Animal Rebellion Barcelona

Ritual descrit i analitzat per Alba De Diego de Haro

Plaça del Mar, Barcelona, Catalunya, Espanya

26 febrer 2022

Reivindicació

Breu descripció

El ritual descrit és una acció del grup activista antiespecista i ecologista Animal Rebellion junt amb altres col·lectius animalistes adherits contra el pla de construcció del que seria la primera macro-granja de pops del món, a Gran Canària. Aquesta acció va ser duta a terme el 26 de febrer de 2022 a les 11:30 del matí a la Plaça del Mar (Barceloneta). L’acció es va fer a la mateixa hora i dia en 14 ciutats de l’estat espanyol i 17 ciutats arreu del món. Per contextualitzar, el grup ecologista antiespecista neix del grup Extinction Rebellion a Londres. El model d’activisme d’Animal Rebellion per aconseguir les seves demandes està basat en la desobediència civil i l’acció directa no violenta. La seva demanda principal se centra a demanar un sistema alimentari basat en plantes (plant-based food system) per abordar la crisi climàtica i la justícia animal, no només perquè els animals també són éssers que senten i pateixen sinó perquè la indústria de la carn i agropecuària són unes de les més contaminants i de les que més afavoreixen a l’augment d’emissions CO₂ (Animal Rebellion, 2021).

Categories descriptives

Reivindicació, crisi climàtica, animal (pop), comunicació, drama polític i social.

Descripció etnogràfica

En el temps de preparació, la líder del grup d’Animal Rebellion crea una carpeta de Google Drive amb tots els documents necessaris abans de l’acció perquè totes les persones participants puguin assabentar-se de com procedirà l’acció. Seguidament, un mes o tres setmanes abans de l’acció es crea un grup de Telegram i un missatge per difondre que es faria l’acció, el qual es va passar per diversos grups d’Extinction Rebellion. Tota la gent que està interessada a participar entra al grup on es va passant diversa informació com el lloc i hora on es quedaria, la carpeta de Drive amb tots els documents com ara el guió de l’acció i la narrativa nota de premsa. A més, la líder va contactar amb diversos grups animalistes o antiespecistes per adherir-se a l’acció, que va ser replicada en l’àmbit estatal.

Solen haver-hi uns rols a repartir per a cada persona en les accions, que es defineixen en el grup de Telegram mitjançant un llistat on cadascú s’apunta on vol (risc, alt risc, risc mitjà, risc baix, sense risc, mediador policial, cultura regenerativa, lectura del manifest, càmera/vídeo, performance i rols específics per a cada tipus d’acció). En aquest cas, només es va definir el portaveu de la premsa, lectura de manifest i equip logístic per anar a buscar els materials. L’acció que es va dur a terme no tenia cap perill ni possibilitat de conseqüències legals com multes o detencions, i per això no hi havia més rols. Una altra part de la preparació és l’elaboració d’un dels elements visuals més importants d’acord amb la narrativa i l’objecte de denúncia. En aquest cas, va ser un pop gegant fet de tela de color rosa i la líder es va encarregar de comprar els materials necessaris i elaborar-lo. Seguidament, es va organitzar un taller d’arts obert a tothom que participava en l’acció per acabar de preparar el pop, on van assistir 4 persones. En darrer lloc, uns dies abans de l’acció s’acaba d’organitzar la logística amb algunes persones voluntàries per anar a buscar els materials necessaris i portar-los al lloc on succeirà l’acció.

En el temps 1 comença l’acció. Les primeres persones van arribant al lloc de quedada, en aquest cas, en una punta de la plaça del Mar, a la Barceloneta. De manera autoorganitzada, tothom anava ajudant a col·locar els materials necessaris estèticament. Al cap d’una hora més tard de l’hora de quedada ja hi havia 30 persones. Va arribar un parell de persones amb un carro de la compra ple de materials com pancartes, cel·lo, el pop gegant, banderes d’Extinction Rebellion i Animal Rebellion, etc. Llavors diverses persones col·loquen banderoles a la sorra en forma de mitja lluna, al mig del pop, però ja a l’asfalt i no a la sorra. Entre unes 3 o 4 persones van desplegar i enganxar les pancartes més grans a terra amb el cel·lo perquè no volessin amb el vent. Es va posar atenció i cura en la distribució estètica de les pancartes perquè quedessin ben centrades, les quals anaven d’esquena al mar.

