San Xibeco, barri la Prosperitat, Barcelona

Ritual descrit per Iván Delgado Díaz (2022).

Es localitza a la Prosperitat, Nou Barris, Barcelona, Catalunya.

Un cop l’any, Novembre.

Resum –

San Xibeco és el patró del barri popular la Prosperitat, el qual és conegut per la seva gran activitat i lluita veïnal. San Xibeco és el patró de la cervesa i de la despreocupació. Es tracta d’un ninot que representa un homenet panxut amb barba, el nas gros, una túnica marró, un halo sobre el cap i una ampolla de litre de cervesa Xibeca al braç. El ritual que porta el seu nom, ocupa un cap de setmana, usualment a mitjans de novembre, per la qual cosa és considerat pels locals com a la festa major d’hivern del barri.

Categories descriptives

Cervesa, ninot, música, correbars, inversió de l’ordre.

Descripció etnogràfica

El divendres a la nit, al voltant de les vuit del vespre, té lloc la primera activitat que es pot llegir al programa de la festa de San Xibeco cada any: l’obertura de la capella. El casal de joves de la Prosperitat obre les portes i, a una de les seves sales, hi ha muntada una capella per al Sant. La gent comença a assistir al casal i la majoria ja porten la peça de roba característica de la festa: el mocador groc, envoltant o lligat a alguna part del seu cos. Aquest es pot haver guardat d’un altre any o bé es pot comprar l’edició d’enguany a la majoria de les barres que s’habilitaran durant el cap de setmana. Cada any, el mocador porta un disseny únic per la seva edició.

L’habitació on hi ha la capella té les parets negres i és més aviat fosca, només il·luminada per la llum d’algunes espelmes que rodegen la figura del Sant. Aquest, s’erigeix al bell mig de la sala i a la paret del fons hi penja un estendard vermell amb una gran X daurada. A la capella, algunes persones demanen al sant bona fortuna, diversió i/o salut. La vetllada està acompanyada per una festa al casal on actuen grups musicals, sovint del mateix districte, o PD (punxa-discos). El casal té obertes les seves barres i es venen begudes, principalment cervesa. En el transcurs de la nit, la rauxa va en augment. La gent va emborratxant-se més i el xivarri, present des de bon començament, va augmentant el volum. Part d’aquest xivarri consta dels característics crits que sentirem durant tot el festival, augmentant la seva presència i intensitat segons el moment i el temps en què ens trobem: “¡Eco, eco, eco, viva San Xibeco!”.

Cap a l’aparent final d’aquesta part de la festa, quan els concerts acaben i el casal de joves fa fora a la gent i tanca les portes, té lloc un esdeveniment clàssic al barri de la Prosperitat. Després d’uns minuts de gresca a la porta de l’establiment, la gent amb més ganes de festa comença a moure’s cap a la plaça Àngel Pestanya. Aquesta plaça és el centre neuràlgic d’aquestes reunions nocturnes extraordinàries i autogestionades. Un semicercle de bancs de pedra, rodejats de gespa, anomenat històricament pels locals com “la U”, donada la seva forma, i que permet a tothom veure’s les cares, ballar i moure’s pel mig. La dinàmica és la mateixa que hem estat veient fins ara: beure, xerrar, tocar música amb la guitarra o escoltar-la d’un altaveu, riure, plorar, etc. Quan la gent va decidint marxar o la policia ve a fer-los fora, la vetllada de divendres a la nit es dona per finalitzada, definitivament.

Passem ara al segon dia de San Xibeco i el més carregat d’estructura ritual i de tradició. Respectant les hores de ressaca, el primer pas no sol començar fins passats dos quarts de dotze. El dia sempre comença amb un pregó efectuat per alguna de les entitats o de nombroses penyes a través de les que la gent del barri s’organitza durant les festes populars. En aquest pregó, celebrat a Àngel Pestanya o algun carrer proper, es presenten les festes i es considera l’inici oficial de la festivitat de San Xibeco. És a partir d’aquest moment que es comencen a escoltar, amb més força que el dia anterior, els càntics, oracions i crits dedicats al Sant:

“San Xibeco que estás en los bares

santificado sea tu nombre,

hágase tu voluntad,

y déjanos tu ebriedad…”

“No tenemos teología, ni hacemos apología…

Nuestro grito, un simple eco.

¡Eco, eco, eco! ¡Viva San Xibeco!”

A continuació té lloc un dels esdeveniments més emocionants i carregats de significat de tota la festivitat: la baixada del Sant. Des d’un edifici proper hi ha penjada una tirolina que arriba fins a prop de l’escenari on s’està realitzant el pregó. La figura de San Xibeco comença a descendir lentament per la corda. La baixada està acompanyada de música que surt dels altaveus, sovint dels comentaris dels pregoners i dels càntics de la multitud emocionada. Quan el Sant arriba a terra, algunes persones encarregades el munten sobre un suport recobert amb un mant de color violat, decorat amb ampolles de Xibeca cap per avall i obertes de la base. Tan dintre d’aquestes ampolles com enels espais buits del mant, hi ha col·locats diversos rams de flors blanques, grogues i liles.

