Pérez, R. & Puig, L. (2020). [Fotografia]. Fons municipal, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Ritual descrit per Robert Perea, Martí Ruiz & Guim Solivelles (2020).
Es localitza a Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, Barcelona, Catalunya.
Un cop l’any, Febrer.
Resum –
El ball de gitanes forma part de l’estructura ritual de Carnaval de Sant Cugat, on el símbol del gall s’adjudica el poder de la ciutat per cedir-lo a l’alcalde o alcaldessa un cop finalitza. Es realitza gràcies a la formació de quadres on s’integren parelles de diverses entitats i associacions de la ciutat. Es tracta d’una dansa popular complexa en la seva realització. Aquesta representació mostra com el conjunt de quadres i les seves parelles de ball acaben formant diverses figures simbòliques que van canviant al llarg del temps ritual, progressivament, de més individualitzades a més cohesionades entre si, denotant l’efusió social final.
Categories descriptives
Ball, carnaval, figures simbòliques, entitats populars, inversió de l’ordre social i polític.
Revista Tot Sant Cugat que anuncia el Carnaval l’any 2016, on es representa la figura del gall que s’adjudica el poder de la ciutat i on tothom acaba convertint-se en ell. Significa la màxima efervescència popular en un temps d’inversió de l’ordre, on el poble pren protagonisme.
Descripció etnogràfica
El ritual del Ball de Gitanes de Sant Cugat comença a preparar-se al mes de novembre, per tal de configurar la coreografia que es presentarà el dia del ritual. En primer lloc, es practiquen les coreografies individuals, les quals varien en funció del paper que es té dins el ball –depenent de si s’és noi o noia. Tot i així, durant la preparació d’aquestes coreografies individuals no hi assisteixen tots els participants, que ja coneixen els passos d’un any per l’altre. Seguidament, es configura l’estructura interna dels quadres conformats per representants d’esplais, caus o castellers: grups de vuit persones –quatre amb rol d’home i quatre amb rol de dona. Entre aquests quadres es reparteixen números –de l’un al quatre–, fet que suposa que cadascuna ha de ballar també amb les parelles d’altres quadres amb el mateix número. Finalment, es realitzen els últims assajos amb la presència de tots els participants del ball, per acabar de gestionar la disposició de totes les parelles en els balls.
El dia del Ball de Gitanes, cada quadre és convocat en un punt de la ciutat a les 9h del matí, juntament amb un conjunt de músics. Allà, a les dones se’ls ofereix un clavell vermell que se’l posaran a l’orella o entre els cabells. Des d’aquell indret, comença una cercavila amb fragments del ball. Cada quadre va passant pels carrers on els comerços tradicionals (que s’anomenen “tiets”) els hi ofereixen menjar (un entrepà) i beure (porró de vi). Habitualment els homes van vestits amb camisa llisa, armilla, pantalons negres i espardenyes; tot i que és freqüent que portin gorra o algun tipus de barret tradicional. Les dones vesteixen camisa llisa, mantó de manila, faldilla negra i espardenyes; i, també, solen portar el clavell lligat als cabells, habitualment recollits en un monyo. Cal destacar que tots els participants porten un mocador blanc i castanyoles, ja que ambdues coses són necessàries per a la realització del ball.
Els diferents quadres convocats en diferents punts del poble, es retroben a les 12h en un punt a prop de la plaça del Monestir, on els espera la figura del gall –un gegant– amb qui es fan una fotografia.
Després, cada quadre s’emplaça en un dels carrers adjacents a la plaça. Les parelles treuen els mocadors blancs i realitzen l’entrada a la plaça a galop, agitant-lo de dalt a baix, creant una imatge conjunta de color blanc. Durant el ball les parelles es van creuant entre elles –de fet cada parella es combina amb una altra d’un altre quadre amb el mateix número. Finalitza amb la salutació al públic, tres reverencies i la configuració d’una gran rotllana amb tots els quadres. Acte seguit, se separen i els quadres es reuneixen prop del carrer on han sortit prèviament, substituint els mocadors per les castanyoles.
