
Encarna Bodelón González
Encarna Bodelón González. Nascuda a Barcelona, 1967. Doctora en Dret i postgrau en Common Study Programma on Criminal Justice and Critical Criminology (UB). Professora Titular de Filosofia del Dret en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat professora també de Criminologia de la Universitat de Barcelona i professora de Dret a l’Escola de Dret de Sant Joan de Puerto Rico. Ha realitzat estades de recerca a Rotterdam, Londres, Nova York i Mèxic.
Fundadora del grup de recerca: Antígona, grup de recerca sobre Drets i societat en perspectiva de gènere, de la UAB.
Codirectora i fundadora del diploma de postgrau en Gènere i Igualtat (des de l’any 2007) i del diploma de postgrau en Violències Masclistes (des de 2014), i del Màster en Feminisme jurídics. Aquests postgraus han estat pioners en la formació en polítiques de gènere i en l’anàlisi soci-jurídic contra les violències masclistes
Ha tingut diversos càrrecs acadèmics: vicedirectora de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere de Catalunya i miembra de la comissió de direcció del Màster Oficial de *Estudis de Dons, Gènere i Ciutadana. Ha estat co-directora del Màster en Gènere i Dret, de la UAB, i CIESAS, realitzat a Mèxic DF; Directora del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la UAB. Vicedegana de mobilitat de la Facultat de dret de la UAB.
En l’actualitat és directora general del CEJFE, Centre d’Estudis jurídics i formació especialitzada, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Des de fa vint anys col·labora amb l’Associació Dons *Juristes i és *miembra de la seva junta. Forma part del grup de professores que han impulsat activitats sota el lema “Universitat sense censura”.
La seva recerca s’ha orientat a l’anàlisi de diferents temes des d’una perspectiva soci-jurídica. Especialment, i en primer lloc, a l’estudi de les teories jurídiques feministes; en segon lloc, a la recerca sobre la situació de les dones preses i el funcionament del sistema penal en relació amb el tractament de la violència de gènere i la seva resposta judicial, l’assetjament sexual, la criminalització de la prostitució, les polítiques de seguretat i gènere, les agressions sexuals; i en tercer lloc, a les polítiques de gènere en diferents àmbits com la igualtat en les empreses.

Noelia Igareda González
Professora titular de Filosofia del Dret en la UAB, es codirectora del Postgrau “Gènere i Igualtat” i el Postgrau “Violències Masclistes” de la UAB i investigadora del Grup Antígona. Ha estat també vicedecana de mobilitat i pràctiques externes i dobles graus de la Facultat de Dret (2019-2025).
Imparteix docencia en els graus de Dret, Criminología, Inteligència Artificial i Master Oficial d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (iiedg). Ha co-dirigit el Master en Feminismes Jurídics (UAB).
Doctora en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Màster en Polítiques d’Igualtat de Gènere: Agents d’Igualtat (UAB), Llicenciada en Dret, especialitat juridicoeconòmica per la Universitat de Deusto.
Les seves principals línies de recerca són gènere i dret, bioètica i feminisme, Violències maclistes, ciberviolencies de gènere i jurisprudència feminista. Ha coordinat i participat com a investigadora en projectes d’investigació competitius en l’àmbit europeu, nacional, autonòmic i local.
Ha realitzat estancies de recerca en la Universitat de Kent (Regne Unit), en la Universitat Carlos III de Madrid, en la Universitat de València i en el Institut Max Planck de Freiburg (Alemanya).

Maria Barcons Campmajó
Professora lectora de Filosofia del Dret de la Facultat de Dret de la UAB i investigadora del Grup Antigona (2021_SGR_00639). Doctora en Dret per la UAB (2018), Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania per la Universitat de Barcelona (UB) (2011), Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, especialitat en Polítiques Públiques i Administració (UAB) (2007). Obtenció per la mateixa universitat, del Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) en Ciències Socials (2007).
És docent del postgrau en Violències Masclistes de la UAB. Ha estat professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professora associada de Filosofia del Dret de la UAB. Ha treballat deu anys com a tècnica de recerca del Grup Antigona.
Activitat investigadora desenvolupada en l’àmbit del gènere, dret i polítiques públiques. Les principals línies de recerca són matrimonis forçats, violències contra les dones: aspectes sòcio-jurídics, violències sexuals, prostitució i plans d’igualtat a les empreses.

