Ritual descrit i analitzat per Marta Alcaraz i Costa, Ariadna Falcó i Sánchez i Gemma Miquel i Torres (2019).
Cervera, Lleida, Catalunya, Espanya
Un cop l’any
Aquelarre de Cervera
Breu descripció
L’Aquelarre de Cervera va néixer el 1978 gràcies a la implicació de l’Assemblea de Joves de Cervera. És una festa que té una durada de tres dies, que se celebra a Cervera, la Segarra, Lleida, l’últim dissabte d’agost o la segona nit. Va des de les 23 h fins a aproximadament les 4 h de la matinada següent, però al llarg dels altres dies hi ha diferents activitats pensades per a totes les edats: la Fira del Boc, l’Aquelarret i música en viu entre d’altres. L’Aquelarre de Cervera existeix gràcies a la implicació dels i les joves de la població, qui a partir de la llegenda del carreró de les Bruixes, un dels carrers més famosos de Cervera, decideixen organitzar una festa al voltant de les bruixes, el foc i Llucifer.
Categories descriptives
Aquelarre, foc, música, bruixes, sexualitat, inversió de l’ordre, esoterisme.
Descripció etnogràfica
Tot i que cada any l’acte canvia de temàtica, sempre manté el seu significat original: la celebració d’un aquelarre de bruixes on es representa, també, l’infern i la luxúria. I, per això, tot i canviar d’animació, vestimentes o enfocaments de la festa, es manté l’enfocament tradicional on el foc i els diables en són protagonistes. Així doncs, els personatges que es troben any rere any són els següents. El Ball de Diables són els encarregats de muntar i realitzar tot allò que té a veure amb el tema pirotècnic com podria ser l’encesa de la universitat, els correfocs o el foqueral. La Polla representa a una guita (element característic de la Patum de Berga), és el drac més antic de la festa i sempre va vestit de color blau. El Mascle Cabró representa al diable (Llucifer) i és un personatge amb cap de boc i cos d’home o, en edicions més recents, també s’ha representat amb el cos d’una dona i, en tots dos cossos es representa amb un enorme membre viril. Les Bruixes són les encarregades de provocar que el Mascle Cabró faci l’espectacle final: l’escorreguda.
El primer temps del ritual té lloc a la Universitat de Cervera, des d’on surten un per un els personatges que presenten la temàtica d’aquest any, és a dir, no són els personatges descrits anteriorment sinó uns que van variant amb cada edició de l’Aquelarre. La temàtica principal és el tarot. Així doncs, un cop s’han presentat els personatges, tot projectant imatges relacionades amb l’acte a la façana de la universitat i fent un espectacle, s’encenen artefactes pirotècnics des de les finestres i, seguidament, davant de les portes de la universitat s’encenen unes fileres de “petards” lligades entre fanals, creant així un “sostre” de foc i, simultàniament, s’obren les portes de la universitat i surten els diables de Cervera amb el foc junt amb altres colles (tant de diables com de bèsties). Després de donar unes voltes per la plaça de davant de la universitat amb les forques enceses, inicien el correfoc cap a la plaça de Cal Racó. Aquest temps l’acompanya música procedent d’uns altaveus i sonen cançons de grups com Mago de Oz fins que surten els diables, que llavors la música s’atura i ells mateixos fan els seus propis tocs de tabal.
En el segon temps, un cop el correfoc arriba a la plaça de Cal Racó, es fa el ball de La Polla en què el drac més antic de la festa fa un ball al ritme de gralles i tabals mentre té dues patums (artefactes pirotècnics) enceses a la boca. Aquest ball dura fins que les dues patums s’apaguen.
El tercer temps també té lloc a la plaça de Cal Racó i es tracta del moment on els diables, les bruixes i els personatges d’aquesta edició de l’aquelarre invoquen al Mascle Cabró, representant a Llucifer i, cada any, apareix d’una manera diferent com, per exemple, va haver-hi un any en què va aparèixer damunt d’una Harley-Davidson. Aquest temps va acompanyat de música que, per exemple, en les dues últimes edicions ha estat a càrrec del grup Electrica Dharma, però que cada any pot ser diferent.
El quart temps té lloc a la mateixa plaça i representa una orgia representant la sexualitat, els plaers carnals i la representació del diable, on participen les bruixes i el Mascle Cabró, el qual tot excitat per les bruixes i els seus balls eròtics, realitza una ejaculació sobre del públic, creant així una festa de l’espuma. Aquest acte té la mateixa música que l’anterior, ja que van lligats.
En l’últim temps, el cinquè, una vegada s’ha acabat l’escorreguda, els diables es reuneixen per celebrar el Foqueral, que consisteix a cremar tot el material pirotècnic que els hi pugui quedar, simulant així l’infern en el seu estat més pur, tot acompanyat del so dels seus propis tabals.
