Carnaval, la Creu Alta, Sabadell

Ritual descrit per Emma Viñals, Jana Altet & Laia Duran (2020).

Es localitza a Sabadell, Barcelona, Catalunya.

Un cop l’any, Febrer.

Resum –

La crema del Rei Carnestoltes és un ritual que es desenvolupa arreu de Catalunya. La figura principal és la del Rei Carnestoltes, un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnestoltes. Les celebracions es caracteritzen pel trencament de l’ordre social on s’escull un rei per exercir com a tal durant la setmana abans de Dimecres Cendra. Finalment aquest rei és cremat.

Categories descriptives

Carnaval, foc, inversió de l’ordre, rei Carnestoltes, dimonis, bruixes, reivindicació popular i política.

_{^{[Fotografia del carnaval de la Creu Alta de Sabadell]. (2020). Arxiu Associació Veïnal de la Creu Alta (AVLCA). https://lacreualta.cat/associacio-veinal-de-la-creu-alta}}

Descripció etnogràfica

En la crema del Rei Carnestoltes de la Creu Alta de Sabadell, la Coordinadora Jove de Llamps i Trons és qui organitza els preparatius, juntament amb els veïns del barri i altres entitats de lleure infantil i les batucades. A més, la representant es posa en contacte amb les diferents AMPES de les escoles del barri per decidir les dates. Cal que es pugui celebrar en cap de setmana, per tal que els infants es puguin reunir al “Talleret”, on portaràn a terme la creació del Rei Carnestoltes. Un cop finalitzada la confecció del personatge, cada entitat popular compta amb dues setmanes per escollir la seva disfressa per la rua, la qual dissenya la Coordinadora Jove.

Després de dues setmanes de preparació, el segon dissabte de febrer –el dia de Carnestoltes–, les entitats i els participants a la festa s’apleguen a la plaça Nova de Sabadell, a les 15:30h de la tarda, per tal de començar la rua a les 16h en punt. Es col·loquen seguint aquest ordre: una batucada seguida del Rei Carnestoltes, els Diables, les Bruixes del Nord, éssers que encapçalen la rua; una batucada seguida d’entitats populars del barri (Esplais, AMPES, Associació de veïns de la Creu Alta, …) disfressades es col·loquen una darrere l’altra; finalment, una altra batucada amb altres grups disfressats. El recorregut segueix diferents carrers del barri fins a arribar a la plaça de La Creu Alta.

Un cop a la plaça, entre les 16:15h i les 17h, es reparteix el berenar i es porta a terme l’animació infantil. És en aquest moment, doncs, quan el Rei recita el pregó, canviant cada any, adaptant-se al context i les necessitats del barri. Un cop finalitzat el recital del pregó es reprèn la música i els diables comencen a preparar la crema del ninot, col·locat al bell mig de la plaça. Així, doncs, al voltant de les 18:30h té lloc la crema del Rei Carnestoltes. Durant la crema, els músics toquen la melodia pròpia dels diables i el públic els segueix fins que el foc s’apaga. La festa acaba amb música normalment escollida per Llamps i Trons –Rumba Catalana, Rap, Pop i Rock Català.

Finalment, la música s’atura i els participants i organitzadors comencen a recollir les restes de la celebració. D’aquesta manera, es torna a la quotidianitat.

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

El carnaval és un ritual marcat pel desordre públic, situat en el moment previ a la Quaresma que es caracteritza per la moderació i l’abstinència. Aquesta inversió de l’ordre social, no passa per les classes “dirigents” del municipi –les quals només intervenen en l’àmbit burocràtic per alliberar l’espai públic–, sinó que són les mateixes entitats populars del barri les encarregades d’organitzar aquest desordre. Aquest temps d’inversió de l’ordre és, per tant, de reivindicació popular: presidit per un Rei, representant d’aquest poder en mans del poble.

Aquesta inversió de l’ordre es troba en el temps liminal i central del ritual. De fet, la liminalitat permet aturar l’ordre normal de les coses, sent un temps molt creatiu. Aquest temps és presidit per una inversió de l’ordre que es desenvolupa en quatre fases:

Una primera fase, on la rua (representativa de tot el poble), encapçalada per figures del desordre (rei, dimonis, bruixes) i batucades, extén el desordre a tots els carrers, situant-se finalment al centre del poble.

Un cop el desordre està instaurat a tot el poble, en una segona fase apareix la seva màxima figura, el rei Carnestoltes, que presideix el centre del poble. Aquesta figura (semblant a la del bufó) emet un pregó, expressant la ideologia popular, canalitzant el conflicte i allò que el poble no ha pogut articular al llarg de l’any.

Una tercera fase dominada pels dimonis, que s’encarreguen de prendre foc a la figura del rei eliminant la governabilitat del poble. Aquí el foc acaba eliminant el desordre i augurant un nou cicle.

Una quarta fase final que comença quan el poble ja ha alliberat la tensió, celebrant-ho amb la projecció de confetis.

Un apunt final sobre la noció de desordre. En aquest sentit, és interessant veure com gran part d’aquest desordre és canalitzat o expressat a través de la música i dels diferents actors que intervenen en el ritual. Així, el paper de les batucades repartides en diferents punts de la rua és destacable, ja que són expressions musicals de reivindicació i de denúncia de les injustícies socials. La rua és un dels elements principals del ritual, amb les figures dels dimonis, les bruixes i éssers de la nit, i tota l’expressió popular disfressada que recorre els carrers principals del municipi. El pregó, recitat abans de la crema, té caràcter satíric i polític, mostrant la disconformitat popular. D’aquesta manera, el pregó i la crema de la figura de del Rei Carnestoltes són els dos moments amb una tensió més elevada. El foc, element de purificació, és també un dels símbols principals del ritual, i va acompanyat de la música provinent de les batucades, creant una experiència sensorial molt intensa. Finalment, un cop cremat el Rei Carnestoltes, la societat es replega tornant a la seva normalitat i restablint-se l’ordre social. El ritual ha permès, però, que el poble governi i s’expressi en aquest temps, alliberant la tensió que, al cap i a la fi, ha disminuit per un període llarg d’un any.

_{^{[Fotografia del carnaval de la Creu Alta de Sabadell]. (2020). Arxiu Associació Veïnal de la Creu Alta (AVLCA). https://lacreualta.cat/associacio-veinal-de-la-creu-alta}}

Bibliografia

Arxiu Associació Veïnal de la Creu Alta, AVLCA. (2020). [Fotografies del carnaval de la Creu Alta de Sabadell]. Sabadell. https://lacreualta.cat/associacio-veinal-de-la-creu-alta