Tal i com ja vam avançar, el 8/2, ANECA va publicar l’esborrany dels nous criteris d’avaluació i requisits mínims de referència dels mèrits i les competències requerits per obtenir l’acreditació estatal per a l’accés als cossos docents universitaris TU i CU. En una primera anàlisi, s’observava que la filosofia dels nous criteris canviava radicalment, per la qual cosa, una vegada més, ANECA i el Ministeri afegien un caràcter clarament retroactiu a l’avaluació del professorat universitari. Des de CSIF considerem que no es pot consentir que cada cop que es produeix un canvi de criteris en l’àmbit universitari, gran part del treball dels darrers anys dut a terme pel professorat es vegi greument afectat.

ANECA indica que els nous criteris es basen en l’adaptació exigida per la LOSU. Efectivament, la nova llei marca els aspectes que s’han de considerar en l’avaluació de les acreditacions, però no indica és que s’hagin de cobrir uns mínims a cadascun dels subapartats dels diferents blocs d’avaluació. És inconcebible que per assolir una futura acreditació a TU o CU s’exigeixin uns mèrits que fins ara no s’exigien i que altres que sí que s’exigien quedin en l’oblit i no siguin avaluats de cap manera segons l’esborrany presentat.

Considerem que un canvi de criteris en l’avaluació d’acreditacions s’ha de fer progressivament: durant un període d’uns anys, haurien de conviure tant el sistema actual d’avaluació com el futur (que es vol posar en marxa el proper 1 d’abril). Qualsevol altra situació produiria un clar perjudici per al professorat que fa uns quants anys que obté mèrits en base als criteris actuals i que per obtenir algun dels nous necessitarà més anys.

ANECA ha obert un “tràmit de participació no vinculant” en què se sotmeten els criteris d’avaluació de mèrits i competències i els requisits mínims de referència per a una resolució positiva. Us animem a que participeu en aquest tràmit, bé directament i/o fent-nos arribar els vostres suggeriments per així integrar-los als que nosaltres realitzarem des de CSIF.

Com un primer avenç dels suggeriments que des de CSIF durem a terme, us enumerem alguns que considerem fonamentals:

  1. Insistim en la necessitat de solucionar el problema de retroactivitat.
  2. Tant per a TU com a CU, als diferents blocs s’indiquen unes puntuacions mínimes que cal obtenir i, si en algun dels blocs no s’obtenen, el resultat de l’acreditació serà negativa, encara que se superin les puntuacions àmpliament a la resta dels blocs. Aquest fet ha de ser revisat i així ho sol·licitarem ja que no està contemplat a la LOSU. ), les puntuacions mínimes siguin també exigides en la immensa majoria dels subapartats. Això obliga a complir uns mínims (moltes vegades molt difícils d’obtenir o fins i tot inabastables en algunes àrees de coneixement) que, de vegades, exigirien tenir una puntuació mínima més gran que la puntuació mínima requerida per al bloc a què pertany.
  3. CSIF sol·licitarà també que s’elimini el requisit d’un mínim de 6 mesos i 12 mesos respectivament per a les acreditacions a TU i CU de realització d’estades i els punts assignats a aquest subapartat es distribueixin entre la resta de subapartats.
  4. Són inacceptables els requisits per a l’apartat de Lideratge per a l’acreditació a CU: no es poden exigir uns mínims en apartats com el 3.1 Direcció d’equips de recerca o 3.3 Lideratge a l’àmbit de la direcció i gestió universitària ja que, d’una banda, la immensa majoria del professorat no hi poden accedir, i de l’altra són molt pocs els llocs de direcció d’equips de recerca o càrrecs unipersonals disponibles en una universitat en comparació del personal que té voluntat d’obtenir l’acreditació , per la qual cosa la possibilitat d’acreditació a CU estaria restringida a unes poques persones.
  5. Hi ha requeriments amb un mínim de punts assignats (per tant, obligatoris) que no tenen sentit. A tall d’exemple, per a l’acreditació a CU, el subapartat 2.4.2 Tutorització voluntària (exclòs l’encàrrec docent) té assignat un mínim obligatori de 5 punts per la qual cosa la “tutorització voluntària” ja deixa de ser voluntària convertint-se en obligatòria.
  6. En altres aspectes, considerem que la proposta de l’ANECA és massa rígida, penalitza la conciliació i oblida la discapacitat.