Ritual descrit i analitzat per Dúnia Al-Kuwaifi Torres i Alicia Playà Piñol.
Riudoms, Tarragona, Catalunya, Espanya
Un cop l’any
Religiós
Breu descripció
Riudoms, un poble situat al Baix Camp, és una localització caracteritzada per la presència de molts actes litúrgics vinculats al cristianisme. Així doncs, la Setmana de la Pasqua Cristiana (la Resurrecció de Crist), que té lloc el diumenge següent a la primera lluna plena de l’equinocci de primavera, entre el 22 de març i el 25 d’abril, és ben celebrada a la comarca i compta amb subvencions de l’Ajuntament de Riudoms, així com de la Diputació de Tarragona. La processó que centra més expectació i content al poble és la del Sant Enterrament, realitzada el Divendres Sant, i el recorregut transcorre pels carrers del barri que formen part de l’antic call jueu i arriba fins al centre històric, on es situa l’Església Parroquial de Sant Jaume.
Categories descriptives
Setmana Santa, Sant Enterrament, religió (cristianisme), processó.
Descripció etnogràfica
Els preparatius per a la processó s’inicien al mes d’octubre. L’Agrupació de Confraries posa en venda una loteria nadalenca per la cistella de Nadal i així recaptar diners per totes les despeses. Paral·lelament, les confraries es reuneixen mensualment per començar a preparar el programa d’activitats amb les comissions de treball de Riudoms. També es prepara el sorteig per l’elecció de les persones encarregades a dur la creu, l’estendard i el misteri de cada confraria. Un mes abans es posen a punt les carrosses. Els dies abans de la processó es decoren els misteris amb flors aportades de manera gratuïta per la gent del poble, la qual les ha fet créixer tot l’any als seus balcons. Algunes flors són artificials, com ara la Passiflora o la “flor de la passió”. Durant la setmana es duen a terme un seguit d’activitats de caràcter social i cultural, destinades al públic en general. El dia abans de la processó, el Dijous Sant, el poble obre les entrades de les cases per mostrar altars fets manualment amb més flors i imatges de la processó del Sant Enterrament. El mateix Divendres Sant, es manté la tradició d’anar al matí al camp a recollir farigola (anomenada frígola a Riudoms). Per últim, es dona el “sermó de les set paraules” a la pregària del matí de l’Església. Els moments representats són: la Captura, la flagel·lació, la càrrega de la Creu, la Crucificació i el Sant Sepulcre.
En el temps 1, el poble es troba posicionat en dues fileres paral·leles que deixen un carril buit al mig, d’uns 10 metres, que és per on es mouran els diversos actors i carrosses de la processó. La performance comença amb el so dels tambors, el qual anuncia al poble l’arribada de la Conraria dels Armats, conformat per 16 armats vestits amb túniques romanes vermelles: 1 romà al capdavant que porta un instrument metàl·lic. L’acompanyen 4 tamborers, distribuïts en 2 i 2 a cada costat, i més endavant 10 armats més, que duen llances i els segueixen en dues fileres de 5 membres cadascuna. Per acabar, hi ha un armat al mig de tota la formació, portant l’estendard. Avancen a poc a poc, seguint a l’uníson el ritme lent i solemne que marquen els tambors i fent una coreografia de ziga-zaga amb els peus. L’actuació és la representació de l’exèrcit romà de camí a capturar a Jesús per dur-lo a la creu.
La confraria que segueix és la de La Salle i el seu penó, formada per un grup de 13 nens i nenes d’entre 6-12 anys. És encapçalada pel penó de color blau marí i amb la inscripció daurada de l’emblema de la confraria, el qual és portat per un infant acompanyat per dos nois més. Els altres 10 infants els continuen distribuïts en dues fileres laterals i separats entre si. Al davant de les fileres hi van 6 alumnes de La Salle i 4 alumni. La vestimenta consisteix en túniques negres molt llargues sobreposades per un escapulari color blanc pur. A excepció del portant del penó i els dos acompanyants, tot el grup sosté un ciri encès. Darrere del pas, hi ha un confrare amb una vara de ferro de fons, que controla el tancament de la confraria i manté la continuïtat del pas. El pas dels nois i noies és més lent que el dels armats, i també hi ha menys impacte sonor (tot i que no hi ha percussió de la confraria, la música dels romans els acompanya de manera molt notable).
