A mesura que s’aprofundeix en el binomi Avaluació i TIC resulta imprescindible definir alguns termes. A continuació en llistem uns quants:
TERMINOLOGIA RELACIONADA AMB L’AVALUACIÓ
Autora: Marta Fuentes Agustí (2017)
Aprendre a aprendre: Desenvolupar la capacitat de reflexionar i mobilitzar els coneixements previs per resoldre noves situacions d’aprenentatge. Aprendre a aprendre incorpora la consciència, la gestió i el control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant l’ús d’estratègies d’aprenentatge com la capacitat per cooperar, autoavaluar-se i autoregular la pròpia actuació durant l’aprenentatge.
Aprenentatge al llarg de la vida: Condició essencial per al desenvolupament continu i harmònic de la persona. Formació orientada al desenvolupament personal i social. Concepte que emfatitza la perspectiva humanística.
Aprenentatge autònom: Ser capaç de prendre decisions intencionals, conscients i contextualitzades per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge perseguits. Es relaciona amb la competència d’aprendre a aprendre i la cessió de control del professorat a l’estudiantat. Implica dominar un conjunt ampli d’estratègies per aprendre.
Aprenentatge basat en ordinador: Aproximació a la tecnologia educativa que va ressaltar als anys 80. S’inspira en les teories de l’aprenentatge conductista i planteja utilitzar l’ordinador com a instrument d’aprenentatge. L’ordinador disposa de programes amb informació i exercicis-resposta a realitzar per l’estudiant. La idea bàsica és que l’estudiant aprèn a través de la pràctica d’encert-error. Encara avui dia perviuen aquest tipus de programes i les teories de l’aprenentatge que el sustenten.
Aprenentatge funcional: Aprenentatge que es fa extensiu a una situació concreta per resoldre un problema determinat i a la possibilitat d’usar el que s’ha après per abordar noves situacions i realitzar nous aprenentatges.
Aprenentatge permanent: Aprenentatge basat en un conjunt d’activitats dutes a terme de manera continuada amb l’objectiu de millorar els coneixements, les habilitats i les competències. Parteix de la idea que el procés de constitució de la professionalitat no finalitza mai i ha de ser actualitzat permanentment al llarg de la vida.
Aprenentatge significatiu: Aprenentatge en què els continguts nous es relacionen de manera substantiva amb els coneixements prèviament adquirits, de manera que queden assimilats a l’estructura cognitiva de l’aprenent. Aquests continguts s’adapten al context i són o seran funcionals al llarg de la vida de l’estudiant. El concepte contraposat a l’aprenentatge significatiu és l’aprenentatge mecànic i repetitiu.
Avaluació acreditativa: Procés d’avaluació que té com a finalitat verificar que es compleixen els criteris i estàndards establerts per un organisme acreditador i, en conseqüència, assegurar uns resultats. És la comprovació dels resultats d’aprenentatge aconseguits per l’alumnat en finalitzar un procés formatiu. S’avalua amb la intenció de reconèixer el grau d’assoliment d’objectius, estàndards o funcions.
Avaluació analògica: Procés d’avaluació on la recollida d’informació es realitza en format analògic, generalment en paper i ploma.
Avaluació autèntica: Avaluació caracteritzada per ser una avaluació contextualitzada, realitzada mitjançant l’exposició de l’estudiant a situacions reals relacionades amb el que s’està avaluant.
Avaluació contextualitzada: Avaluació que es dóna en el propi context on s’han de desenvolupar les competències que s’estan avaluant o en situacions que es precisin els coneixements adquirits. Es tracta d’una avaluació situada, funcional i significativa per a l’estudiant. Es pot fer, també, des simuladors, anàlisi de casos o similars.
