Totemisme i Escoltisme, Tàrrega

Ritual descrit per Marta Bobet (2018).

Es localitza a Tàrrega, Lleida, Catalunya.

Un cop l’any, Agost.

Resum –

Una de les bases de l’escoltisme és, sobretot, cuidar i respectar la natura. D’aquí que un dels rituals d’iniciació estigui dirigit a recercar un tòtem i, per tant, identificar-se simbòlicament amb virtuts i qualitats de la natura. L’exemple escollit és el ritual de totemització pel qual han de passar els joves Trucs de disset i divuit anys on, a més a més, treballen una part molt important del progrés personal de l’escolta i guia.

Categories descriptives

Totemisme, escoltisme, identitat, natura, ritual d’iniciació.

Descripció etnogràfica

Dins l’Agrupament Escolta i Guia (AEIG) Mestre Güell i Roger de Llúria es troben diferents branques segons les edats i etapes de la vida d’un escolta: Potes tendres, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guies, Pioners i Caravel·les, i Trucs. És en l’última branca, la dels Trucs, on es realitza el ritual de totemització, normalment durant la primera ruta a l’estiu, que suposarà passar de Trucs I a Trucs II.

Tot i que aquest AEIG es troba situat al municipi de Tàrrega, a l’Urgell, el ritual de totemització es porta a terme al Baix Empordà, en plena natura. El ritual pròpiament dit comença el dia 16 d’agost, quan el grup de 22 Trucs I –de disset i divuit anys– amb els seus caps ja es troba al municipi de Begur en els campaments d’estiu.

Després d’haver dormit en tendes de pes lleuger –iglús–, els Trucs I es posen en formació –en rotllana– abans d’esmorzar per pujar la bandera. Tots ells porten el fulard de l’Agrupament, tret característic dels escoltes, el qual és obligatori portar durant les activitats del grup. Tot i que, en aquest moment no hi ha una bandera física, durant la pujada simbòlica de bandera, els membres canten una cançó, amb la mà dreta aixecada al costat del pit, mentre el polze aguanta el menovell deixant lliures la resta de dits. Després d’esmorzar, els Trucs I vesteixen la camisa verda, representant la seva branca, i els caps els expliquen les tasques a realitzar aquell dia tant especial.

Primer de tot, els caps creen grups de tres escoltes. A cadascun d’ells els hi lliuren uns sobres amb les indicacions que hauran de seguir al llarg del dia. Cada grup obre el primer sobre per saber on s’ha de dirigir. Un d’ells és guiat a la platja de Sa Tuna. Un cop arriba, obre un altre on troba un full on hi ha escrit “Nosotros somos una parte de la tierra (Mensaje del gran jefe Seattle al presidente de los Estados Unidos de América en el año 1855)”, que convida a reflexionar sobre la concepció de la natura. Els tres components del grup ho fan individualment. Cadascú s’allunya per tal d’escriure una breu reflexió sobre com es defineix amb un tòtem. Seguidament, tots junts discuteixen l’element de la natura o l’animal escollit, trobant-ne els motius i les relacions que tenen amb ell. Finalment, obren el tercer on hi ha les indicacions de la ruta a seguir per a retrobar-se amb la resta de grups.

Un cop tots reunits en una altra platja, els caps arriben en el moment de pondre’s el Sol. Aquests guien els iniciats a dins d’una cova, on encenen un foc, mentre reparteixen un got de licor de préssec, tot parlant de com ha anat el dia. Seguidament, asseguts tots a terra, en rotllana, se’ls explica en què consistirà el ritual de totemització.

Un cop els iniciats saben com procedir, un d’ells s’aixeca i anuncia el tòtem que ha escollit, així com els motius de l’elecció. Després, abandona la rotllana per tal que la resta pugui decidir un adjectiu per tal de potenciar les seves virtuts i qualitats. Un cop escollit, se’l crida dient: “La tribu et crida”. Un cop es situa al centre de la rotllana, algú de confiança li comunica l’adjectiu escollit, donant explicacions de la decisió presa. Llavors l’iniciat pren un glop de licor, es col·loca la mà com quan s’alça la bandera i diu: “Sempre a punt, <<tòtem i adjectiu>>”. Per exemple, “estrella (tòtem) harmoniosa (adjectiu)”, donant així la benvinguda al grup. Cada cop que es totemitzen tres persones es canta una cançó.