En el temps 2, arriba l’estendard de la confraria de l’assotament de Jesús, format per 6 individus vestits de color negre i totalment encaputxats. L’atmosfera canvia a un sentiment de dol. Els acompanyen 18 dones vestides d’etiqueta negra, amb una “mantilla y peineta” del mateix color i un vel fins al maluc també negre. La imatge que transmeten és de tristesa i se les anomena les “magdalenes”. El grup de dol femení és encapçalat per 3 dones portants de l’estendard negre. Les segueix l’element principal de la confraria: la carrossa de la flagel·lació de Jesús per part dels romans, ornamentada amb les flors. Representa el focus central de la il·luminació d’aquesta part de la processó, ja que a cada costat hi ha 3 focus de llum blanca. La carrossa és portada per homes vestits d’etiqueta normativa.
La següent confraria és la de Sant Natzarè i els seus penons, conformada per joves d’uns 7-12 anys i 4 adults que custodien la carrossa. Els adults vesteixen amb túnica i caputxó de color morat i amb cordó blanc. Porten l’emblema de la creu brodada amb corona d’espines i un ciri a la mà. Els més petits porten una “golilla” blanca en lloc del caputxó. El grup ve precedit al capdavant pel grup de 3 nois encarregats del penó, portat pel noi del centre. Al subgrup del penó gran l’acompanyen el subgrup del penó petit, subjectat per nens de 5-7 anys. El símbol inscrit en el penó és una N contraposada amb una creu de crist al mig, referència al Jesús “Natzarè”. Per últim, els segueixen el subgrup de l’últim penó: el mitjà. De la mateixa manera que amb la Confraria de l’Assotament, aquesta nova entrada de la processó ja es porta un pas més lent que la presentació que el primer temps del ritual, juntament amb un ambient més fosc i més silenciós.
En el temps 3 segueix l’estendard de la Puríssima Sang i el seu emblema és una S (la sang de Jesús) sobreposada per una creu i envoltada per espines. La formació s’inicia amb una doble fila, una situada a cada lateral del pas de la processó, que suposem que són les dones, ja que porten els “papus” tradicionals. Porten una túnica negra, encara que el color característic és un vermell molt intens, i ciris encesos. Les segueixen també dues fileres a cada banda, però en aquest cas conformades per homes d’edat adulta amb una túnica negre, sobreposada per una capa de color vermell intens. Porten també uns collarets bastant grans penjats al coll i ciris encesos. La carrossa representa Jesús carregant la creu i està més ornamentada que les anteriors. L’escena representada mostra el preu de la justícia que va patir Jesús per l’amor a la humanitat; el pes de la creu representa el pes dels homes. A darrere de la carrossa l’acompanyen 3 individus amb caputxins de negre, i el del centre porta a esquenes una creu de fusta. Al final del pas hi ha una dona encaputxada que duu una vara de ferro de fons i és la senyal del tancament de la confraria i de la continuïtat del pas.
El temps 4 es caracteritza per una aturada total de la processó. Entren dues fileres de persones, cadascuna a un lateral del pas. Tots van vestits de manera casual i les edats varien considerablement. La grandària del grup consta d’unes 150 persones en total, i totes elles duen ciris encesos a la mà. A més, no segueixen cap posicionament nomatiu i sense cap mena de distància ni posició oficial. Un cop entrats en la processó, s’aturaran drets durant uns 10 minuts i no fan res a excepció de xerrar entre ells. És un moment d’expectació, d’esperar quina confraria serà la següent.
En el temps 5, es distingeix de lluny la creu de Jesucrist (Lignum Crucis) d’uns 2/3 metres. L’antecedeix un grup de dones adultes vestides de negre i un mocador verd al coll. Canten una cançó en llatí, que semblarà tenir el rol d’anunciar l’arribada de Jesús Crucificat. Entra la creu subjectada entre els tres portants i als quals els acompanyen figures importants del clergat El portament de la creu, doncs, representa el càstig final de Jesús, la seva mort, i que s’ha predicat durant tot el temps de la processó. A continuació passa l’orquestra de la confraria de Santa Llúcia, afegida recentment, que és un grup de timbals acompanyats pel pas d’imatges de la processó. No duen uniforme ni vestimenta tradicional. La Confraria del Sant Sepulcre segueix de manera posterior la figura de Crist penjat amb claus al Lignum Crucis, i la vestimenta es caracteritza per uns vestits llargs i blancs i presenten una cinta vermella que els envolta la cintura. Per sobre, es troben parcialment tapats per una túnica blanca i amb un símbol bordat a l’espatlla esquerra., el qual és el distintiu que els cavallers d’aquesta Ordre utilitzaven: la creu heràldica de Jerusalem. Els individus d’aquesta confraria representen els cavallers templers; un ordre militar cristiana que es va formar al voltant del lloc tradicionalment considerat la tomba de Jesucrist. En aquesta processó en són 20, repartits en dues línies laterals. Al final es troba posicionat el grup portant de l’estendard i dos ajudants que cadascun subjecten una cadena de ferra i un d’ells és un noi jove. Pel que fa a la carrossa que els segueix s’observen dues parts: l’urna i el Crist jacent. Representa el moment en què el cos de Jesús mort és emportat per enterrar-lo al Sant Sepulcre. En la carrossa de Riudoms a sobre l’urna s’hi col·loca un ram de Pasqua i decoracions florals fetes pel poble. Els instruments de la confraria que els segueix els arriba, omplint el capítol de música.