Avaluació contínua: Procés d’avaluació que forma part del procés d’aprenentatge de l’estudiant, a partir del seguiment continuat del treball que fa l’estudiant i els aprenentatges que incorpora s’introdueixen immediatament les modificacions necessàries per optimitzar el procés i millorar els resultats. En l’avaluació contínua es recull informació sobre el procés d’aprenentatge que faciliti tant al docent com al mateix estudiant anar prenent decisions per millorar el procés.
Avaluació dels aprenentatges: Procés sistemàtic integrat en el procés educatiu per tal d’aconseguir la millora contínua mitjançant un coneixement precís de l’estudiant i una informació ajustada sobre el mateix procés i sobre els factors personals i externs que incideixen. En aquest sentit, l’avaluació dels aprenentatges ha de tenir una finalitat formativa i formadora i, al mateix temps, una finalitat acreditativa.
Avaluació dialògica: Recull el paradigma que l’avaluació dels aprenentatges ha d’anar acompanyada d’una comunicació bidireccional entre el docent i el discent.
Avaluació diagnòstica: S’avalua per identificar el que sap l’estudiant abans d’iniciar la formació o un determinat tema o contingut de la mateixa. s’avalua amb la finalitat de recollir informació sobre els coneixements previs de l’alumnat i les seves expectatives, per a poder prendre les decisions pertinents entorn l’adaptació, si cal, del programa, oferir als estudiants reforços individuals i / o col·lectius, plantejar-li nous reptes i motivar-los cap a nous aprenentatges, etc.
Avaluació digital: Procés d’avaluació on la informació és hipertextual i multimèdia. També definida com l’ús de la tecnologia digital amb finalitats d’avaluació en lloc de la ploma i el paper.
Avaluació entre iguals: Avaluació de l’aprenentatge dels col·legues. Els aprenents realitzen una anàlisi i valoració sobre les actuacions, produccions o productes desenvolupats per part de tots, d’algun estudiant o d’un grup d’estudiants. Consisteix a identificar en els processos d’aprenentatge de companys o col·legues virtuts, dificultats i errors, analitzar-los, emetre judicis i prendre decisions.
Avaluació externa: Avaluació realitzada a cegues per algú que no coneix als estudiants o realitzada pel professor de manera objectiva sense intervenir l’opinió de l’estudiant.
Avaluació finalista: S’avalua per acreditar uns èxits o objectius, aquests poden ser d’aprenentatge. La seva finalitat resideix en posar una nota (numèrica o qualitativa) precisa, objectiva i justa. Dóna judicis de valor.
Avaluació formadora: Avaluació que implica l’aprenent per tal que revisi les seves tasques i reguli el seu aprenentatge. S’avalua desenvolupant la capacitat de l’estudiant per autoregular. La finalitat és que el mateix estudiant dugui a terme el procés d’autoregulació per millorar l’aprenentatge: que dediqui més o menys hores, que prioritzi determinats aspectes, que aprofundeixi unes qüestions i no altres, que busqui ajuda d’altres estudiants, que utilitzi el suport tutorial, etc. Inclou l’autoavaluació i l’avaluació mútua.
Avaluació formativa: S’avalua per ajudar al professorat a conèixer, analitzar i jutjar com s’està produint l’aprenentatge i així pugui prendre mesures reguladores de l’ensenyament que serveixin per afavorir el progrés de l’estudiant. La informació adquirida ha de servir per orientar, explorar, regular, motivar i transformar el que s’està aprenent. Pel que l’avaluació formativa és interactiva, retroactiva i proactiva.
Avaluació interna: Avaluació caracteritzada per la implicació de l’estudiant en el procés avaluatiu. Es caracteritza per ser un procés d’avaluació compartida.
Avaluació sumativa: Avaluació declarativa dels aprenentatges assolits en finalitzar una determinada formació. S’avalua per emetre un judici de valor el màxim d’objectiu i fiable possible ja que es tendeix a vincular amb una acreditació. L’avaluació sumativa es realitza amb l’objectiu de reconèixer què s’ha après i identificar aspectes que han de ser reforçats en processos d’ensenyament i aprenentatge futurs.
