Animal Rebellion, Barcelona – Inventari de Rituals

_{^{[Fotografia de la protesta a Barcelona en contra de la construcció d’una macro-granja de pops del món a Gran Canària]. (2022). Animal Rebellion Barcelona. https://www.instagram.com/animalrebellion.barcelona/}}

Ritual descrit per Alba De Diego de Haro (2022).

Es localitza a la Plaça del Mar, Barcelona, Catalunya.

26 febrer 2022.

Resum –

El ritual descrit és un acte reivindicatiu del grup activista antiespecista i ecologista Animal Rebellion junt amb altres col·lectius animalistes adherits contra el pla de construcció del que seria la primera macro-granja de pops del món, a Gran Canària. Aquesta acció va ser duta a terme el 26 de febrer de 2022 a les 11:30 del matí a la Plaça del Mar (Barceloneta). L’acció es va fer a la mateixa hora i dia en 14 ciutats de l’estat espanyol i 17 ciutats arreu del món. Per contextualitzar, el grup ecologista antiespecista neix del grup Extinction Rebellion a Londres. El model d’activisme d’Animal Rebellion per aconseguir les seves demandes està basat en la desobediència civil i l’acció directa no violenta. La seva demanda principal se centra a demanar un sistema alimentari basat en plantes (plant-based food system) per abordar la crisi climàtica i la justícia animal, no només perquè els animals també són éssers que senten i pateixen, sinó perquè la indústria de la carn i agropecuària són unes de les més contaminants i de les que més afavoreixen l’augment d’emissions CO₂ (Animal Rebellion, 2021).

Categories descriptives

Reivindicació, crisi climàtica, animal (pop), reivindicació, drama polític i social.

Descripció etnogràfica

L’acte reivindicatiu en contra del pla de construcció del que seria la primera macro-granja de pops del món, a Gran Canària, s’inicia quan la líder del grup activista antiespecista i ecologista Animal Rebellion crea una carpeta de Google Drive amb documents que informen d’aquest tema a tot el seu grup . Seguidament, un mes o tres setmanes abans de l’acte, crea un grup de Telegram per difondre un missatge sobre l’acció que es preten dur a terme, dirigida a tots els grups d’Extinction Rebellion. Tota la gent interessada comparteix informació sobre la seva organització, diferents documents d’interés, i el comunicat de premsa. A més, la líder contacte amb diversos grups animalistes o antiespecistes perquè s’hi adhereixin, repicant-ho doncs a l’àmbit estatal.

En el grup de Telegram, les persones es reparteixen uns rols i unes accions concretes, valorades segons si comporten risc, alt risc, risc mitjà, risc baix, sense risc, per fer de mediador policial, cultura regenerativa, lectura del manifest, càmera/vídeo o performance. Mitjançant un llistat, cadascú s’hi apunta . En aquest cas, els rols eren el de portaveu de la premsa, la lectura de manifest i formar part de l’equip logístic per anar a buscar els materials. L’acció que es va dur a terme no tenia cap perill ni possibilitat de conseqüències legals com a multes o detencions. Per tant, el llistat es va limitar a aquests rols.

Una altra part de la preparació va estar dedicada a l’elaboració d’un dels elements visuals més importants relacionat amb l’objecte de la denúncia. En aquest cas, va ser un pop gegant fet de tela de color rosa, molt gran. La líder es va encarregar de comprar els materials necessaris i, seguidament, en un taller d’arts -obert a tothom que participava en l’acció- es va acabar de confeccionar el pop. Hi van assistir 4 persones. Uns dies abans de la reivindicació, es va acabar d’organitzar la logística, amb algunes persones voluntàries que havien d’anar a buscar els materials necessaris i portar-los al lloc on succeiria tot.

L’acte es va iniciar quan les primeres persones organitzadores van arribar, d’hora al matí del dia 26 de febrer de 2022, a la plaça del Mar de la Barceloneta. Així, per exemple, un parell de persones va arribar amb un carro de la compra amb pancartes, cel·lo, el pop gegant o banderes d’Extinction Rebellion i Animal Rebellion. Al cap d’una hora ja hi havien unes 30 persones. De manera autoorganitzada van anar col·locant tots els materials necessaris i estètics (tal com es pot veure a la imatge): banderoles a la sorra, pancartes més grans a terra enganxades amb el cel·lo, perquè no volessin amb el vent. Van posar una especial atenció en la distribució de les pancartes perquè quedessin ben centrades, d’esquenes al mar.

La primera d’aquestes pancartes, de tela groga, s’hi llegia “Animal Rebellion Barcelona” amb el símbol d’un cap de toro tot negre. Al costat, una pancarta també groga deia “el futur serà basat en plantes” -en castellà i anglès-, amb el logo d’Animal Rebellion Barcelona i el del veganisme. Una altra pancarta blanca i allargada afirmava “Extinció o Rebel·lió”. Una altra blanca amb lletres negres , s’hi podia veure el logo del grup antiespecista Liberación Animal, amb un puny i una pota de gos al centre. Una altra blanca, amb lletres vermelles i negres, deia “Pescanova Ecocida”. Una altra “no a la granja de pops”, amb el “no” escrit molt gran i de color vermell. Per últim, el pop rosa es va col·locar al bell mig de totes elles.