En l’últim temps, el 6, es tanca la processó amb La Dolorosa, que és la representació del dolor que pateix la Mare de Déu davant la mort del seu estimat fill. És encapçalada per 25 persones, exclusivament dones, d’edat adulta i avançada, vestides de negre i subjectant els ciris encesos. La carrossa d’aquest episodi és la més venerada pel poble. La figura de la Mare de Déu està posicionada dreta, mirant el terra, amb expressió trista i amb les mans encreuades davant el pit i li cauen llàgrimes dels ulls. Amb l’aparició d’aquesta figura, que s’atura davant les escales de l’església on el públic acostuma a observar la processó i esperar la culminació de l’acte, es deixa a La Dolorosa aproximadament uns deu minuts, en complet silenci i amb la il·luminació dels ciris i de la mateixa carrossa. Una vegada passats els deu minuts, la figura avança lentament, mentre el públic segueix en silenci i es desfà progressivament la massa que observava. Per la processó, aquesta representació és la que tanca el temps ritual, ja que a després del silenci i la retornada a la realitat dels participants, la imatge més venerada i representada la resta de l’any serà la del final de la processó, amb la llàgrima de la Mare de Déu, que conclou amb tot el patiment estirat durant les dues hores anteriors i el resumeix amb una llàgrima.
Seqüència ritual
Breu anàlisi
Amb el ritual de la processó del Sant Enterrament, la llum i el so marquen el pas simbòlic de cada temps en el curs de la representació del Via Crucis de Jesús i els diferents episodis de La Passió.
En el primer temps, és el so dels armats el que anuncia l’inici de la processó, fent-se prèvia a l’aparició física d’aquests mateixos. El so és el principal atractiu, i la seva fermesa i alta sonoritat atribueix al pas dels armats una imatge poderosa i intimidant. Es tracta, a més, d’un so gens allunyat de l’atmosfera fúnebre: el ritme transmet expressió i celebració de la seva força i unió de grup, que busca justícia aplicant una reprimenda versus l’adversari, que en aquest cas és Jesús per blasfemar sobre ser El Messies. Durant aquesta introducció sonora i l’avanç dels armats, la llum natural del Sol encara persisteix i alguns dels fanals de carrers secundaris als de la processó il·luminen lleugerament el camí. L’inici de la processó, doncs, té molta força i potència de so i llum: es vol representar el pas jovial (però violent) de la captura de Jesús. Aquesta violència, a més, es veu simbolitzada pels colors de la vestimenta dels armats: un roig intens, ferotge, sovint associat amb la violència i el foc. La segona part d’aquest temps no té tanta potència simbòlica en termes de representació lumínica i sonora. La confraria de La Salle i el seu penó tanquen amb el primer temps ritual i introdueixen la part de la processó on tant el so com la lluminositat aniran decreixent a cada nou episodi, en el que regna el silenci i la poca lluminositat, sempre escollida per la distribució de ciris.
En el segon temps, la carrossa va precedida per encaputxats de negre, amb roba que cobreix tot el cos i no deixa que la llum reflecteixi o destaqui cap de la seva forma física, com una forma de despersonificació amb l’objectiu d’evitar ser el centre de les mirades. I els segueixen les dones vestides de dol, que utilitzen poca lluminositat i el negre de la vestimenta per plasmar dol i patiment en nom de Jesús. La carrossa és l’element que rep més atenció lumínica, així que aquesta llum indica a l’espectador on es diposita la importància simbòlica. En el pas de la primera confraria s’afegeix pes en el missatge simbòlic i hi ha un canvi en l’ambient: la llum i el so adapten el missatge i el traslladen cap a una expressió més ferma de pena i patiment, però també d’apreciació cap a Jesús, a través de les vestimentes púrpures, que bíblicament simbolitzen serenitat i saviesa: la que va tenir Jesús en posar la veritat de Déu per sobre de tot el patiment que el poguessin infligir. El soroll és gairebé inexistent en aquest temps i es palpa una serietat que durant el temps anterior escassejava per la contaminació acústica dels armats. El pas es remarca per ser lent i pausat.