Autoavaluació de l’aprenentatge: Avaluació del propi aprenentatge feta pel mateix aprenent. Consisteix en identificar en els processos d’aprenentatge propis virtuts, dificultats i errors, analitzar-los, emetre judicis i prendre decisions. Engloba l’autoconeixement i el conjunt de valoracions que cada aprenent fa de la seva tasca i, si escau, de la seva persona. Permet orientar l’activitat cap a les metes/fites desitjades o nous reptes tot activant la funció d’autoregulació.
Autogestionar l’aprenentatge: Gestionar un mateix el procés d’aprenentatge. Segons Bandura autogestionar l’aprenentatge s’entén com la situació en la qual l’estudiant com a propietari del seu propi aprenentatge, monitoritza els seus objectius acadèmics i motivacionals, administra recursos materials i humans, prenent-los en compte en les decisions i acompliments de tots els processos d’aprenentatge.
Autoregulació de l’aprenentatge: Procés de presa de decisions intencionals i conscients dels estudiants sobre el propi procés d’aprenentatge per millorar la qualitat i rendiment. Consisteix en analitzar quines dificultats d’aprenentatge té, intentar comprendre per què les té i prendre decisions (en l’àmbit cognitiu i també de tipus motivacional i afectiu) per superar-les. Així es converteix progressivament més autònom i canvia la qualitat de la feina que porta a terme i el rendiment que aconsegueix.
Carpeta docent (teacher portfolio): Eina de reflexió, millora i acreditació del desenvolupament professional del professorat, que relaciona i evidencia la seva biografia, la seva concepció i filosofia docent, l’activitat diària a l’aula, l’aprenentatge dels estudiants i possibles línies de futur. Permet avaluar el procés i el progrés com a professorat i porta a buscar vies de millora de la qualitat docent.
Cessió de control: Ensenyar una estratègia d’aprenentatge implica cedir o transferir progressivament el control de l’estratègia, que en un primer moment exerceix de manera absoluta el professorat, per passar progressivament a mans de l’aprenent perquè s’apropiï i pugui començar a utilitzar-la de manera autònoma.
Coavaluació: Avaluació mútua per parelles o en grup. En l’àmbit que ens ocupa, la coavaluació pot ser el procés d’avaluació pel qual són els companys i companyes de classe que s’avaluen entre si (avaluació entre iguals). També se li denomina a l’avaluació que els docents i els estudiants realitzen una anàlisi i valoració de forma col·laborativa, conjunta i consensuada sobre les actuacions, produccions i/o productes d’aprenentatge d’aquests últims
Competència digital: Adquisició de les habilitats i destreses necessàries per a utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació. Capacitat per localitzar, organitzar, entendre, avaluar, analitzar i transformar informació utilitzant eines digitals. A més, inclou l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació per al treball, l’aprenentatge, els tràmits econòmic-polític-sanitaris-socials i l’oci.
Comunicació de resultats: Manera en què s’informa a l’aprenent l’avaluació emesa. Aquesta comunicació resulta més útil quan es dóna enmig d’un procés de retroalimentació que té en compte que l’avaluació ha de permetre que l’aprenent reconegui el que ha après, què li manca per aprendre i sàpiga com ho pot aprendre.
Comunicació unidireccional: Comunicació en una sola direcció, generalment del professor a l’estudiant per informar sobre el nivell d’aprenentatge assolit. Comunicació que no té diàleg.
Criteris d’avaluació: Norma per conèixer la qualitat del treball d’un estudiant. Guien i pauten el procés d’avaluació dels continguts d’una activitat estudiantil per poder emetre judicis de valor. Generalment es fan servir per classificar els factors a tenir en compte en el moment de l’avaluació.
Diana d’avaluació: Avaluació visual que consisteix en dibuixar una diana amb tants cercles com nivells de valoració vulguem. Seguidament, s’ha de dividir la diana en tantes parts com indicadors d’avaluació es requereixi avaluar i, finalment, es marca el nivell que s’ha arribat de cada indicador.
