Ritual descrit per Alicia Lozano (2020).
Sant Joan Despí, Barcelona, Catalunya, Espanya
Fix, Un cop l’any, Gener
Religiós
Breu descripció
La Festa dels Tres Tombs es celebra la segona quinzena de gener a molts municipis d’arreu de Catalunya, en honor a Sant Antoni Abat, protector dels animals, i consisteix en una rua que segueix el mateix recorregut pels carrers principals del municipi al voltant de l’Església, tres vegades, on els animals són beneïts pel capellà. Es tracta doncs, d’un ritual anual de purificació del bestiar.
Categories descriptives
Animals de pagesia, pagesia, benedicció, protecció, purificació, religió (cristianisme).
Descripció etnogràfica
Els Tres Tombs és un ritual de purificació del bestiar portat a terme en commemoració de Sant Antoni Abat, protector dels animals. Aquesta celebració té lloc durant la segona quinzena de gener, prop del dia 17, dia de Sant Antoni Abat. És un ritual estès a molts municipis de Catalunya, de manera que pot comptar amb variacions locals.
En aquest cas, es parla del passant dels Tres Tombs de Sant Joan Despí, a la província de Barcelona. El ritual consta de diferents etapes repartides en dos dies. El primer dia, dissabte, es fa el lliurament de bandera a l’entitat escollida per l’ajuntament i per la Colla Tres Tombs per representar el municipi durant el ritual, fet que esdevé un orgull per l’entitat. I, en presència de tres o quatre cavalls, l’entitat abanderada realitza una petita cercavila, sense gaire públic, convidant finament a un berenar a la Colla Tres Tombs al seu local. Al vespre del mateix dia, se celebra el Ball dels Tres Tombs a l’entitat de Foment Cultural o Artístic, el qual és gratuït i accessible per a tota la població.
En segon lloc, l’endemà, diumenge, als afores del municipi es comencen a preparar els animals, els carruatges i els traginers per portar a terme la rua dels Tres Tombs. En aquest moment, al recinte firal de Sant Joan Despí té lloc un esmorzar exclusiu per les persones que organitzen i participen a la rua. Aquí, s’observa com els homes són els encarregats de mantenir les brases i coure la carn, i les dones se situen darrere el mostrador per servir el menjar cuinat. A la zona del polígon, doncs, es guarneixen els animals amb decoracions als collars i a les cingles; i els traginers es vesteixen de la manera tradicional pagesa, característica de la rua dels Tres Tombs. Un element comú entre els traginers i els organitzadors pel que fa a la vestimenta és un mocador de colors vius on hi diu “Tres Tombs”, el qual canvia de color cada any. Un cop preparats, els carruatges i els genets es dirigeixen al centre del municipi, on es trobaran amb la banda de músics i tindrà lloc l’inici de la rua.
La rua dels Tres Tombs comença a les 12h del migdia, coincidint amb la sisena litúrgia de les hores segons el cristianisme. El tret de sortida té lloc al local de l’entitat abanderada, on l’abanderat –que és la persona escollida per l’entitat per representar-la i portar la seva bandera durant la rua– puja al cavall i la rep. D’aquesta manera, s’inicia la rua. A més de l’entitat abanderada, també es porta la bandera del municipi.
Durant la cercavila, el públic se situa a les voreres del carrer per tal de deixar passar els participants. Els músics es col·loquen al capdavant de la rua, marcant-ne el ritme. A darrere la banda de músics, trobem l’abanderat dels Tres Tombs, que encapçala la rua de carruatges –de tot tipus– i els genets muntats a cavall. El primer carruatge és el que transporta la figura de Sant Antoni Abat. La resta de carruatges transporta tot tipus de materials, però també poden transportar persones, normalment, que formen part de l’entitat abanderada. Seguidament, l’abanderat de Sant Joan d’Espí, els carruatges d’aquest municipi i els cavalls de la policia. Darrera estan representats la resta dels municipis que participen dels Tres Tombs. Cadascú amb el seu abanderat al davant i els carruatges al darrera.
Durant el recorregut, es reparteix coca i vi als participants, els quals desfilen pels carrers principals del municipi. En aquests carrers és on es troba més quantitat de gent –alguns d’ells porten les seves mascotes per tal que també siguin beneïdes, d’aquesta manera, els animals queden protegits durant tot l’any.