Amb el tercer temps, la llum continua sent tènue i groguenca, provenint dels ciris que porten els participants de les confraries amb la mà que dona a l’interior del camí per on passa la processó, de manera que s’il·lumina només per on es realitza el pas de les confraries, però de manera més discreta que les carrosses. En aquest cas, els ciris ressalten els detalls de color vermell de la vestimenta, que clarament simbolitza la sang de Crist i el sacrifici físic que va haver d’aguantar. Tot i així, la imatge continua essent predominantment fosca, amb una vestimenta negra. Cada vegada és més silenciós i a aquesta confraria no l’acompanya cap soroll que la caracteritzi.
En el quart temps es conforma una fase liminal, en la que s’atura el pas de la processó. S’atura el pas lent i es trenca per complet amb el silenci respectuós d’abans que invocaven les carrosses i confraries. Al mateix temps, la llum perd el seu sentit simbòlic; ara només és un element terrenal sense cap simbolisme, i es barreja entre els estímuls lumínics i sonors treu pes a l’ambient, sobrecarregat de foscor i silenci simbòlic durant les estones anteriors. Aquest punt de la processó serà el previ a les últimes carrosses, que són les més esperades i populars, amb aquesta dosi de llum i soroll, l’ambient es destensa i recobra l’atenció al que vindrà. Es produeix, doncs, un trencament en la línia decreixent del sistema de so i lluminositat que ha acompanyat la processó des de l’aparició dels armats, i es pausa la tensió i l’expressió de patiment plasmada en el silenci i la llum tènue, per donar protagonisme a la part popular, alliberar les emocions del públic que ho viu en primera mà, i donar-hi un paper rellevant en aquesta representació.
Amb el cinquè temps es prepara l’ambient per la part en què l’església vol donar més èmfasi: la Crucifixió de Jesús a la Creu. El vestuari de les dones que canten es caracteritza pel color verd. Segons la Bíblia, el color verd és el color de l’esperança, la vida eterna. Podríem dir, doncs, la fe a una salvació per a Jesús. Amb l’aparició de Jesús penjat del Lignum Crucis, hi ha un ambient totalment silenciós i fosc. No obstant això, amb la recentment afegida de la Confraria de Santa Llúcia, en començar a tocar el seu repertori contamina acústicament aquest moment tan destacat que té en el sentit cristià de la performance. La Confraria dels Cavallers del Sant Sepulcre, en ser un orde militar cristià que s’encarrega de la carrossa que representa Crist ja mort dins de l’urna, s’hauria d’esperar un ambient dominat pel silenci i il·luminat únicament pels ciris. No obstant això, en aquest episodi la Confraria de Santa Llúcia encara té impacte de soroll. Respecte a la il·luminació, es segueixen els ciris encesos, però es torna a posar el focus d’importància a la carrossa a través de tres focus, que aquest cop l’il·luminen amb una llum blanca, i no de tonalitats groguenques com en les anteriors. El blanc de la vestimenta que caracteritza aquesta confraria simbolitza la justícia i la puresa dels Cavallers, la seva bona fe i santedat cap a Jesús i cap a Déu, com una llum pura que il·lumina la veritat cristiana.
El sisè temps és protagonitzat per la figura de la Mare de Déu. Les dones porten ciris i avancen molt lentament, de manera que mentre es va il·luminant l’ambient, es va allunyant el soroll de la música de Santa Llúcia, fins a deixar lloc només al silenci absolut. Per tant, en aquest últim episodi es talla de manera definitiva la contaminació acústica, i el silenci regna entre la multitud, que observen la representació del dolor d’una mare per la mort del seu fill amb emoció i tristesa. La carrossa també està il·luminada, aquest cop, amb un focus de més, que assegura que es vegin la llàgrima que recorre la seva cara i l’expressió facial de tristesa. Els caputxins dels confrares que l’acompanyen van coberts de cap a peus per vestimentes negres, que simbolitzen el dol i la gran tristor que sent la Mare de Déu. Aquest acompanyament lumínic reforçat i l’ambient sonor (nul, de silenci) és el que l’Església voldria per l’estendard de Jesús a la Creu, qüestió la qual representa clarament el conflicte que viu la població de Riudoms entre el significat religiós-cristià, i el sentit que li atorga la veu popular, la qual es declina especialment per l’amor al misteri de la Mare de Déu, il·luminada i en absolut silenci.