Les pancartes eren aquestes: la primera era groga de tela i posava “Animal Rebellion Barcelona” i el seu símbol que és un cap de toro tot negre. Al costat la pancarta també era groga i posava “el futur serà basat en plantes”, en castellà i anglès, i a baix a l’esquerra el logo d’Animal Rebellion Barcelona i a la dreta el símbol del veganisme. A la dreta hi havia una pancarta blanca i allargada on posava “Extinció o Rebel·lió” amb el seu símbol. També hi havia una pancarta blanca amb lletres negres amb el logo del grup antiespecista Liberación Animal, de forma rodona amb un puny i una pota de gos al centre. Al costat, una pancarta blanca amb lletres vermelles i negres posava “Pescanova Ecocida”. A la dreta hi havia una pancarta amb un “no a la granja de pops” amb el “no” escrit molt gran de color vermell. Per últim, el pop rosa estava enmig. A mesura que va anar arribat més gent, se’ls va anar repartint pancartes perquè les agafessin amb la mà. Tothom tenia una o dues pancartes amb informació sobre els pops donant valor al seu dret a la llibertat o informació sobre aspectes curiosos dels pops i les seves virtuts i fotos del documental “My Octopus Teacher”, que s’utilitza com a referència per visibilitzar les necessitats i capacitats d’aquests éssers. Algunes d’aquestes pancartes també estaven enganxades a terra.

La gent anava parlant entre ella i quan arribava nova gent se saludaven, s’abraçaven o parlaven. Alguns es coneixien perquè formen part d’organitzacions antiespecistes com Barcelona Animal Save, Animal Liberation o del partit polític PACMA. D’altres no coneixien a ningú. La majoria de gent anava vestida de carrer amb roba informal i jaquetes. Una noia anava amb un pop de peluix al cap, però ningú anava disfressat. En quant l’estètica, depèn del tipus d’acte i amb quant temps s’ha organitzat. Si són accions amb una part teatral acostuma a haver-hi gent disfressada de personatges exagerats i inclús a vegades amb la cara pintada, túniques de colors, i sol haver-hi attrezzo adaptat al tipus d’acció. En aquest cas, el format era més aviat com una manifestació i no hi va haver la part teatral. L’attrezzo eren les banderes de colors, les pancartes i el pop rosa.

En el temps 2, tothom es va col·locar en mitja lluna i es va fer silenci. Hi havia un parell de persones fent fotografies i gravant-nos i vam començar a cantar diverses frases amb to contundent i cridant. Una persona preguntava cridant “què volem?” i la resta responia “justícia animal!”, i l’altra preguntava “i quan la volem?” i la resta responia “ja”, l’altra preguntava “i què volem?” i la resta cridava “justícia climàtica” i l’altra preguntava “i quan la volem?” i tothom responia “ja!”. S’anaven alternant aquestes dues respostes. Un altre càntic era: “ni un grau més, ni una espècie menys”. Un altre lema era: “no hi ha planeta B”. La líder també va cridar preguntant “Animal?” i la gent responia “Rebellion”, com també ella deia “Extinction” i la gent responia “Rebellion”. Normalment, hi ha gent que pren més la iniciativa per començar-los a cridar, que sol ser la gent que porta més temps en el moviment. Generalment, tothom cridava a ple pulmó, fins que espontàniament es deixava de repetir el lema i se’n passava a cridar un de nou.

Posteriorment, es va començar a llegir el manifest. La líder va agafar el megàfon de color negre amb adhesius d’AR. Al principi va tenir problemes perquè no se sentia bé, hi havia interferències, i per això anava parant i va demanar perdó al principi. La líder va començar llegint enfocada al “públic”, és a dir la gent que passava per allà i s’ho mirava, les persones que gravaven i la premsa. Però progressivament s’anava movent per l’espai, caminant a l’esquerra, a la dreta i mirant als que estaven realitzant l’acció. El to de veu era contundent, d’indignació i de pregó. Algunes de les frases eren llegides amb més contundència que d’altres. Tot seguit, va afegir una part del guió que no estava pensada, però la van afegir a causa de la recent guerra d’Ucraïna, on va demanar un moment de reflexió per tot el que estava passant.