Carolina Gala Duran
Catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB. Ha estat directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, Vicedegana de la Facultat de Dret i Directora del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojuridiques de la UAB. També Síndica de la Facultat de Dret.
Doctora en Dret i Magíster en Dret Comparat per la UAB. Premi extraordinari de Llicenciatura i de Doctorat.
Imparteix docència al Grau de Dret i als Màsters en Drets Sociolaborals i en Intel·ligència Artificial de la UAB. També imparteix docència als Postgraus sobre “Gènere i Igualtat” i sobre “Violències Masclistes” de la UAB. Forma part del Grup de recerca «DIGI-DRET» sobre noves tecnologies.
Ha coordinat i participat com a investigadora en projectes d’investigació competitius en l’àmbit europeu, nacional i autonòmic.
Les seves línies de recerca són les polítiques de conciliació i el seu impacte a les relacions laborals, els plans d’igualtat i els reptes que suposen les noves tecnologies des de la perspectiva de génere.

Marc Hernandez Vallès
És professor lector d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Dret amb menció internacional per la Universitat de Girona. La seva recerca se situa en l’àmbit de l’antropologia jurídica, el pluralisme jurídic i els estudis crítics i decolonials del dret. S’interessa per les formes de juridicitat no estatals, els sistemes normatius consuetudinaris i les relacions entre dret, poder, identitat i alteritat.
Ha estat investigador visitant al Department of Sociology of Law de la Universitat de Lund (Suècia) els anys 2019 i 2023. És coordinador, juntament amb el Dr. Josep Cañabate Pérez (UAB) i les investigadores Romina Lerussi i Sofía Soria, de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), del Seminari Permanent Interuniversitari «Derechos Otros», una iniciativa dedicada a l’estudi de les experiències jurídiques des d’una perspectiva crítica i decolonial. És coeditor, juntament amb Josep Cañabate Pérez, de l’obra col·lectiva Derechos otros. Experiencias jurídicas desde una mirada crítica y decolonial (Dykinson, 2025).
Actualment participa en el projecte precompetitiu de recerca «Análisis sobre la interseccionalidad: literatura, género y derechos humanos», liderat pel Dr. Diego Falconí a la UAB. També forma part de l’equip de treball de dos projectes d’innovació docent de la UAB, reconeguts com a bones pràctiques d’innovació docent, sobre la transversalitat de la perspectiva de gènere interseccional en l’ensenyament del Dret i sobre la incorporació del Dret i la Literatura, la perspectiva descolonial i les eines d’intel·ligència artificial en la docència historicojurídica.

Miguel Àngel Sánchez Huete
Miquel Àngel Sánchez Huete és professor agregat de Dret Financer i Tributari a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les garanties dels contribuents, el Dret tributari sancionador i les transformacions que experimenta l’activitat tributària en els entorns digitals. Així mismo, ha desenvolupat diverses línies de treball sobre igualtat de gènere, drets fonamentals i impacte social de les polítiques públiques.
Ha estat director del Centre d’Estudis i de Recerca Dones i Drets (CEDD) i investigador principal de projectes sobre els biaixos de gènere en les normes tributàries. En l’actualitat codirigeix un projecte de recerca dedicat a l’estudi dels reptes que planteja la intel·ligència artificial per a la protecció dels drets de la ciutadania.
Les seves publicacions i projectes combinen l’anàlisi del Dret financer i tributari amb qüestions relacionades amb la igualtat i els desafiaments regulatoris que plantegen les noves realitats socials. Des d’aquesta perspectiva, el seu treball busca connectar la recerca jurídica amb alguns dels principals reptes socials contemporanis. És autor de nombroses monografies, articles científics i capítols de llibre sobre Dret tributari, procediment sancionador, igualtat de gènere, responsabilitat social, intel·ligència artificial i digitalització. Els seus treballs es caracteritzen per una perspectiva interdisciplinària que connecta l’anàlisi jurídica amb els reptes socials contemporanis, prestant especial atenció a la protecció dels drets fonamentals.