El ritual segueix aquesta mateixa pauta fins a tard a la nit, fins que decideixen continuar a l’endemà. Apaguen el foc, tornen al campament i baixen la bandera. Al dia següent, canvien d’espai. Escullen un turó des d’on es veu el mar, un cop es fa de nit. De nou, encenen el foc i els iniciats es col·loquen en rotllana per continuar la totemització dels seus companys.

El ritual finalitza a Tàrrega, quan els caps tornen a reunir els iniciats. Preparen una taula amb els passafulards i una cartolina petita enrotllada a cadascun d’ells juntament amb una espelma. A la cartolina hi consta una frase personalitzada escrita pels caps, explicant perquè cada persona és essencial dins el grup. En aquest passa-fulard cada membre escriurà “Sempre a punt” afegint el seu tòtem adjectivat, el lloc i any de la totemització. Convertint-se així en un amulet i un objecte de reconeixement que legitima haver superat la iniciació de Trucs II.

_{^{Bobet, M. (2018). Passafulards. [Fotografies]. Cau Tàrrega, Agrupament Escolta i Guia de Tàrrega. http://www.cautarrega.cat/}}

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

En aquest ritual es constata la importància de totemitzar els joves a partir d’una certa edat, quan ja tenen 17-18 anys. A partir del moment en que ja es coneixen prou i poden realitzar una introspecció de si mateixos.

En el procés ritual, un primer temps marca la separació amb el grup (Trucs I), quan encara son al campament. El segon temps es desenvolupa quan ja estan separats en grups petits i fora del campament, trobant-se en una situació liminal. No son ni un Trucs I ni Trucs II. No son res. De fet, estan definint-se, creant-se o imaginant-se. En aquesta línia, la seva identitat es construeix en dues fases:

La primera fase s’inicia en el moment en que els iniciats reflexionen sobre el seu tòtem. És una decisió individual. Tot i que, en aquest primer moment, és important també la mirada del grup que ofereix opinió sobre el tòtem que l’iniciat ha escollit. De fet, la ruta que els iniciats emprenen, caminant per la costa, forma part del viatge introspectiu que estan realitzant.

En canvi, la segona fase comença quan tots els grups es retroben i els caps els emplacen en un espai natural per tal de començar la totemització. Aquest cop, la decisió no és individual, sinó que és el grup que tria un adjectiu que defineixi l’iniciat, afegint-se al tótem desitjat. D’aquí que la perspectiva del grup completi la visió que un té de si mateix. Així és com acaba configurant-se l’efecte mirall, entre la percepció individual i la grupal, de manera molt efectiva.

En el tercer temps és quan finalitza el procés d’identificació. L’assignació del tòtem connecta la persona amb la natura, li assigna un lloc, identificant-se amb algun dels seus elements. En canvi, l’adjectiu acaba de definir socialment l’iniciat, significant el lloc que ocupa a dins del grup i com aquest l’identifica. És en aquest tercer temps que l’iniciat rep el símbol del passafulard que legitima el seu pas a Trucs II i la seva identitat, mostrant el seu vincle definitiu amb la natura i el grup.

Bibliografia

Baden-Powell, R. (2010). Escoltisme per a nois: Un manual per a la instrucció de bons ciutadans (1a ed.). Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

Bobet, M. (2018). Passafulards. [Fotografies]. Cau Tàrrega, Agrupament Escolta i Guia de Tàrrega. http://www.cautarrega.cat/

Gran Jefe Seattle. (2016). Nosotros somos una parte de la tierra. ‘Mensaje del gran jefe Seattle al presidente de los Estados Unidos de América en el año 1855‘. J. J. Olañeta (Ed.).