Tothom va aplaudir i es van tornar a cantar els càntics anteriors. A més, vam començar a cridar “boti, boti, boti especista qui no boti” mentre saltàvem. A poc a poc la gent es va començar a afegir. Després una altra noia va venir a parlar i se la sentia amb més qualitat. Ella també estava dreta, però només mirava cap al públic i va passar a llegir l’informe de 8 raons per les quals no fer una macrogranja de pops. Tothom va aplaudir i tornar a fer alguns dels càntics. Després un noi va llegir el manifest en anglès. En acabat, va fer una pirueta i tothom va aplaudir. Cal remarcar també que la dinàmica dels càntics va marcada per algú que pren la iniciativa, fins que deixa de prendre-la, se segueix cantant i finalment quan només ho criden una o dues persones ja es para de cantar a l’espera de què sorgeixi un altre lema.

En el tercer i últim temps, al cap d’un parell d’hores, la gent va començar a anar marxant progressivament, fins que queden les persones organitzadores i d’altres persones que tenen temps per recollir i portar els materials al seu origen. Al final de cada acció la idea és que tothom es quedi a fer el debriefing, on es comenta breument la jugada, cada persona que vol parlar sobre el que els ha semblat l’acció i es tracten aspectes positius i aspectes a millorar de cara a pròximes accions. Val a dir que aquest tipus de ritual és més adequat a accions que no són il·legals i que no poden comportar detinguts o multes, que són més aviat performatius. En el cas de les accions directes no violentes en què sí que hi ha desobediència civil i risc, el ritual es torna més complex, varia segons la quantitat de persones, l’espai o la simultaneïtat d’espais, el temps que dura, etc. Aquest és un exemple més senzill d’acció.

Finalment, un cop acabada l’acció, la persona encarregada de xarxes difon l’acció per l’instagram d’Extinction Rebellion i l’equip de comunicació va passar les fotografies per diversos canals de Telegram per fer-ne difusió. També, teòricament, s’esperava que sortís l’acció als mitjans, ja que aquesta estava coordinada a escala mundial. Però a Espanya únicament va sortir als mitjans locals de Canàries i a les xarxes i webs ecologistes.

Seqüència ritual

Breu anàlisi

En aquest cas, el ritual es fa explícitament pel drama viscut i per viure: el desastre mediambiental i el patiment i matança animal. Basant-nos en la proposta d’anàlisi de Turner, ell afirma que en el ritual podem distingir tres elements principals: pol sensible, les interpretacions exegètiques, és a dir el pol ideològic, i els contextos significatius elaborats per l’antropòleg, on podem veure el nivell d’interpretació operatiu i posicional (Turner, 1967).

En el temps 0, fins que no es crea el grup de Telegram, és més aviat privat i exclusiu d’unes persones concretes. De fet, en aquest temps gran part de la gent que participarà ni tan sols sap que hi haurà una acció d’Animal Rebellion contra la possible macrogranja de pops. En el cas de Barcelona, la líder és la protagonista principal, la que coordina tots els elements perquè l’acció surti bé. Podríem dir que és l’especialista del ritual que es coordina amb els diferents especialistes rituals arreu de l’estat. De fet, sense aquesta fase no hi hauria ritual, perquè aquí és on s’obté tota la informació per elaborar materials físics i intel·lectuals de manera que hi hagi coherència estètica i sobretot discursiva, a més que s’organitza les diferents parts de les quals constarà el ritual perquè sigui efectiu. Aquesta part assegura que hi pugui haver un sentit unificat i la futura difusió d’aquest ritual.

En el moment en què es crea un Drive compartit i es crea el grup de Telegram, el ritual ja passa a ser públic. No hi ha exclusivitat, però qui acabarà participant és la gent que està per la causa que ja està dins del moviment antiespecista o ecologista i està sensibilitzada amb el tema. En aquest temps també hi ha un moment de quedar presencialment per construir el símbol clau que guiarà tot el ritual: un pop rosa molt gran. És la representació física i ben gran del que és el símbol entorn del qual gira tot el ritual, és a dir la defensa dels pops.

