Ritual descrit i analitzat per Pol Batlle (2019).
La Fatarella, Tarragona, Catalunya, Espanya
Fix, Un cop l’any, Primer dissabte després de Pasqua
Religiós
Breu descripció
La romeria de Sant Francesc és un ritual que compta amb uns 300 anys d’antiguitat. L’explicació popular diu que a finals del segle XVII hi va haver una epidèmia al poble que va provocar molts morts. Unes dones van jurar a Déu que si se salvaven donarien una finca per construir-hi una ermita. Van acabar construint el santuari a la vall de Sant Francesc, buscant un lloc que tingués aigua, com a símbol de protecció. Tradicionalment, en el ritual es feien rogatives per demanar aigua pels camps i bones collites, per donar gràcies quan hi havia guerres, epidèmies, etc. Actualment, es dona gràcies a Déu i es demana aigua en temps de sequera.
Categories descriptives
Devoció, peregrinació, pregària, cants, processó, religió (cristianisme), Sant Francesc, Setmana Santa.
Descripció etnogràfica
La romeria consisteix en un pelegrinatge en forma de processó –o “provessó”– fins a l’ermita de Sant Francesc. Com que la tradició dicta que aquesta peregrinació s’ha de portar a terme durant la nit –tant l’anada com la tornada– a les quatre del matí es fan sonar les campanes de l’església del poble per tal d’indicar als cantors i als encarregats de portar les insígnies que és hora de reunir-se. Allà, es vesteixen i agafen els objectes que s’hauran de transportar fins a l’ermita de Sant Francesc: les vares, la creu, la campana i la bandera del Sant. Un cop preparats, juntament amb el capellà, al peu de l’altar, canten l’Antífona en llatí fins a les sis, quan les campanes tornen a sonar per indicar al poble que la processó està a punt de començar. Dins l’església, els cantors canten la Lletania Major. En el moment de sortir de l’església se segueix cantant fins arribar a la primera parada. Durant l’oratòria els cantors van anomenant els noms dels sants –uns seixanta– i la resta de la població respon: “prega per nosaltres”. El capellà acompanya la processó fins a la sortida del poble, però ell farà el trajecte en cotxe.
Durant la processó els assistents es col·loquen en dues files paral·leles separades per uns tres metres. A la part capdavantera, entre les dues files, se situen les insígnies. Un home, descalç, porta una campana que sona durant tota la processó, excepte el moment del Rosari. Un altre home és qui carrega una vara de dos metres amb la bandera morada atribuïda al Sant. També un home transporta la vara amb la creu cristiana a dalt de tot. Uns metres més enrere, hi ha quatre cantors col·locats en un quadrat transportant una altra vara amb una petita creu al capdamunt: la vara dels cants i oracions. Aquests cantors són els encarregats de marcar els cants de les oracions a la resta de participants de la romeria.
Durant el recorregut es fan dues parades. La primera és a la Bassa de les Forques, on es canta el Regina Coéli (reina del cel), mirant cap a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, coincidint amb la sortida del sol. Durant el camí cap a la segona parada –la Creveta– es realitza la pregària de Verde Deus (Deu veritable) anomenant els 51 membres de la Lletania Menor després de cada pregària. Un cop finalitzada la Lletania Menor, es diuen les absoltes –cants en honor als difunts de les famílies que tenen terres per les quals passa la processó. A la parada de la Creveta, hi ha una pilona amb una creu al damunt i la imatge d’un sant. Aquí s’entona el cant de la Salve mirant cap a la capella del poble. A partir d’aquí es comença el rés del Rosari, en el qual es recorden els misteris de Crist, les etapes de la seva vida i les de la seva mare Maria.
Quan la processó arriba a un camí més ample –el que porta a l’ermita de Sant Francesc– es tornen a cantar les absoltes i el Vere Deus fins arribar a la capelleta de Santa Maria Magdalena, on s’espera el capellà del poble i entre els Vere Deus es diuen els noms de Santa Maria Magdalena i Sant Francesc. Finalment, cap a les nou del matí s’arriba a l’ermita i a la plaça de l’ermita es reciten les absoltes altre cop. Un cop s’entra es recita una oració en honor a Sant Andreu, patró de la Fatarella.
