Ritual descrit i analitzat per Julia Ron Soto (2020).
País Basc, Espanya
Fix, Un cop l’any, Febrer
Religiós
Breu descripció
El ritual de Santa Àgueda es celebra quan l’hivern finalitza per a donar pas a la primavera. La tradició consisteix en el desplaçament de joves pels diferents masos de la muntanya, per a despertar la terra en temps de plantació, cantant cançons en honor a Santa Àgueda i a les famílies dels masos. Actualment també hi ha una versió adaptada a nous contextos socials en què, en comptes de voltar per les muntanyes, els vilatans es mouen per l’interior del seu poble.
Categories descriptives
Primavera, despertar la terra, temps de plantació, cançons, ofrenes, religió (catolicisme), agricultura, pesca.
Descripció etnogràfica
Com s’ha indicat en la breu descripció inicial, el ritual s’ha bifurcat en dues versions principals, adaptada cadascuna també al context de cada població que el celebra. En primer lloc, s’explica la dels grups que es mouen pels masos de les muntanyes, que ja era practicada abans de la dictadura franquista.
En aquesta primera versió, el ritual es du a terme per un grup d’uns 10-20 joves —abans només homes, però ara també s’hi incorporen dones—, que poden ser amics o formar part d’organitzacions o corporacions específiques. Dins del grup es reparteixen diferents rols: els músics, que fan sonar les melodies acompanyants dels cants de Santa Àgueda amb dos instruments típics bascos, la trikitixa —com un petit acordió— i el pandero; un o dos bertsolaris, que fan cants improvisats; i la resta de membres, que canten les corrandes de lletra fixa al ritme de la makila —un bastó de fusta que colpegen contra el terra— i porten un llumener.
El grup es reuneix a les 7 del matí, quan encara no ha sortit el sol, a la plaça del poble, i van vestits amb la indumentària tradicional dels baserritarras —els habitants dels masos—. Des d’allà, partiran cap a la muntanya, a peu si els masos són els més pròxims al poble o en cotxe si són lluny. El sol apareix quan han sortit del poble. Els músics van tocant cançons tradicionals de la cultura basca, no només per a animar el pelegrinatge, sinó també com a forma d’avís als masovers. Tot i que aquests ja resten a l’espera, interpreten una reacció de sorpresa i emoció davant l’arribada del grup.
Aleshores, un membre de la família els dirigeix al lloc de la casa que han habilitat per al ritual —pot ser la cuina o el saló, espais amplis—, i els membres es posen en cercle al voltant de la taula o de l’entrada de la casa. La taula està farcida de menjar i beguda típics: brou, xoriç cuit, pa, formatge, codonyat, dolços, sidra, vi… Es menja sense importar l’hora del dia que sigui. És en aquest escenari que comencen a cantar-se les cançons. Aquests càntics es componen de versos dedicats a la màrtir Santa Àgueda, narrant la seva vida i mort. És a dir, canten versos de Santa Àgueda, mentre toquen el pandero i l’acordió, tot i donant amb un pal cops a la terra de forma rítmica per despertar-la. Entre cada vers, ja sense música i sense so del pal, el bertsolari introdueix una estrofa dedicada al mas, en què s’honra els membres de la família i es demana una ofrena, sigui en forma de diners o de menjar, com a compensació per a haver “alegrat les seves cases amb cançons”. Després de l’algaravia i quan el grup es disposa a marxar a la següent llar, s’acosta un cistell de fusta o una petita bossa de tela a algun familiar perquè hi dipositi la quantitat de diners que consideri apropiada i es fa un agraïment. Quan comença a fer-se de nit i s’han visitat tots els masos, es retorna al poble, cap a les 20h del vespre. Un cop allà, es celebra un sopar conjunt, normalment gràcies als diners recollits.
La segona versió agafa elements de l’anterior, però l’adapta al context actual. Depenent de la població se segueix celebrant el 4 de febrer o el cap de setmana més pròxim, perquè pugui compaginar-se millor amb els horaris de tothom. Els membres del grup es reuneixen a la plaça del poble després de la jornada laboral, cap a les 19h. Són els únics que es vesteixen amb la indumentària tradicional dels baserritarras, i de fet acaben fent d’avís per a la resta de vilatans, que a vegades s’obliden de la festivitat fins que no veuen el grup voltant pel poble. El grup es compon més o menys de la mateixa manera que en la versió més antiga —els músics amb la trikitixa i el pandero i els cantants amb la makila—; no obstant, no és imprescindible la participació d’un bertsolari, tot i que és el que més es desitja.