En el temps 1 es tracta d’ocupar i delimitar el territori. Les pancartes ens diuen molt del discurs i de la ideologia que hi ha darrere de tan sola una frase o dues paraules. Aquestes estan dirigides a l’observador extern. Hi ha una pancarta de denúncia i criminalització: “Pescanova ecocida”. El concepte d’ecocidi és un dels símbols dominants donat que dins del ritual pren aquesta intenció concreta de denúncia de Pescanova, però és quelcom extern al ritual: aquest símbol pren importància mundialment en tot el moviment ecologista. Una segona pancarta que diu “stop macrogranja de pops” i una altra que diu “no a la macrogranja de pops”, el que es vol comunicar és la realitat ideal i, per tant, el que creuen que no ha de passar. Simbòlicament, amb aquesta acció s’està aturant la macrogranja de pops. Una altra pancarta que diu “el futur serà basat en plantes…” i les lletres d’Animal Rebellion amb la v de veganisme té com a intencionalitat que el missatge arribi a tot arreu, ja que AR és un moviment internacional. Per tant, aquest eslògan també és un símbol dominant que és axiomàtic, és un valor que està a tot el moviment antiespecista (tot i que no ecologista) que sigui de manera explícita o no, es manté present.

També hi ha tres pancartes que serveixen per marcar territori i són el símbol que identifica a tres moviments: un rellotge de sorra dins d’una rodona d’Extinction Rebellion, aquest rellotge dins un cap de toro amb color groc de fons d’Animal Rebellion i un puny alçat i una pota de gos com si fos un puny alçat de Barcelona Animal Save. Aquestes pancartes signifiquen una manera de marcar el territori. És la imatge identificativa dels diferents col·lectius que hi participen. Els seus símbols no són específics del ritual, sinó que els serveixen com a insígnia identificativa dels moviments que serveix per a cada acció que fan. Al cap i a la fi, és una manera d’aglutinar tot un seguit d’idees i fer-ne publicitat dins d’un logotip, per tal que la gent els pugui identificar.

Quant a la distribució espacial, les persones estan d’esquena al mar mirant el carrer, de manera que ells no el veuen, però des de fora se’ls veu a ells amb el mar de fons. El missatge s’està llançant cap als periodistes, Pescanova i la gent que passa pel carrer. Podem veure que no hi ha una concordança entre l’emplaçament de la manifestació i l’objecte de denúncia al qual s’exigeix que aturi aquest projecte (Pescanova), però sí que hi ha una concordança entre el lloc de la manifestació i l’espai on habiten els pops i on es vol fer la macrogranja (al mar).

Pel que fa a les frases dels cartells, hi ha diversos elements discursius destacables: s’estan intentant humanitzar els pops: per una banda, diuen que els pops tenen dret a la vida, al respecte i a la llibertat, cosa que podríem aplicar perfectament als humans. Per tant, són éssers que també tenen drets, de la mateixa manera que s’està pretenent promoure tota una sèrie de drets per a la naturalesa i la democràcia de la terra (Vandana Shiva, 2011). A més, una segona forma d’humanitzar aquests éssers és atribuint qualitats humanes al seu comportament: “algunas especies de pulpos se acurrucan entre si”, per tal de generar major empatia. Aquesta humanització ajuda a apropar el missatge, fer-lo més universal i comprensible a l’humà i, per tant instar a voler defensar aquest animal. Un altre aspecte a comentar és una de les funcions en la fase liminal de generar vincles i més teixit social entre les persones que van arribant.

En el temps 2 comença la realitat ficcionada. Aquest és el moment on comença l’emotivitat, on podem veure més present el pol sensible, però també el pol ideològic, s’expressen els valors morals, els ideals del moviment. Els dos pols estan molt presents en la mateixa mesura, de manera que es crea la polarització de la qual ens parla Turner (1967). En els càntics el que es fa és expressar tota la ràbia, frustració, tristesa, impotència que genera la destrucció mediambiental, el maltractament i l’exploració animal, la inacció climàtica per part dels governs, la incomprensió de l’entorn, etc. A la vegada, es transgredeix la norma ocupant l’espai auditiu (i no únicament físic i visual), però pren força i sentit quan es crida en comú frases que transmeten els valors morals i la voluntat del moviment antiespecista i animalista. Alguns càntics emfatitzen els noms dels col·lectius i d’altres la voluntat de frenar el canvi climàtic i la macrogranja de pops. Una darrera frase seria d’advertència als polítics i als mitjans i a la societat, per avisar que si no s’actua ja, no ens quedarà més planeta ni recursos per explotar.

