[Fotografia]. (2020). Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.
Ritual descrit per Alicia Lozano (2020).
Es localitza a Sant Joan Despí, Barcelona, Catalunya.
Un cop l’any, Segona quinzena de gener.
Resum –
La Festa dels Tres Tombs es celebra la segona quinzena de gener a molts municipis d’arreu de Catalunya, en honor a Sant Antoni Abat, protector dels animals. Consisteix en una rua que segueix un recorregut pels carrers principals del municipi al voltant de l’Església, tres vegades, on els animals són beneïts pel capellà. Així, doncs, es tracta d’un ritual anual de purificació del bestiar.
Categories descriptives
Animals de pagesia, pagesia, benedicció, protecció, purificació, religió (cristianisme).
[Fotografia]. (2020). Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.
Descripció etnogràfica
Els Tres Tombs és un ritual de purificació del bestiar portat a terme en commemoració de Sant Antoni Abat, protector dels animals. Aquesta celebració té lloc durant la segona quinzena de gener, prop del dia 17, dia de Sant Antoni Abat. És un ritual estès a molts municipis de Catalunya, de manera que pot comptar amb variacions locals.
En aquest cas, el ritual dels Tres Tombs de Sant Joan Despí, a la província de Barcelona, consta de diferents accions rituals repartides en dos dies. El primer dia, dissabte, es fa el lliurament de bandera a l’entitat escollida per l’ajuntament i la Colla Tres Tombs per tal que representi el municipi durant el ritual. En presència de tres o quatre cavalls, l’entitat abanderada realitza una petita cercavila, sense gaire públic, convidant a tothom a un berenar al local de la Colla Tres Tombs. Al vespre del mateix dia, es celebra el Ball dels Tres Tombs a l’entitat de Foment Cultural o Artístic, gratuït i accessible per a tota la població.
L’endemà, diumenge, als afores del municipi, es comencen a preparar els animals, els carruatges i els traginers per portar a terme la rua dels Tres Tombs. En aquest moment, al recinte firal de Sant Joan Despí té lloc un esmorzar exclusiu per a les persones que organitzen i participen a la rua. Aquí, s’observa com els homes són els encarregats de mantenir les brases i coure la carn; en canvi, les dones es situen darrere el mostrador per servir el menjar cuinat. A la zona del polígon, doncs, es guarneixen els animals amb decoracions i els traginers es vesteixen de la manera tradicional pagesa, característica de la rua dels Tres Tombs. Un element comú entre els traginers i els organitzadors és un mocador on hi diu “Tres Tombs”, que canvia de color cada any. Un cop tot està ben guarnit, carruatges i genets es dirigeixen al centre del municipi, on es trobaran amb la banda de músics, i on tindrà lloc l’inici de la rua.
La rua dels Tres Tombs comença a les 12h del migdia coincidint amb la sisena litúrgia, segons el cristianisme. El tret de sortida té lloc al local de l’entitat abanderada, on l’abanderat –persona escollida per l’entitat per representar-la– puja al cavall i rep la bandera de l’entitat.
Durant la cercavila, el públic se situa a les voreres del carrer per tal de deixar passar els participants. Els músics es col·loquen al capdavant de la rua, marcant-ne el ritme. A darrere hi trobem l’abanderat dels Tres Tombs, que encapçala la rua de carruatges –de tot tipus– i els genets muntats a cavall. El primer carruatge és el que transporta la figura de Sant Antoni Abat. La resta de carruatges son els de l’entitat escollida i els del municipi, seguits dels cavalls de la policia. Darrera estan representats els de la resta dels municipis que participen dels Tres Tombs. Cadascú amb el seu abanderat al davant i els carruatges al darrera. Durant el recorregut, es reparteix vi i coca als participants.
