Processó del silenci, Badalona

Ritual descrit per Alzira Cortacans & Cristina del Puerto (2019).

Es localitza a Badalona, Barcelona, Catalunya.

Un cop l’any, Setmana abans i durant Dijous Sant.

Resum –

La Processó del Dijous Sant de Badalona, també anomenada Processó del Silenci, es desenvolupa dins de la litúrgia cristiana de la Setmana Santa al barri de Dalt la Vila de Badalona. La Processó té gairebé quatre-cents anys d’història i, per tant, és una de les més antigues de Catalunya que es continua practicant. Aquest ritual commemora la mort de Jesucrist a través de la desfilada de diferents misteris, 23 en total, que simbolitzen els seus últims dies i, a través d’ells, es representa tota l’estructura social, religiosa i econòmica de Badalona.

Categories descriptives

Devoció, processó, religió (cristianisme), Setmana Santa, silenci, estructura social i econòmica.

_{^{Codina, D. (2016). La llum a la Processó del Silenci de Badalona. [Fotografia]. Badalona.}}

Descripció etnogràfica

L’església de Santa Maria és l’epicentre de les activitats, ja que és qui prepara tots els actes amb mesos d’antelació i emmagatzema un dels misteris, el de la Verge Dolorosa o Mare de Déu dels Dolors.

En primer lloc, el divendres de la setmana anterior té lloc la Processó dels Dolors, on el misteri de la Mare de Déu dels Dolors segueix un recorregut pels carrers i places de Dalt la Vila –al barri antic de Badalona– iniciant-se i acabant a la mateixa església de Santa Maria. És un acte que es porta a terme a la tarda, organitzat per l’església de Santa Maria i la V.D. Congregació de la Verge dels Dolors.

Dos dies després, se celebra el diumenge de Rams, en commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem, que dona inici a la Setmana Santa. Durant el qual té lloc la representació de la Moixiganga davant l’església de Santa Maria, al vespre, organitzat per la Colla Badalonina de la Moixiganga –col·laborant amb la Bossa Verda, ADIT, Comunitat de Pares Carmelites i Confraria de Sant Anàstasi, i on participen moltes altres entitats conjuntament, com ara els Castellers de Badalona, la Coral Gavina o l’Escola de Música Tradicional.

Finalment, durant el Dijous Sant es porten a terme diferents actes des del matí, moment que té lloc l’enramada i ornamentació floral dels misteris, esdeveniment obert a la participació de tothom. Més tard –a les 12h del migdia– es fa el cantat a la Mare de Déu dels Dolors, anomenat Àngelus. A la tarda, cap a les 17h, es treuen els misteris d’una de les naus de l’Ajuntament del municipi –excepte el Sant Sepulcre i la Mare de Déu dels Dolors– i els deixen davant l’església, per tal que la població els pugui observar abans de la processó.

Mitja hora després, comença la Processó Petita, un circuit circular que va des de l’església de Santa Maria fins a la Capella de la Confraria i retorna a l’església, on hi ha el misteri del Sant Sepulcre, el més important de la Processó, que mostra Jesús mort a la tomba. Són els personatges dels Estaferms –soldats romans– els qui surten de l’Església per anar a buscar el Sant Sepulcre fent soroll amb les llances, a ritme de timbal, a marxa lenta. Quan arriben a la Capella de la Confraria, els soldats fan tres salutacions i es llegeix la sentència que condemna a Jesús a morir –l’escena del prendiment. En aquesta processó, hi ha molts infants que corren darrere els estaferms. Alguns homes són els encarregats de traslladar el Sepulcre fins a l’església de Santa Maria per tal que Jesús es retrobi amb la Mare de Déu dels Dolors a l’altar major de l’església.

A les 19h, comença la missa del Sopar del Senyor, l’últim sopar de Jesús amb els seus apòstols. Més tard, a la façana principal de l’església de Santa Maria es canta el Cant de la Passió, que recorda el Sant Sopar, l’eucaristia i la rentada de peus. És aquest cant, doncs, l’esdeveniment que marca l’inici de la Processó del Silenci prop d’un quart de deu, a la nit.

A Badalona, la Processó del Silenci té lloc el Dijous Sant, en comptes del divendres –com és habitual a la resta de municipis–, fet que va obligar a demanar un permís especial al Papa per poder realitzar-la el dijous. La Processó està protagonitzada per diversos misteris, acompanyats d’una bandera que els identifica i una Creu del Record. Són tres escolanets els encarregats de caminar davant de cada misteri, vestits amb vestes negres i randes blanques, cantant les reminiscències de les antigues indulgències, fet que trenca el silenci de manera intermitent.

La Processó està constituïda per 23 misteris en total. Ca destacar els que no son figuratius: els estaferms, Judes –vestit de vermell amb un sac de diners, que espanta la gent– i Malcus –que porta un fanal i busca la orella de Sant Pere. L’ordre processional relata el conjunt d’esdeveniments de la mort de Crist: des del Sant Sopar fins a la mort. Així doncs, l’ordre dels misteris no és aleatori, sinó que relata la mort de Crist. La processó es fa a marxa lenta, i els llums del carrer estan apagats. L’única il·luminació és la que prové de les llànties dels ampits de les finestres i dels ciris que porten els espectadors i els participants de la marxa. Els misteris s’il·luminen amb llums elèctrics per tal que es puguin apreciar els detalls durant la processó. Les ombres emeses pels llums de les escultures a les façanes dels edificis accentuen l’enigma del ritual. Hi ha un Servei d’Ordre que regula el comportament i el silenci dels assistents durant el recorregut.