Documentar l’aprenentatge: Registrar el procés i resultat d’aprenentatge. Col·lecció de treballs, activitats i productes (artefactes) que es transformen en evidències del propi aprenentatge mitjançant un procés de reflexió.
e-avaluació: Procés d’avaluació on la informació està en línia. Propicia l’ús d’eines digitals en l’avaluació. També definida com l’ús de la tecnologia on-line amb finalitats d’avaluació en lloc de la ploma i el paper.
Ensenyar a aprendre: Fa referència a la necessitat que el professor fugi de la figura de transmissor i sigui l’alumne el protagonista, de manera que guiï els alumnes en l’ús estratègic dels procediments d’aprenentatge, de manera integrada amb els continguts curriculars i que els ensenyi a reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge i els orienti en la presa conscient de decisions a l’enfrontar-se a una tasca d’aprenentatge.
Entorn virtual d’aprenentatge (EVA): És un espai en línia d’accés restringit, dissenyat perquè els usuaris que accedeixen a ell duguin a terme processos d’ensenyament-aprenentatge. Són utilitzats en l’avaluació formativa per a registrar el procés d’aprenentatge, recopilar informació sobre els resultats d’aprenentatge, comunicar resultats, obrir espais de diàlegs i reflexió, etc.
Escala: Successió ordenada de valors diferents d’una mateixa qualitat d’aprenentatge. Graduació emprada en els instruments d’avaluació dels aprenentatges per mesurar la seva magnitud.
Escala de Likert: Escala psicomètrica comunament utilitzada en els processos d’avaluació o qüestionaris d’investigació. Serveix per mesurar gats de coneixements, actituds o competències. Pot concretar-se, per exemple, en una dada numèrica (1-2-3-4-5) o al nivell d’acord o desacord en una oració (totalment en desacord, en desacord, ni d’acord ni en desacord, d’acord totalment d’acord // mai, rarament, ocasionalment, usualment o freqüentment, gairebé sempre o molt freqüentment // sense importància, de poca importància, moderadament important, important, molt important //). També denominada mètode d’avaluacions sumàries.
E-Rúbrica: Quan les rúbriques s’elaboren amb eines TIC per utilitzar-se en entorns digitals o en línia, s’anomenen e-rúbriques. Es caracteritzen per la seva tendència a ser interactives i visuals, permeten una avaluació ràpida i brinden immediatesa en la retroalimentació. Amb poc esforç i temps es pot assenyalar el grau assolit per cada estudiant en cada un dels indicadors definits i mostrar-li els resultats.
Escala de metacognició: Instrument d’autoavaluació que promou l’aprendre a aprendre en els estudiants, ajudant-los a ser conscients sobre el procés d’ensenyament i el seu aprenentatge, a identificar les seves habilitats, fortaleses, limitacions, errades, coneixements previs i adquirits, progressos i expectatives. Va acompanyada d’una reflexió que permet raonar, regular i transformar el procés per aconseguir un aprenentatge eficaç.
Estratègia d’avaluació: Procés de presa de decisions, conscient i intencional, que consisteix en seleccionar els recursos, eines i instruments necessaris per a poder tenir informació suficient per a avaluar el grau d’aprenentatge o el nivell competencial assolit.
Evidències d’aprenentatge: Mostres d’habilitats i competències adquirides per l’aprenent. Inclou la reflexió i el pensament crític. Va més enllà d’una col·lecció de treballs desconnectats. Pot tenir diferents formats de presentació.
Exhaustivitat documental: Quan es documenta tot el procés i progrés d’aprenentatge de manera minuciosa. Tendeix a resultar insostenible el seu posterior anàlisis i per tant cal fer-ne una tria. Cal preveure que avaluar implica temps d’anàlisis i comunicació.
