Romeria de Sant Francesc, La Fatarella

Ritual descrit per Pol Batlle (2019).

Es localitza a La Fatarella, Tarragona, Catalunya.

Un cop l’any, Primer dissabte després de Pasqua.

Resum –

La romeria de Sant Francesc és un ritual que compta amb uns 300 anys d’antiguitat. L’explicació popular diu que a finals del segle XVII hi va haver una epidèmia al poble que va provocar molts morts. Unes dones van jurar a Déu que si se salvaven donarien una finca per construir-hi una ermita. Van acabar construint el santuari a la vall de Sant Francesc, buscant un lloc que tingués aigua, com a símbol de protecció. Tradicionalment, en el ritual es feien rogatives per demanar aigua pels camps i bones collites, per donar gràcies quan hi havia guerres, epidèmies, etc. Actualment, es dona gràcies a Déu i es demana aigua en temps de sequera.

Categories descriptives

Devoció, santuari, aigua, processó, religió (cristianisme), Sant Francesc, Setmana Santa.

_{^{Ardévol, M. J. (2019). [Fotografia]. Ajuntament de la Fatarella.}}

Descripció etnogràfica

La romeria consisteix en un pelegrinatge en forma de processó –o “provessó”– fins a l’ermita de Sant Francesc. Com la tradició dictamina, aquesta peregrinació s’ha de portar a terme durant la nit –tant l’anada com la tornada–. A les quatre del matí es fan sonar les campanes de l’església del poble per tal d’indicar, als cantors i als encarregats de portar les insígnies, que és hora de reunir-se. Allà a l’església, es vesteixen i reuneixen els objectes que s’hauran de transportar fins a l’ermita de Sant Francesc: les vares, la creu, la campana i la bandera del Sant. Un cop preparats, juntament amb el capellà, al peu de l’altar, canten l’Antífona en llatí fins a les sis. En aquest moment, les campanes tornen a sonar per indicar al poble que la processó està a punt de començar. Dins l’església, els cantors alcen la seva veu amb la Lletania Major. En el moment de sortir de l’església segueixen cantant fins arribar a la primera parada. El capellà acompanya la processó fins a la sortida del poble, realizant la resta del trajecte en cotxe.

Durant la processó els assistents es col·loquen en dues files paral·leles, separades per uns tres metres. A la part capdavantera, entre les dues files, se situen les insígnies. Un home, descalç, porta una campana que va sonant al llarg de tota la processó, excepte en el moment del Rosari. Un altre home és qui carrega una vara de dos metres amb la bandera morada atribuïda al Sant. També, un home transporta la vara amb la creu cristiana a dalt de tot. Uns metres més enrere, hi ha quatre cantors col·locats en un quadrat transportant una altra vara amb una petita creu al capdamunt: la vara dels cants i de les oracions. Aquests cantors són els encarregats d’acomplir els cants i les oracions, que la resta de participants de la romeria va seguint, responent a les oratòries “prega per nosaltres”.

Durant el recorregut es fan dues parades. La primera és a la Bassa de les Forques, on es canta el Regina Coéli (reina del cel), mirant cap a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, coincidint amb la sortida del sol. Durant el camí cap a la segona parada –la Creveta– es realitza la pregària de Verde Deus (Deu veritable) anomenant els 51 membres de la Lletania Menor després de cada pregària. Un cop finalitzada la Lletania Menor, es diuen les absoltes –cants en honor als difunts de les famílies que tenen terres per les quals passa la processó. A la parada de la Creveta, hi ha una pilona amb una creu al damunt i la imatge d’un sant. Aquí s’entona el cant de la Salve mirant cap a la capella del poble. A partir d’aquí es comença el rés del Rosari, en el qual es recorden els misteris de Crist, les etapes de la seva vida i les de la seva mare Maria.

Quan la processó arriba a un camí més ample –el que porta a l’ermita de Sant Francesc– es tornen a cantar les absoltes i el Vere Deus fins arribar a la capelleta de Santa Maria Magdalena, on s’hi espera el capellà del poble. Entre els Vere Deus es diuen els noms de Santa Maria Magdalena i Sant Francesc. Finalment, s’arriba a l’ermita a les nou del matí i, a la plaça, es reciten les absoltes altre vegada. I, a dins de l’ermita, es recita una oració en honor a Sant Andreu, patró de la Fatarella.

