Elementals de l’aire, de l’aigua, criatures del bosc, aquests personatges sovint els trobem com element referencial d’algunes coreografies de dansa lliure.

ELS SILFS “Ballet des Sylphes”

Els silfs són els esperits elementals de l’aire, sinònim de subtilitat, i lleugeresa. H.Berlioz va compondre l’òpera “La damnation de Faust” (1845-1846), atret pel tema de Faust de Goethe. L’òpera es va estrenar en versió concert a Paris l’any 1846.

En quin moment apareixen els silfs?

A l’escena 7, de la Part II, després de l’escena que té lloc en una taverna, Faust li demana a Mefistòfil allunyar-se d’aquell ambient tan barroer, i prop del riu Elba, en un lloc de prats i boscos Mefistòfil li recomana que reposi i somií:

“Écoute! Écoute!

Les esprits de la terre et de l’air

Commencent pour ton rêve un suave concert.

¡Escucha! ¡Escucha!Los espíritus de la tierra y el aire entonan un suave canto sólo para ti.

Un cor de gnoms i silfs entonen uns cants convidant Faust a somiar amb Margarita.

MÉPHISTOPHÉLÈS: C’est bien, c’est bien jeunes esprits je suis content de vous. Bercez, bercez, son sommeil enchanté!

Bien, muy bien, jóvenes espíritus, estoy satisfecho de vosotros. Arrullad su sueño…

Els esperits es balancegen en silenci al voltant de Faust i desapareixen poc a poc.

Possiblement, és aquest passatge de l’òpera què va inspirar a Malkovsky la creació d’aquesta coreografia, per a mi una de les danses més corals que hi ha en el repertori de Malkovsky.

MOMENT MUSICAL  D.780 op.94, n.3 en fa menor de Schubert

Malkovsky va presentar aquesta dansa l’any 1928.

A partir de 1950, Malkovsky citava el poeta Laconte de Lisle per  despertar la lleugeresa i l’estat de suspensió:

“couronnés de thym et de marjolaine,

les elfs joyeux dansent sur la plaine”

(de tomillo y rústica hierbas coronados,

los elfos alegres bailan en los prados).

Els elfs els trobem a la mitologia germànica i nòrdica, són criatures de gran bellesa que viuen en els boscos i coves i són considerats éssers immortals, també és cert que la literatura fantàstica els descriu com gent trapella d’orelles punxegudes.

De nou ens trobem davant una dansa que fem en rotllana.  Algunes representacions artístiques ens mostren aquests elfs ballant.

DANSA DELS ESPERITS BENAURATS (Ombres heureuses)

Per últim també podríem citar la coreografia titulada: les Ombres heureuses  amb música de C.W.Gluck  de l’òpera Orfeo i Euridice.

L’escena 1a de l’acte II finalitza amb la dansa de les Fúries, un cop Orfeu ha vençut la resistència de les Fúries i entra a l’infern. L’escena 2a de l’Acte II comença amb la dansa dels esperits benaurats, en un indret bucòlic, on Euridice es troba acompanyada per una cort celestial d’herois i heroïnes.

Dansa que es fa en rotllana, de moviments elegants i eteris.