Feedback: Retroalimentació que dóna informació sobre el treball d’un estudiant per tal d’apreciar les similituds i diferències entre els criteris d’avaluació i les qualitats del treball presentat o mostrat.
Feedforward: Comentaris i valoracions realitzades pel professorat als estudiants amb la finalitat de fomentar el seu aprenentatge. Guia als estudiants per utilitzar la retroalimentació d’una tasca en les tasques subsegüents.
Fiabilitat: Propietat psicomètrica que fa referència a l’absència d’errors de mesura, o el que és el mateix, al grau de consistència i estabilitat de les puntuacions obtingudes al llarg de successius processos de mesurament amb un mateix instrument.
Font d’informació: Instrument o recurs que dóna informació sobre el grau d’aprenentatge assolit per un aprenent i poder així emetre una avaluació o qualificació qualitativa o quantitativa precisa i fiable.
Governança de la informació: IG (en anglès Information Governance). Capacitat per controlar i regular la informació. Implica posar regles, ordre, organització i govern. Terme que adquireix cada dia més importància marcat per l’avanç de les tecnologies de la informació i la comunicació. La seva rellevància rau en la consideració de la informació en si mateixa com un recurs que cal governar. Respon a una necessitat real d’establir regles i polítiques que permetin l’ús efectiu de la informació dins d’un text, representació gràfica o organització. Facilita posicionar la informació en un nivell estratègic. En el camp de l’avaluació es pot utilitzar prenent de referent la informació que recopila el professorat per tal d’avaluar els aprenentatges i nivells competencials assolits.
Grau d’aprenentatge: Nivell d’assoliment d’un determinat objectiu d’aprenentatge. Valor o mesura de diversos estats que, en relació de menys a més, pot tenir un aprenentatge. Títol arribat al superar cada un dels nivells d’estudi. Lloc que s’ocupa en una escala jeràrquica.
Eina d’aprenentatge: Instruments usats en els programes educatius dissenyats per tal de donar suport a la tasca dels professors en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Eines destinades a l’ensenyament i l’aprenentatge guiat o autònom que faciliten el desenvolupament de certes habilitats, capacitats o competències. Generalment es caracteritzen per la seva facilitat d’ús, capacitat de motivació, rellevància curricular, versatilitat, enfocament didàctic, pedagògic, orientatiu i d’avaluació.
Eina o instrument d’avaluació: Recurs emprat per a recollir informació entorn el desenvolupament i l’aprenentatge de l’estudiant. La informació sobre el procés d’aprenentatge i el resultat assolit es pot recopilar de maneres molt diverses i en formats molt diferents.
Heteroavaluació: Processos d’avaluació realitzats per persones diferents a l’estudiant o els seus iguals. Per exemple, avaluacions emeses pels seus professors, col·legues d’aquests, institucions externes, estudiants de cursos posteriors, etc.
Indicadors d’avaluació: Factors que determinen o indiquen la qualitat del treball d’un estudiant. Marquen el procés d’avaluació dels continguts d’una activitat estudiantil per poder emetre judicis finals de valor.
Informe d’avaluació: Document de text o hipertext que recull de manera explicita els resultats d’una avaluació.
informació consultada: Informació que l’avaluador llegeix o visualitza en un procés d’avaluació. Informació que es decideix ser presa en compte com a mostra de les capacitats, habilitats, coneixements, processos, actituds, competències, etc. adquirides.
Informació facilitada: Informació que l’aprenent mostra per ser presa en compte en un procés d’avaluació. Elements que poden donar resposta o no a una avaluació precisa i pertinent pel que les tendències actuals suggereixen que aquesta informació prengui format d’evidència.
Informació útil: Informació que respon a la demanda d’evidenciar aprenentatge. És a dir, informació que és presa en compte en un procés d’avaluació. Informació filtrada, essencial i sense soroll.
informació: Contingut semàntic d’una dada. La informació és fonamental per a les persones, ja que a partir del procés cognitiu de la informació que obtenim contínuament amb els nostres sentits anem prenent les decisions que donen lloc a totes les nostres accions. En aquest sentit, la informació dóna lloc a una determinada avaluació.