El recorregut el fa una part de la població, perquè una altra part la fa en cotxe. Un cop arribats a l’ermita, esmorzen i les famílies es col·loquen per afinitat, al voltant de l’ermita. A les dotze es fa una missa en honor a Sant Francesc i la campana es va fent sonar per torns –ja que no pot deixar de sonar. Es dina allà mateix i tothom es dedica a fabricar el bordó, la vara dels pelegrins, amb la que es caminarà de tornada al poble. Tothom és lliure de fer el bordó com li sembli i se’n fan un parell per a cada casa per tal de penjar-los al balcó i protegir la família. De fet, es guarden durant tot l’any, fins que son substituits pels nous i es cremen. L’ambient és festiu i comunitari. Es fa sobretaula, es ballen sardanes i jotes. Els joves que aquell any celebren els 18 anys son els que organitzen una barra amb begudes i posen música.

Entre les quatre i les cinc de la tarda, s’inicia el retorn cap al poble, de la mateixa manera, en sentit contrari. El que ha canviat, és que ara tothom porta el seu bordó. Es tornen a cantar i recitar pregàries. L’última parada es fa just abans d’entrar al poble, on s’espera a que es faci fosc, mentre les campanes ja es fan sonar. El capellà i altres autoritats esperen els assistents amb un Crist i espelmes, per donar la benvinguda, al capdamunt d’una pujada, on la gent s’hi apropa de manera respectuosa acompanyada pels cants i la campana. Després de fer tres genuflexions, el portador de la campana besa els peus del Crist, i segueix la processó fins arribar a l’església del poble. Un cop s’entra a l’església, es col·loca el Crist darrere l’altar major i es fa una missa per finalitzar el ritual.

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

El ritual es divideix en quatre temps que relaten el pelegrinatge en el seu conjunt: l’anada del poble a l’ermita (primer temps), l’estada a l’ermita (segon temps), la tornada de l’ermita al poble (tercer temps), i l’estada a l’església (quart temps).

En un primer temps ritual, les campanes del poble són les que indiquen la marxa dels fidels al poble. Les insígnies que es porten al llarg de la processó –la campana, la bandera morada, les vares dels cantors i la creu– surten del temple. Per tant, una part del que es considera sagrat acompanya el recorregut, atorgant-li sacralitat al camí. Sumant-se també els càntics i les pregàries, que banyen els camins del pelegrinatge. La campana que es va fent sonar, també, és imprescindible ja que marca el ritme de la processó. Per altra banda, la bandera i les vares amb la creu apropen el sant a la població que n’és devota.

El segon temps ritual està molt ben simbolitzat per l’anada del pelegrinatge, que va de la foscor de la nit a la claror, sent l’estada a l’ermita de Sant Francesc la que simbolitza la bonança col·lectiva. On la figura de Sant Francesc i el bordó esdevenen símbols de protecció. Sent el bordó la vara pròpia dels pelegrins. D’aquí que, en el tercer temps, un cop la protecció és aconseguida, la comitiva en processó es trasllada de nou al poble, per a protegir les cases amb el bordó. En la tornada, doncs, es passa del dia a la nit, de manera que s’encenen torxes per il·luminar el camí, simbolitzant, a més, la llum que els fidels porten al poble des de Sant Francesc.

Finalment, en el darrer quart temps, l’entrada al poble és el moment on les insígnies prenen més rellevància, ja que són retornades al temple, mentre les autoritats eclesiàstiques i les del poble les esperen dalt una pujada. És en aquest temps que es fa evident l’eficàcia del ritual, al haver pelegrinat a la cerca de protecció que es fa arribar al poble.

_{^{Ardévol, M. J. (2019). Bordons construïts amb una canya, adornada amb sarga (arbust de la ribera). [Fotografia]. Ajuntament de la Fatarella.}}

Bibliografia

Ajuntament de la Fatarella. (2019). Romeria de Sant Francisco. Recuperat el 07/05/2020, de: https://www.lafatarella.cat/event/romeria-de-sant-francisco/230/

Ardèvol, M. J. (1996). El bordó i la romeria de Sant Francisco de la Fatarella. Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, 23, 18-19. Recuperat el 04/05/2020, de https://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216569/295133

Desiderio, B. (2008). El rito de la misa como práctica significante. Tópicos del seminario, 20. Recuperat el 20/05/2020, de: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1665-12002008000200003

Romeria de Sant Francisco. (1978). [Vídeo]. La Fatarella. Recuperat el 15/05/2020, de: https://www.youtube.com/watch?v=AyRVgu2iUmg