{"id":387,"date":"2025-07-14T12:51:45","date_gmt":"2025-07-14T10:51:45","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/?page_id=387"},"modified":"2025-11-12T13:18:53","modified_gmt":"2025-11-12T11:18:53","slug":"xerrades","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/xerrades\/","title":{"rendered":"Xerrades"},"content":{"rendered":"\n

Veus \u00e9s la iniciativa de la UAB perqu\u00e8 estudiants de doctorat, personal d’ investigaci\u00f3, d\u2019administraci\u00f3 i serveis i alumni puguin fer divulgaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia a la societat en format de xerrades. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Veus t\u00e9 l\u2019objectiu de divulgar el coneixement per tal de fomentar la cultura cient\u00edfica i l\u2019esperit cr\u00edtic de la societat i donar a con\u00e8ixer idees inspiradores i transformadores sorgides de la comunitat universit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

\"https:\/\/youtu.be\/znl4-Ne5q4Y\"<\/a><\/figure>
\n

Moltes m\u00e9s abelles que una i totes en perill<\/a><\/h2>\n\n\n\n

Abelles per tot arreu?, abelles de totes menes?<\/p>\n\n\n\n

En aquesta xerrada s\u2019explica la gran diversitat d\u2019esp\u00e8cies d\u2019abelles que hi ha m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019abella de la mel. Aquestes altres abelles silvestres no fan mel, majorit\u00e0riament s\u00f3n abelles solit\u00e0ries de manera que cada femella construeix el seu propi niu i no tenen cap estructura social, tampoc reina i obreres. Aquestes abelles junt amb altres grups d\u2019insectes s\u00f3n vitals per la pol\u00b7linitzaci\u00f3 de moltes esp\u00e8cies de flors i tamb\u00e9 per la producci\u00f3 de molts conreus. <\/p>\n\n\n\n

Anselm Rodrigo<\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

Els residus no existeixen<\/a><\/h2>\n\n\n\n

Els residus no existeixen sense un context antropol\u00f2gic, som les persones que decidim si quelcom t\u00e9 valor o no. Durant la meva xerrada exploro la possibilitat de convertir dos residus en recursos. Per una banda, el proc\u00e9s de compostatge ens permet fer una valoritzaci\u00f3 material de la brossa org\u00e0nica, per\u00f2 hi ha alguns reptes que hem de gestionar. Per altra banda, tenim la fusta residual que ens permet obtenir biocarb\u00f3, una Tecnologia d’Emmagatzematge de Carboni. Com podem gestionar aquest dos residus de manera que desenvolupem un m\u00f3n m\u00e9s sostenible? Al final de la xerrada, m’agradaria que deix\u00e9ssim d’anomenar-los residus, ja que en realitat s\u00f3n RECURSOS. <\/p>\n\n\n\n

Elena Olivera<\/strong><\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Futur digital amb garanties<\/a><\/h2>\n\n\n\n

La Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial t\u00e9 el potencial de canviar profundament el m\u00f3n tal com el coneixem avui en dia. Tanmateix, comptem amb prous garanties perqu\u00e8 aquest canvi sigui realment positiu per les persones? Amb el projecte INDUX-R, desde l\u2019Institut de Dret i Tecnologia (IDT) treballem perqu\u00e8 aquestes noves solucions tecnol\u00f2giques comptin amb els m\u00e9s elevats est\u00e0ndards legals, \u00e8tics i socials. No nom\u00e9s es tracta d\u2019imaginar un futur digital, si no de construir-lo amb garanties.<\/p>\n\n\n\n

Nil Bosch<\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

Asams\u00e9. Una mirada des de l\u2019antropologia econ\u00f2mica<\/a><\/h2>\n\n\n\n

A Guinea Equatorial, l\u2019asams\u00e9<\/em> no \u00e9s nom\u00e9s roba de segona m\u00e0: \u00e9s negoci, espai p\u00fablic, estigma i estrat\u00e8gia de vida. A trav\u00e9s de l\u2019etnografia amb dones venedores al mercat de SEMU, aquesta xerrada explora com es construeixen pr\u00e0ctiques econ\u00f2miques quotidianes en contextos precaris i desiguals, i com els circuits globals de mercaderies, com la roba usada, es connecten amb formes locals de resist\u00e8ncia, cura i superviv\u00e8ncia. Una invitaci\u00f3 a repensar l\u2019economia des de la vida i amb l\u2019antropologia.<\/p>\n\n\n\n

Alba Valenciano<\/strong><\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>
\n

Quan la mem\u00f2ria t\u00e9 veu de dona<\/a><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta xerrada reivindica les traject\u00f2ries i el llegat de les dones que durant la Segona Rep\u00fablica compartiren les seves idees a trav\u00e9s de la premsa i que avui han caigut en l\u2019oblit. Ho fa resseguint la biografia de l\u2019escriptora i periodista Mar\u00eda Luz Morales, pionera del periodisme cultural i primera dona en dirigir un diari de tirada nacional al nostre pa\u00eds. Tant a ella com a totes les altres, la vida els va canviar radicalment el 1939, quan van haver de patir l\u2019exili, la repressi\u00f3 o l\u2019insili.  El format d\u2019aquesta xerrada \u00e9s el de la confer\u00e8ncia perform\u00e0tica, com a mostra de les metodologies de recerca-creaci\u00f3 emprades en el Projecte FEMMEM en el qual s\u2019emmarca. <\/p>\n\n\n\n

Esther L\u00e1zaro<\/strong><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n

Jerogl\u00edfics: l’origen del nostre alfabet<\/a><\/h2>\n\n\n\n

Els dos sistemes d’escriptura m\u00e9s antics de la hist\u00f2ria de la humanitat s\u00f3n els jerogl\u00edfics egipcis i els pictogrames sumeris, que van donar lloc a l’escriptura cune\u00efforme. Van apar\u00e8ixer a la vall del Nil i a Mesopot\u00e0mia, respectivament, al quart mil\u00b7lenni abans de Crist. I en un grapat de jerogl\u00edfics egipcis s’hi troba l’origen de l’alfabet llat\u00ed. La hist\u00f2ria que us expliquem comen\u00e7a a la pen\u00ednsula del Sina\u00ed, a inicis del segon mil\u00b7lenni abans de Crist, on convivien egipcis i semites a les explotacions mineres i s’influenciaven els uns als altres.<\/p>\n\n\n\n

Josep Cervell\u00f3<\/strong><\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Veus \u00e9s la iniciativa de la UAB perqu\u00e8 estudiants de doctorat, personal d’ investigaci\u00f3, d\u2019administraci\u00f3 i serveis i alumni puguin fer divulgaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia a la societat en format de xerrades. Veus t\u00e9 l\u2019objectiu de divulgar el coneixement per tal de fomentar la cultura cient\u00edfica i l\u2019esperit cr\u00edtic de la societat i donar a […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-387","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/387","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=387"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/387\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":522,"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/387\/revisions\/522"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/webs.uab.cat\/veus\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}