CSIF considera que la situació actual és inacceptable per a milers de professors/investigadors i exigeix que Govern, CC.AA. i Universitats millorin les seves retribucions i accelerin la seva transformació en figures permanents i estructurals.
Més enllà del que es podria pensar sobre el sous del PDI (considerant les figures de Titular i Catedràtic), la realitat és molt més complexa, i amaga situacions que demostren amb claredat unes retribucions molt precàries de gran part del professorat universitari.
Si es considera la normativa bàsica es pot començar amb el desfasat el RD1086/1989, sobre retribucions del professorat universitari i l’obsolet procediment per avaluar l’activitat investigadora de 1994. Per a CSIF resulta evident que cal una nova normativa nacional de retribucions que, juntament amb l’esperat Estatut del PDI, actualitzi quantitats i conceptes, i acabi amb les discriminacions entre professorat permanent i temporal o professorat a temps complet i temps parcial. Aquesta nova normativa també hauria d’homologar a PDI amb la resta d’administracions públiques, per exemple, establint la carrera horitzontal del professorat universitari i reconeixent els nivells 29 per a TU i 30 per a CU.
Si considerem el salari del PDI, aquest inclou una quantitat bàsica que es complementa amb un sistema de retribucions addicionals (quinquennis, sexennis, complements autonòmics) lligats a mèrits individuals d’avaluació permanent. Aquest sistema, que no té comparació a la resta d’administracions públiques, difereix molt en accés, condicions, quanties, trams, etc., segons les diferents universitats i comunitats autònomes. Des de CSIF demanem al Govern reformar i millorar els sistemes d’acreditació i avaluació del professorat i una normativa estatal pels quinquennis i sexennis per a tot el PDI laboral, permanent i temporal, a temps complet i a temps parcial.
També hem de mencionar que la majoria del professorat universitari percep unes retribucions molt baixes durant més de la meitat de la seva carrera acadèmica. Aquesta afirmació no només és vàlida per al professorat Associat i Substitut (entre 8.000 i 10.000 €), sinó també per a la majoria dels Investigadors Postdoctorals (a molts no se’ls reconeix l’antiguitat, sense pagues extraordinàries o increments de salarials generals), i pel professorat Col·laborador (29.384 €).
A més a més, tot s’agreuja amb una temporalitat del 49% (28% per a la resta d’administracions públiques) i un període molt llarg d’estabilització (aquesta es produeix en mitjana al voltant dels 48-50 anys). CSIF exigeix al Govern, CC.AA. i Universitats que es millorin les retribucions i accelerin la seva transformació en figures permanents i estructurals de 55.000 mil professors i investigadors que es troben en aquesta situació.
Finalment des de CSIF volem denunciar la desigualtat que suposen les enormes diferències retributives entre el PDI laboral segons la Universitat o la CC.AA. Per exemple pels Professors Ajudant Doctor amb una mitjana de 31.934€ les diferències anuals poden arribar a 11.299€ (807 €/mes) o pels Professors Contractat Doctor o Professors Permanent Laboral amb una mitjana 37.599€ amb diferències anuals de fins a 10.057€ (718 €/mes). Des de CSIF considerem inacceptable la desigualtat i demanen una equiparació salarial en base a la màxima de “a igual treball, igual salari”.
Amb tot això, la reivindicació del CSIF està fonamentada en l’evident precarietat laboral i retributiva del PDI, en un escenari on es continua perdent poder adquisitiu (per la pujada de la inflació), i sense recuperar la totalitat de les pagues extres (retallades el 2010) i amb el salari congelat durant el 2025.