Vigília de Santa Àgueda, País Basc

Ritual descrit per Julia Ron Soto (2020).

Es localitza al País Basc.

Un cop l’any, Febrer.

Resum –

El ritual de Santa Àgueda es celebra quan l’hivern finalitza per a donar pas a la primavera. La tradició consisteix en el desplaçament de joves pels diferents masos de la muntanya, per a despertar la terra en temps de plantació, cantant cançons en honor a Santa Àgueda i a les famílies dels masos. Actualment també hi ha una versió adaptada a nous contextos socials en què, en comptes de voltar per les muntanyes, els vilatans es mouen per l’interior del seu poble.

Categories descriptives

Primavera, solstici d’hivern, despertar la terra, temps de plantació, cançons, ofrenes, religió (catolicisme).

Descripció etnogràfica

Com s’ha indicat en la breu descripció inicial, el ritual s’ha bifurcat en dues versions principals, adaptada cadascuna també al context de cada població que el celebra. En primer lloc, s’explica la dels grups que es mouen pels masos de les muntanyes, que ja era practicada abans de la dictadura franquista.

En aquesta primera versió, el ritual es du a terme per un grup d’uns 10-20 joves —abans només homes, però ara també s’hi incorporen dones—, que poden ser amics o formar part d’organitzacions o corporacions específiques. Dins del grup es reparteixen diferents rols: els músics, que fan sonar les melodies acompanyants dels cants de Santa Àgueda amb dos instruments típics bascos, la trikitixa —com un petit acordió— i el pandero; un o dos bertsolaris, que fan cants improvisats; i la resta de membres, que canten les corrandes de lletra fixa al ritme de la makila —un bastó de fusta que colpegen contra el terra— i porten un llumener.

El grup es reuneix a les 7 del matí, quan encara no ha sortit el sol, a la plaça del poble, i van vestits amb la indumentària tradicional dels baserritarras —els habitants dels masos. Des d’allà, partiran cap a la muntanya, a peu si els masos són els més pròxims al poble o en cotxe si són lluny. El sol apareix quan han sortit del poble. Els músics van tocant cançons tradicionals de la cultura basca, no només per a animar el pelegrinatge, sinó també com a forma d’avís als masovers. Tot i que aquests ja resten a l’espera, interpreten una reacció de sorpresa i emoció davant l’arribada del grup.

Aleshores, un membre de la família els dirigeix al lloc de la casa que han habilitat pel ritual —pot ser la cuina o el saló, espais amplis—, i els membres es posen en cercle al voltant de la taula o de l’entrada. La taula està farcida de menjar i beguda típics: brou, xoriç cuit, pa, formatge, codonyat, dolços, sidra o vi. Es menja sense importar l’hora del dia que sigui. És en aquest escenari que comencen a cantar-se les cançons. Aquests càntics es componen de versos dedicats a la màrtir Santa Àgueda, narrant la seva vida i mort. És a dir, canten versos de Santa Àgueda, mentre toquen el pandero i l’acordió, tot i donant cops a la terra amb un pal, de forma rítmica per despertar-la. Entre cada vers, ja sense música i sense so del pal, el bertsolari introdueix una estrofa dedicada al mas, en què s’honra els membres de la família i es demana una ofrena, sigui en forma de diners o de menjar, com a compensació per haver alegrat les seves cases amb cançons. Després de l’algaravia i quan el grup es disposa a marxar a la següent llar, s’acosta un cistell de fusta o una petita bossa de tela a algun familiar perquè hi dipositi la quantitat de diners que consideri apropiada. Quan comença a fer-se de nit i s’han visitat tots els masos, es retorna al poble, cap a les 20h del vespre. Un cop allà, es celebra un sopar conjunt, normalment gràcies als diners recollits.

La segona versió agafa elements de l’anterior, però l’adapta al context actual. Depenent de la població se segueix celebrant el 4 de febrer o el cap de setmana més pròxim, perquè pugui compaginar-se millor amb els horaris de tothom. Els membres del grup es reuneixen a la plaça del poble després de la jornada laboral, cap a les 19h. Són els únics que es vesteixen amb la indumentària tradicional dels baserritarras, i de fet acaben fent d’avís per a la resta de vilatans que, a vegades, s’obliden de la festivitat. El grup està constituït —al igual que en la versió anterior— pels músics amb la trikitixa i el pandero i els cantants amb la makila. No obstant, no és imprescindible la participació d’un bertsolari, tot i que és el que més es desitja.

