Ritual descrit i analitzat per Marta Bobet (2018).
Tàrrega, Lleida, Catalunya, Espanya
Fix, Un cop l’any, Agost
Totemisme
Breu descripció
Unes de les bases de l’escoltisme és, sobretot, cuidar i respectar la natura, per això, les funcions i objectius que s’intenten assolir amb la recerca d’un tòtem són identificar-se simbòlicament amb diverses virtuts i qualitats en la natura. Aquesta és la funció del ritual de totemització pel qual han de passar els joves Trucs de disset i divuit anys on, a més a més, treballen una part molt important del progrés personal de l’escolta i guia.
Categories descriptives
Totemisme, escoltisme, identitat, natura, ritual de pas.
Descripció etnogràfica
Dins l’Agrupament Escolta i Guia (AEIG) Mestre Güell i Roger de Llúria es troben diferents branques segons les diferents edats i etapes de la vida d’un escolta: Potes tendres, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guies, Pioners i Caravel·les, i Trucs. És en l’última branca, la dels Trucs, on es realitza el ritual de totemització, normalment durant la primera ruta a l’estiu.
Tot i que aquest AEIG es troba situat al municipi de Tàrrega, a l’Urgell, el ritual de totemització es porta a terme al Baix Empordà, en plena natura. El ritual pròpiament dit comença el dia 16 d’agost, quan el grup de 22 Trucs –de disset i divuit anys– amb els seus monitors ja es troba al municipi de Begur en els campaments d’estiu.
Després d’haver dormit en tendes de pes lleuger –iglús– els Trucs es posen en formació –en rotllana– abans d’esmorzar per pujar la bandera. Tots ells porten el fulard de l’Agrupament, tret característic dels escoltes, el qual és obligatori portar durant les activitats del grup. Tot i que en aquest moment no hi ha una bandera física, durant la pujada simbòlica de bandera els membres canten una cançó, amb la mà dreta aixecada al costat del pit, mentre el polze aguanta el menovell deixant lliures la resta de dits. Després d’esmorzar, els Trucs vesteixen la camisa verda representant la seva branca, i els caps els expliquen les tasques a realitzar aquell dia tant especial.
Primer de tot, els caps creen grups de tres escoltes. A cadascun d’ells els hi lliuren uns sobres amb les indicacions que hauran de seguir al llarg del dia. Cada grup obra el primer sobre per saber cap on s’ha de dirigir. Un d’ells es guiat a la platja de Sa Tuna. Un cop arriba, obra un altre on troba un full on hi ha escrit Nosotros somos una parte de la tierra: Mensaje del gran jefe Seattle al presidente de los Estados Unidos de América en el año 1855, que convida a reflexionar sobre la concepció de la natura. Els tres components del grup ho fan individualment. Cadascú s’allunya per tal d’escriure una breu reflexió sobre com es defineix amb un tòtem. Seguidament, tots junts discuteixen l’element de la natura o l’animal que cadascú vol personalment com a tòtem, trobant-ne els motius i les relacions que tenen amb ell. Finalment, obren el tercer sobre on hi ha les indicacions de la ruta per tal de retrobar-se amb la resta de grups.
Un cop reunits en una altra platja, van arribar els caps en el moment de pondre’s el Sol. Condueixen els Trucs a dins d’una cova en una cala, on encenen un foc, mentre reparteixen un got de licor de préssec, tot parlant de com ha anat el dia. Seguidament, els Trucs es posen en rotllana asseguts a terra i se’ls explica en què consistirà el ritual de totemització. La primera persona a parlar ha de ser voluntària i a partir d’ella se seguirà l’ordre de la rotllana. La persona s’aixeca, diu el tòtem que ha escollit i els motius de l’elecció. Després, la persona abandona la rotllana per tal que la resta pugui decidir un adjectiu adient per ella, per tal de potenciar les seves virtuts i qualitats. Un cop escollit l’adjectiu, se’l crida dient “la tribu et crida”. Un cop es situa al centre de la rotllana, algú de confiança li comunica l’adjectiu escollit, afegint-hi explicacions de la decisió. Llavors l’iniciat fa un glop de licor, es col·loca la mà com quan s’alça la bandera i diu “Sempre a punt, <<i el tòtem amb l’adjectiu>>”. Per exemple, estrella (tòtem) harmoniosa (adjectiu), donant la benvinguda al grup. Després de totemitzar tres persones es canta una cançó. El ritual segueix aquesta mateixa pauta fins altes hores de la nit, fins que es decideix continuar l’endemà, seguint el mateix procediment. Apaguen el foc, tornen al campament i baixen la bandera. Al dia següent, es canvia d’espai. S’inicia en un turó des d’on es veu el mar, un cop es fa de nit. S’encén el foc i els Trucs es col·loquen en rotllana per continuar les totemitzacions dels seus companys.