A mesura que van anar arribant més persones, se’ls hi va anar repartint pancartes relacionades amb el pop, reivindicatives dels seus drets, destacant aspectes curiosos i imatges del documental “My Octopus Teacher” utilitzat com a referència per visibilitzar les necessitats i capacitats d’aquest ésser. Algunes d’aquestes pancartes també estaven enganxades a terra.

Així és com va arribar més gent, que es saludava, s’abraçava i parlava, perquè es coneixia de tot el moviment d’organitzacions antiespecistes (Barcelona Animal Save, Animal Liberation o del partit polític PACMA). D’altres només observaven. La majoria de gent anava vestida amb roba informal i jaquetes. Només una noia anava amb un pop de peluix al cap. En aquesta ocasió, el grup no va decidir disfressar-se al ser considerat una manifestació, que requeria ser teatralitzada. L’atrezzo es va limitar a banderes de colors, pancartes i el pop rosa.

A partir de les 11.30h, aproximadament, tothom es va col·locar en mitja lluna i es va fer silenci. Hi havia un parell de persones que van fer fotografies i van gravar. Una persona va preguntar cridant “Què volem?” i la resta va respondre “Justícia animal!”. Una altra “I quan la volem?” i la resta va dir “Ja”. Un altre “I què volem?” i la resta va cridar “Justícia climàtica”. Un altre “I quan la volem?” i tothom va afirmar “Ja!”. També es va escoltar dir: “Ni un grau més, ni una espècie menys”, “No hi ha planeta B”. La líder també va cridar “Animal?” i la gent li va contestar “Rebellion”. Al dir “Extinction”, la gent també va cridar “Rebellion”. Entre les persones més veteranes sempre hi havia qui prenia més la iniciativa. Tot i que tothom cridava a ple pulmó.

Un cop fet això, la líder del grup Animal Rebellion va llegir el manifest amb l’ajuda d’un megàfon de color negre amb adhesius d’AR (Animal Rebellion). Al principi es van escoltar interferències. Però això no la va aturar i va continuar llegint, movent-se cada cop més per l’espai, caminant a l’esquerra i a la dreta. El to de veu era contundent, d’indignació i de pregó. Algunes de les frases eren llegides amb més contundència que d’altres. Tot seguit, de forma espontània es va referir a la recent guerra a Ucraïna, demanant un moment de reflexió per a tot el que estava passant.

Tothom va aplaudir i es van tornar a cridar les consignes anteriors, afegint-hi “boti, boti, boti, especista qui no boti”, i mentre la gent saltava. Acte seguit, una noia va llegir l’informe de les 8 raons en contra de la macrogranja de pops. Tothom va aplaudir de nou i va tornar a emetre consignes. Just després, un noi va llegir el manifest en anglès. En acabar, va fer una pirueta i tothom va aplaudir més.

Quan ja havien passat un parell d’hores, alguns van començar a marxar progressivament, fins que només van quedar els organitzadors i algu més que es va prestar a recollir. Aquesta pausa va donar lloc a realitzar el debriefing, per tal de comentar tot l’acte, els seus aspectes positius i els que s’haurien de millorar en pròximes accions.

Finalitzant la descripció de les accions rituals, afegir que en aquest cas no es va empendre una acció il·legal, que comportés detinguts o multes. Sinó que va ser més aviat un acte performatiu reivindicatiu. En el cas de certes accions directes no violentes empreses pel grup Animal Rebellion pot haver-hi desobediència civil i risc, significant que l’estructura ritual arribi a ser més complexa, en quant a la quantitat de persones implicades, la simultaneïtat d’espais i la duració del temps.

Un cop acabat l’acte, la persona encarregada de les xarxes va difondre la notícia per l’Instagram d’Extinction Rebellion i l’equip de comunicació va penjar les fotografies en diversos canals de Telegram. En aquest cas, el grup esperava que la notícia surtís als mitjans de comunicació, al haver realitzat una acció coordinada a escala mundial. Però únicament va sortir als mitjans locals de Canàries, xarxes i webs ecologistes.

Seqüència ritual

Anàlisi ritual

El primer temps és privat i exclusiu per a les persones del grup Animal Rebellion. És una fase de preparació absolutament necessària per a aquest col·lectiu. De fet, sense aquesta fase no hi hauria ritual, perquè és on obté tota la informació per elaborar els continguts que donaran força a l’acte reivindicatiu. Perquè posa un especial èmfasi en que hi hagi un pes discursiu i estètic per tal que l’acte sigui prou efectiu. Ans al contrari del que passa en els actes polítics molt dirigits per un protocol, en aquests actes sobresurt més la construcció a mida del que es vulgui reivindicar. Aquesta imaginació s’alimenta d’una xarxa amplia amb molta experiència performativa. En el cas de l’acte-ritual descrit, la xarxa internacional es va nodrir d’un munt de dades (entre elles la pròpia legislació europea), alimentant doncs aquesta re-creació en la defensa del pop que va esdevenir el símbol dominant.

