Per què cal reformar i millorar les retribucions del PDI?

  • Perquè estan basades en una normativa desfasada (RD de retribucions de 1989), discriminatòria pel que fa al PDI laboral i no homologable amb la resta d’administracions públiques
  • Perquè el salari se sustenta en un sistema de retribucions addicionals (Quinquennis, Sexennis, Complements autonòmics) lligats a mèrits individuals d’avaluació permanent
  • Perquè suposen unes retribucions precàries durant la meitat de la carrera acadèmica (estabilització laboral a figures permanents i salari digne a partir dels 48 anys)
  • Perquè presenta enormes diferències (800 €/mes per a Ajudant Doctor o més de 700 €/mes per a Contractat Doctor o Professor Permanent Laboral) segons la CC.AA. o la Universitat on es treballi

Aquesta informació no pretenen ser un estudi exhaustiu dels salaris del PDI de les 50 universitats públiques, però sí reflecteixen la situació de les retribucions de milers de docents i investigadors que pateixen precarietat i que no es dona en altres administracions públiques.

La seva normativa bàsica sobre retribucions del professorat universitari està obsoleta (RD 1086/1989, de 28 d’agost) i també l’ordre del procediment per avaluar l’activitat investigadora de 1994. Per a CSIF resulta evident que cal una nova normativa nacional de retribucions que, juntament amb l’esperat Estatut del PDI, que actualitzi quantitats i conceptes, i acabi amb les discriminacions entre professorat permanent i temporal o professorat a temps complet i temps parcial. També s’hauria d’homologar amb la resta d’administracions públiques, per exemple, establint la carrera horitzontal del professorat universitari i reconeixent els nivells 29 per a TU i 30 per a CU.

En relació al salari que percep el professorat universitari es completen amb un sistema de retribucions addicionals (quinquennis, sexennis, complements autonòmics) lligats a mèrits individuals d’avaluació permanent. Aquest sistema, que no té comparació a la resta d’administracions públiques, difereix molt en accés, condicions, quanties, trams, etc., segons les diferents universitats i comunitats autònomes. Des de CSIF demanem al Govern reformar i millorar els sistemes d’acreditació i avaluació del professorat i una normativa estatal per al cobrament de quinquennis i sexennis per a tot el PDI Laboral, permanent i temporal.

Situació que s’agreuja amb una temporalitat del 49% (28% per a la resta d’administracions públiques) i un període molt llarg de temps en què el professorat universitari roman en aquesta precarietat si tenim en compte que l’estabilització per accés a una figura permanent es produeix de mitjana al voltant dels 48-50 anys. CSIF considera que és una situació inacceptable per a prop de 55.000 mil docents i investigadors i exigeix ​​que Govern, CC.AA. i Universitats millorin les seves retribucions i accelerin la seva transformació en figures permanents i estructurals.

Finalment també volem denunciar la desigualtat que suposen les enormes diferències retributives entre el PDI laboral segons la Universitat o la comunitat autònoma en què es treballi. Dos exemples significatius:

  • Professorat Ajudant Doctor: mitjana al voltant dels 31.934,31 €; diferències anuals de fins a 11.299,80 € (807,12 €/mes)
  • Professorat Contractat Doctor o Professorat Permanent Laboral: mitjana 37.599,58 €; diferències anuals de fins a 10.057,74 € (718,41 €/mes).

Per a CSIF considerem que aquestes desigualtat són inacceptables i demana que es compleixi la màxima de “A igual treball, igual salari”.

En vista d’aquestes dades, resulta evident la precarietat laboral i retributiva del personal docent i investigador de les universitats públiques espanyoles i tot això en un escenari en què el PDI continua perdent poder adquisitiu per la pujada de la inflació, segueix sense recuperar la totalitat de les pagues extres retallades el 2010 i segueix sense aplicar-se’n 2024.