El recorregut s’inicia a la plaça, i fa una trajectòria d’aproximadament una hora o una hora i dos quarts pels carrers més concorreguts. Quan no plou, es canta fora, però l’escenari més habitual —sobretot en aquesta època de l’any— és el de les tempestes, així que el més comú és que acabin entrant a diferents establiments, en els que canten dues o tres cançons. El ritual guanya molt més amb la presència d’un bertsolari, ja que aporta una jocositat i picardia cap a persones que normalment gaudeixen de prestigi, un humor que la resta dels dies no està del tot ben vist.

És diferent, així mateix, la forma amb què es recullen les ofrenes. Qualsevol transeünt —o fins i tot veïns des dels balcons i les finestres— pot oferir-ne, i aquestes són arreplegades en un llençol blanc que transporten estès pels carrers del poble. Cada ofrena es respon amb un gest d’agraïment —com un somriure o una salutació—, a més que el llençol blanc en sí no exerceix cap mena de pressió ni obligació, sinó que simplement demana. Finalitzada la ruta pautada, un dels membres agafa tots els diners recaptats i aquests són utilitzats pel sopar popular posterior. Sovint també es fa una donació a organitzacions externes.

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

A l’estructura ritual de la primera versió, més antiga, destaca la importància de la nit i del dia. Així, en un primer temps, el propi ritual s’inicia a la nit. En canvi, en el segon temps liminal, ja de dia, es quan es desenvolupen totes les accions rituals, especialment relacionades amb la reciprocitat a la muntanya. És en aquest temps que destaca la importància de despertar la terra, de dia, quan tot ha de florir, ja que acaba l’hivern (nit) i s’inicia la primavera (dia). És quan, també, es procedeix a la reciprocitat amb l’intercanvi de dons, entre els masos disseminats per a la muntanya i els que dediquen cançons procedents del poble. Finalment, en el tercer temps torna a ser de nit, però ja s’ha iniciat un nou cicle al despertar la terra amb el makila (bastó). D’aquí que en aquesta seqüència ritual es produeixin els següents canvis molt significatius entre:

nit/dia/nit

poble/muntanya/poble

En la versió més contemporània, no es troben aquest tipus de correlacions simbòliques entre temps rituals. Tot i que perdura l’element principal de desadormir la natura ja des del poble, a través de cançons i del bastó.

Per tant, un dels principals elements simbòlics és l’al·lusió a la fertilitat, representada també a través de la figura femenina de Santa Àgueda. El ritual la recorda amb cançons que interpreta el grup, i que van ser recollides pels pescadors. Combinant, doncs, elements del cultiu de la terra i de la pesca al mar. En aquest sentit, recordar que aquesta màrtir a qui es venera podria haver substituït a la deessa Amalur —mare-terra—, personificada en Mari, que lidera la resta d’éssers mitològics. Pot prendre formes d’animals i d’humans, té el poder de la fertilitat dels camps i és la creadora de la pluja. És a les muntanyes, l’espai on es produeixen els conreus, on es desperta la deessa Mari amb el makila (bastó).

Finalment, afegir que tots els elements que apareixen en el ritual són propis de la cultura basca: la indumentària baseritarra, el paisatge, els instruments, el makila (bastó), la ikurriña (bandera de la comunitat autònoma), les melodies antigues,… De fet, l’eficàcia ritual consolidada en l’etapa liminal, també, aconsegueix simular una imatge de l’actual Euskal Herria, com a “renaixement basc” posterior a la dictadura franquista.

Bibliografia

Ariznabarreta, A., Arrizabalaga, J. M., & Laratzu Taldea, B. (1987). Oles kantak: Santa Ageda Bezpera Zeberion. Bizkaiko foru aldundia. https://www.bizkaia.eus/fitxategiak/04/ondarea/Kobie/PDF/5/Kobie_2_Antrpologia_cultural_C2%ABOLES%20KANTAK_%20SANTA%20AGEDA%20BEZPERA%20ZEBERION%C2%BB%20%20por%20A.pdf

Bertsoaroa. (2023). [Cartell Bertsoaroa 2023]. [Imatge]. https://www.pamplonaescultura.es/programas/bertsoaroa-2023/

Euskal Mitologia. Recuperat el 2/6/2020, de http://euskalmitologia.com/

Víspera de Santa Águeda en Soraluze (Gipuzkoa). Recuperat el 3/6/2020, de https://www.sorapedia.eus/wiki/Santa_Ageda_bezpera_(eu)