A continuació es fa la lectura del manifest, els missatges de les pancartes han de ser acompanyades amb un discurs verbal. El to utilitzat era solemne, perquè el que es pretenia expressar era el drama i la indignació que suposaria la construcció de la macrogranja de pops. Cal centrar-se en alguns elements discursius que prenen rellevància i que ens indiquen les nocions ideològiques i valors ètics i morals, que clarament es contraposen a la part sensible, però es recolzen l’una amb l’altre. Quan es llegeixen les vuit raons per les quals no s’hauria de fer la macrogranja, aquestes concorden amb les vuit potes del pop i amb el fet que l’informe es va treure el dia 8 d’octubre (dia mundial del pop). Podem veure com hi ha una intencionalitat en concordar elements aparentment inconnexos; trobem, doncs, una condensació simbòlica. A més, el pop és el símbol principal del ritual. Un altre símbol dominant de manera transversal i axiomàtica en el moviment antiespecista i ecologista és la defensa de la vida, dels animals, de les plantes i de la humana, en contraposició a la criminalització de la mort mediambiental (o ecocidi). Podem veure, llavors, una oposició entre vida i mort. Per últim, un altre aspecte que es menciona en el discurs és la incompatibilitat d’aquest projecte amb la legislació europea; el sistema jurídic és el que dona credibilitat al seu discurs, alhora que apel·la a la mateixa administració de manera indirecta.

En el temps 3 s’aconsegueix fer un tancament del ritual amb les persones que queden. Es fa un feedback de l’acció; és la fase d’avaluació. Aquest temps, però, té menys força i ens assenyala que ja s’està sortint de la ficció. És rellevant que el grup de més joves són qui generen més vincle i cohesió social anant a dinar, assegurant així la participació futura en altres accions i en el moviment, reforçant la unió per una mateixa causa.

En el temps 4 ja se surt de la realitat ficcionada i es torna a la realitat. Aquesta fase comença a partir que surt la notícia als mitjans i es penja l’acció a les xarxes socials. És important perquè el que s’intenta fer és difusió de la causa de manera que traspassa l’espai i el temps. Per això és important el rol de les persones encarregades de fer fotografies, per capturar el moment i que quedin imatges com a símbols del moment viscut, imatges que acaben sent la realitat en si mateixa; una versió diferent del ritual, que pot ser interpretada per diverses ments de diverses maneres.

Com menciona Turner, el ritual és viscut de diferents maneres pels diversos actors. Per algú que és el primer cop que hi participa pot ser molt significatiu. Per algú altre que ja ha assistit a molts és una quotidianitat. Pel que fa als temps, s’ajusten a una eficàcia estructural, hi ha un ordre evident que va de la preparació i temps privat, al temps públic, la col·locació en el territori, la intensitat ideològica i sensible més forta i potent de l’acció i es difon pels mitjans. És com una corba que puja progressivament, arriba al punt àlgid i baixa progressivament. També és rellevant que tant el temps 0 com el 4 són els que més temps duren. Prenent de referència a Turner, caldria substituir les normes ètiques i jurídiques de la societat per normes ètiques de l’ecologisme i l’antiespecisme, ja que en gran part socialment no hi ha obligatorietat del que es desitja en ecologisme i els seus valors. Així que, en aquest cas concret s’inverteix el procés: es vol convertir el fet desitjable en obligatori (i no viceversa). Però el que sí que s’evidencia és l’intercanvi de qualitats entre els dos pots de sentit.

Bibliografia

Animal rebellion home (31/01/2021). Animal Rebellion. Recuperat de: https://animalrebellion.org

Ecocidi (29/09/2021). Dins Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure. Recuperat de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecocidi

Extinction Rebellion (2019). Recuperat de: https://rebellion.global

Diario de Avisos. El español (2022, abril 2). Manifestación mundial contra la granja de pulpos de Gran Canaria. Recuperat de: https://diariodeavisos.elespanol.com/2022/04/granja-de-pulpos/

Turner, V (1967). La selva de los símbolos. Aspectos del ritual ndembu. Siglo veintiuno editoriales. p.21-48.

Shiva, V (2011). Democracia de la tierra y los derechos de la naturaleza. Acosta, Alberto Acosta; Martínez, Esperanza (Organizadores). La naturaleza con derechos: de la filosofía a la política, Quito, Abya-Yala