESOP, i és representativa de la població del conjunt de l’Eixample a nivell sociodemogràfic, amb quotes específiques per gènere i edat. Així mateix, la mostra també inclou quotes preestableertes segons el tipus de carrer i barri de residència. El marge d’error global estimat és de ± 5% (CI 95%). La mostra final s’ha distribuït de la següent manera: ↩︎