El recorregut el fa una part de la població –sobretot dones i jovent, i com a mínim un home de la família el fa en cotxe. Quan s’arriba a l’ermita s’esmorza i les famílies es col·loquen per afinitat al voltant de l’ermita. A les dotze es fa una missa en honor a Sant Francesc, la campana es va fent sonar per torns –ja que no pot deixar de sonar–. Es dina allà mateix i tothom es dedica a fabricar el bordó, la vara dels pelegrins, amb la que es caminarà de tornada al poble. Tothom és lliure de fer el bordó com li sembli i se’n fan un parell per a cada casa. Després es penjaran als balcons per protegir la família. De fet, es guarden durant tot l’any i se substitueixen pels nous, cremant els de l’any anterior. L’ambient és festiu i comunitari. Es fa sobretaula, es ballen sardanes i jotes, i els joves que aquell any celebren els 18 anys organitzen una barra amb begudes i posen música.
Entre les quatre i les cinc de la tarda s’inicia el retorn cap al poble, amb la mateixa configuració i la gent portant el seu bordó. Es tornen a cantar oracions i recitar pregàries. L’última parada es fa just abans d’entrar al poble, on s’espera a que es faci fosc, mentre les campanes ja es fan sonar. El capellà i altres autoritats esperen els assistents amb un Crist i espelmes, per donar-los la benvinguda, al capdamunt d’una pujada, on la gent s’hi apropa de manera respectuosa acompanyada pels cants i la campana. Després de fer tres genuflexions, el portador de la campana besa els peus del Crist, i segueix la processó fins arribar a l’església del poble. Un cop s’entra a l’església, es col·loca el Crist darrere l’altar major i es fa una missa per finalitzar el ritual.
Seqüència ritual
Breu anàlisi
El ritual es divideix en quatre temps diferents, que composa el pelegrinatge en el seu conjunt: l’anada del poble a l’ermita –primer temps–, l’estada a l’ermita –segon temps–, la tornada al poble –tercer temps–, l’arribada al poble i l’estada a l’església –quart temps.
Les insígnies que es porten al llarg de la processó –la campana, la bandera morada, les vares dels cantors i la creu– surten del temple, per tant una part d’allò sagrat se’n va amb el recorregut, acompanyant-los i atorgant sacralitat al camí. Sumant-se també el verb sagrat, els càntics i les pregàries, que banyen els camins del pelegrinatge. El primer element –la campana– és imprescindible ja que marca el ritme de la processó. Les campanes del poble també són les que indiquen la marxa i l’arribada dels fidels al poble. Per altra banda, la bandera i les vares amb la creu apropen el sant a la població que n’és devota.
L’anada del pelegrinatge va de la foscor de la nit a la claror, sent l’estada a l’ermita de Sant Francesc la que simbolitza la bonança col·lectiva. On la figura de Sant Francesc i el bordó esdevenen símbols de protecció. Un cop la protecció és aconseguida, la comitiva en processó la trasllada al poble, fins i tot a les cases que queden protegides amb el bordó. En la tornada, doncs, es passa del dia a la nit, de manera que s’encenen torxes per il·luminar el camí, simbolitzant, a més, la llum que els fidels porten al poble des de Sant Francesc. L’entrada al poble és el moment on les insígnies prenen més rellevància, ja que són retornades al temple, mentre les autoritats eclesiàstiques i les del poble les esperen dalt una pujada.
Bibliografia
Ajuntament de la Fatarella. Romeria de Sant Francisco. (07/05/2020). Recuperat de: https://www.lafatarella.cat/event/romeria-de-sant-francisco/230/
Ardèvol, Maria Jesús. (1996). Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta. El bordó i la romeria de Sant Francisco de la Fatarella. Num. 23, pp.18-19. (04/05/2020). Recuperat de: file:///C:/Users/pol/Downloads/216569-Text%20de%20l’article-295277-1-10-20110111.pdf
Blanco Desiderio. (2008). El rito de la misa como pràctica significante. Tópicos del seminario. Num. 20. (20/05/2020). Recuperat de: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1665-12002008000200003
Cabrera Bartomeu & Ingrid. L’immaTErial. (04/05/2020). Recuperat de: http://www.ipcite.cat/ipcite/fitxa2-creences-apartats/Les%20romeries%20a%20l%E2%80%99ermita%20de%20Santa%2Magdalena%20de%20Berr%C3%BAs%2C%20de%20la%20Pobla%20de%20Massaluca%2C%20Riba-roja%20d%E2%80%99Ebre%20i%20Vilalba%20dels%20Arcs
Mossèn Emilio. (2006). La romeria de Sant Francisco. (llibre d’oracions)
Romeria de Sant Francisco. Any 1978. La Fatarella. (15/05/2020). Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=AyRVgu2iUmg
