Carnaval, Agramunt

Ritual descrit per Maria Canes, Laura Blancafort & Laura Casamitjana (2020).

Es localitza a Agramunt, Lleida, Catalunya.

Un cop l’any, Febrer.

Resum –

El Carnaval és una celebració molt estesa arreu del món i amb una infinita varietat de versions. Hi ha disbauxa, disfresses, carrosses, música i colors. Els carnavals d’Agramunt —que s’originaren a la dècada dels 20 del segle XX, patiren censura en la dictadura franquista i es recuperaren els anys 70— duren un cap de setmana i cada any presenten una nova temàtica on progressivament es dóna una inversió total de l’ordre social amb el Rei i la Reina de Carnestoltes com a protagonistes.

Categories descriptives

Carnaval, representació popular, desordre, inversió, Rei i Reina Carnestoltes.

Descripció etnogràfica

Tot i que la part central del ritual es concentra en un cap de setmana, aquesta requereix d’un temps previ de preparació que es remunta al primer cap de setmana de desembre. És en aquell moment que s’organitza el Mercat de Nadal del poble, i allà qui vulgui pot apuntar-se al joc del KuriiKiller, que dura dos mesos i mig. Aquest consisteix en, qui hi participa, ha de lliurar el seu nom i algunes característiques seves; rebent el nom d’una persona a la que haurà de “matar”, tocant-la amb una ceba. Per a eludir la “mort”, les persones s’han de disfressar amb calces o calçotets. Al febrer, es comptabilitzen els morts i els supervivents, i s’entrega un premi. La ceba és un element important, ja que està encarnada per la Xurripampi, la reina del Carnaval d’Agramunt.

De l’1 al 9 de febrer s’enceta el mes amb un concurs de tapes, en el que participen els bars i establiments d’Agramunt i el principal ingredient és la ceba. Les tapes són de 3 euros i el sistema de votació és popular, dirigit pels consumidors.

També, al llarg d’aquesta setmana, els de la comissió del carnaval presenten el vídeo amb la temàtica del Carnaval. La d’enguany es centra en l’embaràs de la Xurripampi (https://www.youtube.com/watch?v=PCltciM3Vq0). En el vídeo, es veu com el Rei i la Reina visiten els llocs més emblemàtics del poble, acompanyats per dos dòminos (amb una bata blanca, perruca, una màscara amb un nas molt llarg). Finalment, passen la nit a un hotel i la reina queda embarassada. Per tant, la temàtica del 2020 va ser el “babymunt”, el naixement de l’infant.

Al llarg dels dies previs al cap de setmana, de dilluns a divendres, s’han de seguir les consignes dictades per a la reina Xurripampi —enunciades a través de rodolins. Per exemple, el dilluns, dur un pitet; el dimarts, pintar-se la cara; el dimecres, posar-se la roba del revés; el dijous, anar en pijama; i el divendres, disfressar-se lliurement. També es realitzen diversos tallers, els últims de l’etapa de pre-carnaval. Finalment, el jurat de tots els grups participants de la Rua es reuneix a la sala de plens de l’ajuntament (https://www.youtube.com/watch?time_continue=7&v=X3EsYOTGXZ8&feature=emb_title).

Divendres 21 de febrer, durant el matí, es celebra el Carnaval Infantil. El rei Carnestoltes, la reina Xurripampi i la cort de dòminos recullen els nens a les escoles i fan una rua pels carrers del poble. Quan arriben al pavelló, hi ha una xocolatada i un espectacle amb el grup d’animació. Els nens de l’escola de música entonen els seus instruments.

A les 21h del vespre, al pavelló, tot el poble es reuneix per a presenciar el naixement de l’infant dels reis. La majoria d’espectadors es queden dempeus perquè hi ha poques cadires. L’espai està presidit per una catifa vermella que condueix directament a l’escenari. L’espectacle comença quan els llums s’apaguen i una ambulància de la Creu Roja entra en el recinte fent sonar la seva sirena. D’allà en surten els reis, acompanyats pels dòminos. Interpreten una obra de teatre on s’escenifica el part de la reina. A continuació, el Rei Carnestoltes llegeix el pregó on dona per iniciats els “tres dies de disbauxa del millor carnaval de les terres de ponent”. El Rei va repetint el seu discurs animadament, fins que la reina surt de la sala de parts amb el nou infant —un calçot de peluix. A les 22h s’organitza un sopar popular anomenat “Baby Shower” en celebració del naixement. I a les 00h de la nit comença una festa al pavelló firal, amb entrada gratuïta si vas disfressat, i en el que es du a terme el concurs de disfresses casolanes. Tothom balla i es diverteix, i l’acte pot allargar-se tota la nit, fins ben entrada la matinada.