El ritual finalitza després dels campaments. Un cop a Tàrrega, abans de passar de Truc I a Truc II, els caps demanen a una fusteria que preparin uns passa-fulards i tornen a reunir els membres. Preparen una taula amb tots els passa-fulards amb una cartolina petita enrotllada a cadascun d’ells juntament amb una espelma. A la cartolina hi consta una frase personalitzada escrita pels caps, explicant perquè cada persona és essencial dins el grup. En aquest passa-fulard cada membre escriurà “Sempre a punt” afegint el seu tòtem adjectivat, el lloc i any de la totemització. Convertint-se així en un amulet i un objecte de reconeixement que legitima haver superat la iniciació.
Seqüència ritual
Breu anàlisi
En aquest ritual de totemització es constata la importància de totemitzar els joves a partir d’una certa edat. A partir del moment que ja estan definits (tenen 17-18 anys) i poden realitzar una introspecció de si mateixos.
En el ritual, un cop es separen del grup (temps de separació), entren en un temps liminal, dividit en dues fases. La primera s’inicia en el moment que els caps formen els grups de manera aleatòria, fet que servirà per reflexionar sobre el tòtem individual. També és important la mirada que tenen els membres que ofereixen consells sobre el tòtem que ha escollit. La ruta que es porta a terme durant aquest temps forma part del viatge que han de fer els membres per connectar amb el tòtem individual.
En canvi, la segona fase s’inicia quan tots els grups es retroben i els caps els porten a un entorn natural per tal de començar la totemització, fet que té a veure amb el compromís del grup amb la natura i la relació que s’hi té. A més a més, aquesta totemització es porta a terme amb l’encesa del foc, que marca l’inici i el final d’aquesta. En aquesta fase es fa la tria de l’adjectiu que forma part de l’efecte mirall que un té amb tot el grup.
En el ritual, existeix una doble perspectiva. El descobriment del tòtem es fa de manera individual (en la fase liminal 1), però aquest també és acceptat col·lectivament (en la fase liminal 2). És a dir, el procés d’identificació amb un element de la natura es fa individualment, perquè qui es coneix millor és un mateix. Aquesta assignació del tòtem connecta la persona amb l’entorn, li assigna un lloc, identificant-se amb un element natural. A través del tòtem, la persona resumeix com es veu a sí mateixa i com ha avançat en la seva cerca personal. En canvi, en la fase 2, el grup acaba de definir al jove afegint-hi un adjectiu, expressant com el veu i quin lloc ocupa en el grup.
En definitiva, al final del ritual cada jove Truc adquireix una representació de sí mateix en la natura, formant part d’ella mateixa. Fent que el grup, a través de cadascun dels seus components, es vegi totalment representat en la natura. Els símbols finals no fan més que confirmar que s’ha completat el procés de totemització.
Bibliografia
Baden-Powell, R. (2010) Escoltisme per a nois: Un manual per a la instrucció de bons ciutadans (1a ed.). Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
Cautarrega.cat. Agrupament Mestre Güell Roger de Llúria – Cau Tàrrega. [online] Disponible a: http://www.cautarrega.cat [Consulta: 20 Maig 2020].
Jefe Seattle. (2015) Nosotros somos una parte de la tierra: Mensaje del gran jefe Seattle al presidente de los Estados Unidos de América en el año 1855 (2a ed.). Barcelona: José J. de Olañeta, Editor
Produccions, T. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. [online] Escoltesiguies.cat. Disponible a: http://www.escoltesiguies.cat [Consulta: 20 Maig 2020].