Olga Paz Torres
Professora Agregada d’Història del Dret i de les Institucions a la UAB, doctora en Dret per la UAB, va realitzar la tesi sobre la republicana Isabel Oyarzábal Smith, publicada a la Col·lecció Premis d’Investigació del Consejo Económico y Social de la Junta de Andalucía, amb el títol Isabel Oyarzábal Smith (1878-1974). Una intelectual en la Segunda República española. Del reto del discurso a los surcos del exilio (Sevilla, 2009). Investigadora visitant al Institut Max Planck per a la Història del Dret a Frankfurt (Alemanya), en la University Fordham School of Law de Nueva York (EEUU), en la Florida International University College of Law (FIU, Miami, EEUU) y en la University of Edinburgh School of Law (Escocia). Es miembro del “Centro de Estudios sobre las épocas franquista y Democrática” (CEFID –UAB). En relación a la docencia de postgrados, durante los últimos años ha impartido docencia en el Máster Oficial Interuniversitario en Estudios de Mujeres, Género y Ciudadanía (IIEDG); profesora invitada en el Máster Oficial en Lengua española y literatura hispánica de la Fcaultad de Filosofía y Letras de la UAB; y profesora en el Postgrado «Género e Igualdad» de la UAB. Sus principales líneas de invetsigación son la historia socials y el género, mujeres, Segunda República y exilio franquista, y el acceso de las mujeres a profesiones masculinas desde el punto de vista histórico. Ha participado en proyectos de investigación competitivos.

Marc-Abraham Puig Hernández
MARC-ABRAHAM PUIG HERNÁNDEZ, professor de l’àrea de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política (UB), doctor en Dret per la Universitat de Barcelona (UB). Coordinador de l’àrea de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (2022-present) i codirector de la Revista Dret i Gènere (UAB).
Les seves principals línies de recerca són la Teoria del Dret, amb una atenció especial a la fonamentació dels drets i llibertats fonamentals, les concepcions de la Justícia en Filosofia del Dret i la Bioètica, principalment en reproducció assistida.
Ha realitzat estades postdoctorals de recerca a la Universidad Complutense de Madrid (Espanya) i a la Freie Universität Berlin (Alemanya). Ha participat en diversos projectes de recerca, nacionals i internacionals, sobre Teoria i Filosofia del Dret i Bioètica. Membre de la Societat Espanyola de Filosofia Jurídica i Política (SEFJP) i de la Xarxa Llatina d’Investigadors en Bioeconomies Reproductives (REDLIBRE).

Patricia González Prado
És professora de l’àrea de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), advocada (Universidad Nacional de Cuyo -Argentina)i integra el Grup de Recerca Consolidat Antígona, Dret i Societat amb perspectiva de gènere de la UAB. És màster en Estudis de les Dones, Gènere i Ciutadania (Universitat de Barcelona) i Doctora en Dret Públic i Filosofia jurídic-política per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La seva recerca es centra en l’estudi de les violències masclistes, en particular la dimensió institucional d’aquestes violències, els feminismes jurídics, l’autonomia sexual i els drets sexuals i reproductius i l’anàlisi de les polítiques públiques. En aquest sentit treballa des de una perspectiva de drets humans, feminista, interseccional i d’infància.
Ha realitzat estades de recerca a l’Instituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa (Portugal), a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla- Espanya), al’ Instituto de Estudios sobre Derecho, Justicia y Sociedad del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) i a l’Instituto Internacional de Sociología Jurídica de Oñati (País Basc).
La seva trajectòria acadèmica s’ha desenvolupat a l’Argentina i a Catalunya. Ha estat professora a la Universidad Nacional de Cuyo i a la Universidad Nacional de Salta (Argentina).
Ha exercit com advocada durant 15 anys, i ha treballat com jurista experta al Ministeri de Govern de Mendoza, Argentina (Coordinació de Drets Humans), a l’Institut Català de les Dones i a la Direcció General per a l’erradicació de les Violències Masclistes, del Departament d’Igualtats i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

Elena Garrido Gaitán
Experiència en l’àmbit psicològic criminal i forense amb més de 20 anys d’experiència en l’atenció i intervenció amb persones penades, víctimes i en la valoració pericial psicològica en l’àmbit penal. Formadora recurrent en entitats públiques dedicades a l’àmbit jurídic (CEJFE) o de la seguretat pública (ISPC).
Les seves principals línies de recerca es basen en la comprensió de fenòmens violents o victimològics des de la vessant psicològica, així com en la divulgació i publicació sobre competències i capacitació de l’àmbit psicològic i pericial forense.
Persones col·laboradores

