Revetlla de Sant Joan, Malgrat de Mar

Ritual descrit per Carla Rodríguez, Mariona Regí & Núria Lanao (2020).

Es localitza a Malgrat de Mar, Barcelona, Catalunya.

Un cop l’any, Juny, solstici d’estiu.

Resum –

La revetlla de Sant Joan és un ritual que marca el solstici d’estiu i es du a terme un cop a l’any. L’element central és el foc. S’encén la flama al cim del Canigó i es transporta al poble, on es proclamen discursos, es celebra un cercavila amb música, correfoc i diables, i culmina amb un sopar popular i una nit de festa i algaravia. De fet, durant aquesta nit de Sant Joan, el foc recorre tot el poble des de la plaça fins a la platja i connecta amb tots els focs encesos en d’altres pobles de Catalunya, iniciant-se un nou cicle.

Categories descriptives

Foc, solstici d’estiu, regeneració política, contraordre, figures de nit (diables, ratpenat).

Descripció etnogràfica

La tradició de les fogueres en la revetlla de Sant Joan començà a principis del segle XX al Nord de Catalunya, i des d’aleshores s’ha mantingut cada any i s’ha estès per tot el territori dels Països Catalans, arribant a Malgrat de Mar el 1966. El diumenge abans de la nit de Sant Joan, un grup de persones organitzades en l’anomenat “Grup del Foc” puja al cim del Canigó i deixa la llenya que cremarà el 23 de juny. Aquest acte s’anomena “Aplec del Canigó”.

El dia assenyalat, el 23 de juny, el Grup del Foc puja de nou i porta la flama que es manté tot l’any encesa al Castell de Perpinyà. També pugen agrupaments d’altres indrets de Catalunya. Un cop allà, el Grup del foc encén la foguera del Canigó. Tots els agrupaments obtenen una flama que transporten, enduent-se-la en un fanalet, fins al seu poble per a encendre la seva foguera. En el cas de Malgrat és el Grup Excursionista Malgratenc (GEM) que se’n ocupa, arribant a Malgrat, al voltant de les 20h, a la Plaça de la Sardana. Des d’allà, redistribueix també la flama a d’altres pobles del voltant, com Palafolls o Santa Susanna.

L’Associació Ciclista Malgratenca agafa el relleu al GEM, encén unes torxes amb la flama i fa un recorregut fins la plaça de l’Església, al centre del poble. Un cop allà, amb les torxes encenen un peveter. És en aquest moment que es pronuncia un manifest redactat per l’associació d’Òmnium Cultural, parlament que es llegeix a tots els Països Catalans. Constitueix una reafirmació de la identitat catalana, i fa al·lusió a l’emoció del foc, a la guia de la llum de la flama i a la màgia de la nit de Sant Joan, així com a la democràcia, la justícia i la llibertat. Tant en una cita del manifest més antic com en una més recent es dona importància a la força col·lectiva per a “sortir d’aquesta foscor” –tant com a metàfora de la nit de Sant Joan i forma d’expressar l’anhel d’alliberament.

Aleshores, cap a les 21h s’inicia una cercavila en mans dels diables i els geganters de Malgrat, que va de la Plaça de l’Església fins la Plaça Rodona (la platja), i està acompanyada de gralles i percussió. Els diables realitzen un correfoc, seguits dels ciclistes que, caminant, porten les torxes enceses. En el cercavila es toca música tradicional catalana, que incita a ballar i a animar-se, fins i tot a posar-se sota el foc. La indumentària dels participants acostuma a ser vermella o taronja amb símbols de foc. Un personatge indispensable és el de la Bèstia o Ratpenat Infernal (símbol local), marró, d’uns dos metres d’alçada i que, amb la boca oberta i les ales desplegades, treu foc per moltes parts del cos. Com que carregar-lo és una tasca feixuga, els membres dels diables es van fent el relleu. Aquest personatge és significatiu perquè es troben molts ratpenats a les mines del poble, anomenades “Mines de Can Palomeras”.