A les 12:45h del migdia, els animals i els carruatges arriben davant de l’església durant la primera volta de les tres que faran. Quan l’abanderat arriba davant de l’església, s’atura la rua i apareix el capellà –acompanyat d’un nen que sosté una creu d’or i una nena porta un acetre amb aigua beneïda–, a qui se li afegeixen l’alcalde del poble, els organitzadors de la rua i altres representants públics. Seguidament, el capellà dirigeix una oració al públic i a l’abanderat, lloant la tasca dels animals, i procedeix a beneir tots els animals. En realitat, beneeix tot el que passa pel seu davant, fins i tot al Sant. La rua segueix el mateix recorregut tres vegades, fet que atorga el nom a la festa –els Tres Tombs. Els animals, doncs, són beneïts tres cops.
Un cop finalitzada la rua, els músics deixen de tocar i els animals són dirigits per carrers secundaris fins arribar un altre cop a la zona del polígon industrial. Alguns cops, per tancar definitivament el ritual es fa una fotografia conjunta amb la Colla Tres Tombs, representants públics i alguns dels traginers que han participat a la rua.
Seqüència ritual
Breu anàlisi
Aquest ritual dels Tres Tombs es celebra des del segle XVIII. Anteriorment, els animals realitzaven tres voltes al voltant d’una foguera. És a dir, en els seus orígens, el ritual se celebrava entre hivern i primavera, moment crucial per a la sembra del camp. Ara ho fan al voltant de l’església, on un sacerdot els beneeix. El significat és el mateix: la guarició o la protecció dels animals. Ara, en substitució al foc, trobem l’aigua beneïda i la figura de Sant Antoni Abat, patró dels animals que els guareix i que presideix el ritual.
Així doncs, la protecció de Sant Antoni està encaminada per què els animals puguin treballar al camp i garantir la fertilitat. Si bé fa una trentena d’anys la festa va ser recuperada per la Colla Gegantera de Sant Joan Despí –per tant, laica– no s’han trencat els lligams sagrats amb la festa. A més, el fet que l’entrega de bandera es faci des de la Cooperativa de Pagesos, vincula directament la festa amb el món de la pagesia i els animals de treball del camp, constituint, doncs, una festa que remet al temps on es depenia dels animals de tir per sobreviure. Tot i així, durant el ritual es troben representats tots els estaments de la societat: el poder polític, econòmic i religiós.
En la seqüència ritual, la rua es desplaça al centre del poble, donant inici al ritual dels Tres tombs, amb el recull de la bandera. El següent temps està encaminat a realitzar una primera volta representant la pagesia per tot el poble amb la seva riquesa que és el bestiar que cal guarir o protegir. El següent temps procedeix justament a beneir al bestiar, tres cops. D’aquí la concentració d’elements litúrgics en aquesta fase ritual. Finalment, en el darrer temps el bestiar està guarit o protegit podent-se iniciar el temps de sembra. La representació de tots els municipis és mostra de la importància del ritual per l’estament de la pagesia que ha d’iniciar un nou període després de l’hivern.
Una de les accions més rellevants del ritual és, per tant, la benedicció dels animals, però també la de la figura del sant com a figura protectora. La oració del mossèn per beneir els animals (“Tots els animals són obra de Déu per al servei dels homes”) il·lustra la concepció occidental que traça una separació entre el món humà i la natura. La música, per altra banda, esdevé un element clau en la delimitació del ritual, ja que marca l’inici i el ritme de la marxa de la rua.
Bibliografia
Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Sant Joan Despí http://sjdespi.net/wca/blocinformatiu/galeries/tres-tombs-2020
Salvador Palomar. Notes sobre la festa de Sant Antoni http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/biblioteca/97001.html
Vídeo de l’edició dels Tres Tombs a Sant Joan Despí de l’any 2015 https://www.youtube.com/watch?v=MQpNXuXCqAY
Web institucional de l’Ajuntament de Sant Joan Despí http://www.sjdespi.net/wca/es Darrera consulta 5/6/2020
Xavier Orriols (2020). La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació. Mediateca Festes http://www.festes.org/arxius/ritualfederacio.pdf Darrera consulta 5/6/20