Davant les diferents interpretacions i situacions que s’han produït a les universitats públiques, des de CSIF us oferim una anàlisi de la problemàtica del professorat Substitut creat per la LOSU.

La LOSU reconeix dues modalitats de professorat substitut (l’article 80):

  • professor substitut per reserva de lloc de treball. Es permet a les universitats utilitzar aquesta figura per substituir PDI que tingui el contracte en suspens com a conseqüència d’un permís o llicència amb reserva de treball fins que finalitzi aquesta situació.
  • professor substitut per vacant. Es permet a les universitats contractar professors substituts per ocupar una vacant prevista a la RPT i dotada pressupostàriament fins que finalitzi el procés de selecció de la mateixa.

Règim jurídic aplicable: el general previst a l’Estatut dels Treballadors, amb les següents peculiaritats per al substitut amb reserva del lloc de treball:

  • La selecció del professorat substitut es produirà mitjançant els procediments de concurs públic aplicables, i les universitats poden establir instruments específics per a la seva gestió i cobertura, incloses les borses d’ocupació.
  • El contracte comprendrà l’activitat docent i no podrà superar l’assignada a la professora/or substituït, ni podrà estendre’s a activitats universitàries d’una altra naturalesa com les de recerca o l’exercici de funcions estructurals de gestió.
  • La durada del contracte, incloses les seves renovacions o pròrrogues, es correspondrà amb la de la causa objectiva que ho va justificar.

Actuacions injustes:

  • Algunes universitats han aplicat de manera estricta la naturalesa del contracte com de durada determinada a temps parcial, de manera que l’única cosa que se substitueix és l’activitat docent del professor substituït establint-se retribucions de caràcter proporcional, moltes vegades força escasses.
  • Altres, utilitzen la figura per cobrir necessitats docents diverses (i que abans feia professorat associat)creant una nova borsa de precarietat.
  • Algunes han realitzat una interpretació restrictiva -a la qual dóna peu la redacció de la LOSU- per precaritzar encara més aquest col·lectiu, substituint jornades completes per altres a temps parcial amb evident i important reducció de sous.
  • Finalment, diferents universitats contracten substituts per impartir 24 crèdits ECTS a l’any, sota el paraigua que com que no han de realitzar ni tasques investigadores ni tasques de gestió segueixen sent considerats com a personal a temps parcial.

El problema de la compatibilitat

La Llei 53/1984, d’Incompatibilitats de 1984, s’ha tornat en una llosa on moltes vegades no es pot cobrir la docència amb professors substituts. La manca de compatibilitat per a figures que no siguin professors associats és un problema seriós que ja coneix la CRUE i la Secretària d’Estat d’Universitats que ha trigat a pronunciar-se i quan ho ha fet ha estat canviant els seus plans inicials de reformar la Llei d’Incompatibilitats a semblança del que va fer la LOSU amb els professors associats, deixant-ho tot en mans d’un criteri dictat per la Secretària d’Estat de Funció Pública que assimila a aquests efectes la figura del professor substitut amb el professor associat.

Propostes de CSIF per resoldre el problema de la compatibilitat

Des de CSIF insistim que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha d’aportar solucions i seguretat jurídica per evitar arbitrarietats i actuacions contraposades a les diferents universitats públiques. Així mateix, demanen que si aquest serà la solució definitiva sobre el tema de la compatibilitat, s’insti totes les comunitats autònomes a adoptar el criteri de considerar l’assimilació de la figura del professor universitari substitut a temps parcial amb la de professor universitari associat, però només als efectes de la Llei d’incompatibilitats.

En qualsevol cas, des de CSIF seguim creient que la millor solució és que a nivell legal s’inclogui una previsió que garanteixi la compatibilitat per a un empleat públic amb la figura de professor o professora substitut a semblança del que va fer la disposició final 1 de la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març (LOSU), per als professors associats en modificar l’article 4.1 de la Llei 53/1984, d’Incompatibilitats.