Després de les pressions de CSIF, Funció Pública inicia contactes per reprendre la negociació, Per CSIF els punts importants són:

  • Aprovar com més aviat millor la pujada d’aquest any i el 0,5% addicional, corresponent al 2024,
  • Recuperació de l’estructura salarial prèvia a les retallades de 2010, amb el cobrament íntegre de la paga extra,
  • Adequació dels Grups Professionals,
  • Negociació d’una nova oferta d’ocupació pública per al 2025 eliminant la taxa de reposició,
  • Implementació de carrera professional a totes les administracions, així com el teletreball,
  • Millora de les condicions de jubilació del Règim General i Classes Passives i la regulació immediata perquè els funcionaris i estatutaris es puguin acollir a la jubilació.

Atreure i retenir talent: problema endèmic de les universitats

Per a CSIF també és un repte condicionat per obtenir factors fonamentals com el relleu generacional, la fi de la precarietat laboral i la consecució de l’estabilitat del Personal Docent i Investigador

És evident que la qualitat educativa i la producció científica de les nostres universitats se sustenta en el personal docent i investigador. Davant la manca d’entrada de nous docents i investigadors els darrers anys, l’Informe CYD 2024 destaca que la precarietat i l’envelliment dificulten la renovació del personal acadèmic. Des de CSIF assenyalem que la precarietat laboral, els salaris baixos i la manca de perspectives d’estabilització bloquegen l’atracció i la retenció de talent, fent molt poc atractiva la carrera acadèmica. Algunes dades que sustenten aquest supòsit són:

  • La temporalitat a les universitats supera el 49%
  • Les universitats públiques han perdut 2.316 professors permanents en una dècada
  • L’estabilització és molt tardana al voltant dels 45-50 anys
  • Molts programes no tenen perspectives d’estabilització
  • Polítiques equivocades els resten interès (com la detracció de la quota patronal a les ajudes María Zambrano i Margarita Salas)

A CSIF creiem que el Sistema Universitari Espanyol ha d’afrontar també el notable envelliment del PDI i afavorir-ne el relleu generacional. Algunes xifres que denoten aquesta necessitat són:

  • L’edat mitjana del PDI se situa en 49,5 anys (curs 2022-2023)
  • Un de cada cinc docents investigadors de centres propis d’universitats públiques té 60 anys o més
  • En els darrers deu anys s’han jubilat més de 8.000 professors permanents
  • Un 18,1% dels seus membres es jubilaran en la propera dècada (34% en el cas dels funcionaris)

D’altra banda, programes que presumeixen d’atreure i retenir talent com el Maria Goyri són, segons CSIF, un pegat temporal que afavoreix la renovació de plantilles però no resol la precarietat del nostre sistema universitari. No podem oblidar que són contractes temporals, precaris i amb la “promesa” d’una estabilització futura que dependrà d’acreditacions, estades, concursos, etc.

Per afavorir l’atracció i la retenció de talent a les nostres universitats, des de CSIF demanem planificar a mitjà termini el relleu generacional amb finançament suficient, fi de la taxa de reposició i àmplia convocatòria de places permanents.