L’Alex Carulla explica el model d’avaluació del seu centre (l’Escola Thau de BCN) i els principis de l’avaluació transformadora, compartim recursos i debatem.

El decret d’avaluació és molt raonable: convida a “valorar i fer el seguiment del progrés de l’alumne”. A Amix Crítix tenim clar que l’avaluació és una forma d’aprendre, però segueix sent un repte trobar indicadors, deixar traçabilitat dels aprentatges, dins de la diversitat de coses que necessiten saber (memoritzar, treball equip, presentacions personals….).

Per començar, l’Alex Carulla explica el model d’avaluació de l’Escola Thau: Per mostrar l’evolució de l’alumnat, fan butlletins en diferents moments del curs, inicials, intermitjes i finals. Les avaluacions es centren en l’aprenentatge de contingut i també en l'”aprendre a aprendre”. Els butlletins combinen informació qualitativa amb números exigits, usen bancs de frases apreciatives per a que tothom utilitzi un mateix registre (acpectes a destacar), i amb recomanacions per aprofundir en l’aprenentatge (Aspectes de millora).

Algunes idees i debats sobre com posar notes i compartir la informació amb les famílies:

  • Incorporar una pre-avaluació, un autoinforme (orientant-los sobre què considerar), per a que l’alumnat tingui consciència de que no sap. Els ajuda a acompanyar l’alumnat que no està ubicat per intervenir-hi (entrevistes amb algunes famílies). La família ho torna signat, i si vol, por comentar-ho.
  • Tenir una bastida desglossada en frases on valoren: com l’alumnat es troba emocionalment amb el grup-classe i sobre com aprenen.
  • Amb 5è i 6è, fan auto-avaluació figuro-analògica (d’imatges) i l’alumnat decideix què vol compartir a casa en la llibreta d’aprenentatge: ho escriuen a mà perquè la redacció, el tipus lletra, l’ortografia també dónen informació.
  • A l’alumnat amb NEE els donen major orientació amb possibles respostes que poden escollir . Altres ho fan redactant i amb X, i ho feien en petits grups, en algun cas de moltes dificultats d’escriptura el gravaven.
  • Especificar “3 punts forts”, “3 punts a millorar”, “com et podem ajudar a millorar” i “a què et compromets”.
  • Fer 3-4 entrevistes amb famílies on és l’alumne/a qui explica directament a la família el que ha après a partir del portfoli.
  • És molt important que els criteris del que s’avaluarà estiguin molt clars, i també que en el feed-back s’especifiquin quins aspectes cal millorar.
  • Debat sobre les auto-avaluacions: s’han de deixar tal qual les fa l’alumnat, o l’alumnat ha de tenir l’última paraula? Es donen arguments contraposats, però predominen els arguments per a que es respecti l’auto-avaluació de l’alumnat.

En un segon moment, l’Alex ens comparteix els plantejaments de l’Avaluació Transformadora (sorgit d’un curs impulsat per Edualter): Partint de la presentació de Carol S Dweck “The power of yet” (traduït com “El Poder de Creer que Puedes mejorar”), parlem sobre la mentalitat de creixement, de progrés, d’aprendre de l’error.

A continuació, i per introduir la importància del feed-back concret i en positiu, veiem el vídeo de la “Papallona d’Austin”:

La Marta també recomana un vídeo de Juan Fernandez on explica com fa menys activitats, però més a fons, fent esborranys, feed-back entre iguals (co-avaluació) i millora diverses vegades (3-5 vegades) per a millorar el resultat final.  

A continuació, l’Alex explica el model d’Avaluació transformadora de François Gérard, recollit pel projecte d’Avaluar per Transformar impulsat per Edualter i l’Escola de Cultura de Pau.

Aquest model convida a avaluar amb 4 objectius: Aprendre, millorar, celebrar i transformar. Per a això, cal avaluar no només què és el que apren l’alumnat i com ho transfereix en un altre entorn (que és al que conviden les competències bàsiques), sinó també com es transforma l’entorn si s’apliquen aquestes transformacions.

Mostra dinàmiques d’avaluació amb la presentació:

Com a exemple d’avaluació de la transformació, la Marta comparteix l’exemple d’una SA per reflexionar sobre el plàstic si o no. En acabar la SA, l’alumnat ha d’escollir en quina carpeta es vol endur el el seu portafoli, amb opcoins per triar un portafoli de plàstic nou, un de cartó reutilitzat, un nou però sense plàstic, i argumentar perquè).

Debat sobre l’avaluació d’actituds: Què fem quan l’alumnat té idees i actituds que s’allunyen del que considerem i del que marquen indicadors curriculars? Com hem d’avalar actituds masclistes o comentaris com “con Franco se vivia mejor” quan els valors i continguts del Currículum van en una altra direcció? Si ho argumenta bé què fem? Alguns arguments (contraposats) que s’aporten són:

  • Cal incorporar continguts i elements vinculats a defensar el sistema democràcia.
  • Hi ha comportaments, actituds que no són criteris d’avaluació sinó de direcció .
  • El canvi de mentalitats és a molt llarg termini, com a docents plantem reflexions que potser germinen quan l’alumnat hagi acabat lescolarització.
  • Potser ens hem de suspendre com a docents, més que no pas a l’alumne.
  • Cal aprofitar totes les situacions per treballar valors i actituds.
  • L’Àngel comparteix el recurs “50 raons de per què amb Franco NO es vivia millor“.

Un dia ben aprofitat i amb noves cares, molt benvingudes.

Seguim!