Novament, entren a la plaça per efectuar el primer pas de ball, anomenat l’avió, en el que es combinen parelles de dos quadres diferents, obrint els braços com les ales d’un avió. Seguidament, es presenta el xotis 1, pas que només ajunta els membres d’un mateix quadre, amb joc de mans i peus. El segueix el pas de les estrelles petites, en el que diferents quadres realitzen la forma d’una estrella, fan un quart de volta sobre el seu eix i una petita reverència cada tres passes. Tornen a efectuar un segon xotis 2 més complex que l’anterior. I configuren, finalment, una estrella gran conjunta entre tots els quadres, amb un quart de volta sobre ella mateixa. Tot acaba amb el pas del xotis 3, més complicat i llarg que l’anterior.
Seguidament, tota la plaça crida “Menta!” i una persona de cada quadre porta una safata amb un xarrup de licor de menta per cada membre del seu quadre. Es fa un brindis i es beu el licor, iniciant el pas de les catxutxes, on es combinen diferents quadres, augmentant el ritme de la música i del ball. Donant pas al ball de la Jota, el més complicat de tots i el més accelerat de ritme, on la coreografia que segueixen els participants amb les mans i els peus és adornada amb moltes voltes. El pas de la Jota s’acaba amb una volta i un aplaudiment al cel de tota la plaça alhora. En acabar, els participants s’abracen entre ells i es reprèn la música per tal que les parelles realitzin un pas doble. Encara que, arribat un moment, ja sense importar amb qui un està emparellat, tothom s’ajunta amb tothom. Provocant que fins i tot gent del públic surti a ballar al mig de la plaça.
Després d’aquesta eufòria, la dansa acaba i els gitanaires es fan fotografies amb els propis quadres i altra gent. Poc a poc la plaça es va buidant, i els dansaires van a dinar amb els membres del seu quadre per tal de finalitzar la festa.
Seqüència ritual
Anàlisi ritual
Aquest Ball de Gitanes està integrat dins d’una estructura ritual major que és el carnaval, celebrat cada any a finals del mes de febrer. Al llarg del ritual de carnaval es viu la màxima efervescència popular, un temps d’inversió de l’ordre, on el poble pren protagonisme a tota la ciutat –especialment totes les entitats populars (caus, bastoners, casals, …)– i on el símbol del gall domina el ritual, com a representant del poder que cedirà a les institucions, un cop finalitzi el ritual.
El Ball de Gitanes és un dels actes més apreciats d’aquest context ritual, on la plaça del Monestir s’omple de moviment. Està seqüenciat per 6 temps diferents que donen a entendre com s’arriba a l’eufòria final.
Tot comença amb un cercavila, quan el ball omple tot el poble des de diferents punts (temps 1), fins arribar al seu centre, on tots els quadres s’agrupen a prop de la plaça del Monestir (temps 2) i on és visible el símbol del gall. Quan els quadres entren a galop en aquesta plaça (temps 3), signifiquen la benvinguda amb el color blanc i el mateix moviment. Un cop iniciat aquest primer ball, els següents(temps 4) mostren una complexitat estètica creixent i una cohesió entre quadres ascendent, amb diverses figures simbòliques que comencen sent petites al principi i més grans cap al final. La progressió es pot veure a través dels següents passos de ball:
avions / xotis 1 / estrelles petites / xotis 2 / estrella gran / xotis 3
De sobte (temps 5), els passos de ball canvien, acceleren encara més el ritme, ja sense el pas del xoti, al so d’una música més rabent també.
catxutxes / jota / pas doble
L’experiència mateixa dels balls dona a entendre com el ritme va en augment fins a l’explosió amb el ball final, de tothom amb tothom. És l’eufòria, on a través del moviment del ball s’ha aconseguit la culminació de la unió.
Pérez, R. & Puig, L. (2020). [Fotografia]. Fons municipal, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Bibliografia
Caballé, C. (2020, 20 de febrer). El Ball de Gitanes de Carnaval a Sant Cugat, una tradició que se supera en cada edició. Catalunya m’agrada. https://www.catalunyamagrada.cat/propostes/ball-gitanes-carnaval-sant-cugat-tradicio-supera-edicio_2112421102.html
Casals, R. (2008). El Ball de les gitanes: pinzellades d’una dansa teatral. Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
Pérez, R., & Puig, L. (2020). [Fotografies]. Fons municipal, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