El segon temps és quan s’empren l’acció reivindicativa en el carrer. Aquesta es converteix en pública i els implicats entren en una ficció re-creada per ells, liminal, on pren forma una performance. Es tracta d’ocupar un espai especialment significat, al trobar-se davant del mar. D’aquí que tota la representació es faci d’esquenes al mar, dirigida a un públic que observa així un mar de fons i un pop gegant, envoltat de consignes (“Pescanova ecocida”, “Stop macrogranja de pops”, “El futur serà basat en plantes…”, amb el domini de les lletres AR, d’Animal Rebellion), escoltant un fil de narratives reivindicatives sense aturador. Com podem veure, aquest temps liminal està saturat de simbologia, aconseguint ser prou efectiu per a qui hi participa i ho contempla. En aquest periode, doncs, podem parlar de densitat simbòlica i ideològica, tot i que aquesta resulta variar progressivament en 3 subtemps:

Subtemps 1 dedicat a ocupar l’espai i revestir-lo de simbologia. Podríem dir que és un subtemps estàtic.

Subtemps 2 en que la simbologia és dinàmica, es troba en moviment a través dels diferents actes performatius reivindicatius. Es transgredeix la norma ocupant l’espai públic, no només físicament, sinó alterant l’ordre públic amb crits forts. En aquest moment, l’emoció es va incrementant, contagiant a tothom per igual. És la fase de màxima expressivitat, on un està disposat a creure que el canvi és possible. D’aquí que la retòrica sigui formular preguntes que es responen amb el que un desitja que succeeixi.

També, és en aquest subtemps que els discursos posen l’èmfasi en la defensa del pop, dels seus drets i qualitats que, en algun punt, fins i tot, acaben humanitzant-se (afirmant, per exemple, “algunas especies de pulpos se acurrucan entre sí”). Per tant, la condensació simbòlica (pol sensible de la realitat) juga un paper imprescindible en l’emoció sentida. Permet que s’alliberi tensió acumulada, resultant sent un canal per a on es pot expressar la ràbia, la frustració, la tristesa, o la impotència que genera la destrucció mediambiental, el maltractament i l’explotació animal o la inacció climàtica per part dels governs. Aquesta tensió unifica a les persones que estan sota el mateix paraigües de consignes per frenar el canvi climàtic i, en aquest cas, la macrogranja de pops.

Finalment, la densitat simbòlica d’aquest subtemps també es troba en correlacions simbòliques molt significatives. Aixi, per exemple, quan es llegeix el manifest amb les vuit raons per les quals no s’hauria de construir la macrogranja, aquestes es correlacionen amb les vuit potes del pop i amb el fet que l’informe es va publicar el dia 8 d’octubre (dia mundial del pop). El símbol dominant del pop és transversal a tot el ritual i es correlaciona amb el moviment antiespecista i ecologista en defensa de la vida, dels animals, de les plantes i de la vida humana; en contraposició a l’ecocidi, la mort. Tanmateix, aquesta oposició simbòlica entre el que representa la vida i la mort pren forma especialment en aquest subtemps 2.

Subtemps 3 governat més per a la raó, amb l’anàlisi del que ha succeït i, per tant, oposat al subtemps anterior presidit per a una part sensible i ideològica molt potents (amb consignes, crits, símbols en acció, i discursos). Tot i que aquest subtemps encara viu de la realitat ficcionada, està més enfocat a la part social, els vincles i la cohesió entre els més implicats, assegurant així la seva participació futura en d’altres accions i en el propi moviment.

El tercer temps ja no forma part de la dimensió liminal en haver finalitzat la realitat ficcionada. Tothom torna a la realitat, tot i dedicar-se a fer difusió de la notícia. En aquest periode final del ritual es preten convertir el fet desitjable en obligatori, amb la força de la gent, del moviment i de la legislació europea.

Bibliografia

Animal Rebellion. (2022). [Fotografies de la protesta a Barcelona en contra de la construcció d’una macro-granja de pops del món, a Gran Canària]. https://www.instagram.com/animalrebellion.barcelona/

Diario de Avisos. (2022, 2 de abril). Manifestación mundial contra la granja de pulpos de Gran Canaria. https://diariodeavisos.elespanol.com/2022/04/granja-de-pulpos/

Shiva, V. (2011). Democracia de la tierra y los derechos de la naturaleza. A A. Acosta, & E. Martínez (Eds.). La naturaleza con derechos: de la filosofía a la política. Abya-Yala.