Temazcal, Girona

Ritual descrit per Júlia Santed, Laura Rouse Rosenow & Alba Peribáñez (2020).

Es localitza a Girona, Catalunya.

Resum –

El Temazcal s’ha expandit molt geogràficament i, en funció del context, presenta variacions molt diverses. Es realitza amb motiu de lluna plena, d’equinocci o d’alguna altra celebració, per tal de depurar-se corporal, espiritual i emocionalment, creant un espai de purificació i reconnexió amb la mare terra.

Categories descriptives

Connexió, Mare terra, natura, quatre elements, etapes de la vida, cos, purificació.

Descripció etnogràfica

L’espai en què es realitza el ritual és una cabana que es construeix especialment per fer el Temazcal. No només s’ha de tenir endreçat i polit en el seu transcurs ritual, sinó tot el temps. Entre les tasques habituals, s’ha d’anar a buscar llenya amb certa periodicitat —setmanal o mensualment, depenent de la frenqüència en que s’utilitza el temazcal—, renovar l’aigua, raspallar la superfície del terra de la cabana i netejar el forat en el qual es dipositen les pedres calentes, perquè si hi queden residus orgànics pot derivar en una situació desagradable pel fum que se’n desprèn.

El dia del ritual es “vesteix” la cabana, cobrint-la de mantes —de forma circular en el sentit de les agulles del rellotge, cobrint la part superior i protegint la porta de sortida i d’entrada—, assegurant l’aïllament total de l’exterior, i es prepara el foc, peça clau.

La preparació del foc no s’ha de fer de qualsevol manera, sinó que requereix d’un procés minuciós i dut a terme per algú que en tingui coneixement. Les pedres —que poden ser volcàniques, còdols de riu o d’altres tipus— es dipositen al lloc del foc. A continuació, es col·loca gradualment la llenya seca sobre les pedres, creant una estructura piramidal de troncs més fins a més gruixuts. S’encén l’estructura i es deixa cremar durant unes 3 o 4 hores, fins que els troncs són consumits i les roques s’envermelleixen.

Cap a les 19h o 20h del vespre gairebé tots els participants al temazcal han arribat i formen una rotllana al voltant del foc. Es tracta d’un moment en què es parla i es canten algunes cançons. La part central del ritual comença un cop les pedres agafen un color vermell intens. Aleshores, el grup es divideix en dos, els que es queden fora i els que es despullen completament —quedant-se en roba interior o cobrint-se el cos amb un mocador o una tovallola— i entren dins la cabana, formant una rotllana a l’interior.

L’home del foc és qui s’encarrega d’agafar i transportar les pedres roents, amb l’ajuda d’una forca. Avisa quan entra les primeres pedres per col·locar-les en el forat interior i tanca la porta. Les persones donen la benvinguda a les pedres amb lloances i cançons. Es va repetint el procés fins que hi ha les pedres suficients per a començar la primera porta.

La foscor regna l’espai i el guia espiritual s’encarrega de llençar aigua sobre les pedres perquè aquestes generin un vapor que s’expandeix per la cabana i així augmenti la temperatura interior. Acte seguit, explica en què consisteix la primera porta. Afirma que està associada a la panxa de la mare i a la infantesa. En una barreja d’una correlació d’elements —el so de les diverses respiracions i de la fusió dels olors del vapor de les pedres, les herbes aromàtiques, la suor de les persones i la terra humida— els participants es deixen emportar, expressant-se lliurement a través de crits i cants durant uns 20 minuts.

Quan es dona per finalitzada la primera porta, l’home de foc col·loca més pedres calentes en l’interior. La música va acompanyant tot el procés, i com més elevada i densa sigui la calor, més canta i es desinhibeix la gent. El guia torna a llençar aigua a sobre de les pedres i explica en què consisteix la segona porta, dedicada a l’adolescència, al despertar de la joventut. La gent crida i canta efusivament.

La tercera porta permet arribar a una intensitat màxima. L’home de foc disposa més pedres en el forat i el guia les ruixa amb aigua, tot i explicant que aquesta porta significa la maduresa, com a etapa de plenitud. Connecta amb la figura de la dona com a representació de la terra. És en aquest moment on les persones experimenten un cúmul de sensacions pel calor emès, molt intens, per a les pedres i molts altres estímuls que omplen l’espai.

A partir de la quarta porta, s’aprofiten totes les pedres restants, arribant al clímax pel calor emès per a totes elles. Tot i que poc a poc es van refredant i acaba experimentant-se una etapa més relaxada per què, tal com relata el guia, és la porta de la vellesa, el coneixement i la saviesa.

Poc a poc, tothom va sortint de la cabana, cadascú decideix quan fer-ho. Els cossos desprenen un vapor desbordant, i tothom es dirigeix al racó de l’aigua per a bolcar-se un cubell ple per sobre i, així, desprendre’s del fang i de la matèria orgànica enganxada al cos. Tothom torna a reunir-se al voltant del foc, mentre les pells van eixugant-se, i es parlen de les sensacions experimentades. Les persones es vesteixen i mengen conjuntament, compartint tots els aliments i begudes, tocant alguns instruments musicals i cantant. Finalment, els que han de marxar se’n van i d’altres allarguen una mica més la celebració. Abans que tot s’acabi, les mantes que vesteixen el temazcal s’han d’estendre per a evitar que la humitat les faci malbé. També es recullen totes les deixalles per a no perjudicar l’entorn.

_{^{[Fotografia de l’interior de la cabana]. (s.f.). Retiros Holístico de Autoconocimiento. https://images.app.goo.gl/GmV3Lqi3c5JX5PMTA https://www.instagram.com/retirosenlanaturaleza/}}

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

El ritual està estructurat per un primer temps, moment en què es prepara l’espai central del ritual, els participants es relaxen prop del foc i es desprenen de la roba.

El segon temps, liminal, comença quan les persones entren en una nova realitat, la del Temazcal —la cabana— que representa la mare-terra, on les accions rituals es van desenvolupant fent referència a una altra temporalitat, la del cicle de la vida. De fet, aquest segon temps està subdivit per fases corresponents a cadascuna de les etapes vitals de la vida, representades per a quatre portes que un ha de travessar: 1) naixement/infantesa; 2) adolescència/joventut; 3) maduresa —considerada una etapa de plenitud—; 4) vellesa —que ja ha integrat tota una trajectòria existencial i de coneixement. És un trànsit simbòlic per la vida, dins la mateixa mare-terra. La veu del guia espiritual és la que orienta també aquest trànsit.

Per tant, tot aquest procés permet la connexió amb la terra –primer element, representat per la cabana– i d’altres elements com el foc (pedres vermelles), l’aigua (vapor) i l’aire (que s’insufla). De fet, el centre de la cabana és el forat, simbolitzant la vagina, d’on emanen els quatre elements principals (terra, foc, aigua i aire) que permeten confluir amb el tot.

La connexió expressada en el ritual va augmentant conforme es van afegint pedres i es van travessant portes fins a completar el procés. És a partir de l’etapa final del ritual, tercer temps, que finalitza el cicle, produint-se un renaixement o un “tornar a començar”. Quan els participants surten de la cabana, després de l’experiència física i espiritual viscuda, tornen a la realitat havent deixat enrere els problemes i la negativitat, trobant-se totalment renovats.