Constitució de la Paeria, Lleida

Ritual descrit per Ana Maria Hernández, Laia Rutllant & Iván Timoteo (2019).

Es localitza a Lleida, Catalunya.

Cada 4 anys.

Resum –

Es tracta d’un ritual de caràcter polític amb reminiscències històriques —ja que es du a terme a la Paeria, un edifici molt emblemàtic—, que constitueix el nomenament d’un paer (alcalde) per a la ciutat de Lleida. És una performance política que designa un govern, i consta d’un jurament inicial per part de tots els regidors, de la recitació d’un mandat per part del secretari, d’unes votacions, de la investidura i del reconeixement de l’alcalde.

Categories descriptives

Performance política, governança, investidura pública, iniciació.

Descripció etnogràfica

A la sala on es realitza el ritual, amb ornaments barrocs, comença fent acte de presència la premsa. A l’entrada de la Paeria s’ha habilitat una pantalla perquè tothom des d’allà pugui presenciar-ho, ja que a l’edifici només hi tenen accés els líders polítics, els seus familiars, les persones amb participació directa, els cossos policials i els mitjans de comunicació.

La família de l’exalcalde Larossa seu a primera fila i els líders polítics convidats a segona fila; a la banda esquerra, darrere dels familiars de l’alcalde, els regidors electes i del partit que han guanyat les eleccions; a la banda dreta, els caps de la Guàrdia Urbana, dels Mossos i de l’exèrcit; els líders eclesiàstics són al final del tot. Abans l’inici de la cerimònia, totes les persones que es coneixen se saluden i parlen. Els periodistes entrevisten figures polítiques, que donen el seu parer —i pronòstic— respecte a les eleccions i al nomenament. Els regidors accedeixen a la sala i saluden mentre van seient als seus llocs corresponents. Finalment, entra Miquel Pueyo, el que serà alcalde, seguit dels regidors del seu partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que van per ordre de llista.

El Secretari puja a l’estrada, esmenta l’article del reglament pel qual es porta a terme la presa de possessió del govern, menciona els noms de les persones que componen la mesa —presidida pel regidor més vell— i el protocol per a constituir-la, i dona per començada la sessió. Primer, es proclamen els juraments o promeses dels regidors, que són cridats un per un, es posen dempeus, encenen el seu micròfon i el pronuncien. Cadascun té la seva manera de fer-ho. Uns de forma més escarida, limitant-se, per exemple, a un “Sí, prometo”. D’altres introduint més contingut: “Prometo, per imperatiu legal. I manifesto el meu ferm compromís amb els valors i la construcció de la República Catalana”. Un cop enunciats tots els juraments, el Secretari fa aclariments respecte a diferents disposicions, i declara com a constituïda la Corporació per tal de procedir a votar el nou alcalde.

Segons la llei orgànica del règim electoral, es procedeix així: els regidors dipositen, un per un, el seu vot a una urna de vidre –presentant la candidatura que encapçala les seves llistes. A continuació, es procedeix a l’escrutini, que consistirà en una lectura dels vots per ordre d’extracció. El recompte de vots indica qui és proclamat com a alcalde de Lleida. En aquest cas, Miquel Pueyo París, que és felicitat per l’antic alcalde i promet “per imperatiu legal” el seu càrrec de Paer i que vetllarà pel compliment de les seves obligacions.

Llavors, el secretari li atorga els símbols en legitimació del seu càrrec: la venera (insígnia o medalla) al voltant del coll, l’escut de la ciutat en forma de pin que s’enganxa al costat esquerre de la solapa i una vara (bastó) en mà. El nou alcalde és fotografiat i exposat al públic —els ciutadans—, al qual dedica reverències. Finalment, ell mateix col·loca també una venera i un pin a cadascun dels nous regidors. Mentre els hi lliura, cadascun d’ells el felicita, li estreny la mà, l’abraça o li fa palmades a l’esquena, entre d’altres gestualitats, també farcides de comentaris d’elogi.

És a partir d’aquest moment que el nou alcalde emet les primeres paraules, donant veu als representants de cada grup. Un per un puja a l’estrada per a pronunciar el seu discurs. En general, tots donen suport a l’alcalde, uns més efusius —els que li són més afins— i d’altres més apagats —els que pertanyen a l’oposició—, dipositant els seus vots de confiança en Pueyo i per un govern que efectuarà un mandat de quatre anys. Seguidament, el propi alcalde emet un discurs, que rep aplaudiments. Es saluden, es fan una fotografia i es parla amb la premsa.

_{^{[Fotografia de la Paeria, Lleida]. (2010). Wikimedia Commons. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:148_Lleida,_la_Paeria.jpg}}

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

L’espai en què es du a terme el ritual ja és de per sí un símbol, donat el seu caràcter emblemàtic i de forta significació històrica. La Paeria representa la casa del paer en cap, que és com s’anomenen els batlles dels consistoris de Lleida, Balaguer i Cervera. Paer significa, en llatí, “persona de pau”. El Palau allotja la Casa de la Vila —és a dir, l’ajuntament— des de finals del segle XIV, i la seva conservació en el temps l’ha revestit de més majestuositat.

El ritual està dividit en tres temps. El primer es centra en el posicionament de tots els assistents i participants als seus llocs respectius, i la proclamació del discurs inicial per part del Secretari, que donarà pas al següent temps ritual. De fet, en aquest primer temps, l’antic govern està assegut a primera fila, però ja no intervé en res, no executa cap poder, només el representa.

El segon temps és liminal perquè el nou poder encara no està instaurat, cal que en prengui possessió, en nom del poder atorgat pel poble lleidatà a les urnes. Així, doncs, al llarg d’aquesta etapa el poder es troba en suspens, per configurar-se de nou. Aquest es construeix en dues fases diferenciades:

Una dedicada als nous regidors que, un cop són nomenats i juren el seu càrrec, ja executen el seu poder votant el nou alcalde.

Una segona fase que gira al voltant de l’alcalde en que és elegit, jurant i rebent les insígnies de poder. Els elements que el consagren i confirmen la seva nova posició són: la vara (o bastó) com a símbol de comandament, que només li és atorgat a ell; el pin de l’escut de la ciutat; i una venera (o medalla) al voltant del coll. A més a més, en aquesta fase, l’alcalde comença exercint també el seu poder al instaurar els símbols (pin i venera) al seu nou govern.

El tercer temps és el resultat de tot aquest procediment anterior que ha buscat constituir un nou govern. Un cop s’ha aconseguit, segueix tota una autèntica representació o escenificació quan tots realitzen la seva oratòria. L’acte performatiu polític acaba amb una fotografia, on la premsa legitima definitivament el nou govern. Així, queda consolidada la voluntat del poble expressada a les urnes.

Bibliografia

Ple Constitució Paeria. (2019). Descripció del ritual (part2). Recuperat el 2019, de http://lleidatv.alacarta.cat/ple-ajuntament-de-lleida/capitol/ple-constitucio-paeria-2019-part2