Un cop s’arriba a la Plaça Rodona, a la platja, ja de nit, es torna a llegir el manifest i s’encén la foguera. Mentre aquesta s’encén, el Ratpenat fa un ball final, al ritme d’una cançó elaborada expressament per a ell, anomenada “La cançó de la Bèstia” i composada per una vilatana cap al 2015. Una rotllana es congrega al seu voltant. Un cop finalitza el ball, el Ratpenat retorna a l’Arxiu Municipal. S’organitzen un sopar popular i uns concerts, i la festa arriba a la cúspide del descontrol, en un esclat de festa, cant, dansa, menjar i beure, per a després tornar a la calma.

_{^{Regí, R. (2018). Ratpenat de Malgrat de Mar i els diables a la Plaça de l’Església. [Fotografia]. Malgrat de Mar.}}

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

El ritual busca significar la unitat social i política a Catalunya. Aquesta unitat està representada als cims, indrets liminals, fora del control estatal, on a la nit de Sant Joan s’hi col·loca una foguera. Així, doncs, totes les fogueres dels cims acaben dibuixant el territori, emplaçant la llum i esborrant la nit més curta de l’any i, per tant, anunciant un nou cicle. Aquesta foguera encesa en tots els cims procedeix de la flama del Canigó, il·lustració de la unitat. Coincideix amb el solstici d’estiu, la nit més curta, temps que anuncia un inici, un període creador, on tot és possible, fins i tot la regeneració política.

A Malgrat de Mar, poble pescador, es representa a la platja. L’estructura del ritual indica que en el primer temps ritual, abans de la revetlla, comencen els preparatius. El segon temps està subdividit en 4 fases, totes elles significades pel foc i el seu recorregut: des del Canigó a Malgrat (fase 1), pel poble (fase 2, 3) fins a la platja (fase 4). De fet, el que deixa entendre aquest segon temps liminal dominat pel foc, és com aquest es va extenent per a tot el poble, establint connexions entre espais:

el centre – els carrers – la platja

Finalment, és a la platja on s’encén la foguera (representativa d’un poble pescador), que acaba connectant-se amb totes les demés enceses a tota Catalunya. El tercer temps és el que cedeix a la normalitat, quan el llum de la foguera i surt el sol, s’augura un nou inici.

Per tant, en el cas de Malgrat de Mar el que més destaca és el foc, amb l’encesa de la foguera a la platja, clímax del ritual. Els símbols dels diables i del ratpenat representen la nit, l’antítesi de l’ordre establert, la inversió del temps normal. La música també és un element de subversió, igual que l’alcohol. La música guia els espectadors i participants a través de tot el cicle ritual. Tot es permès en aquest temps de contraordre per donar lloc a la regeneració política, del poble i de cadascun dels participants.

_{^{[Fotografia de l’encesa de la Flama al cim del Canigó]. (2012). Wikimedia Commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Encesa_de_la_Flama_al_cim_del_Canig%C3%B3.JPG}}

Bibliografia

Castellví, J. (2015). La unitat dels catalans. Un estudi sobre la gènesi del significat en un ritual d’identitat col·lectiva: el cas de la invenció de les “foguerades patriòtiques” de Sant Joan (Tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona. https://www.tesisenred.net/handle/10803/319446#page=468.

Ràdio Palafolls. (2022, 10 de juny). Malgrat recupera la revetlla de Sant Joan arran de mar https://radiopalafolls.cat/2022/06/10/malgrat-recupera-la-revetlla-de-sant-joan-arran-de-mar/

Puig i Sedano, X. (2017). Canigó: la muntanya sagrada dels catalans que parla francès. El Temps. https://www.eltemps.cat/article/1655/canigo-la-muntanya-sagrada-dels-catalans-que-parla-frances

Regí, R. (2018). [Ratpenat de Malgrat de Mar i els diables a la Plaça de l’Església]. [Fotografia]. Malgrat de Mar.

Wikimedia Commons. (2012). [Encesa de la Flama al cim del Canigó]. [Fotografia]. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Encesa_de_la_Flama_al_cim_del_Canig%C3%B3.JPG