Seqüència ritual
Breu anàlisi
En primer lloc, tenint en compte l’origen i creació de l’Aquelarre de Cervera, que es vincula amb la motivació per part del jovent del poble de crear una festivitat dirigida a evocar i recuperar la llegenda que caracteritza el Carreró de les Bruixes, la mateixa història i el context sociocultural que envolta el ritual ja ens remunta a un passat místic i de bruixeria, d’aquí que en la totalitat del ritual totes les accions que duen a terme, ja sigui els correfocs, les bèsties, els diferents balls i la música, simbolitzen una representació i un vestigi cap a aquest passat: la bruixeria.
Una de les singularitats del ritual i un factor important a tenir en compte és l’espai. La celebració comença en un lloc determinat del poble i acaba a una altra zona lleugerament allunyada del lloc inicial, és a dir, durant el ritual s’efectua un canvi d’espai amb un recorregut concret. Atès que originalment el desplaçament dels diables i els correfocs es feia originalment a la plaça major (on es localitza la Paeria, l’ajuntament), perquè posteriorment es va canviar per motius logístics, es denota l’espai de poder polític que figura el ritual i la ideologia que se’n desprèn, ja que és l’alcalde juntament amb les organitzacions pertinents les que donen el tret de sortida a la celebració des de la Universitat.
Un altre element i eix vertebrador del ritual és el foc, que es manifesta en quasi tots els temps, a excepció del quart, i representa clarament el món de la bruixeria, l’infern. El ritual comença i acaba amb espectacles de foc, cosa que no trobem en el tema de l’espai (aquí es denota la primera oposició). D’aquesta forma, el procés ritual mostra un temps cíclic, un temps sagrat i atemporal i discontinu, el que en paraules de Mircea Eliade anomenaríem l’etern retorn, i que representa la perspectiva mítica que a la vegada en desprèn i genera un discurs i una narrativa simbòlica. Aquesta característica del ritual segueix unes pautes reiterades i seqüencials que es repeteixen cada any.
L’element que es mostra en clara oposició amb el foc i que en comparació amb aquest representa un instant molt curt de temps, però decisiu i el més important, és l’espuma que surt del membre viril del Mascle Cabró que representa el semen de l’escorreguda del personatge i que es veu acompanyat de les bruixes, on també amb els altres personatges ballen i es produeix una gran orgia. Aquest moment representa el quart temps i és el punt àlgid del ritual. En aquest temps i acte podem observar la centralitat i una certa autoritat de la figura masculina que simbolitza el Mascle envers les bruixes (dones) que es veuen subordinades a ell i al seu penis, l’eix central del ritual i moment culminant.
La música també és un altre element, ja que varia al llarg dels temps rituals i és un indicador precís pel canvi d’aquests, perquè la divisió també s’hagués pogut d’acord amb el ritme i les sonoritats que acompanyen el ritual d’inici a final. En el primer temps de l’encesa i durant el segon, es mostra una continuació sonora i harmònica amb els tabals que acompanyen els diables i el correfoc durant la seva actuació als carrers i a la plaça del Cal Racó. En el ball de la Polla (segon temps) a més del ritme de percussió dels tabals, també s’introdueixen les gralles que marquen el tempo del drac a la vegada que aquest s’adapta a les notes musicals dels instruments; denota una relació de reciprocitat entre l’animal, els músics i els diables que ballen al seu costat amb carretons de foc i espurnes.
Per l’altre costat trobem el tercer i el quart temps corresponents a la invocació del Mascle i l’escorreguda d’aquest, la musicalitat canvia lleugerament, ja que les gralles deixen de tocar per donar pas només als instruments de percussió que toquen ritmes diferents dels anteriors. A l’últim Foqueral tornen a sonar només els instruments de percussió com els timbals i tambors amb un ritme més consistent i dur que acompanya els últims esclats dels carretons de foc dels diables, i on la gent del poble participa tot saltant i ballant sota la pluja d’espumes que generen. En aquest sentit, la música és un component bàsic en tot el ritual, perquè aporta una harmonia, s’adapta de forma precisa a cada temps i es relaciona amb els personatges i el foc, formant tot un sistema d’interconnexions que també provoca i anima que els espectadors i visitants del ritual formin part d’aquest. Així doncs, observem que aquest procés ritual no és pas tancat i privat, sinó que es desenvolupa en l’esfera pública social i tothom en pot formar part.
Bibliografia
Entrada de Aquelarre de Cervera, recuperat al maig de 2019 a: https://aquelarre.cat
Entrada de Fem Turisme, recuperat al maig de 2019 a: https://femturisme.cat/ca/rutes/aquelarre-de-cervera