Ritual descrit i analitzat per Alzira Cortacans i Cristina del Puerto (2019).
Badalona, Barcelona, Catalunya, Espanya
Fix, Un cop l’any, Setmana abans i durant dijous sant
Religiós
Breu descripció
La Processó del Dijous Sant de Badalona, també anomenada Processó del Silenci, es desenvolupa dins de la litúrgia cristiana de la Setmana Santa al barri de Dalt la Vila de Badalona. La Processó té gairebé quatre-cents anys d’història i, per tant, és una de les més antigues de Catalunya que es continua practicant. Aquest ritual commemora la mort de Jesucrist a través de la desfilada de diferents misteris, 23 en total, que simbolitzen els seus últims dies i, a través d’ells, es representa tota l’estructura social, religiosa i econòmica de Badalona.
Categories descriptives
Adoració, cos, devoció, processó, religió (cristianisme), sacrifici, Setmana Santa, silenci.
Descripció etnogràfica
Al voltant del ritual principal de la processó del silenci hi ha una sèrie d’actes que el completen en els seus significats. L’església de Santa Maria és l’epicentre de les activitats, ja que és qui prepara tots els actes amb mesos d’antelació i emmagatzema un dels misteris, el de la Verge Dolorosa o Mare de Déu dels Dolors. Així doncs, durant la setmana abans del Dijous Sant en aquest església es porten a terme diferents activitats.
En primer lloc, el divendres de la setmana anterior té lloc la Processó dels Dolors, on el misteri de la Mare de Déu dels Dolors segueix un recorregut pels carrers i places de Dalt la Vila –al barri antic de Badalona– iniciant-se i acabant a la mateixa església de Santa Maria. És un acte que es porta a terme a la tarda, organitzat per l’església de Santa Maria i la V.D. Congregació de la Verge dels Dolors.
Dos dies després, se celebra el diumenge de Rams, en commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem, que dona inici a la Setmana Santa. Durant el qual té lloc la representació de la Moixiganga davant l’església de Santa Maria, al vespre, organitzat per la Colla Badalonina de la Moixiganga –col·laborant amb la Bossa Verda, ADIT, Comunitat de Pares Carmelites i Confraria de Sant Anàstasi, i on participen moltes altres entitats conjuntament, com ara els Castellers de Badalona, la Coral Gavina o l’Escola de Música Tradicional.
Finalment, durant el dia del Dijous Sant es porten a terme diferents actes des del matí, moment que té lloc l’enramada i ornamentació floral dels misteris, esdeveniment obert a la participació de tothom qui vulgui. Més tard –a les 12h del migdia– es fa el cantat a la Mare de Déu dels Dolors, anomenat Àngelus. A la tarda, cap a les 17h, es treuen els misteris d’una de les naus de l’Ajuntament del municipi –excepte el Sant Sepulcre i la Mare de Déu dels Dolors– i els deixen davant l’església, per tal que la població els pugui observar abans de la processó.
Mitja hora després, comença la Processó Petita, un circuit circular que va des de l’església de Santa Maria fins a la Capella de la Confraria i retorna a l’església, on hi ha el misteri del Sant Sepulcre, el més important de la Processó, que mostra Jesús mort a la tomba. Són els personatges dels Estaferms –soldats romans– els qui surten de l’Església per anar a buscar el Sant Sepulcre fent soroll amb les llances, a ritme de timbal, a marxa lenta. Quan arriben a la Capella de la Confraria, els soldats fan tres salutacions i es llegeix la sentència que condemna a Jesús a morir –l’escena del prendiment. En aquesta processó, hi ha molts infants que corren darrere els estaferms. Alguns homes són els encarregats de traslladar el Sepulcre fins a l’església de Santa Maria per tal que Jesús es retrobi amb la Mare de Déu dels Dolors a l’altar major de l’església.
A les 19h, comença la missa del Sopar del Senyor, l’últim sopar de Jesús amb els seus apòstols. Més tard, a la façana principal de l’església de Santa Maria es canta el Cant de la Passió, que recorda el Sant Sopar, l’eucaristia i la rentada de peus. És aquest cant, doncs, l’esdeveniment que marca l’inici de la Processó del Silenci prop d’un quart de deu, a la nit.
A Badalona, la Processó del Silenci té lloc el Dijous Sant, en comptes del divendres –com és habitual a la resta de municipis–, fet que va obligar a demanar un permís especial al Papa per poder realitzar-la el dijous. La Processó està protagonitzada per diversos misteris, acompanyats d’una bandera que els identifica i una Creu del Record. Són tres escolanets els encarregats de caminar davant de cada misteri, vestits amb vestes negres i randes blanques, cantant les reminiscències de les antigues indulgències, fet que trenca el silenci de manera intermitent.
La Processó està conformada per 23 misteris en total: figuratius i dos de vivents com son els estaferms i Judes –vestit de vermell amb un sac de diners, que espanta la gent– amb Malcus –que porta un fanal i busca la orella de Sant Pere–. L’ordre processional relata el conjunt d’esdeveniments de la mort de Crist: des del Sant Sopar fins la mort. Així doncs, l’ordre dels misteris no és aleatori, sinó que relata la mort de Crist. La processó es fa a marxa lenta, i els llums del carrer estan apagats. L’única il·luminació és la que prové de les llànties dels ampits de les finestres i dels ciris que porten els espectadors i els participants de la marxa. Els misteris s’il·luminen amb llums elèctrics per tal que es puguin apreciar els detalls durant la processó. Les ombres que provoquen els llums de les escultures a les façanes dels edificis accentuen l’enigma del ritual. Hi ha un Servei d’Ordre que regula el comportament i el silenci dels assistents durant el recorregut.