L’ordre dels misteris és el següent: les Matraques i els Gonfanons, els Estaferms, Judes i Malcus, la Creu parroquial i els cirials, els dotze apòstols, l’Oració a l’Hort de Getsemaní, el Bes de Judes o el Penediment, la Flagel·lació, la coronació d’espines, el Ponç Pilat, l’Ecce Homo o Misteri de Pilat, la caiguda de Jesús, Jesús ajudat per Cirineu, el Misteri de Verònica, el clavament a la Creu, el Crist del Perdó o Crist de l’Agonia, el crist Crucificat, interpretació de la Capella de la música instrumental, la bandera de la parròquia de Santa Maria, la Creu de la Passió, el Sant Sepulcre, el Misteri de la Mare de Déu dels Dolors i, finalment, la Capella de Música de Badalona.

La Processó del Silenci acaba al mateix lloc on ha començat, a l’església de Santa Maria, on es col·loquen alguns dels misteris més importants davant la façana. Per finalitzar, el bisbe pronuncia unes paraules i es canta “Crec en un Déu” col·lectivament.

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

El ritual relata la mort de Crist, centrant-se en el misteri de la Mare de Deu dels Dolors i del Sant Sepulcre. Tanmateix, els espectadors destaquen d’altres misteris, com els estaferms i Judes, símbols de la “traïció” i “misteris vivents”.

En l’estructura del ritual s’afiancen els misteris emblemàtics en cada temps: el de la Mare de Déu (en un primer temps) simbolitzant el dolor, i el de Crist (en un segon temps), amb el Sant Sepulcre, recordatori de la seva mort. Finalment, el ritual recrea (en un tercer temps) el procés de mort de Crist, des del Sant Sopar fins a la seva mort, a través de tot el conjunt de misteris que ho il·lustren. Això si, continuen dominant els dos misteris, que ja s’han presentat en els dos temps rituals anteriors, el del dolor amb la Mare de Déu i el de la mort amb el Sant Sepulcre.

Podríem dir que en cada temps es van sumant més misteris, seguint la següent fòrmula:

1 misteri (primer temps) + 2 misteris (segon temps) + 23 misteris (tercer temps).

O, dit d’altra manera, cada processó alberga cada cop més misteris, fins arribar a la processó gran de Dijous Sant a la nit. En aquest sentit, l’església de Santa Maria resulta ser l’epicentre de tota l’activitat al llarg de tot el procés ritual. Al igual que el misteri de la Mare de Deu dels Dolors que apareix en tots els temps rituals; constituint-se el dolor com a element dominant en tot el procés ritual. En canvi, el del Sant Sepulcre actua en els dos darrers temps i molt, concretament, en la processó final.

És en aquest tercer temps final, quan les persones realitzen una immersió absoluta, a través d’un conjunt d’elements que les hipnotitza de tal manera que experimenten amb la mateixa representació de la mort, a la nit. És a través d’un fort pol sensorial que tothom acaba escenificant una actitud de respecte i de meditació, apropant-se a la fe. Des del cant de l’Àngelus fins a la música i el silenci, tot sembla impactar sobre el temps ritual que es ralentitza. La foscor i la il·luminació també creen una atmòsfera carregada de solemnitat. Fins i tot, la llum d’espelmes i de fanalets projecten ombres dels misteris a les façanes. Finalment, el vestuari juga amb el blanc –la puresa– i el negre –el dol. Tot aquest conjunt és apropiat per fer reviure la fe en aquesta nit del silenci de dijous sant. En definitiva, val a dir que tota l’estructura ritual és símbol de la Trinitat. Però és en aquest tercer temps quan un es sitúa en un dels vèrtexs que indica anar cap amunt en la direcció espiritual, aconseguint la renovació de la fe i, per tant, l’eficàcia ritual.

Per altra banda, els misteris, imatges sobre rodes que mostren diferents escenes de la mort de Crist i que pertanyen a diferents entitats (gremis, confraries, comerços, associacions, d’altres parròquies o capelles, etc.) de la ciutat, son mostra de l’estructura social, religiosa i econòmica de Badalona.

_{^{Codina, D. (2016). Processó del Silenci de Badalona, amb el misteri de la Mare de Déu dels Dolors. [Fotografia]. Badalona.}}

Bibliografia

Codina, D. (2016). [Fotografies de la Processó del Silenci de Badalona]. Badalona. http://dijoussantbadalona.cat/

Molia, A. (Dir.). (2012). Processó del Dijous Sant de Badalona. Història i Vida. [Vídeo]. Videoestudi Digital-up. Associació Processó del Dijous Sant de Badalona.

Molina, A., Rosàs, J., Rojo-Pijoan, J. M., & Aymar, M. J. (2012). Processó del Dijous Sant de Badalona. Història i vida. Associació Processó del Dijous Sant de Badalona.