Jordi Arbonès
Jordi Arbonès i Montull (Barcelona, 1929 – Bernal, Argentina, 2001) va traduir al català i al castellà més de 140 títols, gairebé tots de la narrativa i el teatre anglesos i nord-americans dels segles XIX i XX.
El fons el conformen nombrosa correspondència, obra de creació original (pròpia i aliena), documentació personal, professional, crítica sobre la seva obra, llibres dedicats, fotografies i material audiovisual.
Pere Calders
Des del 1995 la Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant les gestions del Departament de Filologia Catalana, acull els fons documentals de Pere Calders. El llegat consta de documentació personal i familiar, activitats professionals, obra creativa: publicada i inèdita, correspondència.
Jordi Castellanos
Jordi Castellanos i Vila (Tagamanent, 1946 – Barcelona, 2012), assagista, crític literari i historiador de la literatura.
El 1971 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor de Literatura Catalana on, des de 1988 n’és catedràtic. Des de 1994 va dirigir el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC).
El fons, cedit pels hereus a la UAB, s’ha catalogat gràcies a la col·laboració entre la Biblioteca d’Humanitats i el Departament de Filologia Catalana.
José Agustín Goytisolo
José Agustín Goytisolo i Gay (Barcelona 1928-1999) va cursar estudis de dret a Barcelona i Madrid, a on coneixeria importants escriptors i intel·lectuals compromesos contra la dictadura franquista. Va integrar l’anomenada Generación del 50 des de la qual s’invocava el compromís polític i una renovada atenció pel llenguatge i la poesia.
El llegat inclou manuscrits, correspondència, arxiu fotogràfic, arxiu de premsa, documents audiovisuals i textos impresos.
Bernard Lesfargues
Bernard Lesfargues és una de les grans personalitats de la literatura occitana actual, però la seva trajectòria intel·lectual depassa l’àmbit estrictament occità. Les seves tasques com a traductor i editor ens presenten una personalitat intel·lectual amb un criteri i una perspectiva de futur clarivident.
L’any 2006 Bernard Lesfargues va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per cedir part del seu fons epistolar i bibliogràfic.
Enric Lluch
Enric Lluch (Barcelona 1928-2012) va ser el pont amb la geografia catalana de principis de segle XX de la que Pau Vila fou la figura més rellevant, i al mateix temps fou un dels principals introductors dels corrents metodològics més innovadors en geografia. El 1969 s’incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona on a més de fundar el Departament de Geografia va ser un dels impulsors de l’esperit democràtic i renovador d’aquesta universitat sent un dels redactors del Manifest de Bellaterra l’any 1975.
La seva trajectòria ha estat guardonada amb el premi Ramon Fuster, la Medalla d’Or de la UAB i la distinció Jaume Vicens Vives.
Jesús Moncada
Moncada es dóna a conèixer com a escriptor amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971. El 1988 publica la seva primera novel·la, Camí de sirga, que és considerada una de les novel·les més importants de la darrera narrativa catalana.
Els hereus de l’escriptor han cedit el seu fons personal a la Universitat Autònoma de Barcelona, quedant dipositat a la Biblioteca d’Humanitats.
Martí Olaya
Martí Olaya Galceran (1927-2014). Desenvolupa la seva activitat professional a la banca i al món empresarial. Paral·lelament realitza una tasca cultural rellevant, sobretot en la promoció del teatre i la literatura infantils i juvenils en català. Escriptor de narracions infantils i juvenils, també fa algunes traduccions del francès al català. De la seva activitat cultural també cal ressaltar la seva tasca al capdavant d’entitats diverses: Patró de la Fundació Universal de la Sardana, President de la Fundació Orfeó de Sants i de la Fundació Folch i Torres, membre del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, membre fundador de la secció local d’Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès.
Josep Pedreira
Josep Pedreira Fernández (Barcelona 1917-2003) va ser el creador de l’editorial Els llibres de l’Óssa Menor (1949-1966). L’empresa editorial va publicar 52 títols dels principals poetes catalans del moment: Vicent Andrés i Estellés, Clementina Arderiu, Agustí Bartra, Blai Bonet, Salvador Espriu, Tomàs Garcés, Rosa Leveroni, Miquel Martí i Pol, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas, Carles Riba, Joan Teixidor, Joan Vinyoli o Marià Villangómez.
El fons, cedit per la família Pedreira-Font a la Càtedra Arbonès, està format per correspondència, documentació personal i familiar i documentació professional.
Santiago Pey
Santiago Pey (Barcelona, 1917-2001), va ser dissenyador i filòleg. La seva tasca en el camp del disseny és amplia i variada. A finals dels anys quaranta es forma com a projectista i dissenyador d’interiors. El 1964 organitza les especialitats de disseny industrial i interiorisme a l’Escola Massana, d’on n’és professor. Destacà també com a conferenciant, escriptor de diversos manuals de bricolatge i decoració, així com també, traductor de nombrosos llibres de disseny industrial de l’alemany al català i al castellà. En l’àmbit filològic, Santiago Pey treballa sobretot en la lexicografia.
David H. Rosenthal
David Rosenthal ha estat un dels més eminents traductors del català a l’anglès. Poeta, assagista, crític musical, Rosenthal va arribar a Barcelona per primer cop a la primeria dels anys 70 i en quedà fascinat per la llengua i la literatura.
Va traduir obres de Rodoreda, Perucho, Joan Sales, Estellés, Foix, i poemes de molts autors aplegats en diverses antologies.
Sebastià Sánchez-Juan
Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona, 1904-1974) va ser poeta, corrector d’estil i traductor. Seguidor dels corrents avantguardistes publicà el Segon manifest futurista (1922) i Fluid (1924). Més tard va decantar-se per una poesia menys avantguardista publicant Principat del temps (1961) i Escaiences (1974). Va guanyar els Jocs Florals de Barcelona el 1936 i el Premi Ciutat de Barcelona el 1951.
El fons, cedit per la família Sánchez Bosch, està format per correspondència, obra de creació, documentació personal i familiar, documentació professional, premsa i una selecció de la seva biblioteca personal.
Ana Simon
Ana Simon (nascuda el 21 de juny de 1938 a Romania) és directora de cinema i de documentals, a més de poetessa, traductora i autora teatral. Va estar casada amb l’actor suís François Simon, fill del també actor Michel Simon.
Consulteu aquí part del fons d’Ana Simon
Rafael Tasis
Rafael Tasis (Barcelona, 1906 – Paris, 1966) va ser escriptor, crític literari, llibreter, periodista i polític. Va col·laborar a La mainada, La publicitat, Mirador, Revista de Catalunya, Serra d’Or, La nostra revista, Pont blau, entre d’altres. .
Consulteu aquí part del fons de Rafael Tasis