L’ordre dels misteris és el següent: les Matraques i els Gonfanons, els Estaferms, Judes i Malcus, la Creu parroquial i els cirials, els dotze apòstols, l’Oració a l’Hort de Getsemaní, el Bes de Judes o el Penediment, la Flagel·lació, la coronació d’espines, el Ponç Pilat, l’Ecce Homo o Misteri de Pilat, la caiguda de Jesús, Jesús ajudat per Cirineu, el Misteri de Verònica, el clavament a la Creu, el Crist del Perdó o Crist de l’Agonia, el crist Crucificat, interpretació de la Capella de la música instrumental, la bandera de la parròquia de Santa Maria, la Creu de la Passió, el Sant Sepulcre, el Misteri de la Mare de Déu dels Dolors i, finalment, la Capella de Música de Badalona.
La Processó del Silenci finalitza al mateix lloc on comença: a l’església de Santa Maria, on es col·loquen alguns dels misteris més importants davant la façana. Per finalitzar, el bisbe pronuncia unes paraules i es canta “Crec en un Déu” col·lectivament.
Seqüència ritual
Breu anàlisi
L’església de Santa Maria és l’epicentre de tota l’activitat, amb el misteri de la Mare de Deu dels Dolors que apareix en tots els temps rituals. El ritual relata la mort de Crist, centrant-se en el misteri de la Mare de Deu dels Dolors i el Sant Sepulcre. És cert que pels espectadors també destaquen d’altres misteris com són els estaferms i Judes, símbols de la “traïció” i únics “misteris vivents”.
Així, la primera processó de tres, prèvia al Dijous Sant, està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, un dels misteris principals, figura central de l’activitat religiosa de Badalona. Aquesta primera processó es podria interpretar com el recordatori a la ciutadania que la Setmana Santa està a punt de començar i que, per tant, tothom recordi apropar-se a l’Església de Santa Maria i recollir-se dins seu, ja que tots els actes de la setmana no només són per recordar la mort de Crist, sinó també per concentrar-se dins d’un mateix i connectar amb la fe.
La segona processó el mateix Dijous Sant està dedicada al Sant Sepulcre, on també està representada la Mare de Déu dels Dolors.
Finalment, a la nit, té lloc la tercera processó gran, que representa la mort de Crist des del Sant sopar, amb tots els misteris del Sant Sepulcre. Tot el referent al dijous Sant –des de l’enramada i ornamentació floral dels misteris a les nou del matí, fins que el Sant Sepulcre entra dins l’Església i es troba amb la Mare de Déu a un quart de set de la tarda– es pot considerar actes de preparació abans de recórrer amb els misteris arreu dels carrers de Badalona. La ciutadania, al llarg del dia, es va mentalitzant i concentrant en un mateix, com també iniciant-se en el tarannà de la Processó final, per quan aquesta arribi poder entrar totalment en el silenci meditatiu del ritual. És a dir, la fase d’immersió absoluta comença a les set de la tarda amb la missa del Sant Sopar, i acaba amb el final de la Processó. On un munt de sensacions són experimentades, des de l’emoció sentida pel cant de l’Àngelus, fins el silenci, la lentitud i el llum d’espelmes i de fanalets, les ombres dels misteris projectades a les façanes, … La ciutadania, en aquesta fase, ja ha entrat en el significat de la Processó i ha començat a immergir-se dins dels personatges i la història de manera que el silenci i l’observació no només són externs, sinó també interns.
Així doncs, la Processó del Silenci de Badalona no es pot entendre sense tenir en compte la resta d’actes que es porten a terme al llarg de la setmana. Conjuntament, la ciutadania té temps d’introduir-se dins de l’estat d’escolta, de respecte i de meditació que culmina amb la Processó del Silenci, pròpiament. Si s’observa el ritual en la seva totalitat, es veu com la Verge Dolorosa té un paper clau, que transmet el sentiment de dolor. Al llarg del recorregut, els elements de la música i el silenci juguen un paper central per tal de crear un ambient ple de sensacions experimentades i provocant que el temps ritual es ralentitzi. La foscor i la il·luminació també són indispensables per crear una atmòsfera apropiada, carregada de solemnitat. A més, el vestuari és un element important ja que es juga amb el blanc –la puresa– i el negre –el dol. Els objectes principals de la processó, però, són els misteris, imatges sobre rodes que mostren diferents escenes de la mort de Crist i que pertanyen a diferents entitats (gremis, confraries, comerços, associacions, d’altres parròquies o capelles, etc.) de la ciutat, representant tota l’estructura social, religiosa i econòmica de Badalona.
Bibliografia
Associació Processó del Dijous Sant de Badalona (producció) i Molia i Castellà, A. (dir.). (2012). Processó del Dijous Sant de Badalona. Història i Vida. [DVD]. Espanya: Videoestudi Digital-up.
La Processó de Dijous Sant de Badalona. Decàleg de la Processó. (n.d). Extret de: « http://dijoussantbadalona.cat/la-processo/decaleg/ » Última consulta: 05/06/2020
Molina, A., Rosàs, J., Rojo-Pijoan, J.M., Aymar, Mn.J. (2012). Processó del Dijous Sant de Badalona. Història i vida. Badalona: Associació Processó del Dijous Sant de Badalona.
Processó del Dijous Sant de Badalona. (2020). Recuperat de: « http://dijoussantbadalona.cat/ » Última consulta: 05/06/2020.