A les 12:45h del migdia, els animals i els carruatges arriben davant de l’església efectuan la primera volta de les tres que faran. Quan l’abanderat arriba davant de l’església, s’atura la rua i apareix el capellà, acompanyat d’un nen que sosté una creu d’or, i una nena que porta un acetre amb aigua beneïda –afegint-se també l’alcalde del poble, altres representants públics, i els organitzadors de la rua . Seguidament, el capellà dirigeix una oració al públic i a l’abanderat, lloant la tasca dels animals, i procedeix a beneir tots els animals. En realitat, beneeix tot el que passa pel seu davant, fins i tot al Sant. En tota aquesta volta, fins i tot el públic porta les seves mascotes per tal que siguin beneïdes. La rua segueix el mateix recorregut tres vegades, fet que atorga el nom a la festa dels Tres Tombs. Els animals, doncs, són beneïts tres cops per tal que quedin protegits durant tot l’any .
Un cop finalitzada la rua, els músics deixen de tocar i els animals són dirigits per carrers secundaris fins arribar un altre cop a la zona del polígon industrial. Per tancar definitivament el ritual, es fa una fotografia conjunta amb l’entitat abanderada, la Colla Tres Tombs, representants públics i alguns dels traginers que han participat a la rua.
Seqüència ritual
Anàlisi ritual
Aquest ritual dels Tres Tombs es celebra des del segle XVIII entre hivern i primavera, moment crucial per conrear els camps. Els animals realitzaven tres voltes al voltant d’una foguera. L’apropiació del ritual per part de l’església no va alterar el significat de guarir i protegir el bestiar. El foc va ser substituït per l’aigua beneïda i la figura de Sant Antoni Abat, patró dels animals que presideix el ritual. Concretament, la protecció d’aquest Sant ha estat sempre encaminada per què els animals puguin treballar al camp i garantir la seva fertilitat.
Tanmateix, ja fa una trentena d’anys que la festa va ser recuperada per la Colla Gegantera de Sant Joan Despí –per tant, laica–, sense tampoc anul·lar el sentit sagrat de la festa i, per tant, la participació de l’església. A més a més, el fet que l’entrega de bandera es faci des de la Cooperativa de Pagesos, vincula directament la festa amb el món de la pagesia, recordant un temps on es depenia dels animals de tir per sobreviure.
En el moment present, en la seqüència ritual s’hi pot apreciar com el domini de la pagesia es concentra en tots els temps: venint de fora del poble, desfilant en el seu interior fins arribar al seu centre, i tornant a marxar. En aquest sentit, la música marca l’inici i el ritme de la marxa de la rua. Es manté tota la representació de la pagesia encaminada a mostrar la seva riquesa, que és el bestiar que cal guarir o protegir. Fins i tot, la representació de tots els municipis és també mostra de la importància del ritual per l’estament de la pagesia que ha d’iniciar un nou període després de l’hivern. En canvi, l’església només dirigeix el quart temps, amb tota la liturgia que cal (creu, Sant Antoni Abat, capellà, aigua beneïda) per a la protecció dels animals; trobant-se també representat l’estament polític.
Com a punt final, el ritual ajuda a contrastar el joc de classificacions sobre el món animal: entre el públic que anhela beneir els seus animals domèstics i la resta que embelleix els seus animals de camp. En aquest sentit, cal notar l’oració del capellà que els consagra dient “Tots els animals són obra de Déu per al servei dels homes”), il·lustrant perfectament la concepció occidental que, encara es manté, i traça una separació entre el món humà i la natura.
Bibliografia
Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Sant Joan Despí. [Fotografies]. https://sjdespi.cat/search/node?keys=tres+tombs
Gegants Sant Joan d’Espí (2015). XVIII Trobada dels Tres Tombs de Catalunya. Sant Joan d’Espí 2015. [Vídeo]. Recuperat el 24/8/2024, de https://www.youtube.com/watch?v=MQpNXuXCqAY
Orriols, X. (2020). La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació. Mediateca Festes. Recuperat el 5/6/2020, de http://www.festes.org/arxius/ritualfederacio.pdf