Infoxicació: Terme utilitzat per fer al·lusió a la saturació causada per estar sobreinformat. En un procés d’avaluació s’usa quan es rep excés d’informació i no tota resulta útil per a identificar el grau d’aprenentatge o competencial de l’estudiant. Precisa d’un procés de discriminació de la informació (pertinència, rellevància,etc.).
Instrument d’avaluació: Usat sovint com a sinònim d’eina d’avaluació o com a registre d’avaluació. En el primer cas es refereix al recurs emprat per a recollir informació entorn el desenvolupament i l’aprenentatge de l’estudiant. I en el segon cas, es relaciona amb les pautes o graelles emprades per a registrar el resultat parcial o final d’una avaluació.
Nivells d’aprenentatge: Escala o gradació d’assoliment dels objectius d’aprenentatge, generalment expressats en nombres o atributs. Determinen el grau d’aprenentatge aconseguit per un aprenent i poder així emetre una avaluació o qualificació qualitativa o quantitativa precisa i fiable. Mesura la qualitat d’aprenentatge amb referència a una escala determinada.
Objectius d’aprenentatge: Formulació explícita del resultat que s’espera obtenir del procés educatiu (en coherència amb les competències a adquirir). Indica què ha de conèixer, comprendre, saber fer o demostrar l’estudiant per a cada bloc de contingut d’aprenentatge.
Pensament crític: Capacitat manifestada per analitzar i avaluar la informació existent respecte a un tema determinat, intentant aclarir la veracitat d’aquesta informació i arribar a una idea justificada al respecte ignorant possibles biaixos externs.
Plataformes educatives: És un entorn o programa per a l’ensenyament i l’aprenentatge en línia que engloba diferents tipus d’eines destinades a fins docents. La seva principal funció és facilitar la creació d’entorns virtuals per a impartir tot tipus de formacions a través d’Internet sense necessitat de tenir coneixements de programació. Faciliten la formació semi-presencial i la formació en línia.
Precisió documental: Quan la informació recollida en un procés avaluatiu s’ajusta a la demanda plantejada promovent una avaluació eficaç i efectiva. L’estudiant ha de mostrar al docent l’essencial, destriar el gra de la palla.
Procés: Conjunt d’activitats o accions successives i relacionades entre si que es porta a terme per tal d’assolir un objectiu determinat. En l’avaluació formativa i formadora el procés d’aprenentatge és essencial.
Procés educatiu: Relació estreta entre el procés d’ensenyament i el procés d’aprenentatge, en el sentit que l’essencial de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge.
Procés reflexiu: Procés argumentatiu de conèixer, comprendre, reconstruir, analitzar, contextualitzar i interpretar els aprenentatges per arribar a conclusions i regular l’ensenyament. El professorat pot potenciar diferents moments de reflexió dins de l’avaluació perquè l’alumnat personalitzi la seva situació d’aprenentatge.
Producte: Exemple concret del treball d’un estudiant elaborat individualment o en grup. Es col·lecciona per demostrar el grau d’adquisició de coneixements, habilitats, capacitats o actituds i es pot realitzar en diferents tipus de suport (digital, escrit, visual, sonor,…). A partir de la reflexió, la selecció i l’argumentació de l’elecció, els productes es converteixen en evidències d’aprenentatge.
Progrés: Avanç o canvi progressiu, ascendent i positiu de les habilitats i les competències mostrades per l’estudiant cap a la direcció desitjada durant el transcurs d’una formació.
Reflexió: Procés de conèixer, comprendre, reconstruir, analitzar, contextualitzar i interpretar els aprenentatges per arribar a conclusions i refer el camí a seguir promovent la millora mitjançant l’argumentació. El professorat pot potenciar diferents moments de reflexió en la proposta formativa que l’alumnat personalitza en la seva situació d’aprenentatge.