El recorregut s’enceta a la plaça, i fa una trajectòria d’aproximadament una hora o una hora i dos quarts pels carrers més concorreguts. Quan no plou, es canta fora, però l’escenari més habitual —sobretot en aquesta època de l’any— és el de les tempestes, així que el més comú és que acabin entrant a diferents establiments, en els que canten dues o tres cançons. El ritual guanya molt més amb la presència d’un bertsolari, ja que aporta una jocositat i picardia cap a persones que normalment gaudeixen de prestigi, un humor que la resta dels dies no està del tot ben vist.
És diferent, així mateix, la forma amb què es recullen les ofrenes. Qualsevol transeünt —o fins i tot veïns des dels balcons i les finestres— pot oferir-ne, i aquestes són arreplegades en un llençol blanc que transporten estès pels carrers del poble. Cada ofrena es respon amb un gest d’agraïment —com un somriure o una salutació—, a més que el llençol blanc en sí no exerceix cap mena de pressió ni obligació, sinó que simplement demana. Finalitzada la ruta pautada, un dels membres agafa tots els diners recaptats i aquests són utilitzats per al sopar popular posterior. Sovint també es fa una donació a organitzacions externes.
Seqüència ritual
Breu anàlisi
Destaca la importància en el temps liminal de despertar la terra, de dia, en que tot ha de florir, ja que acaba l’hivern i s’inicia la primavera. On es reben dons del mas i se li dediquen cançons.
Per tant, un dels principals elements simbòlics és l’al·lusió a la fertilitat femenina, a la deessa Amalur —mare-terra—, personificada en Mari, que lidera la resta d’éssers mitològics, pot prendre formes animals i humanes, té el poder de la fertilitat dels camps i els conreus i és la creadora de la pluja. Les muntanyes són l’espai on es produeixen els conreus i, per tant, on es desperta la deessa Mari amb la makila (bastó). Tot i així, en el ritual es produeix una simbiosi de la veneració a la deessa Amalur —mare-terra— amb la de la màrtir Santa Àgueda, a la que li van mutilar els pits i, per tant, se li va arrabassar la possibilitat d’alimentar els seus fills. El ritual la recorda amb les cançons que interpreta el grup, i que van ser recollides pels pescadors. Combinant, doncs, elements del cultiu de la terra i de la pesca al mar.
Els intercanvis marcats per la reciprocitat també són una part fonamental del ritual. La petició es realitza mitjançant el cistell de fusta o el llençol blanc a canvi de càntics, destacant molt especialment l’art del bertsolari. Tot i així, entre una i altra versió s’han modificat les nocions del valor. En la primera s’ofereix sobretot menjar i beure, en la segona especialment diners.
Finalment, tots els elements que apareixen en el ritual són propis de la cultura basca—tot i també d’arrossegar els estereotips—: la indumentària baseritarra, el paisatge, els instruments, la makila, la ikurriña —la bandera de la comunitat autònoma—, les melodies antigues,… Tenen la funció de col·laborar en el “renaixement basc” posterior a la dictadura franquista, que s’introduí a les ikastoles —escoles en què els nens podien educar-se en basc— i que s’ha mantingut fins ara. De fet, l’eficàcia ritual es consolida sobretot en l’etapa liminal, gràcies a aquest conjunt simbòlic dels elements mencionats, simulant una imatge de l’actual Euskal Herria.
Bibliografia
Ariznabarreta, A., Arrizabalaga, J.M. y Bilbao Laratzu Taldea (1987) Oles kantak: Santa Ageda Bezpera Zeberion. Kobie: Bizkaiko foru aldundia. https://www.bizkaia.eus/fitxategiak/04/ondarea/Kobie/PDF/5/Kobie_2_Antrpologia_cultural_C2%ABOLES%20KANTAK_%20SANTA%20AGEDA%20BEZPERA%20ZEBERION%C2%BB%20%20por%20A.pdf
Euskal Mitologia. Última visita en: 2020-06-02. http://euskalmitologia.com/
Víspera de Santa Águeda en Soraluze (Gipuzkoa). Última visita el 2020-06-03. https://www.sorapedia.eus/wiki/Santa_Ageda_bezpera_(eu)