El dissabte 22 de febrer és el dia de la rua principal. Al matí, es realitza el concurs d’establiments, on poden participar-hi tots els comerços. El grup escènic del poble es passeja pels carrers fent bromes i breus interpretacions en relació amb la temàtica de la festivitat. Hi ha venda de cagarros —postres preparades per torronaires i pastisseries de la vila— i a les 11:30h del matí es narra el conte de la Xurripampi als més petits, juntament amb un taller de màscares, a l’espai cívic. A les 12h els agrupaments es reuneixen i fan els últims preparatius per a la rua, i dinen conjuntament. Es concentren a les 18h a la Plaça Fondandana, fins que una hora després es dona el tret de sortida a la Rua de Carnaval de 2020, encapçalada per tres figures: un cotxe de nadó gegantesc que transporta el nadó dels reis; un cotxe d’època molt antic on són el Rei Carnestoltes i la Reina Xurripampi. Els segueixen més comparses i carrosses al ritme de la música del DJ que punxa a la Plaça del Pou. Hi ha molta varietat de disfresses i molt ben treballades. El seu recorregut és circular, passa pels carrers més cèntrics, excepte la zona vella, i finalitza al poliesportiu al voltant de les 22h. Les comparses i agrupacions fan un sopar conjunt, i posteriorment es celebra el final de la festa, on també hi ha l’entrega dels premis dels concursos.

A les 18h del diumenge 23 comencen els actes de tancament del Carnaval, amb una concentració a la Plaça Fondandana per a acompanyar el Rei Carnestoltes al seu judici. El conjunt de la comitiva i tots els vilatans vestits de negre es dirigeixen a la Plaça del Mercadal, centre del poble, on primer es presenta el nadó Calçotets, i es passa a llençar acusacions al Rei, culpabilitzant-lo de la disbauxa, fins que aquest mor. La música, en forma de batucada, es torna ara trista i llòbrega, fusionant-se amb els planys i crits dels actors i del públic. El Carnaval conclou amb l’enterrament de la sardina, en el que s’ofereix un entrepà d’arrengada a tothom que en vulgui.

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

La funció principal d’aquesta festa popular és la de trencar amb l’ordre establert, amb la monotonia i amb les activitats quotidianes per tal de crear un nou temps. Regnen el desordre i la sàtira, es cuina i es menja molt, i tothom té el mateix paper en les activitats.

El ritual de Carnaval d’Agramunt segueix una estructura ben establerta. A través de la seqüència ritual es constata que la inversió de l’ordre es realitza gradualment. Hi ha un temps de separació que s’inicia el mes de desembre fins el mes de febrer. Es un període de preparació de la festivitat amb: el joc del KuriiKiller—que, ja a partir de desembre, fa de nexe entre les vides “normals” de la gent amb l’arribada de la celebració—; l’organització, a principis de febrer, dels concursos per als establiments de restauració i de les activitats d’associacions, agrupacions i escoles; i, la setmana prèvia, l’obediència de les ordres proferides per a la Reina Carnestoltes.

Quan arriba el carnaval, el 21 de febrer, l’inversió de l’ordre és total. És el temps liminal per excel·lència. És quan es constitueix un nou regnat i el poble està sota els designis de la seva pròpia representació. Tot i així, la inversió total està seqüenciada:

Comença (fase 1) amb la teatralització del regnat del poble, molt il·lustratiu de la contraversió de l’ordre, i el disfressar-se individualment.

Continua (fase 2) amb l’efusió d’invertir-ho tot, quan la rua recórre tot el poble amb tots els agrupaments populars, tots ells disfressats. És en aquesta fase que la conjunció d’elements provoquen una autèntica eclusió del contraordre amb: disfresses, colors, música, llums, beguda, ball, sàtira, ironia, soroll, caos, excentricitat,…

Finalment (fase 3), és dona el preludi de la tornada a l’ordre, quan s’acaba amb la sàtira, on explosiona la crítica a la representació política i entre tots l’aniquilen, permetent així que s’iniciï un nou temps.

Aquesta crítica a l’estament polític va especialment dirigida al rei, no a la reina més afí al poble. Es denota el sentiment de grup i, alhora, es considera que és el moment perfecte per a tractar temes d’actualitat amb ironia. El judici del Rei i l’enterrament de la sardina, a la nit, donen per a finalitzat aquest parèntesi temporal, amb elements que contrasten amb les fases anteriors. En aquest temps final, la música és trista, la vestimenta és negra, el menjar és l’entrepà d’arengada, anunciant ja el temps de quaresma.

_{^{[Fotografia]. (2020). Ajuntament d’Agramunt.}}

Bibliografia

Ajuntament Agramunt. (2020, 20 de febrer). Babymunt Challenge – Carnaval Agramunt 2020. [Vídeo]. Recuperat el 3/4/2020, de https://www.youtube.com/watch?v=X3EsYOTGXZ8

Ajuntament d’Agramunt. (s. f.). Carnaval a Agramunt – Fires, festes, oci i llocs per visitar. Recuperat l’1/4/2020, de https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-7789-cat-carnaval_a_agramunt.htm

Gómez García, P. (2002). El ritual como forma de adoctrinamiento . Recuperat l’1/3/2022, de http://www.ugr.es/~pwlac/G18_01Pedro_Gomez_Garcia.html