Rellevància documental: Relació que s’estableix entre una determinada necessitat informativa i la informació consultada amb l’objectiu de donar resposta a aquesta necessitat. La informació recopilada en un procés d’avaluació ha de ser rellevant.
Resultats d’aprenentatge: Indicadors del que l’estudiant ha de conèixer, entendre i ser capaç de demostrar quan finalitzi un determinat procés de formació.
Retroalimentació: Retorn, procés comunicatiu vers els aprenents que inclou tant els elements que cal destacar com els que cal millorar, construït a partir de l’anàlisi i la reflexió de continguts elaborats prèviament. N’hi ha de varis tipus. Es recomana que inclogui Feedback i Feedforward.
Rúbrica: Registre avaluatiu que posseeix certs criteris o dimensions a avaluar i ho fa seguint uns nivells o gradacions de qualitat i tipificant els estàndards d’acompliment. Generalment es presenta en forma de taula. Pot ser elaborada pel professor i mostrada a l’estudiant abans d’iniciar l’estudi, durant o en finalitzar com a eina per a la planificació, la regulació o l’autoavaluació. Però també pot ser creada individualment o en grup per l’estudiant amb la guia del professor com a activitat d’aprenentatge o de manera autònoma com a activitat d’avaluació.
Rúbriques analítiques: Rúbriques que desglossen els components d’acompliment de l’estudiant. Avaluen per parts per obtenir una qualificació total. Conté descriptors que detallen i graduen de manera excloent el nivell d’aprenentatge. Es visualitzen en forma de matrius que defineixen amb detall els criteris per avaluar la qualitat dels acompliments. Cada criteri es pot subdividir d’acord a la profunditat requerida aportant una retroalimentació rica i de qualitat.
Rúbriques globals: Rúbriques comprensiva o holística que fan una valoració integral de l’acompliment de l’estudiant, sense determinar els components del procés o tema avaluat. Promouen una valoració general dels aprenentatges amb descriptors corresponents a nivells d’assoliment sobre qualitat, comprensió o domini globals com indica el seu nom.
Rúbrica d’autoavaluació: Rúbrica creada o usada amb la finalitat que l’estudiant autoavaluï el seu aprenentatge. Se li atribueix el terme co-rúbrica en el moment que és utilitzada en l’avaluació entre companys.
Soroll documental: Excés d’informació donat per la recopilació d’informació no pertinent o no rellevant que pot arribar a distorsionar el resultat d’una avaluació. El soroll documental es produeix, normalment, quan la demanda ha estat massa genèrica o quan l’aprenent intenta esbiaixar el resultat (generalment per desconeixement del que realment se li està preguntant o demanant).
Silenci documental: Manca d’informació rellevant en un procés d’avaluació que porta a un desconeixement del que l’estudiant és capaç de declarar o fer. Generalment el silenci es relaciona amb una manca de qualificació o nivell zero.
Taula de criteris d’avaluació: Instrument que s’utilitza per a l’avaluació contínua, basat en la jerarquització dels diferents nivells de complexitat en l’aprenentatge. Serveix per avaluar l’alumne d’acord amb el grau de coneixement expert assolit i la realització de les activitats.
Traçabilitat educativa: Mostres de l’evolució de l’aprenentatge dels estudiants mitjançant l’ús d’una e-avaluació. Accés a dades sobre l’activitat dels estudiants i els resultats obtinguts que han estat registrats i el seu progrés.
Validesa de contingut: Grau en què un contingut és representatiu i rellevant dels coneixements, habilitats, destreses, actituds o competències que es desitja avaluar.
Validesa de generalització: Grau en què les interpretacions són coincidents entre grups, tasques, ocasions, etc.
Validesa externa: Grau de relació de la puntuació que la rúbrica llança amb altres mesures rellevants relatives al constructe analitzat.