Bárbara L. Monllor Taltavull
Bárbara L. Monllor Taltavull és professora substituta de l’Àrea de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i Doctora en Dret (línia “Dret i gènere”). En el marc del doctorat, ha realitzat una estancia d’investigació pre-doctoral a Finlàndia, Universitat de Turku, Facultat de Dret.
Graduada en Dret per la Universitat de València (2016), compta amb l’especialització en Dret Penal i Ciències Penals per la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (Màster Propi, al 2017) i en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania per la Universitat de Barcelona, Institut Interuniversitari d’Estudi de Dones i Gènere (Màster Oficial, 2021). Ha treballat en despatxos com a consultora en l’àmbit del dret penal i penitenciari. És, també, Màster en Advocacies per la Universitat Oberta de Catalunya (2022) i apta per a l’exercici professional de l’Advocacia des de 2023.
A més, és sòcia de Dones Juristes des de 2018 i forma part del Gabinet Jurídic del Observatori contra la LGTBIfòbia des de 2019, fent tasques d’assessorament jurídic, litigació estratègica i formació especialitzada en drets LGTBIQA+.
Les seues línees d’investigació es focalitzen en la filosofía del dret penal, les teories feministes i els drets humans de les persones LGTBIQA+.

Luisa Moreno Cuerva
Luisa Moreno Cuerva es va llicenciar en Dret en la Universitat de Barcelona l’any 1992, va realitzar el Màster Oficial de Criminologia i Sociologia Jurídic Penal en la Universitat de Barcelona (2011-2012) i el Máster en Dret de Família e Infància de la Universitat de Barcelona (2012). En l´any 2016 es va doctorar en Dret Pùblic i Filosofia Jurídica Política en la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva tesi doctoral va voler evidenciar la desconnexió que existeix entre la legislació vigent en matèria de violència de gènere i la realitat a causa dels nombrosos obstacles amb els quals es troben les dones a la via judicial.
Es advocada en exercici des de 1997, adscrita al Torn d´ Ofici del Col.legi de l´Advocacia de Barcelona especialitzat en violència de gènere des de l’any (2004-2025). En la seva experiència professional com a advocada de dones víctimes de violència de gènere ha pogut comprovar les diferents dificultats amb les quals es troben les dones que acudeixen al sistema penal esperant obtenir protecció i justícia i que acaben sent revictimitzades pel propi sistema.
Des del curs acadèmic 2018-2019 és professora associada de la UAB (Departament de Ciència Política i Dret Públic-Àrea de Filosofia del Dret) i es va integrar amb el Grup Antígona amb l’objectiu d´ analitzar el desenvolupament dels drets de les dones amb perspectiva de gènere.

Ariana Pisonero Francisco
Llicenciada en Dret per la UAB. Postgrau en Violències Masclistes i Màster en Criminologia i Execució Penal i Màster en Feminismes Jurídics. Teories i pràctiques del Dret
Actualment col·labora amb la coordinació acadèmica dels estudis gestionats per Antígona. També ha participat en diverses investigacions («Les violències sexuals a l’Estat espanyol: marc jurídic i anàlisi jurisprudencial» o «Ordres de protecció i dret de les dones que han patit violència de gènere: obstacles per a una protecció efectiva.»)

Lorena Garrido Jiménez
Professora associada de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora del Grup Antígona. Jurista i experta en temes de dret i gènere i violències masclistes. Docent dels Postgraus «Gènere i Igualtat» (UAB) i «Violències masclistes» (UAB) i Postgrau en Cultura de Pau (Escola de Cultura de Pau-UAB).
Llicenciada en Ciències Jurídiques i Socials per la Universitat de Xile i llicenciada en Dret per la UAB. Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Dret del programa Les transformacions del dret públic, del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB. Postgrau en Gestió ambiental (UPF) i Postgrau en Dret Civil Català (UB).
Ha estat professora del Màster Interuniversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (IIEDG) i del Màster en Criminologia, Política Criminal i Sociologia Juridicopenal (UB).
Ha estat col·laboradora de l’Associació GENERA (Associació en defensa dels drets de les dones) entre el 2007 i el 2015 i assessora jurídica a PIAD (Punt d’Informació i Atenció a les Dones) entre el 2004 i el 2010. Ha estat consultora de la CEPAL de les Nacions Unides en la Divisió de Desenvolupament Sostenible i Assentaments Humans.