El 12 d’abril passat es van complir tres anys des que va entrar en vigor la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) i que, per a CSIF, s’ha demostrat com una llei administrativa i burocràtica que segueix sense resoldre els problemes de la universitat del segle XXI.

  • Ha incidit a trencar l’equitat i desvertebrar el sistema universitari, afectant negativament el funcionament de les universitats amb incertesa i inestabilitat.No s’han resolt els problemes de finançament ni els de precarietat i temporalitat del professorat (PDI) i del personal tècnic i d’administració (PTGAS)
    Després de tres anys es segueix sense cap tendència per assolir l’1% del PIB per finançar les universitats públiques i sense notícies de l’Estatut del Personal Docent i Investigador.
  • L’aparició d’una nova llei orgànica va generar moltes expectatives pel PDI i PTGAS sobre tot quan els Ministres ( Castells i Subirats) van posar com objectiu acabar amb la precarietat. A tres anys de la seva entrada en vigor la LOSU ni ha assegurat l’estabilitat ni ha acabat amb la precarietat.
    • Segons el Butlletí Estadístic de la Funció Pública (gener de 2026), més de 49.00 professors universitaris (Associats, Substituts, Ajudants, Ajudants Doctors) segueixen amb la inestabilitat i precarietat laboral amb una temporalitat gaire bé el 46% i el PTGAS amb una temporalitat el 50% quan la mitjana a la resta d’administracions públiques no arriba al 30%. En aquest escenari, és gaire bé impossible que les universitats públiques arribin en algun moment al 8% de temporalitat que fixa la llei.
    • Com ja va advertir CSIF fa un trienni, la LOSU no ha millorat una carrera acadèmica plena d’incertesa i d’inestabilitat (sense regular els professors Substituts o el Professor Permanent Laboral). Ha potenciat una doble via paral·lela, funcionarial i laboral, que fomenta duplicitats i frena la mobilitat, generant problemes d’homologació i incrementant la precarietat, i la discriminació i les desigualtats entre col·lectius.
  • La LOSU donava sis mesos perquè el Govern presentés un projecte de llei de l’Estatut del Personal Docent i Investigador. Prop de tres anys després i amb una negociació inexistent, no s’entreveu que aquesta norma arribi a sortir. Segons el recent informe CYD2025 tampoc la LOSU ha rejovenit la plantilla del PDI (mitjana de 49,5 anys) i segueix mostrant un insuficient i lent relleu generacional, i una estabilització tardana amb una mitjana de 40 anys en els Ajudants Doctors temporals.
  • Tres anys després la LOSU ha agreujat el finançament de les universitats públiques. Si bé era un dels puntals dels ministres (Castells i Subirats), després de tres anys de LOSU, no hi ha finançament suficient per a les universitats. Només cal veure els problemes d’infrafinançament durant aquests anys de Universitats com la Complutense de Madrid, la de Màlaga, la de Granada, la d’Extremadura, la de la Corunya, la del País Basc o la Rey Juan Carlos, El finançament públic està per sota de la mitjana de la UE (14,5%) i de l’OCDE (19,5%) en despesa total per estudiant universitari.

En tres anys, la LOSU ha desregulat i fragmentat el Sistema Universitari posant en risc l’equitat, trencant el marc comú bàsic, fragmentant el sistema universitari on cada universitat i cada CC.AA. estan decidint en temes clau com la governança, els Estatuts, les acreditacions, les beques i taxes o el desenvolupament de figures de professorat laboral, que afavoreix les desigualtats i la manca d’equitat i homogeneïtat. A més, el Ministeri d’Universitats -però també les CC.AA. i les mateixes Universitats-, segueixen en període d’adaptabilitat molt llarg a través de Decrets i Reglaments, cosa que alenteix mesures necessàries que no admeten més dilació com la renovació i el rejoveniment de les plantilles, la creació de figures laborals i la seva acreditació o la implantació de la comptabilitat.

Per a CSIF, la LOSU no ha incrementat la participació de la societat a les universitats, ha renunciat a superar la manca de transparència i rendició de comptes i ha reduït les competències dels Consells Socials.

A més, la llei va cedir la majoria de les competències de l’ANECA en avaluació del professorat a les agències d’avaluació autonòmiques i va permetre que l’acreditació per a l’accés als cossos docents universitaris la puguin fer (mitjançant conveni amb ANECA) les agències de qualitat autonòmiques. Es pot confirmar que l’absència d’un marc comú en les acreditacions davant d’una unió de subsistemes heterogenis ja està generant (en acreditacions de PDI laboral) evidents problemes d’equitat, mobilitat, homologació, manca de criteris homogenis i taxes d’èxit desiguals.