Entre les dotze i les dues del migdia es realiza la paròdia d’una processó catòlica de Setmana Santa. Les persones de l’entitat o la penya encarregades de portar el Sant, es col·loquen a les barres del suport i l’aixequen sobre les seves espatlles. Llavors comença la processó, passant per un recorregut del barri fins arribar a Marquesina de Via Júlia. La principal diferència entre aquesta processó i les tradicionals és que el recorregut és en realitat un correbars. Es tracta d’una caminada massiva en què tota la gent del barri avança al ritme del Sant i envoltant-lo. La rua transcorre de la següent manera. Una banda musical, armada amb instruments de vent i tambors, toca la seva música en moviment a prop de San Xibeco. Quan s’arriba a un dels cinc o sis bars que participen en l’esdeveniment, la música fa una pausa i el suport del Sant es deixa a terra, prop de la porta del bar. Allà, hi ha una estona de gresca, riures i cants acompanyats per les cerveses i d’altres begudes del bar. Després d’una estona, es reprèn la marxa, agafant de nou el Sant i escoltant de nou el so enèrgic dels tambors i les trompetes. Es torna a avançar fins el següent bar durant uns minuts a on es tornarà a parar per beure, i així successivament fins que, finalment, el Sant i els pelegrins arriben al destí final de la processó, Via Júlia. Cal fer especial menció del paper que té la cervesa durant aquest fragment de la festa, ja que el nivell d’alcohol anirà augmentant progressivament, de principi a fi, així com el volum i la intensitat dels riures, cants i crits.

Sota la gran marquesina de Via Júlia, el Sant és deixat a terra donant per finalitzada la processó de San Xibeco. Se situa al costat d’un escenari. Mentre la gent continua bebent i xerrant a prop d’una barra muntada expressament, esperant escoltar música d’un escenari. Al cap de poc temps, torna a sonar la música, principalment grups del barri o del districte, o algun/a punxadiscos. El tipus de música que acostuma a escoltar-se a la Prospe gira al voltant de la rumba i del flamenc, donada la població immigrada procedent del sud espanyol. Tot i que també hi predomina el punk i la música urbana com el reggaeton o el rap. En aquest punt, donada l’hora i la baixada del punt àlgid de l’ebrietat del correbars, molts aprofiten per descansar unes hores. Tot i això, a la Prosperitat sempre hi ha algú que s’hi queda per seguir amb la festa.

Al voltant de les sis de la tarda, té lloc un altre esdeveniment de la festa: un segon correbars. Uns altres bars del barri conformen una ruta que els veïns i veïnes de la Prosperitat seguiran de nou, aquest cop sense el Sant, que roman al costat de l’escenari de Via Júlia. Així i tot, una nova banda musical treu els seus instruments de vent i percussió i dinamitzen una segona marxa al seu ritme per a tot el barri. La gent repeteix les mateixes dinàmiques que al migdia. Tornen a fer xivarri, riure i beure de nou. I així van passant les següents hores, de bar en bar, fins que cau la nit i s’encenen els fanals i els llums del carrer.

Un cop finalitza aquest segon correbars, es torna a la marquesina de Via Júlia per escoltar música o un punxadiscos. Aquesta segona vetllada té caràcter més intens que al matí. L’ambient és més desinhibit i esbojarrat, actuant com a punt final de la festa de San Xibeco. No oblidem que, com a qualsevol festa a la Prosperitat i als barris propers, acaba veritablement a “la U” de la plaça d’Àngel Pestanya amb més riures, alcohol i música per acomiadar-se del Sant i esperar amb ganes l’any vinent.

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

Abans d’analitzar l’estructura ritual, cal que prestem una atenció especial al símbol dominant del ritual: la figura de San Xibeco. Aquesta no deixa de ser una representació estereotipada del barri, que preten comunicar el seu aspecte humil, obrer i militant. Un ninot que ens convida a invertir l’ordre establert, voler trencar amb el temps quotidià de la classe treballadora. La seva semblança amb un franciscà i la mateixa processó convertida en un correbars no fan més que reafirmar aquesta inversió de l’ordre. El propi ritual tracta de parodiar una processó catòlica de Setmana Santa, ritual molt estès en les terres andaluses de les que procedeixen una majoria de la població del barri de la Prosperitat. Seguint aquesta mateixa lògica, per analogia al vi –la sang de Crist– , aquí la cervesa és la sang de San Xibeco, no consagrada.

Pel que fa l’estructura ritual, el primer temps es caracteritza per un inici de la inversió de l’ordre, tot i que San Xibeco no ha sortit de la seva capella i tot fa suposar que encara és una nit normal de festa al barri.

A partir del pregó s’anuncia que tot el barri entra en un segon temps, liminal, una nova realitat presidida pel San Xibeco. De fet, el mateix pregó és una crida a San Xibeco, a qui se li demana rauxa i diversió. Responent a les pregàries, el Sant baixa del cel per passar un dia entre la gent del barri. D’aquí que San Xibeco sigui considerat per al barri, un salvador del poble del seu avorriment i de la monotonia dels freds i insípids mesos de tardor. Per tant, la seva baixada i processó no fan més que confirmar la inversió de l’ordre a tot el barri. Un cop instaurada la festa, en un primer correbars, el Sant ja és un més del barri, situant-se finalment a Via Júlia, sense que ni tan sols participi del segon correbars.

El tercer temps preten concloure el ritual tal com ha començat, amb un final de festa més intens que a l’inici. És la traca final d’un temps que ha estat presidit per un homenet creat per a les mateixes persones que el veneren. Si San Xibeco representa tan fidelment el caràcter del barri, és perquè ell és el barri. En definitiva, el barri ha creat el seu propi salvador, seguint la frase: “Sols el poble ha salvat el poble”.

Bibliografia

del Carmen Reyna, M., & Krammer, J. P. (2018). Apuntes para la historia de la cerveza en México. Instituto Nacional de Antropología e Historia.

Delgado, M. (1993). La religiosidad popular. En torno a un falso problema. Gazeta de Antropología, 10. http://www.ugr.es/~pwlac/G10_08Manuel_Delgado.html

Pastor, J. G. (2011). [San Xibeco] [Fotografia]. San Xibeco, una fiesta pagana en Nou Barris. https://www.unfotografo.es/2011/san-xibeco-nou-barris